FORN - Tipus
en: KILN - Types
es: HORNO - Tipos
Forn Anagama: el forn Asiàtic Anagama s’ha utilitzat des de l’època medieval i és dels més antics estils de forn del Japó. Consisteix en una càmera llarga que funciona, simultàniament, com a llar per a la llenya i com a càmera on es col•loquen les peces en un extrem i una xemeneia en l’altre. El temps de cocció pot variar d’un dia a diverses setmanes. Els forns Anagama tradicionals es construeixen en un pendent per aprofitar el corrent.
Forn ampolla, tipus de forn intermitent, en general amb carbó, anteriorment utilitzat en la cocció de la ceràmica, estava envoltat d’una casa alta o con de maó en forma d’ampolla.
Forns elèctrics, es van desenvolupar al segle 20, principalment per a l’ús a menor escala com a les escoles, universitats o petits tallers. A mesura que aquests forns van millorar en fiabilitat, es van convertir en una eina valuosa per als artistes. L’atmosfera del forn elèctric és oxidant, ja que no hi ha flama per consumir oxigen.
Cocció assistida per Microones, aquesta tècnica combina l’energia del microones amb fonts d’energia més convencionals com el gas radiant o la calefacció elèctrica amb la finalitat de processar els materials ceràmics a les altes temperatures requerides. Cocció assistida per microones ofereix importants beneficis econòmics.
Forns moderns, amb l’adveniment de l’era industrial, els forns van ser dissenyats per usar electricitat i combustibles més refinats, incloent el gas natural i propà. La majoria dels grans forns industrials per a ceràmica actualment utilitzen gas natural, generalment és net, eficient i fàcil de controlar. Els forns moderns poden estar equipats amb controls automàtics permetent ajusts refinats durant el cicle de cocció. Els forns elèctrics i a gas són comuns per a la producció a menor escala en les indústries i artesania, fets a mà i escultures.
Forn de copa, forn utilitzat de vegades en la cocció de la ceràmica o vidre. La ceràmica es diposita sobre una peça refractària o base, sobre la qual es col•loca una tapa en forma de copa invertida, que s’aixeca per mitjà d’un torn o contrapès.
Forns Àrabs. A Espanya els forns utilitzats per a la cocció eren coneguts com els Forns Àrabs, que van ser portats a Espanya pels àrabs i utilitzats en el seu regne de Granada. Ells van crear la calor per la crema de fusta i eren grans estructures quadrades de maó, de dues plantes. El pis inferior del forn era per cremar la de fusta i la part superior per a la cocció els objectes. El temps de cocció depèn de la grandària del forn i pot trigar fins a 24 hores. Comença amb un foc lent, escalfant gradualment fins a aconseguir la temperatura requerida. Aquest punt era comprovat a través de l’espiell que es veia el color del foc i per l’extracció de les peces d’assaig, que es valorava l’evolució del color de l’esmalt. La determinació de la temperatura en l’argila no era tan important, ja que una lleugera sobre cocció no l’afectava, però amb els colors, podia destruir totes les peces per complet. El procés de cocció va exigir als homes treballar sense parar, omplir el forn amb fusta, comprovant que la temperatura augmentava exactament els mateixos graus per tot el forn. Quan el forn aconseguia la temperatura correcta, es deixava refredar.
Link to Kilns Robert Compton Pottery
