en: MEDIUM
es: DILUYENTE
El diluent, és un líquid que s’afegeix als colors per fer-los més fluïts en la decoració de la ceràmica. Ajuda al fet que els colors funcionin millor i fa més fàcil la seva aplicació. És un producte vegetal que desapareix en la cocció. Un bon mitjà per a això és: Glicol de polietilè.
en: DECORATION
es: DECORACIÓN
Decoració: en ceràmica, es fa per millorar la peça; pot fer-se de diferents maneres i en diferents etapes del seu procés.
Argila: Poden barrejar-se entre sí, argiles de diferents colors i modelar diverses textures i formes, que es poden afegir o marcar a l´argila; engalbes de colors aplicats de diferents maneres, esgrafiat, pinzellades de barbutina, etc.
Bescuit: La decoració pot fer-se posant directament colors sobre una peça o cobrint la amb un esmalt base opac i després decora-la amb els colors. En els dos casos, poden aplicar-se els colors de diferents maneres: amb aerògrafs, corda seca, decorar les vores, etc.
Sobre esmalt: Es pinta sobre un esmalt cuit afegint-hi dissenys i colors; la serigrafia i la transferència poden ser una de les tècniques de decoració.
Decoració amb figures: es representen figures humanes i d´animals en la pintura i l´escultura. Serveixen per explicar històries; des de les pintures rupestres fins avui en dia. Mostren històries, accions i el comportament humà.
en: SLIP DECORATING
Feu clic al títol per veure més imatges
Un engalba, és similar a la barbotina, és més fluït i amb una barreja de colorants. Es prepara partint d’una argila blanca mes òxids o colorants en les proporcions desitjades. S’aplica a l’argila en estat de cuir, per immersió, regueró, plomejat, bandejat, esgrafiat, a pinzell, reserves de cera, etc. Un color també es pot posar sobre un altre. Generalment quan està seca la peça es bescuita i s’aplica un vidriat transparent.
En aquestes imatges, expliquem diferents sistemes de decoració amb engalbes menys tradicionals:
a) Fons decorat amb engalbes de diferents colors, els dibuixos gràfics es van fer amb reserves de cera, després es va aplicar un engalba negre i es ca coure de bescuit. En una segona cocció aplicar vidriat transparent.
b) Fons decorat amb engalba blanc, damunt aplicar diversos engalbes amb estergit però amb ordre, primer verd, després taronja i finalment el groc. Els espais blancs es retoquen si es vol gratant amb una eina de modelatge. Acabar amb vernís transparent.
c) Fons engalba blau i bescuit a 980 ºC una vegada bescuitat s’aplica damunt per capes dues o tres engalbes de colors diferents en capes fines, en aquest cas es va aplicar per ordre; verd, marró i blanc. A continuació amb eines de gratat, es va traient els tres engalbes, fins a deixar la base blava a la vista una altra vegada. El resultat depèn de la creativitat del ceramista. Amb aquesta tècnica és impossible que hagin dues peces iguals. Es torna a coure la peça en bescuit per segona vegada. Acabar amb un vernís transparent. Aquesta tècnica té tres coccions a la mateixa temperatura.
a) Detall d’una peça de ceràmica d’ANNA G. CAPELL
b) c) Mostres de taller de decoració amb engalbes NÚRIA PIÉ
Decoració Aplicada: són formes d’argila afegides a un altre objecte d’argila. Aquesta, es talla o modela, per formar un dibuix i afegir-lo a una altra peça. La decoració es pot unir fàcilment quan la superfície de l’argila és tova, però quan aquesta s’ha assecat, caldrà afegir-hi una mica d’aigua i fer-hi marques. Es poden utilitzar diferents mètodes per fer les formes: quadre puntejat, motlles, enrotllat, etc. Quan els trossos d’argila s’ajunten han de segellar-se bé, per evitar que apareguin esquerdes o ruptures quan s’assequin o es coguin.
Veure:Ramells
El drac: Està fet d’argila blanca, modelat dins el motlle amb argila de colada, bescuitat a 980 º C i decorada amb els colors.
Dues persones fan la decoració, la primera posa els tons al voltant de la textura de la pell amb colors foscos, i la segona, emplena els espais amb colors més clars. Està signat per sota entre les garres.
Una vegada decorat, se submergeix en un esmalt transparent, per vitrificar els colors. L’esmalt transparent es prepara en un recipient gran, s’acobla el drac en una mà i es banya per complet. A continuació es passa el petit drac per un netejador de bases elèctric, que és un corró d’escuma dura que agafa aigua de forma contínua i neteja les parts inferiors de les potes. La signatura del taller no es toca quan es neteja perquè queda més alta que les potes.
Quan el forn està ple, es cou a 980ºC. Les imatges següents mostren les peces quan es posen en el forn, quan es treuen una vegada cuites i un primer plànol del drac.
Per veure la fabricació dels dracs anar a: Buidat per colada
Les fotos estan fetes en el taller de ceràmica Sot: www.ceramicasot.com
en: DEFLOCCULATES
es: DEFLOCULANTE
Defloculants, són productes químics com el carbonat o el silicat de sodi, que s´afegeixen a la barbutina per augmentar la seva fluïdesa. S’usa generalment per a la fabricació de peces amb motlle en la tècnica de buidatge.
en: DEFORMATION
es: DEFORMACIÓN
La deformació és causa de l´excés de temperatura durant la cuita. El resultat pot ser fruit, d´elevades temperatures de cocció, la qual cosa fa que l´objecte que està al forn, ja no pugui mantenir la seva forma. Generalment és fruit de l´argila impura o dels defectes en la realització de l´obra, i és més evident en objectes plans, com per exemple les rajoles. Les plaques del forn també poden doblegar-se; avui en dia, no passa tant perquè la qualitat és més bona; és més probable que passi en els treballs fets a mà.
en: DRIPPING
es: GOTEO
El degoteig és quan un líquid cau en parts separades o gotes. En la ceràmica s’utilitza per descriure una tècnica que consisteix en aplicar l’esmalt base o un color amb gotes sobre una ceràmica.
Veure: Esmalt-base Textures / Esmalt-base textures amb colors
en: DELFT
es: DELFT
Delft és una ciutat d´Holanda, que s´ha especialitzat en la Ceràmica, utilitzant la Majòlica, durant molts anys. Aquesta tècnica és coneguda dins i fora d´Holanda amb el nom de la ciutat. A Anglaterra se l’anomena Ceràmica de Delft Anglesa i ara, degut a la influència dels EEUU, és cada vegada més coneguda com a Majòlica. Molts països tenen el seu propi nom per anomenar aquesta tècnica, però bàsicament el procés de treball és el mateix: sobre una rajola, es posa un esmalt blanc opac, després es decora i finalment s´enforna. És interessant veure els diferents estils, a partir de la mateixa tècnica, que varen desenvolupar-se als països europeus. Cada un té el seu propi estil i això els fa diferents, tenen les seves propies formes, dissenys, colors i pinzellades.
Català – Majòlica. Holanda – Delft. Anglaterra – Majolica. França – Faience. Itàlia – Maiolica. Espanya – Mayólica.
Si vol aprendre a treballar amb el Mètode Majòlica de decoració ho pot fer mitjançant la meva Web o comprant a Internet el meu llibre digital Link de The Majolica Method
en: DENSIMETER
es: DENSÍMETRO
Densímetre: És un instrument com el termòmetre, que mesura la densitat d´una substància líquida. Només es necessita si volem que la peça sigui uniforme. Un dels encants dels treballs fets a mà, són precisament, les petites diferències i no l´uniformitat. S´utilitza principalment per mesurar les bases dels esmalts i colors. Una capa fina d´esmalt dóna un aspecte antic que permet un lleuger color vermellós en el bescuit; una capa gruixuda, serà més blanca i industrial.
en: DECOMPOSITION
es: DESCOMPOSICIÓN
Descomposició: en ceràmica és la ruptura dels compostos químics durant la cuita.
en: PLUCKED WARE
Desenganxar les peces és quan el treball decorat es cou i un esmalt toca les plaques refractàries, parets o altres objectes del forn. L’esmalt funciona com una cola i la separació d’aquestes peces és difícil i sempre danya el treball.
en: DEHYDRATION
es: DESHIDRATACIÓN
La deshidratació és l’eliminació de l’aigua dels compostos químics, com l’argila.
en: DEWATERING
es: DESHIDRATACIÓN
Deshidratació: l´argila està feta de terra i aquesta es composa d´aigua i argila; la deshidratació és separar una cosa de l´altre. Pot posar-se al sol, sobre la part superior d´una superfície absorbent com el totxo o la fusta, o es passa a través d´una bossa de tela. Posar l´argila sobre una tela quadrada gran, per tal de deixar que passi l´aigua, es lliguen les quatre puntes i es penja sobre una galleda. Anteriorment, s´utilitzaven grans filtres d’aire lliure perquè l´aigua pogués córrer cap al terra. El terrissaire ho barrejava fins que aconseguia la densitat adequada; després ho amassava i es transformava en argila plàstica. Això, ara ho fan els fabricants i la majoria de terrissaires compren l´argila preparada.
en: BREAKDOWN
es: DESINTEGRACIÓN
Desintegració es la deformació de l´argila per accés de temperatura. Si s´utilitza argila nova o diferent, hem d´estar segurs de la temperatura màxima que es pot coure. L´argila cuita a massa temperatura, es pot fondre, com la xocolata, pels costats i al fons del forn, la qual cosa és impossible de netejar i totes les parts afectades, s´hauran de canviar.
en: DEVITRIFICATION
es: DESVITRIFICACIÓN
Desvitrificació: És la cristal•lització d´esmalts que es fonen durant el refredament i pot tenir conseqüències, com per exemple una superfície mate.
en: DRAWING
es: DIBUJO
El Dibuix és la representació gràfica amb línies per formar un disseny o esbós. En ceràmica és difícil de definir. Si es dibuixa sobre argila tova, es converteix en esgrafiat. Si es dibuixa amb colors serà decoració o pintura.. Jo defineixo el dibuix com un disseny amb paper, el contorn del qual serà utilitzat per traspassar a la peça.
Dibuixar sobre l´argila: pot realitzar-se de dues maneres i un cop marcada l´argila, pot ser manipulada, seguint els contorns.
1) Posar el dibuix sobre l´argila i amb una eina molt estreta de punta arrodonida, repassar els contorns per tal que quedin marcats a l´argila.
2) De dalt a baix, ratllar amb un punxó els contorns i marcar-los amb talc blanc.
Dibuixar sobre el bescuit: hi ha llapis especials ,de diferents colors, per dibuixar sobre el bescuit. Abans de coure, els dibuixos s’han de cobrir amb l’esmalt. Els dibuixos fets amb llapis de mina o pintura a l’oli, desapareixen durant la cuita.
en: WHEEL BATS - Industrially made
es: DISCO - potátil para tornear
Disc (a) per a tornejar es possible conectar-ho a un torn de ceramista; pot ser de fabricació industrial o be, fer-lo un mateix. Els gerros o recipients es treballen sobre un disc o plat per tornejar, que actua com una safata, per aixecar l’obra directament des del volant del torn sense deformar-la. Les peces es deixen en el plat de tornejar fins que s’assequin prou per moure-les; com que l’argila es contrau, es separa del plat o be s’ha de tallar amb un tallador de filferro.
Estan fets de diferents mides i productes; argila, guix, fusta, plàstic o bescuit. En general, són rodons, també s’hi pot fer un mur al voltant de la vora inferior, la qual cosa permet al disc encaixar exactament en la part superior d’un torn i la majoria són perforats per posar cargols d’ajust.
Maça amb gerro i forats per les pinces. b) Maça amb pinces I forats pels cargols, c) Cap de roda amb forats per a cargols, d) Cargol
Afegir un disc de tornejar al torn, mentre gira: Es col•loca una bola d’argila en el centre, s’empeny amb els dits cap a fora i sobre el volant, deixant un petit espai entre les incisions circulars, això ajuda a adherir el disc. La part inferior del disc de tornejar s’humiteja, es col•loca en la part superior i s’empeny amb força el que permer iniciar el procés del tornejat.
es: DISCOS DE MADERA PARA TORNEAR
Feu clic al títol per veure més imatges
Els discos de fusta per tonejar, poden ser de diferents materials; fusta, argila, bescuit, plàstic, etc. Els més barats, fàcils de treballar i duren molt temps estan fets de fusta conglomerada. Si s’usen en el torn, s’ha de col•locar l’argila sobre del plat, a continuació s’han de pressionar junts mantenint el disc rodó ben subjecte perquè no es mogui en girar el torn. La fusta ha de tenir un gruix de 2 cm., una vegada usada s’ha de rentar per tots dos costats i mantenir-la verticalment, evita que es dobleguin. No hi ha tendes que les embenen pel que han de trobar un bon fuster que les faci. Les dues primeres fotografies mostren les mateixes a diferents angles, des de dalt i de costat. L’última foto mostra com es guarden.
Quan es fa servir el disc per un torneta de sobre taula, pot tenir una altra forma.
en: DOD BOX
Caixa Dod; és un tub de metall o de plàstic amb el qual es pot treballar a mà. Té uns discos amb dissenys retallats que es posen al final del tub per on passa l’argila que s’empeny amb una palanca manual fent pressió cap avall. Al final surt l’argila amb la forma de l’embocadura que s’hagi posat. Generalment es fa per a la decoració aplicada sobre gerros, bols, per fer nanses, xurros etc.
Nota: La caixa Dod o molí, són altres noms, encara que menys coneguts, que s’apliquen a aquesta màquina. El que s’ utilitza habitualment és Extrusora o Extrusionadora, on hi ha més informació amb il•lustracions.
Veure: Extrusora
en: CHEESE HARD
es: DUREZA DE CUERO
Duresa de cuir és l’argila que s’ha assecat prou com per modelar-la sense deformar-se, però prou tova per treballar-la. En aquest estat es poden afegir nanses i peus, decorar amb tècniques com la d’incisions, el pentinat, el brunyit, etc.
en: LEATHER HARD
es: DUREZA DE CUERO
Duresa de cuir. Es un estat en l’assecatge de l’argila. És quan està prou seca per ser manipulada sense danyar-la, però el bastant suau per utilitzar tècniques com el gravat, efecte del ratllat i d’altres. Encara es pot devastar, retocar i és prou mal•leable com per corregir la forma.