Diccionari de ceràmica

per Susan Mussi

en: SPRAY BOOTH

es: CABINA DE ESMALTAR

Feu clic al títol per veure més imatges

Cabina d’esmaltar:
a) La il•luminació interior. b) Xapa d’acer galvanitzat amb cortina d’aigua. c) Torneta. d) dipòsit d’aigua independent amb filtre. e) El motor per a la succió d’aigua.

Abans la majoria de ceramistes es feien les seves pròpies cabines, però actualment això no passa, doncs tant les lleis de protecció de l’ambient com els treballen amb esprais són molt estrictes. És una caixa molt gran oberta d’un costat i en comprar-la s’ha de calcular la mida requerida en relació al treball que s’ha de fer. Estan dissenyades per evitar que la pols s’estengui, per l’entorn, per raons de salut, neteja i ús dels esmalts que es fan servir. Estan controlades elèctricament i dissenyades de manera que quan s’usen una cortina d’aigua va caient de dalt a baix contínuament, per la part posterior. La peça que esta esmaltant està davant i l’esmalt es desvia cap al corrent d’aigua atreta per un ventilador, on, gràcies al corrent d’aigua, cau dins d’un tanc on l’esmalt i l’aigua es filtren per separat. L’esmalt depenent del producte que estigui usant, es pot recuperar i l’aigua es mou de forma automàtica, drenant i filtrant-se per poder ser reutilitzada.

La web que es mostra a continuació explica de quina manera s’ha fabricar una cabina per esmaltar, com que no estan dissenyades per a la ceràmica serà necessari fer alguns canvis.
.Link to Paint Booth

en: WIRE - Electric

es: CABLE - Eléctrico

Els cables elèctrics. es compren preparats, s’usen en instal•lacions elèctriques i estan recoberts d’un material dielèctric per seguretat.

en: CADMIUM

es: CADMIO

Cadmi (Cd) és un metall que produeix pigments groc i taronja en colors ceràmics.

en: COFFEE POT

es: CAFETERA

Cafeteras generalment són gerres altes amb tapa, amb un tub estret de sortida sense un filtre. En l’antiguitat, els grans mòlts de cafè, s’acumulen al fons i el tub de sortida controlava el flux del cafè per servir en petites tasses

en: BOX

es: CAJA

Capses; la forma més comuna d’una caixa és quadrada, però pot ser rodona o d’una altra forma i el fons sempre està unit als costats. Poden ser amb o sense tapes que es poden unir o separar.
Llegir més sobre: Plaques – Construcció de caixes / Plaques – Laminades

en: WAD BOX

es: CAJA TUBO

Traducció literal del nom en anglés. Llegir més sobre: Extrusora

en: PIERCED - Decoration

es: CALADO - Decoración

Feu clic al títol per veure més imatges

Decoració calada, és fer forats en gerros i plats com a decoració. Quan l’argila aconsegueix la duresa de cuir, es pot calar. Es necessita una eina o utensili fort de fulla afilada, per perforar els forats. El patró ha d’estar fet abans i marcat en l’argila humida.

1) En realitzar el patró, s’ha de considerar que les parts d’argila que queden entre els forats han de ser prou fortes perquè no es trenquin, mentre més espais hi hagi, més feble es torna la peça.
2) Utilitzar fulles fines per tallar els forats.
3) En tallar, recolzar la peça per darrere amb una mà o sobre un objecte tou.
4) Si el tall ha deixat una vora aspra, s’ha de suavitzar amb un pinzell suau i humit.

en: CALCIUM

es: CALCIO

El calci és un element químic de símbol Ca i de nombre atòmic 20. Té una unitat de massa atòmica (uma) de 40,078. El calci és un metall alcalinotérri, gris i suau, és el cinquè element en abundància de l’escorça terrestre. El calci és també el cinquè element més abundant dissolt en aigua de mar per molaritat i massa, després del sodi, clorur, magnesi i sulfat en la fabricació de ciments i morters que s’utilitzaran en la construcció.
Enllaç: Wikipedia/Calcium

en: CALCINE

es: CALCINAR

Calcinar és el procés de calentar una substàcia al forn. És l’escalfament d’òxids o compostos per eliminar els gasos i l’aigua de l’argila: s’escalfa a una temperatura alta però inferior al punt de fusió, causant la pèrdua d’humitat, la reducció o oxidació, la descomposició dels carbonats o altres compostos.

en: DECAL (1).

es: CALCOMANÍA (1)

Calcomania és una imatge o un disseny imprès sobre un paper especial, que es transfereix sobre una peça de ceràmica amb superfície esmaltada i cuita, també es pot aplicar sobre bescuit.
En el català aquesta paraula te dues seccions amb el mateix nom, però numerades, degut a que en anglès te dos noms. En Calcomania (2) hi ha molta més informació.
Llegir més sobre: Calcomania (2)

en: HOT

es: CALIENTE

Calent, que te una temperatura elevada o emet calor. Abans de cremar

en: GAUGE POST - Pottery to check sieze and shape.

es: CALIBRADOR DE TORNO

Calibrador o mesurador; te dues finalitats; mesurar les línies decoratives que envolten una peça i per comprovar que les amplades de la peça siguin correctes. És un puntal amb un o més braços i una base que es pot unir a una taula. Els braços i el puntal són llargs i plans, amb un espai al centre units per una rosca que permet que els braços es moguin cap enrere i cap endavant, cap amunt i avall, es posiciona en diferents angles. La peça es centra en el torn i la base del mesurador es cargola a la taula, els braços es col•loquen a l’alçada i l’amplada necessària, després, al girar la peça lentament, es pot comprovar que la forma tingui la mateixa mida.
Llegir més sobre: Tornejar – Argila

en: HEAT

es: CALOR

La calor és el grau d’escalfor, que pot augmentar o disminuir de temperatura controlant el pas d’energia, gas o electricitat. A diferents temperatures, provoca canvis com l’expansió, l’evaporació i altres canvis físics. L’argila passa de ser un producte suau, flexible a ser un producte dur i trencadís per efectes de la calor. Els esmalts de ser unes barreges de pols, a formar capes de vidre no absorbents d’infinits colors i possibilitats també per efecte de la calor.

en: CROCK

es: CÁNTARO

Càntir és un recipient de fang per contenir aigua, amb una o dos nanses.

en: TRAILING - Decorating

es: CÀNULAS – Decoración

Les cànules, són per aplicar un color, que està dins d’un recipient petit, es pressiona i surt a través d’un filtre creant una línia contínua. Per a això es pot utilitzar un aplicador de pera, un tub d’injecció o una màniga per decorar pastissos. Es poden comprar de diferents mides de cànules.

L’aplicació amb cànula, es pot fer directament sobre l’argila o bescuit, cobrint primer el que s’està decorant amb un o més colors, utilitzant un aplicador de pera. Les línies de diferents colors es poden fer de forma irregular, tals com plomejat, omplir espais, dibuixar contorns o retolació.

Llegir més sobre: Xeringues

en: CLOBBERING

es: CAMBIAR UNA DECORACIÓN

Canviar una decoració; és repintar una peça que ja està decorada, sense permís de l’artista o d’una empresa.

en: KAOLINITE

es: CAOLÍN

Caolí també conegut com a argila de Xina, és una argila blanca natural que suporta altes temperatures i és un ingredient essencial en la porcellana. La seva composició química és (Al2Si2O5(OH)4)

en: KAOLIN CALCINED

es: CAOLÍN CALCINADO

El caolí calcinat és la principal forma d’usar el caolí. En els esmalts, és utilitzat per elevar la temperatura i reduir la tendència al quartejat. En les pastes (argiles) el fa resistent al xoc tèrmic.

en: CHINA CLAY

es: CAOLÍN , ARCILLA DE CHINA

Argila de la Xina, com el seu nom ho indica, prové de la Xina i és molt coneguda per la seva blancor i la duresa en els cossos i la cocció superior a 1200 º C pot causar descoloració en els vernissos.
No es pot utilitzar en el seu estat natural, però és un ingredient important i comú per a altres cossos d’argila, ja que dóna la blancor a la pisa, gres, porcellana i porcellana d’ossos i ajuda a controlar la resistència. Per preparar el vidriat i l’argila de colada, també s’utilitza com a matèria. S’ha de coure al voltant dels 1200ºC. Es també la base se la porcellana.

en: FACE

es: CARA

La cara és la part frontal del cap, ulls, boca, etc..en ceràmica també s’aplica a la part davantera d’un objecte, una rajola, plat, etc.

en: CHARCOAL - Sticks

es: CARBÓN - Palos

Pals de carbonet i de carbó comprimit.

Dos llapis de carbó vegetal en fundes de paper dissenyats per ser utilitzats com el llapis i dos llapis de carbó en les beines de fusta.

El carbó vegetal s’usa en l’art per dibuixar, fer aspres esbossos de pintura. En general, s’ha de guardar aplicant un fixador. Els artistes en general, utilitzen carbó de llenya en tres formes:

Carbonet es fa per la crema de pals de fusta (generalment de salze o de til•ler / Tilia ) en consistència suau, mitjà i dur.
Carbó comprimit pols de carbó barrejat amb goma donant la forma de pals rodons o quadrats. La quantitat d’aglutinant determina la duresa de la vara. Carbó comprimit s’utilitza en llapis de carbó.
Carbó en pols s’utilitza sovint per cobrir una gran part d’una superfície del dibuix.

Nota: En la ceràmica de carbó s’utilitza per marcar els contorns dels dissenys de les superfícies d’argila, bescuit i esmalts cuits o cru, és un producte natural que es crema quan cou sense danyar el treball.
Llegir mès sobre: Marcat de rajoles – dissenygran / Marcant Rajoles – Dissenys petits
Enllaç: Wikipedia Charcoal

en: CHARCOAL - Powder

es: CARBÓN - Pols

El carbó en pols és un material porós i absorbent. Està fet de productes vegetals cremats, molturats fins a convertir-los en una pols fina. Com és un producte vegetal es crema en la cocció, per aquest motiu s’usa per marcar els dissenys sobre l’argila, bescuit o les bases esmaltades. Es pot comprar preparat per usar de diferents maneres; pals, llapis o pols.

Una borsa de marcat es fa perquè contingui una pols fina, ja sigui de carbó o de talc industrial de color blanc. Llegir mès sobre: Marcat – Amb borsa de carbó

en: CARBONATE

es: CARBONATO

En química, un carbonat és la sal de l’àcid carbònic, que es caracteritza per la presència de ions de carbonat, CO2-3. El nom també pot significar un èster d’àcid carbònic, un compost orgànic que es troba al grup de carbonat d’ C(=O)(O-)2.
Els carbonats són àmpliament utilitzats en la indústria, per exemple, en la fondició de ferro, com a matèria primera pel ciment Portland i la fabricació de calç i en la composició dels esmalts ceràmics.
Enllaç: Wikipedia/Carbonate

en: BARIUM CARBONATE

es: CARBONATO DE BARIO

Carbonat de bari: serveix per evitar les impureses de sals solubles que tenen els cossos de les pastes ceràmiques en quantitats aproximades d’un 2%. En els esmalts, en quantitats d’un 10% és un poderós fonent de baixa i alta temperatura. En excés pot produir una qualitat semimat i amb els compostos de carbur de bor un acabat brillant.

en: CALCIUM CARBONATE - Chalk and Whiting

es: CARBONATO DE CALCIO (Creta)

El carbonat de calci és la principal font de calci en esmalts i també un fonent d´alta temperatura. Proporciona duresa i durabilitat, i en grans quantitats produeix un esmalt mat; millora l’acabat dels objectes d’ esmalts salins aconseguint un efecte més gruixut.
—————————————————————————————————————————-
El carbonat de calci és un compost químic; la seva fórmula química és CaCO3. És una substància comuna que es troba a les roques d´arreu del món, i és el principal component de les petxines, d’organismes marins, caragols, perles i closques d’ou. El carbonat de calci és el principi actiu de la calç agrícola, i és generalment la causa principal d’aigua dura. És utilitzat medicinalment com un suplement de calci o com antiàcid, el seu consum en excés pot ser perillós.

El principal ús del carbonat de calci es troba en la indústria de la construcció, ja sigui com a material ( per exemple,marbre) o pedra calcària utilizada per fer carreteres o com a ingredient del ciment.

És la principal font de calci en esmalts i també un fonent en tot tipus d’esmalt, redueix les esquerdes, la duresa i durabilitat, i en grans quantitats produeix un efecte mat.
Enllaç: Wikipedia/Calcium carbonate

en: CALCIUM MAGNESIUM CARBONATE (Dolomite)

es: CARBONATO DE CALCIO Y MAGNESIO (Dolomita)

Material natural que combina carbonat de calci i magnesi. Generalment s´utilitza com a fonent en esmalts a altes temperatures, encara que si es combina amb altres funents pot ser útil fins a 1060ª C. Aproximadament, amb un 5% comença l´opacitat i ocasionalment produirà un vernís mate.

en: COBALT CARBONATE

es: CARBONATO DE COBALTO

Carbonat de cobalt, també conegut com spherocobaltita és un mineral amb fórmula química CoCO3. És la sal del carbonat de cobalt. Forma trigonal vermella amb gravetat específica 4,13 que es descompon en la fusió. És insoluble amb aigua freda i calenta, s’utilitza en la ceràmica esmaltada, es pot trobar a les botigues de ceràmica.

en: COPPER CARBONATE

es: CARBONATO DE COBRE

Coure (II) de carbonat (sovint anomenat carbonat de coure o carbonat cúpric) és un compost de color blau-verd (fórmula química CuCO3) que forma part de la pàtina verdosa que trobem al llautó, al bronze i al coure. El color pot variar de blau clar a verd, perquè es pot barrejar el, carbonat de coure i carbonat bàsic de coure, en les diferents etapes de la hidratació. Abans era molt utilitzat com a pigment, i encara està en ús pels colors dels artistes.
El coure, amb l’humitat, adquireix lentament una capa verda, perquè la seva capa superior s’ha oxidat amb l’aire. Enllaç Wikipedia;Copper Carbonate

en: CARBON

es: CARBONO

El carboni és un element químic de símbol C i número atòmic 6. El nom carboni prové del llatí carbo. El carbó és capaç d’auto enllaçar-se per formar una enorme quantitat de molècules químiques i biològiques i comercialment importants. S’utilitza en la ceràmica de maneres diferents.

en: LOAD, To

es: CARGAR

Carregar és omplir un espai.
Una càrrega és una quantitat gran. El tenia una càrrega de preocupacions;
El forn estava sobre carregat, la cocció va durar el doble de temps; L’estava sobrecarregat amb preocupacions no podia treballar.

en: PACKING (a) Kilns

es: CARGAR (a) Hornos

La cocció és un de les majors despeses en la ceràmica, i és important no perdre espai ni temps. Els forns poden ser rectangulars, circulars, octogonals o quadrats, es poden obrir des de d’alt. o frontalment. Els grans forns industrials estan molt bé dissenyats, són quadrats o rectangulars, es poden carregar fora, permetent treballar pels quatre costats i muntar els pisos d’un en un. Quan està complet, s’arrossega la càrrega dins el forn.

Tots els forns tenen característiques positives i negatives, s’ha de considerar la forma i la mida en relació al que s’ha d’enfornar. Els forns que s’obren des de dalt tenen alguns avantatges, com poder veure tot el pis des de dalt, permet arreglar i canviar la càrrega i comprovar que les peces no es toquin entre si.

Plaques refractàries per al forn, són molt importants, hi ha moltes peces i de diverses mides. Es necessiten les suficients per carregar i omplir el forn de forma ràpida i adequada. Les plaques per al forn es poden realitzar a mides especials, amb un trepant, com s’explica en la secció rajola – tallador elèctric, es poden tallar i llimar per fer prestatges, prestatges a la mida necessària. Són més econòmiques que les de fabricació industrial.

És necessari tenir les peces separades per plaques, pisos, impedeix que puguin ocórrer danys, si una peça explota o un color s’escorre, aquest tipus d’accidents pot escampar dins del forn fragments d’argila, danyant el forn i tot el treball que hi ha dins.

Si treballa amb cons, asseguri’s que estiguin separats de les peces ique no toquin res.
Llegir més sobre: Forn – Accessoris

en: PACKING (b) Clay to bisque fire

es: CARGAR (b) Arcilla para cocción de bizcocho

Carregar argila: abans de començar a carregar el forn ha d’estar net, és convenient que no hi hagi cap tros de peces trencades o restes d’esmalt d’una cocció anterior.
Sempre comprovi a quina temperatura es pot coure l’argila. La sobre cocció de l’argila pot convertir-la en líquid i destruir el forn. L’argila es contreu durant la cuita. Si realitza la cocció de l’argila a la temperatura correcta, la reducció es detindrà, però si la temperatura de bescuit és baixa, la contracció va a continuar en la segona cuita. Bàsicament hi ha dues formes de cocció

a) L’argila es cou per convertir-se en bescuit.
b) L’argila i la decoració es couen junts.
.
Quan es cou solament argila, no importa si les peces es toquen entre si, perquè mai s’enganxen, es poden apilar plats, tapes, bols en caixa, de cap per avall una sobre una altra, recipients amb tapa, etc. Els objectes que són gruixuts i pesats, com a rajoles, cal deixar un espai entre les peces per assegurar que els forts gasos escapin durant les primeres hores de cocció, això ajuda al fet que la temperatura es distribueixi de forma equilibrada en totes les parts del forn i al voltant dels objectes. Els efectes de l’escalfament i el refredament desiguals, són les causes principals d’esquerdes, deformacions i trencaments, això és important si l’argila és gruixuda.
Les rajoles són fàcils de fer per la seva forma simple, però la seva cocció és difícil, un dels principals problemes si són grans i gruixudes, és la calor diferent en alguns llocs del forn, pot causar deformacions i trencaments. Si són gruixudes es poden coure dempeus, equilibrant els seus costats i sinó col•locar-los en una plataforma plana amb una fina capa de sorra, ajuda en els moviments de contracció durant la cocció.
Llegir més sobre: Forn – Accessoris

en: PACKING (c) Decorated work

es: CARGAR (c) Piezas decoradas

Carregar peces decorades: S’ha ha tenir molta cura perquè la cocció les peces no es malmetin de cap manera. Barbotines i esmalts no han de tocar-se, ni entre si o en les parets del forn, lleixes, columnes, etc. Durant la cuita, totes les peces o bases on es recolzen han d’estar netes, ja que l’esmalt, actua com una cola i s’adhereix a qualsevol objecte que toca, és impossible separar les peces sense danyar l’obra. .

Suports per a plats
a) Suports – quan hi hagi perill que escorri l’esmalt:
En cas que existeixi algun perill que un esmalt o color escorri, posar l’atuell sobre 3 o 4 pilons sobre una rajola bescuitada. El taulell evitarà que es danyi el forn i si part de l’esmalt es diposita en l’espai del mig, farà que sigui més fàcil separar les peces.

b) Suport per a plats: hi ha molts tipus de suports per coure els plats, generalment tots van bé, si els plats estan fets amb motlles i per tant, tots de la mateixa mida. Però, si estan fets a mà, les mides varien i són més difícils d’encaixar.

c) Prestatge per rajoles: ocupen més espai, però són més ràpids i més segurs, fets amb rajoles bescuitades, tallar a les mides requerides, es recolzen en pilars de tub.
Es poden utilitzar puntes de metal i puntas potes de gall, però en col•locar-los sobra o sota un plat, queda una marca en l’esmalt i haurà de reparar-se, mai és perfecte.

Suport per a gerros i tapes. Quan estan decorades és difícil moure-les sense tocar i danyar la decoració i algunes tapes estan dissenyades amb la brida bastant alta i es pot introduir els dits i moure-la. Si en agafar-la es toca una part que està decorada haurà de reparar-se.
d) La millor manera és posar els gerros i les tapes sobre una placa que es pot moure com una safata i no s’ha de tocar en tot el procés, des de la decoració en el torn fins a col•locar la safata en el forn.
e) Els Gerros es poden moure i posar la mà dins del coll i amb la pressió dels dits contra la part interior del coll es pot aixecar i moure.
f) Les tapes, com són curtes, es poden col•locar en plaques utilitzant *puntales de tub per recolzar els prestatges.

Carga de rajoles
Suport per a rajoles també conegut com a caselles; la il•lustració mostra dos tipus de suport per a rajoles.
g) Són desmuntables.
h) Són d’una peça. És còmode usar-les per a forns de càrrega superior, ja que es poden aixecar i posar-les en el forn.

El gran problema amb els suports de rajoles és encaixar-los en el forn sense malgastar espai. Un forn ha de tenir espai suficient per col•locar un suport sobre d’un altre. Un punt difícil està en els suports per a rajoles de diferents mides que tenen diferents alçades, això complica la construcció dels pisos. Si es treballa molt amb rajoles, cal tenir nombrosos suports, així quan s’acaba de decorar, pot col•locar-los directament en els suports, evitant danyar-los quan es mouen d’un lloc a un altre. Mentre menys es toqui i mogui l’obra acabada, millor.

i) Petits suports individuals: Estan fets a mà per sostenir de dos a quatre rajoles de qualsevol mida. Són petits perquè són individuals i s’han de sostenir junts de forma segura quan es mouen. S’utilitzen principalment per carregar les vores de 7,5 × 15 cm, i cantonades de 7,5 × 7,5 cm. Per omplir els espais sobrants quan es carrega el forn. En la secció de motlles s’explica com fer-los.
Llegir més sobre: Motlle: 5 Caselles dentades fetes a mà

en: PACKING (d) Process

es: CARGAR (d) Proceso

Feu clic al títol per veure més imatges

Emplenar forns que s’obren per dalt. Utilitzar estants per a rajoles que són d’una peça i suporten 14 rajoles de 15 × 15cm, així com els que estan formats per dues peses que poden aguantar rajoles de qualsevol mida. Aquí aguanten rajoles de cantonades de 7,5 × 7,5cm i les vores de 7,5 × 15cm. Són petits per poder ser agafats i estan fets a ma per aguantar d’una a sis rajoles.

Un pis sosté set suports de rajoles, col•locar les de forma que la paret d’un estigui contra les vores de les rajoles d’un altre, això permet que es toquin, ja que tots dos estan nets d’esmalts i el suport dentat petit està contra els suports grans, això els fa més segurs.

L’empaquetament i trasllat dels estants s’ha de fer als costats del forn o amb una barra de fusta que es posi al seu través. Les estanteries estan fetes amb dues peses separades i son difícils de bellugar quan estan plenes, agafar els dos costats amb força per aixecar les i posar les al forn, omplint els espais

Si treballeu amb estants grans, poseu les rajoles al damunt de cadascun al mateix nivell i dretes usant una eina recta, com una regla als costats, després agafar l’estant pel damunt i baixeu-lo dintre del forn. Ompliu els llocs buits amb petits estants. El forn pot sostenir 7 estands en cadascú dels dos pisos i al damunt i ha prou lloc per rajoles sobrants. Aquí hi han quatre i la darrera foto les mostra fornejades.

Vagi a Cocció – Colors abans i desprès de la cocció i podrà veure aproximacions de les quatre rajoles; no fornejades i fornejades.

Llegir més sobre: Cocció (b) Procés / Forn – Accessoris

en: TROLLEY

es: CARRO

Feu clic al títol per veure més imatges

Els carros per un ceramista, son prestatges amb rodes. Existeix diferents tipus, alguns poden ser plegables, alguns tenen prestatge que es poden posar i treure, moure cap amunt i a baix per acomodar els treballs de diferents mides. Són molt útils per moure i emmagatzemar el treball decorat.

a) Carro fet a mà amb prestatges desplaçables.
b) Carro gran amb prestatges a la mesura del material que s’ha de col•locar i usar en el forn. El treball es neteja i prepara en les últimes etapes de l’assecat abans de la cocció.

en: CRANKS - Kiln furniture.

es: CASILLAS - Accesorios del horno,

Caselles és un suport per coure plats, rajoles, etc., a l’interior del forn. Es fan de moltes formes i mides, tenen parets, braços, potes o prestatges per recolzar els objectes, un d’amunt de l’altre, per separar, sense tocar-se. El de l’esquerra, pot portar rajoles de 10×10cm., 15×15cm. i 20×20cm.

Llegir més sobre: Carregar (c) Peces decorades / Carregar (d) Procés / Forn – accessoris

en: CRANKS - Putting tiles in cranks

es: CASILLAS – Llenándolas con azulejos

Feu clic al títol per veure més imatges

Caselles; En convenient col•locar les rajoles en les caselles en la part superior i baixar cap avall, així s’evita que si alguna cosa cau sobre la que esta sota, es deteriori. Fer servir els dits com a espatula, posar la rajola de forma plana, empenyent-la entre els petits prestatges a cada costat de la casella, cuidant que la part decorada no grati amb el prestatge superior.

Quan estigui completament plena, mantenir-la recta usant una regla sobre la taula i empenyent cap a les vores les rajoles fins que quedin ben anivellats. Les caselles completament plenes són molt pesades i per moure-les s’han d’agafar per sota o de cada costat. Quan s’omple un forn de càrrega superior, és molt difícil de posar l’última casella, perquè no hi ha espai per a les mans, agafar la casella amb els dits i amb cura baixar la casella fins a la placa.

Llegir més sobre: Carregar (c) Peces decorades / Carregar (d) Procés

en: CRANKS - Walls kiln furniture.

es: CASILLAS - Pared accesorios del horno.

Feu clic al títol per veure més imatges


Caselles: les fem a mà, ja que són molt útils per omplir els espais petits en el forn i es poden posar totes les mides rares de rajoles. Com que les parts estan separades, moure-les és difícil, així que cal col•locar-les a la part de dalt del forn o el més còmode possible. La primera vegada que les van fer es va utilitzar argila vermella, però és molt millor utilitzar la refractaria i coure-les a una temperatura alta, duren més temps. Si els braços es trenquen, s’han de tallar amb un tallador elèctric de rajoles.

Llegir més sobre: Carregar (c) Peces decorades / Carregar (d) Procés / Motlle – Caselles fetes a mà

en: CASSEROLE - A pottery bowl for cooking.

es: CACEROLA - Olla de cerámica para cocinar.

Feu clic al títol per veure més imatges

Cassola de fang es fan bàsicament per cuinar, són sempre recipients profunds amb tapa, pom, i nanses per agafar.
Les dues fotos mostren una cassola de fang resistent al xoc tèrmic.
Es pot usar per a la cocció de gas, electricitat o llenya, amb calor directa o per al forn.

Read more about: Ceràmica a prova de foc – Per cuinar.

en: EASEL

es: CABALLETE

Feu clic al títol per veure més imatges

Cavallet, és un suport per exposar i treballar, pot suportar un llenç, una pissarra, rajoles, plats, etc. Hi ha de tipus diferents, els portàtils que es poden doblegar, en les il•lustracions sota hi ha tres: el primer a l’esquerra, és lleuger i les potes es poden tancar, les fotos del centre són del mateix cavallet el qual va bé perquè la part principal pot estar recta o moure’s cap a enrere, i l’última foto mostra el cavallet que tinc en el meu estudi que és recte i té rodes. Tots tenen dues barres, amb tanques als costats per aguantar hi ha posat, a més a més es poden moure cap amunt i a baix per recolzar les peces de diferents mides. Jo prefereixo els dempeus, perquè si es treballa durant moltes hores es millor per a l’esquena. Per pintar o exhibir quadres i plats, s’utilitzen els cavallets dempeus. Llegir mès sobre: Plats – Suport / Rajoles – Suport

en: CELADON - Glaze.

es: CELADÓN - Esmalte.

Feu clic al títol per veure més imatges

Celadón és el nom occidental per a un tipus de vernís utilitzat per primera vegada a la Xina sobre gres i porcellana en un intent d’imitar el color i la textura del jade. Els seus colors van des de tons verds a tons verd grisós. Llegiu més en faceat.
Fotos cedides per Monona Álvarez

en: ASH - Used in pottery.

es: CENIZA - Utiliza en la cerámica.

Cendra: pols que queda després de la combustió de qualsevol material. Les que es fan servir en ceràmica són naturals, fetes d’arbres, plantes i ossos d’animals, i es poden trobar preparades com una pols molt fina. Les cendres de fusta o de vegetals es poden obtenir cremant caixes, capses de fruita i verdura. Les cendres s’han de descompondre en una pols fina, i s’han de filtrar per treure-hi tots els trossos gruixuts. Cobriu-les amb aigua i passeu-les per un tamís amb una malla fina i repetiu el procés diverses vegades, deixant-les damunt d´una superfície llisa perquè s’eixuguin, llavors guardeu-les en pots hermètics.

En ceràmica, el carbó vegetal s’usa per marcar els contorns dels dissenys. El disseny s’ha de fer perforant un paper transparent, que després es posa damunt de la peça que s’ha de decorar i es frega amb la petita borsa amb carbó, que farà que passi pels forats marcant el disseny. Com el carbó vegetal és un producte natural, es crema a 700ºC, i en coure les peces a 980ºC es consumiran durant la cocció, desapareixent les restes del producte.

Una altra funció de les cendres és que formin part d’un esmalt o d’un engalba, ja que són materials molt fundents i ajuden a baixar la temperatura de cocció i crear efectes translúcids.

Llegir mès sobre: Carbó – Pols / Marcat / Marcat – Amb borsa de Carbó / Marcat de Rajoles – Disseny gran / Marcant Rajoles – Dissenys petits

en: BONE ASH - Manufacture.

es: CENIZA DE HUESO – Manufactura.

La cendra d’os abasta un 50% del pes de la recepta final del cos de la pasta de Porcellana d’ossos. Es produeix amb os animal que es processa en primer lloc per extreure residus de carn adherits que es ven generalment per a la fabricació de menjar per a animals. L’os es tracta després per fixar la cua que es processa i millora per utilitzar-la també per a la fabricació del paper car. L’os cru s’enforna a continuació per sobre dels 100ºC per eliminar materials orgànics residuals i per canviar l’estructura òssia a una utilitzable per a la manufactura de la porcellana d’ossos. L’alta temperatura usada esterilitza també l’os, que es dissol amb aigua per aconseguir una grandària de partícula abans d’incloure-ho en el cos de la porcellana.

Os veritable, química de la cendra
L’anàlisi típica de l’os calcinat mostra un 67-85% de fosfat càlcic, un 3 – 10% de carbonat càlcic, un 2 – 3% de fosfat magnèsic i petites quantitats de CaO i de CaF2. Això, no obstant això, pot canviar significativament depenent de l’origen dels ossos i del procediment usat. La fórmula aproximada és 4Ca3 (PO4)2.CaO. Encara que químicament l’os cru és Ca3(OH) (PO4)3 Hidroxiapatita molts autors ignoren el grup hydróxilico doncs consideren que desapareix amb la calcinació.

Os veritable, química de la cendra en la porcellana d’os
En la cocció per fabricar un cos de porcellana d’os, la cendra actua d’una forma molt complexa. La calç alliberada reacciona amb la pedra (tipus de mineral de feldspat) produint Anortita (cristall de feldspat càlcic), mentre que el fosfat produeix un cristall complex, deixant un alt grau de residu de cristall de fosfat beta tricálcico Ca3(PO4)2. Es considera que la porcellana d’os anglesa conté un 70% de cristall (barreja de cristalls de fosfat i silicat) i un 30% de material cristal•lí.

Substitutius de cendra d’os
La cendra d’os així com el fosfat càlcic s’usen tots dos de forma intercanviable al mercat, encara que la cendra d’os sigui un producte bastant cru i el fosfat càlcic sigui relativament pur. Les propietats del Ca3(PO4)2 i les de cendra d’os són no obstant això molt diferents. La cendra d’os manté la seva estructura cel•lular fins i tot després de la calcinació. La substitució directa d’un per un altre no és sempre fàcil. Per exemple el canvi de cendra d’os veritable pel de l’os sintètic 1, crea molts problemes, que inclouen color, reformulació química i maneres del procediment.

Existeixen un nombre de substituts potencials per a la cendra d’os usada en cossos ceràmics, com vam mostrar a continuació:

Ruta mineral del fosfat tricálcico.
El fosfat rocós en forma de apatita (Ca5 (PO4)3(OH,F) pot calcinar-se per produir principalment fosfat tricálcico Ca3(PO4)2 d’os sintètic.

Ruta química del fosfat tricálcico.
El fosfat tricálcicoCa3(PO4)2 pot produir-se per una ruta química molt costosa, per la reacció de l’àcid fosfòric amb una solució càlcica. –Os sintètic (2).

Ruta mineral del fosfat bicálcico.
El fosfat rocós en forma d’apatita (Ca5 (PO4)3(OH, F) pot usar-se per produir fosfats bicálcicos en les dues forma anhídrid i hidratada. Encara que són químicament semblades no són el mateix que cendra d’os encara que sovint es troben al mercat com a os sintètic – os sintètic 3 i 4. El fosfat bicálcico (CaHPO4.2H2O) i el CAHPO4 (anhídrid) són substàncies químiques que es produeixen per la precipitació del fosfat de roca que es desmineralitza amb:
a) dissolució d’àcid sulfúric que es precipita amb CaCO3.
b) tractament amb àcid hidroclorhídrico que es precipita amb una solució saturada de calç Ca(HO)2.

Ruta òssia – Fosfat bicálcico.
El processament químic del fosfat bicálcico CaHPO4 (anhídrid) de l’os humà pot produir cendra d’os 5 com segueix: El fosfat bicálcico (CaHPO4) (anhídrid) es produeix per la precipitació d’ossos desgreixats que es desmineralitzen pel tractament amb àcid hidroclorhídrico i es precipiten per una solució càlcica saturada Ca(OH)2.

Author – Ivan Wozniak


Note: Ús en ceràmica
En l’actualitat el producte usat és sintètic, i forma part de l’aportació de fosfat tricálcico en els esmalts. Es considera un fundent en alta temperatura (pel contingut en calci) i formador de vidre a causa del contingut en fòsfor.

en: BONE ASH

es: CENIZA DE HUESO

Cendra d’ossos: (os calcinat, fosfat tricàlcic) feta d’ossos d’animals i s’utilitza principalment per donar translucidesa a la porcellana.

en: ASHTRAY

es: CENICERO

Feu clic al títol per veure més imatges

Cendrer es un plat que pot tenir diferents mides, generalment uns 20cms o menys de diàmetre I poden ser de qualsevol forma, rodons, quadrats, etc. Els marges exteriors s’aixequen suaument I poden tenir cantonades o no, I tenen obertures a mig cercle per a sostenir les cigarretes. Estan fets per posar el cendra que es produeix al fumar.

en: FLASH

es: DESTELLO O FLASH

Centelleig o flash, és una explosió sobtada i breu de l’energia radiant, una lluentor momentània.

en: CENTIGRADE

es: CENTÍGRADO

Centígrad és l’escala que mesura la temperatura i s’indica amb la lletra C. El punt de congelació és 0 º C i el punt d’ebullició és 100 º C. En l’escala Fahrenheit, el punt de congelació és 32 º F i el punt d’ebullició 212 º F.

en: CENTERING - Clay on a wheel for pottery throwing.

es: CENTRANDO - Arcilla sobre el torno per tornear.

Centrat és l’acció que es fa al posar l’argila en el centre de la roda per quan giri el plat del torn, es pugui realitzar o modelar un objecte circular. També és necessari durant el bandejat, perquè els extrems de les línies que envolten l’objecte es toquin perfectament.
Els torns o tornetes estan marcats amb anelles circulars de fines línies, això ajuda en la correcta col•locació de la peça.

Llegir més sobre: Argila (5) Centrar el pastó

en: CENTERING - Banding in pottery.

es: CENTRADO - Bandeado en cerámica.

Feu clic al títol per veure més imatges

Centrat per fer bandes; és dibuixar una línia rodona i circular a les gerres, bols, plats i tapes, que poden estar en diferents estats, en duresa de cuir, bescuit i en esmalt base. Centrar la peça on hi vols fer la banda, sobre el plat de la torneta. Les anelles marcades en el torneta t’ajudaran, però s’ha de mirar l’objecte des d’un costat, gira la roda lentament per veure si està ben col•locat.

Usar una barra per fer bandes, permet recolzar la mà que sosté l’eina que toca molt poc la peça, i amb l’altra mà girar la torneta. Si està ben centrat, els dos extrems de la línia haurien de trobar-se, després de completar tota la circumferència. Per practicar això en una peça bescuitada, utilitzar un llapis o un pinzell suau amb aigua, les marques de llapis desapareixen en la cocció i l’aigua s’asseca. Llegir mès sobre: Fer Bandes (1) Procés de treball

en: CENTER

es: CENTRO

Centre és el punt mig, un punt dins d’un polígon regular a la mateixa distància dels vèrtexs, en una circumferència. esta a la mateixa distancia de tots els punts.

en: WAX

es: CERA

Cera. Es diu també cera d’abella i és una substància sòlida, groguenca sense glicerina trobada en els greixos i olis. Les abelles la produeixen, i té forma plàstica quan està calenta, desfent-se a uns 145ºF, s’empra de forma molt variada per fabricar espelmes, models, peces foses, etc. Les abelles la usen per construir els seus panells. De: La edición impresa del Diccionari Enciclopédic Webster Unabridged

Nota: Es va oblidar d’esmentar que la cera s’utilitza també per decorar la ceràmica mitjançant l’aplicació de cera líquida en algunes zones, a continuació, es posa l’esmalt, quan es cou la cera es crema deixant un disseny amb colors i textures de ceràmica.
Llegir més sobre: Decoració amb engalba

en: CERAMIC

es: CERÁMICA

El terme Ceràmica ve de l’antiga paraula grega keramos que volia dir argila modificada per la calor o be argila cremada. Actualment te un significat més ample, doncs cobreix tot el seu procés d’us tant pel que fa a la ceràmica industrial com la feta a mà, es a dir, des de treballar amb l’argila al producte final. El treballs de ceràmica es feien amb l’argila presa directament del terra, que avui en dia, per motius industrials, es barreja amb molts altres materials. Algunes de les primeres peces foren fetes per utilitzar amb el menjar i els líquids, per a cuinar, transportar i emmagatzemar aigua, vi, oli i blat i tant mateix molts altres productes, valorant-se tant que esdevingué un art i luxe en la fabricació de figures, rajoles, així com peces per la taula i decoracions, seguint diferents estils i mètodes0. Llegir mès sobre: Argila

en: POTTERY

es: CERÁMICA

La ceràmica és la forma que s’ha fet amb argila, assecada, cuita i després esmaltada, poden ser formes decoratives o útils. L’argila és un producte natural excavat de la terra, que s’ha descompost de la roca de l’escorça terrestre durant milions d’anys, aquesta descomposició es produeix quan l’aigua erosiona i descompon la roca. En el passat, existien moltes fàbriques de ceràmica en determinats llocs prop de mines d’argila, apta per a la fabricació de ceràmica, cada empresa realitzava tot el procés.

S’excavava l’argila de la terra, es barrejava amb aigua, es netejava trient tot el material insoluble. Es colava l’aigua de l’argila i es deixava reposar fins a aconseguir un estat mig sec, després es tallava i es dividia en blocs. S’emmagatzemava en coves, de vegades durant anys, l’envelliment ajudava a la plasticitat.

Abans d’utilitzar l’argila ha d’estar ben pastada per formar un cos emmotllable i suau, per tornejar o fer rajoles, gerros i plats, etc. Per a la primera cocció, l’argila ha d’estar seca, ha de començar el procés lentament, per permetre que s’evapori l’aigua per complet fins a arribar a 600 º C, quan es converteix en una ceràmica. El foc continua fins a aconseguir la temperatura requerida per al tipus d’argila que s’utilitza. Hi ha molts tipus d’argiles, amb diferents colors, textures i diferents temperatures de cocció. A major temperatura, més dura i resistent. Existeixen moltes maneres de formar peces amb argila, amb el torn del terrissaire, motlles, modelatge o rajoles per a quadres o plaques, es poden decorar amb diferents tècniques com l’estriat, dibuix, relleu, incisió, etc.
Després de la cocció l’argila es transforma en un material sòlid, fràgil però encara porós i es coneix com a bescuit. La cuita es pot dividir en dues seccions. Cocció de bescuit; quan l’argila i barbotines s’enfornen en una cocció i quan l’argila bescuitada, es decora i es torna a coure. Cadascun d’aquests mètodes té moltes variants i és l’esmalt o la barbotina i la decoració que tornen a l’argila en estat vitri.

en: POTTERY FLAMEPROOF WARE - For cooking.

es: CERAMICA RESISTENTE AL FUEGO - Para cocinar

Feu clic al títol per veure més imatges

Ceràmica a prova de foc: són productes de ceràmica elaborats especialment per aguantar la calor directa, com la flama del gas. En molts països mediterranis, ha estat la bateria de cuina estàndard durant molts segles.
N’hi ha de tres tipus:
1) Quan la peça està vitrificada en la part superior i al voltant de les vores, perquè sigui impermeable. El bescuit es deixa per sota, que suporta la flama del foc directament; s’usa per cuinar. Aquestes peces acostumen a tenir una base corba, pensades originàriament per cuinar en un foc de llenya. Abans d’utilitzar-les per primera vegada, convé remullar-les amb aigua durant 24 hores.

2) Quan està totalment esmaltada; són per utilitzar al forn de cuina, mai en flama directa.
3) En un poble anomenat Pereruela, (a la província de Zamora a Espanya,) en el centre del nord-oest d’Espanya, famós per la seva terrissa; les dones fan les ceràmiques. La seva especialitat són els plats que s’utilitzen per cuinar, fets amb refractari. Són gruixuts, forts, barats i d’un bell color groc quan es compren, però amb l’ús es tornen marró fosc. Són molt forts i s’utilitzen per a tots dos tipus de cuina, directament damunt de la flama o a l’interior del forn. Abans d’utilitzar-los per cuinar, recomanen omplir-los d’aigua i deixar que bulli durant uns minuts.

Il•lustracions (a) i (b) mostren una selecció de plats i © tres d’ells fets a Pereruela. El primer amb el color original i els dos darrers han estat usats durant molts anys.

en: RAW WARE

es: CERÁMICA CRUDA

Ceràmica crua és l’argila preparada, però no cuita. Es pot aplicar l’esmalt a l’argila en les diferents etapes d’assecatge, també decorar amb engalbes i esmalts que s’apliquen per immersió, abocament, polvoritzat, etc. Es denomina ceràmica crua decorada.

en: QUEEN'S WARE

es: CERÁMICA DE LA REINA

Ceràmica de la reina, nom utilitzat per Josiah Wedgwood per referir-se a la pisa especial de color crema que va realitzar i va regalar a la Reina Charlotte.

en: FUNCTIONAL POTTERY

es: FUNCIONAL, CERÁMICA

La ceràmica funcional, va ser el primer tipus de ceràmica que es va realitzar fa milers d’anys; eren els objectes bàsics per cuinar i transportar aigua. Ara, te diferents usos funcionals: cuinar, menjar, beure, decorar, etc.

en: YELLOW WARE

es: CERÁMICA AMARILLA

La ceràmica groga, va estar de moda a Anglaterra al voltant del 1800. Un esmalt base blanc opac es barrejava amb el groc i les peces es submergien en ell, cobrint completament l’interior i l’exterior. Es decorava de dues maneres, ja fos usant el mètode de la Majòlica directament sobre la base crua o mitjançant el mètode de tercer foc.

en: CERAMIST - A person who works in pottery.

es: CERAMISTA - Persona que trabaja en cerámica.

Feu clic al títol per veure més imatges

Ceramista és algú que treballa amb argila en qualsevol moment i el mètode, de ceràmica feta a mà amb peces produïdes industrialment i hi ha centenars de diferents peces, plaques, rajoles, teules, etc

Als país de parla anglesa es coneix com a pottery terrisseria, que ve de la paraula pot pot que era el principal objecte fabricat en aquells vells temps, el treballador s’anomenava potter terrisser i la professió es coneixia com a terrisseria.

Llegir més sobre: Gerros – Tornejar

en: BRISTLE

es: CERDA

Cerra és pèl curt, dur i gruixut que s’utilitza per a la fabricació de pinzells. S’obté d’animals com els porcs, però ara es fabriquen amb materials sintètics.

en: CHAMOSITE

es: CHAMOSITA

Chamosita és un mineral del grup de chiorite, un silicat d’alumini hidratat de ferro, que es troba en forma de cristalls de color gris i blanc en minerals de Fe oolítica. També s’anomena pedra d’ou ja és un compost de pedra calcària amb diminuts sediments arrodonits que semblen ous de peix.

en: CHUN

es: CHUN

Chun, també conegut com a Jun, és una manera especial de decorar la ceràmica. Rep el seu nom, d’un poble al nord de la Xina, on es va originar al segle XI.

en: CYLINDERS - Throwing in pottery.

es: CILINDROS - Torneados en cerámica

Feu clic al títol per veure més imatges

El cilindre, és la forma bàsica per a la realització de gerros. El procés sempre és el mateix per a totes les peces tornejades, pastar bé, centrar i estirar recte cap amunt.
És important quan es torneja un cilindre que les parets tinguin el mateix gruix, cosa que s’aconsegueix en repetides estirades en vertical.

Nota: Aquestes son enllaços a totes les seccions de tornejar en ordre alfabètic:
Bol – Tornejar / Cilindre – Tornejats / Gierro – Tornejats / Plats – Tornejats / Tapas (c) Tornejades / Tapas (d) Tornejades amb un con / Tapes (f) Tiradors / Tetera (a) Fent el cos / Tornejant – Mànega / Tornejar de pastó

en: CEMENT

es: CEMENTO

El ciment és una barreja de diferents argiles i calcàries, es barreja amb aigua i sorra per formar un líquid espès que quan s’asseca s’endureix, és un material per la construcció i també s’utilitza per enganxar i reparar peces separades.
Existeixen productes especials, fets per terrissaires, amb ciment d’alta temperatura per la reparació de bescuit esquerdat i cru que pot suportar temperatures de gres i es decoren amb esmalts.

en: TAPE MEASURE

es: CINTA MÉTRICA

Cinta mètrica, és una cinta llarga i flexible de tela, metall o fusta marcada amb les subdivisions en centímetres o polzades que s’usa per mesurar espais. Si és flexible es diu cinta mètrica i si és rígida és regla graduada

a) Centímetres o polzades. b) Paquet. c) Ganxo. d) Segur d’ancoratge. e) Corda per penjar.

en: CHISEL

es: CINCEL

Cisell: És una eina de fuster utilitzada per rebaixar trossos de fusta. En ceràmica es pot fer servir per separar peces que durant la cocció s’han enganxat unes a altres.

en: MOTTLED

es: MOTEADO

Feu clic al títol per veure més imatges

Clapejat, durant molt temps es referia als colors d’alguna manera danyats i amb taques, era un defecte. Però des de meitat del segle XIX, va començar a produir-se una ceràmica caracteritzada per un esmalt marró clapejat. Més tard es desenvolupa aquesta tècnica d’aplicació d’esmalt, ruixant els vasos amb òxids per donar un efecte clapejat en blau, marró, negre, etc. Avui es venen esmalts comercials ja preparats amb aquest efecte.

Fotografies de Jordi Marcet and Rosa Vila-Abadal.

en: CLASS (1)

es: CLASE (1)

Classe, grau en la divisió de persones o productes d’acord al tipus, el rang o l’educació.

en: CLASS (2)

es: CLASE (2)

Classe: Una reunió de forma regular d’un grup, per estudiar un tema, sota la direcció d’un professor.

en: CRACKLE - In pottery.

es: CUARTEADO – En cerámica.

Feu clic al títol per veure més imatges

Clivellat és el nom que es dóna intencionadament al mètode que forma fines esquerdes a l’esmalt de base com a decoració, i craquelat és el nom per a les esquerdes accidentals. Es pot comprar un esmalt de base amb aquesta textura preparada. Al barrejar la base clivellada amb aigua, no s’ha de passar pel tamís, ja que té una textura molt fina sorrenca, que és el que provoca les esquerdes. El clivellat apareix després de la cocció, durant el procés de refredament, causant la contracció de l’esmalt més el bescuit. Abans d’obrir el forn mentre s’està refredant, es pot escoltar un clic, ja que s’encongeix i es trenca. Quan es treu del forn, la textura és difícil de veure, per accentuar-ho s’ha de fregar tota la peça amb un drap mullat amb un color preparat, habitualment s’utilitza un marró fort. A mesura que la pintura s’integra a les esquerdes, les línies apareixen. Després, es frega amb un paper suau i d’un sol ús, treient tot el color innecessari. Si la peça s’ utilitza com a decoració, es pot deixar com està, en cas contrari, hauria de coure’ una altre vegada. Cal recordar que els colors no cuits poden ser verinosos. Un esmalt clivellat es pot posar sobre un altre i s’obtenen resultats molt interessants. El clivellat afebleix l’esmalt i no és recomanable utilitzar-lo per alguna cosa d’ús cotidià, ni per peces que van a l’exterior on la temperatura varia .

CLIVELLAT: Rajola i Plat
Les superfícies clivellades es malmeten quan s’usen molt. Les següents quatre fotos són de dos diferents plats clivellats decorats per nosaltres. Els he utilitzat a casa meva durant sis anys i només per posar la fruita fresca. Mostren com la brutícia de la fruita i el rentat freqüent dels bols han afectat el clivellat, s’han integrat i no es poden netejar. El plat anterior està encara perfecte, és més antic, però mai s’ha utilitzat, s’ha penjat com a decoració.

en: COBALT

es: COBALTO

El cobalt, és un metall dur, llustrós i gris, un element químic amb símbol Co i número atòmic 27. La base de cobalt per a colors i pigments s’ha utilitzat des de l’antiguitat per joies i pintures, els miners durant molt temps van donar el nom de Kobold a aquest mineral. El cobalt és usat en la preparació d’ aliatges magnètics, resistents al desgast i d’alta duresa. Esmalt (vidre de silicat de cobalt) i blau d’ aluminat de cobalt CoAl2O4 donen un característic color blau a l’esmalt, ceràmica, tints, pintures i vernissos.

El cobalt s’ha trobat en l’escultura Egípcia i joieria Persa des del tercer mil•lenni a.C., a les ruïnes de Pompeia (destruïda al 79 d.C.), i a la Xina que daten de la dinastia Tang (618-907) i la dinastia Ming (1368-1644 d.C. ).
Enllaç Wikipedia: Cobalt

en: BAT WASH - Thin layer of paint to protect kiln shelves.

es: CUBIERTA PLACAS – Revestimiento de caolín para proteger los estantes del horno.

Lletada per a prestatges de forn és una capa liquida feta amb: meitat alúmina i meitat caolí, barrejats amb aigua. Es pinten amb aquesta barreja els prestatges del forn per evitar que els esmalts s’enganxin.

en: FIRING (1) Clay for pottery.

es: COCCIÓN (1) Arcilla.

La primera cocció de l’argila es transforma en bescuit i es coneix com a “Cocció de Bescuit”. Això canvia la composició química de l’argila, perquè sigui un material semblant a la pedra, fràgil però encara porosa a l’aigua. La calor ha de pujar lentament durant les primeres hores de cocció fins que la temperatura arribi a 600 ºC, que és el moment en què deixa de ser de fang i es converteix en bescuit, una transformació coneguda com a “canvi d’estat de l’argila”.

Les peces d’argila han de tenir un ampli espai, perquè l’aire i la calor els envolti durant l’assecat o la cocció. L’argila ha d’estar seca per a la cocció del bescuit. Les peces que no estan decorades amb cap tipus d’esmalt poden tocar-se unes amb les altres. Per exemple, tasses col•locades de cap per avall, una damunt d’una altra permet que la calor es reparteixi uniformement al voltant de cada peça, però, posar diverses rajoles planes una damunt d’una altra, seria crear una barrera, la calor augmentaria més ràpid en l’exterior que a l’interior i donaria lloc a deformacions, esquerdes i trencaments.

Nota: Jo només treballo l’argila per a peces de relleu i rajoles d’una mida especial. Si les peces són grans, buido l’argila el més possible i la deixo assecar a l’aire durant bastant temps. L’inici de l’enfornada, la faig lentament, de manera que es poden assecar per complet, així tots els productes químics i l’aigua es cremen i s’evaporen.

Durant tot el procés de cocció la calor augmenta, l’argila es redueix i canvia de color. Com més lentament és la cocció durant les primeres hores, menor serà la probabilitat de trencaments. La temperatura normal per a la cocció del bescuit és entre 850 ºC – 1300 ºC. Com més temperatura, menys porositat hi haurà en l’argila cuita. Durant les primeres hores de cocció, els gasos han d’escapar, per aquesta raó és convenient que els espiells del forn estiguin oberts. Quan es couen peces en relleu a una temperatura final de 1300 ºC, faig que el forn trigui 5 hores per arribar a 600 ºC, i la resta triga al voltant de 6 hores més. Les següents descripcions són les temperatures per a diferents argiles. Quan es compren argiles, generalment vénen amb instruccions que han de seguir-se.

Argila vermella 900 º C – 1100 º C
Pisa Blanca 1060 º C – 1180 º C
Gres 1200 º C – 1300 º C.
Porcellana 1280 º C – 1350 º C
Porcellana Xinesa 1200 º – 1300 º C.

en: FIRING (2) Colors for pottery.

es: COCCIÓN (2) Colors.

Cocció de colors. Hi ha una quantitat il•limitada de colors amb diferents fórmules, textures i manera d’aplicar, es pot convertir en una especialitat en si mateixa. Els colors es divideixen en tres grups, relacionats amb diferents temperatures de cocció:

Baixa cocció: entre 600 ºC i 1050 ºC.
Cocció intermitja: entre 1050 ºC i 1200 ºC.
Alta cocció: entre 1200 ºC i 1300 ºC.

Si els colors s’han de coure diverses vegades, ja sigui a temperatures iguals o diferents, abans cal fer una prova. Els colors de baixa temperatura, generalment són estables, però els colors de mitjana i alta temperatura en una segona cocció, poden perdre la seva lluentor, es tornen més foscos o pateixen altres conseqüències. Com menor sigui la temperatura de cocció, més feble és l’esmalt i major és el risc de malmetre’s després de la cocció. Com més alta sigui la temperatura, l’esmalt és més fort, resistent i menor és el risc d’abrasió.

en: FIRING (3) Colors in pottery before and after.

es: COCCIÓN (3) Colores antes y después.

Feu clic al títol per veure més imatges

Carregar el forn, és un treball que s’ha de fer amb cura i de manera eficient. Per això, es necessiten una gran quantitat d’utensilis per forns, que es posen per separar els nivells.

Aquesta càrrega de forn té set prestatges individuals per les rajoles de 15 × 15cm., en cadascuna de les dues plantes i en la part superior hi ha quatre rajoles soltes de diferents mides. En cada prestatge hi ha 14 rajoles i petites repises que s’aprofiten per col•locar peces a les cantonades i vores.
No hi ha res més agradable que comprovar que totes les peces s’han cuit correctament en el forn.

Les següents fotos mostren primers plàns de les diferents rajoles, abans i després de la cocció.

en: FIRING (4) Cycle in pottery.

es: COCCIÓN (4) Ciclo.

Cicle de cocció és tot el procés de la cocció del forn, començar a 0 º C per finalitzar a 0 º C.

en: FIRING (5) Decorated bisque in pottery.

es: COCCIÓN (5) Decoración de bizcocho.

Decoració del bescuit, quan l’argila cuita es converteix en bescuit, es pot decorar i tornar a coure. El període d’escalfament del forn pot ser més ràpid que amb la cocció d’argila. Quan les peces estan decorades cal assegurar-se que no es toquin entre si o en qualsevol part del forn i que les bases estiguin completament netes d’esmalt, perquè poden enganxar-se a les plaques. Els esmalts, funcionen com a cola i s’adhereixen a qualsevol cosa que toquin al coures. Si hi ha la possibilitat, que en coure una peça, l’esmalt gotegi, cal posar-la sobre una petita placa per protegir el forn. Això permetrà sostenir la peça quan estigui cuita i separar-la de la placa amb un cop sec.

Hi ha molts tipus d’esmalts que tenen reaccions variades i poden coures a diferents temperatures. La ceràmica es pot decorar i coure; es pot tornar a redecorar i tornar a coure a una mateixa o menor temperatura. Si els colors tenen diferents punts de fusió, cal començar amb els de temperatura més alta, tornar a coure a la mateixa temperatura o a una més baixa. Mai al contrari, ja que els colors es cremarien per complet. Cal fer sempre proves amb els colors que es couen per sobre de 1000 ºC, si s’han de coure més d’una vegada, poden canviar i convertir-se en mats.

Hi han maneres diferents de decorar el bescuit:

SOBRE ESMALT – 3 Coccions: Bescuit. Esmalt i per últim decoració de l’esmalt amb colors i enfornar entre 700º i 850ºC.
Llegir més sobre: Sobre Esmalt – tercera cocció
ESMALTE COLORES Esmalte Colores – 2 Cocciones: Bizcocho, luego los colores y el esmalte se mezclan y hornean juntos.
Llegir més sobre: Corda seca (1) / Vermell – Utilització
ESMALT Colors – 2 coccions: Bescuit i després els colors I l’esmalt es barregen I s`‘enfornen junts. Llegir més sobre: Majòlica: 3 – Decorac
SOTA ESMALT – 2 Coccions: L’argila s’enforna i a continuació es decora amb colors coberts d’un vernís transparent; després tots dos es couen junts.
Llegir més sobre: Decoració – Drac

en: FIRING (6) Heat checking in pottery.

es: COCCIÓN (6) Comprobación de calor.

Per a la comprovació de calor, hi ha diferents instruments; piròmetres, termoparells, etc., permeten conèixer la temperatura real del forn. Els cons piromètrics s’han de col•locar en diferents parts del forn per mesurar la calor. Si un es doblega més que un altre, indica quina part del forn està més calenta.

en: FIRING (7) Heating in pottery.

es: COCCIÓN (7) Hornear.

Cocció en ceràmica, és l’escalfament d’un producte ceràmic a una temperatura determinada. Hi ha molts tipus d’argiles i antics mètodes de decoració, amb diferents temperatures. Hi ha dues etapes en el procés de cocció. El primer, quan s’encén el forn i la calor puja a una velocitat controlada a la temperatura requerida i la segona, quan el forn s’ha apagat i la temperatura està baixant. Hi ha diferents combustibles per coure la ceràmica: el gas, fusta, serradures, petroli, carbó i elèctrica

en: FIRING (8) Methods en pottery.

es: COCCIÓN (8) Métodos.

Mètodes de cocció La combustió d’un forn pot ser amb: llenya, carbó, gas o electricitat. Quan el carbó i la fusta són utilitzats com a combustible, introdueixen fum, sutge i cendres al forn que pot afectar l’aparença de les peces. Els forns moderns, alimentats amb gas o electricitat, són més nets i més fàcils de controlar que els antics forns de llenya o carbó, permeten que la cocció sigui més ràpida.

Llegir mès sobre: Cocció amb serradures / Esmalt salí / Forn elèctric / Forn de gas / Forn pou (1) / Forn pou (2) / Raku /sodi

Enllaç: Firing Methods Robert Compton.

en: FIRING (9) Range in pottery.

es: COCCIÓN (9) Rangos.

Rangs de Cocció: es refereix a les diferents temperatures que es pot coure l’argila, barbutina, bescuit, etc.

en: FIRING (9a) Slip colors in pottery.

es: COCCIÓN (9a) Colores de barbotina.

Fornejant colors de barbotina: Es decoren sempre damunt l’argila no fornejada, com: gerros, bols, plats, etc., llavors la barbotina i l’argila se fornejant juntes.

en: FIRING (9b) Things to remember in pottery.

es: COCCIÓN (9b) Cosas a recordar.

Cocció – coses per recordar
a) Assegurar-se que la temperatura del forn, mai sigui més alta que la permesa pel tipus d’argila que s’està utilitzant. Totes les argiles han d’estar marcada amb les temperatures de cocció. La sobre cocció de l’argila pot desintegrar-la, fondre-la, i destruir el forn.
b) La temperatura de cocció de les argiles està entre els 850 ºC i els 1300 ºC.
c) Com més alta és la temperatura, més fort és el bescuit i va millor per a la decoració exterior.
d) L’argila ha d’estar seca per bescuitar-la. Les peces que no estan decorades amb cap tipus d’esmalt poden tocar-se entre elles.
e) No s’ha de fer mai una bescuitada, juntament amb peces decorades amb esmalt, en la mateixa fornada. Els gasos i l’aigua que desprèn l’argila al bescuitar-se podrien afectar als esmalts, donant un color mat o pàl•lid, com una cocció incompleta.
f) Quan un disseny es compon de moltes parts i es barregen diverses tècniques de decoració i color, totes s’han de coure’s la primera vegada a la temperatura més alta permesa per l’argila, perquè l’encongiment sigui proporcional.

GRES
a) El Gres es pot bescuitar fins als 1300 ºC , després decorar i tornar a coure amb els esmalts a una temperatura de 1280 ºC o menys.
b) Pot bescuitar-se a 1000 ºC, després decorar i fer una segona cocció amb els esmalts a una temperatura de 1280º C o menys. Quan un treball consta de diverses parts i algunes no estan decorades, han de coure’s juntament amb les esmaltades perquè la contracció sigui la mateixa.

en: LOW TEMPERATURE FIRING

es: COCCION A BAJA TEMPERATURA

Esmalts de baixa temperatura, son els que maduren fins 1050 ºC

en: SAWDUST FIRING

es: COCCIÓN CON SERRÍN

Cocció amb serradures: És una manera simple de realitzar cuites de l’argila. Les peces cuites amb serradures queden fumades.

Forns de serradures
Construir una forma cubica amb maons amb una tapa desmuntable. També serveix un test d’argila, el forat de la base serveix pel tiratge del fum sempre que s’elevi sobre uns tacs d’argila o una també serveix una galleda metàl•lica. Omplir-ho amb les peces a coure i les serradures. Cada peça ha d’estar envoltada de serradures i no tocar-se entre elles. La quantitat de peces depèn de la mida del contenidor. Es comença la crema les serradures de dalt cap avall, posant unes fulles de paper de diari, es tapa i es deixa coure fins que les serradures s’hagi consumit, pot trigar fins a 24 hores. Deixar refredar lentament, l’argila es converteix en bescuit fumat.
Cliqui per a entrar en un bon video Sawdust Fired Ceramics.

en: UNDER FIRED

es: COCCIÓN BAJA

Cocció Baixa, és quan els objectes no aconsegueixen la temperatura correcta. Pot ser causat per que el forn no funciona o una formula no s’ha preparat correctament i li falta temperatura.

Bescuit: És molt difícil saber quan una peça no està bescuitada a la temperatura correcta, però si la copeja es nota que el so és pla i el color pot ser diferent a altres peces, en cas de dubte, tornar a coure una altra vegada. Quan es decora una peça poc bescuitada, i es cou junt l’esmalt, l’argila seguirà encongint-se però l’esmalt no, això crearà fallades en l’esmalt, fent-ho mat o clivellat

Esmalts esta poc cuit, tindrà una superfície mat. Si es cou una altra vegada a la temperatura adequada vitrificarà correctament. La causa d’això, pot ser per alguna cosa errònia en el funcionament del forn o en els productes que s’utilitzen. He vist rajoles una meitat mat i l’altra meitat correctament cuita. Si això passa, cobrir el treball que s’ha de reparar amb una fina capa d’esmalt i tornar a coure-ho. Quan l’esmalt transparent està cru, té una superfície desigual, però després de la cuita s’integra deixant una superfície brillant. Existeixen molts problemes amb les rajoles industrials actuals, quan estan decorades i es couen a la temperatura correcta, són mats, per la qual cosa aparentment manca temperatura. Llegir més sobre: Rajola – Problemes

en: COLANDER

es: COLADOR

Colador és un contenidor de metall o de plàstic amb forats, usat per colar, per separar el líquid del sòlid. Aquesta paraula habitualment s’aplica a articles de cuina i en la ceràmica aquest tipus d’utensils s’anomena tamisos. Llegir mès sobre: Tamisos

en: COLEMANITE

es: COLEMANITA

Colemanit (CaB3O4(OH3)•H2O) és un mineral borat alcalí que es troba als dipòsits geològics. Colemanita és un mineral secundari que es forma per l’alteració de bòrax i ulexita. Enllaç Wikipedia; Colemanite.

en: NECK

es: CUELLO

Feu clic al títol per veure més imatges

El coll, és la part d’un gerro o ampolla que s’estreny en la part superior, està dissenyat per reduir la quantitat de líquid que es pugui abocar i li atorga una forma elegant.

en: NECKLACE

es: COLLAR

Collaret és un tros d’un material fi que es penja al voltant del coll com a guarniment, amb complements o sense. Pot ser de qualsevol material, des d’una corda fins a una cadena d’or i tenen peces adherides com a joies, pedres, petxines, perles.

en: COLLAR - Design round the neck of a jar.

es: COLLAR – Diseño alrededor del cuello de un jarro.

El Collaret es perfila en la part prima del gerro per crear una decoració en el coll, que és la part mes estreta de la peça.
Llegir mès sobre: Coll

en: COLORANT

es: COLORANTE

Colorant és una substància que dóna color, una matèria, pigment o tint que es barreja amb altres materials per formar un color determinat.

en: BODY STAINS

es: COLORANTES

Els colorants són colors especialment preparats per ser afegits a l’argila i produir terres acolorides. Poden barrejar-se entre elles, per aconseguir efectes aleatoris o peces separades de diferents colors. Poden ser utilitzades per elaborar models prèviament projectats.

en: COLORS - Labeling in pottery.

es: COLORES - Etiquetado en cerámica.

Feu clic al títol per veure més imatges

Etiquetat dels colors la humitat sempre ha sigut un problema alhora de retolar ampolles de vidre i plàstic o caixes, ja que gradualment es desdibuixa l’escriptura. Afortunadament, ara existeixen retoladors que permeten marcar directament sobre qualsevol superficie i no desapareix. La manera tradicional és enganxar una etiqueta marcada sobre el vidre i possar a sobre una cinta adhesiva. A més d’etiquetar pots, com es veu a la foto, cal fer dues mostres d’assaig, una per posar-les als arxius i l’altre per enganxar sobre la tapa del pot; el color es guarda com es veu a la foto. Això facilita reconèixer i recordar el color exacte. S’han de marcar els pots i arxivar-los, perquè si no, al cap d’un temps, hi ha tants colos, que és impossible recordar-los.

La foto petita mostra la peça de proba usada enganxada a la tapa.

Llegir més sobre: Majòlica: Colors (b) Preparació / Pots: colors ja preparats

en: COLORS - Double firing in pottery

es: COLORES - Doble cocción en cerámica.

Colors, doble cocció: Els colors que es couran dues o tres vegades, a la mateixa o menor temperatura, cal provar-los per veure si poden veure’s afectats. Com més alta sigui la temperatura per a la verificació, és més provable que es produeixi un canvi. Poden perdre la seva lluentor, tornar-se més foscos i patir altres alteracions. Si s’utilitzen colors per vitrificar a diferents temperatures, sempre s’ha de començar amb la temperatura més alta que l’argila pot suportar i després baixar-la, ja que un excés de cocció pot danyar l’argila i canviar o esvair els colors. El gres pot coure’s fins a 1300 º C. Podem decorar-lo utilitzant i barrejant diferents mètodes: primer amb colorants o òxids de terra, que es vitrifica a 1280 º C; després amb l’òxid i a una temperatura de 1000 º C; a continuació el mètode de la Majòlica a 980 º C i finalment a 800 º C.

Llegir més sobre: MAJÒLICA: 4f – Colors cuits a dues temperatures / Majòlica: 4g – Relleu pla de gruixos diferents

en: COLORS - Storing in pottery.

es: COLORES - Almacenamiento en cerámica.

Feu clic al títol per veure més imatges

Emmagatzematge dels colors: S’han de mantenir nets de pols i brutícia, si no, pot fer-se malbé el treball. Cal guardar els diferents estats de la preparació dels colors en diversos pots, perquè es reconeguin fàcilment. Cal assegurar-se que els pots siguin de la mida adequada en relació amb el que es compra o s’utilitza..
1) Guardar els colors en pols dins dels pots ben tancats.
2) Cal tenir un pot de mida mitjana, ben tancat, pels colors preparats.
3) Per treballar, mantenir els colors en pots petits, i per no confondre’s, cal etiquetar-los.

en: COLORS - Damp in pottery.

es: COLORES - Húmedo en cerámica.

Quan s’humitegen els colors en pols, han d’estar molt secs per utilitzar-los en la tècnica del sobre coberta, ja que han de barrejar-se amb vernís o altres substàncies que no son absorbibles per l’aigua. Per assecar, s’ha d’escampar la pols damunt d’un paper en un lloc càlid. Els diaris van be, dons son absorbents.

en: COLORS - Instruments for applying in pottery.

es: COLORES - Instrumentos para la aplicación en cerámica.

AEROSOL O ESPRAI: s’utilitzen per aplicar colors líquids a un objecte. Consta d’ una ampolla amb tapa per contenir el líquid i d’una pistola unida a ella. Té un tirador que amb la pressió de l’aire expulsa el líquid sobre una superfície. N’ hi ha de molts tipus, mides i formes; es pot controlar amb la mà o ser elèctric.
Llegir mès sobre: Esprai / Equip de polvorització

APLICACIÓ AMB BOTELLA; es fa amb una petita ampolla de plàstic, la qual, si apretem amb la mà, permet que la barbutina surti per la punta (arrossegament). Tenen quatre parts: l’ampolla, el coll, la part superior i la punta. Les puntes es fan amb forats d’amplades diferents per realitzar línies variables i un mes gruixut per escriure. Llegir mès sobre: Peres

APLICACIÓ AMB PERA; per decorar amb arrossegament es necessita un contenidor de plàstic suau amb forma de bombeta, amb una punta llarga i prima, d’uns 3 cm de longitud. S’omplen de barbutina i apretant amb la mà en el bulb, surt una línia llarga ininterrompuda. Són petites i es poden comprar amb puntes intercanviables. Llegir mès sobre: Peres

APLICACIÓ AMB TUBS; Els tubs són de metall o de plàstic i porten embocadures de formes diferents. Com que els colors no són sòlids, les que més s’utilitzen són les rodones, de diferents mides Veure: Aplicació amb tubs.Llegir mès sobre: Icing tubes (c) & (d)

XERINGUES eren originalment de vidre per a ús mèdic, i ara són de plàstic; s’utilitzen en la ceràmica per dibuixar línies i omplir espais. Hi ha diferents mides i embocadures. Veure: Xeringues.
Llegir mès sobre: Xeringues

en: COLORS - Shine in pottery.

es: COLORES - Brillo en cerámica.

La lluentor del color: s’aconsegueix amb diferents intensitats d’esmalt, des de mats fins a lluents com el cristall. Si l’esmalt, és massa mat després de coure’s, es cobreix amb una fina capa d’esmalt transparent i s’enforna una altre vegada; si això passa, pot ser que el forn no hagi arribat a la temperatura adequada.

en: COLORS - Testing in pottery.

es: COLORES - Prueba de cerámica.

Prova de colors: Cal tenir un arxiu de tots els colors que s’utilitzen classificats, amb la temperatura de cocció marcada al darrera. .S’ha d’arxivar el nom del color, on es compra, els noms industrials dels ingredients i les mesures necessàries per fer-lo; més dues mostres de cada color i una foto d’aquesta. Per provar colors, hem d’ utilitzar un petit tros d’argila seca o bescuitada del que es vol decorar.
Amb un color fosc, hem de marcar al darrrera un codi o el que s’està provant. És millor un codi, ja que les mostres són molt petites i hi ha molt poc espai per escriure. En poc temps, tindrem centenars de mostres; s’han de marcar bé i guardar en una caixa diferent, les diverses tècniques. Es poden comprar forns petits per fer les proves de colors, la cocció és més ràpida, però el color mai és exacte. És millor provar-los en un forn gran mentre es couen altres peces.

La manera més fàcil de guardar mostres és penjar-les, i per això cada una es fa amb un forat.Hi ha dues maneres de fer-ho:
a) Poden estar clavades a una barra de metall que es penja, això significa que s’ha d’agafar la barra amb totes les mostres per aconseguir la que volem.
b) Col•locar un cable (filferro) pel forat i fer un ganxo, després es penja, i això permet que s’agafin de forma individual.
Si es fan les peces d’argila pels assajos, cal fer un buit o un forat en cada mostra, posar un tros de filferro pel forat i donar-li forma de ganxo. S’han de fer dues mostres, una per penjar i l’altre, jo l’enganxo a la part superior del pot o recipient on es guarda el color. Un color nou, sempre s’ha de provar i coure. Un color amb el mateix nom, pot camviar segons el fabricant.

D’esquerra a dreta: peces de prova – peces de prova codificades – peces de prova per penjar.
Llegir mès sobre: Com mantenir els colors, la darrera foto a: Tenmoku

en: COLORS - Overlapping in pottery.

es: COLORES - Superpuestos en cerámica.

Feu clic al títol per veure més imatges

En ceràmica hi ha diferents formes d’aplicar, preparar i enfornar colors a temperatures diferents.
Al Diccionari cada color es pot trobar sota el seu nom o bé el del mètode de decoració que s’hagi usat, hi ha més informació referida als colors.
Les fotos mostren colors enfornats a 980ºC usant el Mètode Majòlica per a donar una idea respecte a les seves possibilitats, sobreposant-se uns als altres.

Llegir més sobre: Majòlica: Colors (a)

en: BLURRED COLORS.

es: COLORES BORROSOS.

Colors burrosos: es produeix quan es barregen amb l’esmalt o entre ells, la qual cosa pot considerar-se com un error o utilitzar-se com a decoració. Això passa amb molts colors i depèn, en gran mesura, de la capacitat d’absorció de l’esmalt. En el mètode de la majòlica, la causa pot ser perquè s’ha decorat la peça quan encara estava la base humida.

en: COLORS - Applying methods en pottery.

es: COLORES – Métodos de aplicación en cerámica.

L’aplicació del color, por fer-se amb moltes tècniques diferents, per donar textures variades; de la mateixa manera, l’ús d’un esmalt opac-base pot utilitzar-se pels colors i pels engalbes. La següent llista, és la secció diferent al diccionari, on se’n parla amb més informació.

Llegir mès sobre: Corda seca / Esmalt-base (m) Textures / Esmalt-base (n) Textures amb substàncies afegides. / Esquitxar / Extrusora / Majòlica: Colors (c) com utilitzar-los / Sobre Esmalt – tercera cocció / Cànulas – Decoració

en: COLORS - Problems in pottery.

es: COLORES - Problemas en cerámica.

Les empreses canvien de mans i els productes varien, pensen que es necessiten nous colors i deixen de fabricar els que un ha estat utilitzant des de molts anys. S’han de realitzar noves combinacions per preparar els colors que es desitgen. Es pot tractar de comprar en altres empreses, però un color amb el mateix nom pot ser completament diferent. Quan compri un nou color, primer prepari una petita quantitat per provar-ho.

Nota: En els últims dos anys moltes de les combinacions de colors que utilitzava normalment els he hagut de canviar. Ara, en lloc de manganès per als contorns utilitzo 50% marró vermellós + 50% de marró fort. Recentment, l’empresa on he comprat els colors des de fa 20 anys va canviar d’amos i va canviar els seus colors i clarament el canvi d’un color afecta a tots els colors amb que es barregen. El color més afectat ha estat l’ocre, que van deixar de fer-ho i el més proper que tenien era marró fort. Ara compro a una altra empresa, però és un color ocre és molt feble i quan el pinto sobre un groc, gairebé no es veu, i haig de barrejar-ho amb el vermell fort en lloc de carmesí.

Llegir més sobre: Rajola – Problemes

en: BEATING - Shapes in clay.

es: GOLPEAR - Formas en arcilla (modelar).

Copejar formes (modelar); és una manera de treballar l’argila quan està tova per donar-li forma, anivellar i reduir un objecte. Sovint s’utilitza en espiral per aplanar y reduir el gruix de les parets de les peces. Això també es coneix com paletejar.
Llegir mès sobre: Paleta

en: COLUMNS OF TILES

es: COLUMNAS DE AZULEJOS

Feu clic al títol per veure més imatges

Les columnes, els dissenys rectangulars i verticals, de les rajoles, fets com a decoració, s’utilitzen per decorar xemeneies, portes principals, etc. Estaven de moda durant el període de l’ Art Nouveau, a l’última meitat del segle XIX i la primera meitat del segle XX.
La foto mostra un dels nostres dissenys de columna. Els dos són el mateix, però decorades amb colors diferents. Cadascuna consta de 16 rajoles, de 15 × 15 cm,. i el conjunt fa 120 × 30 cm.

en: COLLAPSING - Clay.

es: COLAPSO - Arcilla

Col•lapse: l´excés de temperatura, fa que l’argila es col•lapsi i es torni líquida. He vist un forn on l’argila es va escampar per la paret i la base com si fos xocolata desfeta i quan va acabar la cocció, s’havia convertit en un bloc sòlid. El forn sencer va haver de ser desmuntat i reparat. Sempre que es compra argila, em de comprovar a quina temperatura s’ha de coure.

en: FUELS - For kilns.

es: COMBUSTIBLES - Para hornos.

Combustibles: Petroli, fusta i gas s’utilitzen per escalfar els forns, però en la meva experiència l’electricitat és la més fàcil. Per coure grans quantitats de peces, o per forns molt grans, el gas és el més econòmic.

en: DISSOLVENT - Substances which burn away when fired in pottery.

es: COMBUSTIBLES - Sustancias que se queman en cerámica.

Material combustible: Substància que es consumeix quan es cou una peça; com l’arròs, fulles i pètals, etc. També substàncies orgàniques o naturals, com la pols de carbó, pols de talc, etc., els quals s’utilitzen per marcar dissenys fets amb un punxó en l’argila i esmalts. Es pot preparar una barreja d’oli de llinosa i colorant (o esmalt) que s’aplica sobre el bescuit i manté els colors separats (motius decoratius), quan s’aplica l’esmalt i es cou.

en: CALIPERS -A pottery tool for measuring and comparing sizes.

es: COMPÁS DE CALIBRE - Una herramienta de cerámica para graduar y comparar medidas.

El compàs de calibre és un instrument per comparar i comprovar les mides. Estan fets de fusta, plàstic o metall i cada unitat té dos braços que s’uneixen en un extrem i es corben en l’altre. Tots dos braços es poden moure 180 º, permetent assenyalar les extremitats cap a dintre o cap a fora. En l’articulació es pot estrènyer perquè la mida sigui exacta en mesurar i comparar.

Dibuixos d’esquerra a dreta
a) Un calibrador de compàs per mesurar la part exterior de les vores, el metàl•lic està fet a ma.
b) Un calibrador de compàs per mesurar la part interior de la vora.
c) Unió del calibrador de compàs és una forma precisa de mesurar les tapes pels pots perquè encaixin amb exactitud. Quan es mesura la mida d’un extrem, l’altre costat es mou en direcció oposada, així s’obté a la vegada, la part interior del coll i la part exterior de la tapa.

Llegir més sobre: Tetera: (h) Tapa /

en: COMPONENTS

es: COMPONENTES

Els components són totes les substàncies necessàries per completar una composició específica.

en: COMPOSITION

es: COMPOSICIÓN

La composició és la manera d’estructurar les diferents peces artístiques i mètodes combinats per formar un tot unificat.

en: CONE (1) Grading.

es: CONO (1) Clasificación.

Feu clic al títol per veure més imatges

La taula de cons d’abaix, mostra la relació entre la calor i la velocitat de l’escalfament del forn.

en: CONE (2) Pyrometric.

es: CONO (2) Pirométrico.

Cons piromètrics, mesurar i controlar la calor que hi ha al forn mentre es cou i tallar l’electricitat quan s’aconsegueix la temperatura correcta. Existeixen dos mètodes: l’americà Orton i l’anglès Harrison. Treballen de la mateixa manera, però tenen dues diferències bàsiques: una és la seva numeració en relació amb la calor i l’altra és la seva forma. Els cons Orton són piràmides inclinades i els Harrison són rectes i quadrades.

Hi ha dues mides, cons i mini barres. Els cons són més grans i mesuren 63 mm. de longitud i els mini barres 25 mm. Són delicats i poden trencar-se fàcilment. Tenen diferents colors i números en relació a la calor i es componen de minerals que aconsegueixen una temperatura específica. Es col•loquen en un seient del forn, entre la barra de detecció i els suports de con. Quan el forn aconsegueix la temperatura correcta, que és un punt de col•lapse, el con es doblega i això automàticament talla l’electricitat, que apaga el forn i acaba la cocció.
CONTROLADOR DEL FORN: a) Detección de tub, b) Detección de barra, c) Con, d) Soportes per la con.

en: CONE (3) Sockets

es: CONO (3) Soporte.

Suport per a cons, són petits blocs d’argila per aguantar un con de cuita en posició vertical, quan s’utilitza per comprovar la calor a diferents parts del forn. Generalment es fan per sostenir un o tres cons. La foto d’abaix mostra el suport per a cons.
CON SUPORT: a) Con suport, b) Con.

en: CONE (4) Witness.

es: CONO (4) Cocción.

Con de cocció, es col•loquen dins del forn, a diferents llocs, per comprovar que la temperatura és la mateixa a tot arreu. Després de la cocció, es pot veure com s’han doblegat i amb aquest comportament dels cons, es pot valorar la temperatura a les diferents parts del forn. S’han d’utilitzar cons grans i a l’extrem més ample posar-hi argila porosa i col•locar-los en posició vertical, amb una inclinació de 10 º. Són coneguts com a suport d’argila. Es posen a diferents parts del forn per poder comprovar si la calor és la mateixa a tot arreu. Si un s’ha doblegat més que els altres, significa que en aquesta part del forn hi ha més calor, o al contrari, si un està més recte, significa que en aquest espai no s’ha arribat a la temperatura final. Això es pot comprovar a l’obrir el forn, o si es col•loquen els cons correctament per veure’ls a través de l’espiell.
CON COCCIÓ: a) Poc doblegat, b) Correct ament doblegat, c) Poc doublegat, d) Suport d’argila.

en: FLUE

es: CONDUCTO DE HUMO

El conducte en un forn està dissenyat per transportar la calor des de la cambra a la xemeneia o respirador.

en: CONTAINERS (2) Glaze-base.

es: CONTENEDORES (2) Esmalte - base.

Els recipients per a la conservació i l’aplicació d’esmalts han de ser grans i s’han de tapar quan no s’utilitzen. Es fan servir per a l’aplicació d’esmalt cru i colors sobre tot tipus de ceràmica, ja sigui per immersió o esmaltat. La taula que hem dissenyat té tres recipients, un per cadascuna de les diferents bases d’esmalt que usem. Són part de la taula i tenen tapes planes que formen la superfície de la taula, que també es pot utilitzar per treballar. La més gran és de 64cm de diàmetre i 30cm de profunditat, amb una capacitat de 35 litres i els altres dos són de 30 cm d’amplada i 29cm de profunditat. Quan dissenyem una taula, ens hem d’assegurar que el recipient més gran sigui per decorar objectes mes grans.

a) Taula dissenyada per a tres recipients amb els diferents esmalt base
b) Un primer pla d’un bol amb esmalt preparat per utilitzar
c) Taula de 3 contenidors amb les tapes per separat

Llegir mès sobre: Esmalt-base aplicació a les rajoles / Esmalt-base © Video – Etapa 1 – Preparació de l’Esmalt base

en: CONSISTENCY

es: CONSISTENCIA

La consistència és quan un producte té sempre el mateix patró. En la ceràmica això és molt difícil, ja que el que compres mai és exactament el mateix. L’esmalt i la barbutina dependran dels productes que s’hi afegeixin. Trobem que els bescuits artesanals necessiten l’esmalt amb menys aigua, que les peces de fabricació industrial. Instruments anomenats densímetres proven la densitat d’un líquid, però com que les substàncies s’utilitzen per separat i sempre estan seques, no són molt exactes.

en: HAND-BUILDING

es: CONSTRUIDO A MANO

Construcció manual: és el fet de realitzar ceràmiques amb les mans. Gerres i escultures es formen utilitzant mètodes de construcció com: xurros, pessic o planxes.
Llegir més sobre: Pessic – Fent un bol amb la tècnica del pessic / Pessic – Pessic i rotllos d’argila en un bol / Plaques – Construcció de caixes / Xurros – Construcció amb xurros

en: BUILDING WITH CLAY

es: CONSTRUYENDO CON ARCILLA

Construint amb argila és crear una forma mitjançant l’addició d’argila a trossos; a partir de plaques, colombins (xurros) o modelada per a l’escultura arquitectònica.
Llegir mès sobre: Arquitectura – Escultura / Plaques – Construcció de caixes / Xurros – Construcció amb xurros

en: CONTAINERS (1) Clay.

es: CONTENEDORES (1) Arcilla-

Contenidors d’argila: Es fabriquen de materials plàstics molt forts amb rodes i tapes molt ajustades, de diferents formes i mides i són utilitzats per mantenir l’argila humida. Aquesta es compra en paquets de plàstic; sinó s’obren es poden mantenir humits durant mesos. Quan s’obren els paquets s’ha de posar dins d’un contenidor

en: CONTAINERS (3) Slip.

es: CONTENEDORES (3) Barbotina.

Feu clic al títol per veure més imatges

Els contenidors per a la barbotina, poden ser de plàstic dur o d’acer, els de les fotos són de plàstic dur. El de l’esquerra és per preparar l’argila de bugada, té acoblada una batedora elèctrica, que agita contínuament l’argila barrejant-la amb aigua i el de la dreta està connectat a un tub conductor de succió per motor elèctric , per on es transporta l’argila liquida fins al motlle. Es col•loquen sobre taulons de fusta amb rodes, per poder-les moure o canviar-les de lloc.
Llegir mès sobre: Buidat – Drac per colada

en: BOXES - For dirty glazes.

es: CONTENEDORES - Para esmalte sucio.

Contenidors per a esmalt brut: Tres contenidors de diferents colors i de la mateixa mida, permet saber on va cada esmalt. Fan aproximadament 30×25 cms. i són per guardar la base bruta de cada tipus, que s’ha eliminat, raspant les peces preparades Aquest sistema evita barrejar un esmalt de base amb un altre, solament cal afegir aigua, colar-los a través d’un tamís i retornar-los al contenidor per poder-los usar de nou.

Llegir més sobre: Esmalt-base: Neteja de l’esmalt base en plats, gerres i tapes / Esmalt-base (p) Neteja de la base

en: CONTRACTION

es: CONTRACCIÓN

La contracció, és la reducció o disminució d’un material, les argiles, s’encongeixen durant l’assecat i la cocció. L’esmalt es contreu de forma natural o intencionadament. Si durant la cocció l’esmalt redueix més que l’argila on ha estat aplicat i és accidental, és impossible de reparar, això s’explica en esquerdes, i si es fa intencionadament, és clivellat.

en: CONTROLLING MEASUREMENTS

es: CONTROL DE MEDIDAS

Control de mesures, hi ha instruments per controlar els diferents elements.
Llegir mès sobre: Densímetre / Forn – Verificador de calor / Piròmetre

en: DRY CORD - A method in decorating pottery.

es: CUERDA SECA - Método para decorar cerámica.

Corda seca; traducció literal del Castellà “Cuerda seca”. És una tècnica per realitzar els contorns d’un disseny, a un nivell més baix que la base d’esmalt o els colors i es pot fer de dues maneres: Les tres seccions següents mostren exemples de com pot ser usat aquest mètode.

Les rajoles poden ser de bescuit o cobertes d’un color de vernís o d’una base de vernís. El disseny s’ha preparat a la mesura precisa i els contorns s’han picolat, després es marquen damunt les rajoles amb pols negre de carbó si està treballant amb un color lleuger i pols industrial blanc si es d’un color fosc o bescuit.

1) Les rajoles es poden preparar amb un esmalt de color o esmalt base. Marcar el disseny amb carbó vegetal si es tracta d’un color clar o amb talc industrial si la peça és fosca. Rascar els contorns, arrodonir i netejar les vores amb un pinzell suau i aigua. Les rajoles estan decorades i les línies es poden deixar o pintar.

2) Amb rajoles de bescuit el disseny es marca al damunt, després es pinten els marges, o be amb pintura d’oli que es cremarà amb el forn deixant visible el vermell del bescuit, o pintat amb un color fosc de ceràmica que es mantindrà. Els espais llavors s’omplen de colors o amb una base de vernís i a continuació es decoren.

Eines necessàries
a) Fer un gratador com es mostra en el següent dibuix. Utilitzar una barra o un llapis vell, on hi unim, a un extrem, un tros prim de metall pla, doblegat en forma de triangle. La mida dependrà de la mida dels contorns que es vulguin.
b) Un pinzell suau i net per netejar l’esmalt que ha quedat al rascar
c) Aigua neta i un pinzell suau per suavitzar les vores

Corda seca – diferents mètodes es mostren i expliquen en les següents tres seccions.

en: DRY CORD 1 A method in decorating pottery.

es: CUERDA SECA 1 Método para decorar cerámica.

Feu clic al títol per veure més imatges

LA GARRAFA 44 rajoles, cada una de 15×15cm. Cuits a 980 ºC.

Les rajoles de bescuit es van preparar amb un esmalt base blanc opac com el que s’utilitza en la Majòlica. Es col•loquen sobre una superfície plana. Els contorns de les lletres es va marcar amb carbó vegetal. Seguint aquestes línies i usant una espàtula, es rasca l’esmalt base, deixant el bescuit de les lletres al descobert. Les vores de les lletres es van netejar amb un pinzell suau i sec. Amb un altre pinzell mullat amb aigua neta, es van suavitzar les vores. Per degoteig, amb esmalt de color vermell, es varen omplir, deixant una línia que deixa veure el bescuit entre l’esmalt blanc base i el vermell. Els contorns, estan marcats, perquè són part integral del perímetre, i les vores arrodonides de les lletres es van pintar de negre per accentuar-les. Es va fer en Majòlica. Finalment es van coure totes les rajoles juntes.

en: DRY CORD 2 A method in decorating pottery.

es: CUERDA SECA 2 Método para decorar cerámica.

Feu clic al títol per veure més imatges

GÈMINIS
Mida total 90 × 90cm. 36 Rajoles de 15 ×15cm. Cocció a 980 ºC.

Gèminis està decorada amb Majòlica; és un dels cinc noms, dissenyats per a les entrades d’un grup d’edificis, per ser vistos des de la carretera. Les rajoles tenen una textura formada per una fina capa d’esmalt base, després amb la mateixa base, però més espessa es va esquitxar sobre la part superior. Per accentuar el disseny, tots els traços es van fer amb Corda Seca. El disseny es va marcar amb carbó vegetal, accentuat els contorns que formen el perímetre de les lletres i les figures, la base d’esmalt es va rascar deixant un espai de 1cm. d’amplada, mostrant el bescuit. Aquest espai, es va pintar de negre; després la resta del disseny es va decorar amb Majòlica.
Llegir mès sobre: Esmalt-base Textures

en: DRY CORD 3 A method in decorating pottery.

es: CUERDA SECA 3 Método para decorar cerámica.

Feu clic al títol per veure més imatges

PESCADORS

Decoracions per a l’exterior d’un edifici d’apartaments
El mural es va fer amb 44 rajoles de 20 × 20cm. i la mida total és de 220 × 80cm, el dibuix es va fer amb paper i puntejat amb un punxó, es va marcar directament sobre el bescuit amb talc industrial, el qual contrasta amb el vermell del bescuit. Els contorns del dibuix es van pintar amb pintura negra a l’oli, a continuació els espais es van omplir amb esmalts ceràmics que vitrifiquen a 1000 ºC. Quan es cou, la pintura a l’oli, com que és un producte vegetal, desapareix i deixa els contorns del color del bescuit.

Les dues primeres fotos estan fetes des de l’exterior de l’edifici i la tercera, mostra un ajust arquitectònic.

en: CURRENT

es: CORRIENTE

Corrent és la velocitat i el flux de moviment en una direcció determinada. S’aplica al moviment de grans proporcions d’aire, aigua, electricitat, etc.

en: ROLLING PIN

es: RODILLO

Corró, és una eina de cuina usat per pastar productes de pastisseria i en la ceràmica, per estendre l’argila. L’argila es col•loca entre dues parets o llistons quadrats de la mateixa altura. L’alçada dels llistons és l’altura que es desitja per a l’argila. Estendre l’argila fins que el corró s’afirmi en les parets, llavors tindrà l’alçada desitjada.
Llegir més sobre: Plaques – Amb un corró de cuina

en: BODY - of clay

es: CUERPO -de la arcilla

Cos es el terme usat per descriure la fórmula estructural d’un material. El cos de l’argila canvia segons el lloc on es va trobar o es barreja amb altres materials per a produir qualitats especials.

en: SEAM

es: COSTURA

Costura és la junta formada en la ceràmica crua, on les peces s’uneixen ja siguin de motlle o a mà.

en: COPPER

es: COBRE

El coure és un element químic amb símbol Cu (del llatí: Cuprum) i número atòmic 29. És un metall dúctil, amb una conductivitat tèrmica i elèctrica molt alta. El coure pur és molt tou i mal•leable, i en una superfície posat recentment, és de color rosat o préssec.

En els compostos del coure es coneixen diversos estats d’oxidació, en general +2, on sovint donen colors blaus o verds, degut als seus minerals naturals, com el turquesa, i històricament s’han utilitzat molt com a pigments. Les estructures i escultures metall-arquitectòniques de coure, amb el temps es corroeixen i adquireixen una pàtina verda molt característica. El coure com a metall i sal pigmentada, té una presència significativa a l’art decoratiu, en la realització de colors ceràmics. Enllaç Wikipedia; Copper

en: CRAZING - In glazes.

es: CRAQUELADO - Esmalte.

Craquelat és quan apareixen esquerdes no desitjades a la superfície de l’esmalt, després de la cocció. Això és degut a l’esmalt que té una major tensió i es contreu més que l’argila o el bescuit, durant el refredament s’han formant les esquerdes. Si un esmalt de base es prepara amb aquesta textura per utilitzar com a decoració, també s’el coneix com a clivellat.

en: CRATER

es: CRÁTER

Cràter és la boca d’un volcà, la forma és rodona com un bol amb paret, varien en alçada i tenen les vores aspres. La paraula s’utilitza en ceràmica per descriure formes similars que apareixen incorrectament en els esmalts. Poden ser accidentals o formar part d’un disseny.

en: CRATER - GLAZES

es: CRÁTER ESMALTES

Cràter esmalts, els cràters es formen expressament, com a part de la decoració; els cràters han de tenir les vores llises, no afilades com en els cràters accidentals.

en: CRATER - CRAWLING

es: CRATER-SEPARACIÓ

Cràter és quan un esmalt se separa i es retira del bescuit, deixant un espai al descobert.

en: CRAYONS - For pottery.

es: CRAYÓNS - Para cerámica.

Crayón és un pal punxegut o un llapis de color d’argila, guix o cera, etc., que s’utilitza per dibuixar. Existeixen una gran varietat de colors fets especialment per a la ceràmica, per dibuixar directament sobre el bescuit o l’esmalt cuit. Un cop acabat el dibuix i abans de coure’s, es pinta o es ruixa una fina capa d’esmalt sobre tot el treball. Molts dissenys atractius es produeixen amb aquest mètode.

en: CREAM - The name of a color.

es: CREMA - Nombre de un color.

Crema és un color blanquinós, lleugerament groc.S’anomena així perquè és del mateix color que la part grassa de la llet, que puja a la superfície quan el líquid es deixa reposar. Les fotos mostren dues rajoles, una és de color blanc, de fabricació industrial, i l’altre és “Segle XVIII” que és l’esmalt de base que utilitzem, com s’explica en la Majólica.

Llegir més sobre: Esmalt-base (b) Tipus de bases

en: BURNER

es: QUEMADOR

Cremador és el dispositiu mitjançant el qual, el combustible combinat amb l’aire, produeix una flama, que entra en el forn a través de la tovera, creant la barreja necessària per a la combustió.

en: BURNT

es: QUEMADO

Cremat és quan una peça s’ha cuit a l’excés. Si el fang conté ferro la superfície quedarà enfosquida.

en: CRYOLITE

es: CRIOLITA

Criolita és un mineral Halogenurs, d’incolor a blanc, fluorur d’alumini i sodi (Na3AlF6), que s’utilitza industrialment per la fabricació de vidre i esmalt.

en: CRISTALIZACIONES - GLAZES

es: CRISTALIZACIONES - ESMALTE

Feu clic al títol per veure més imatges

La cristal•lització en un esmalt, ho forma l’alt contingut d’òxids de zenc i tità, en la composició de l’esmalt que fan que els cristalls s’expandeixin. Quan el forn arriba a 1250 ºC, l’esmalt es converteix en líquid i forma la distribució i expansió dels cristalls en la peça de ceràmica. Si s’ha decorat l’interior d’un bol, tots els cristalls es formaran cap al centre, creant una prima i sòlida capa de cristalls de colors de diferents anells de creixement. En un bol no hi ha perill que el color rellisqui, però si s’aplica sobre un gerro, cal prendre precaucions per assegurar les plaques del forn. Generalment són esmalts que s’escorren.
Fotos cedides per: Concha Martín Soriano.

en: CRISTOBALITE

es: CRISTOBALITA

Cristobalita, és una substància de quars que es troba a la roca volcànica en forma de cristalls incolors transparents i s’utilitza en ceràmica per millorar la tendència a resistir la barbutina. Molt perillós si s’inhala.

en: CRUDE

es: CRUDO

Cru; En ceràmica es refereix a un material en el seu estat natural. No s’ha cuit.

en: RAW

es: CRUDO

Cru s’aplica als materials no cuits que són utilitzats pels ceramistes o terrissaires, com a argila crua, barbotina o esmalt en cru. També defineix a l’argila treta de la terra, abans de ser processada mitjançant el triturat i cribatge per eliminar les pedres i donar-li plasticitat

en: SPOON

es: CUCHARA

Cullera, és un utensili petit i poc profund còncau en un extrem i amb un mànec. S’utilitza per servir aliments sòlids e ingerir aliments líquids o semi líquids. També s’utilitzen per mesurar i barrejar ingredients.
Es fan de mides diferents i s’utilitzen per a moltes finalitats.

Cullera per servir. Cullera per a les postres. Cullera per a la sopa. Cullera de te. Cullera de cafè. Cullera per a la salsa.

en: MEASURING SPOONS

es: CUCHARAS DE MEDICIÓN

Culleres de mesurar, s’usen per determinar petites quantitats quan es barrejen colors o altres ingredients en ceràmica. Una balança és molt més exacta

en: TEASPOON

es: CUCHARITA

Cullereta, és una cullera petita, dissenyada per posar i barrejar el sucre en una tassa de te i el seu nom en anglès ho obté per aquesta funció.

en: WARPING

es: CURVATURA

Curvatura, és la deformació d’una forma. Es designa a molts productes realitzats amb, fusta, argila, ferro, etc. En la ceràmica pot tenir moltes causes diferents i té lloc durant moltes etapes del procés de fabricació: que la peça estigui mal encunyada, diferents consistències en l’argila, assecat desigual, durant la cocció i moltes altres coses més.

Llegir mes sobre TAULONS (e) suports per l’argila

en: TRANSFER - On pottery.

es: TRANSFERIR - En cerámica.

Feu clic al títol per veure més imatges

Transferir, textualment significa passar una alguna cosa d’un lloc a un altre.

Una calcomania en ceràmica, és la còpia industrial d’un disseny per reproduir-ho en sèrie. Es pot comprar preparada, però generalment la calcomania es dissenya per a cada objecte.
La calcomania s’imprimeix sobre un paper preparat especialment per a aquesta fi i s’aplica al final, quan el color s’ha assecat, una pel•lícula transparent que és el que permet que sigui transferida a una altra superfície, en la ceràmica es fan per col•locar-los sobre una superfície esmaltada i que després es cou entre 750 º i 800 º C.

Seqüència de treball:
1) La rajola és de 7,5 × 7,5 cm. Cuit sobre un esmalt de color blanc opac.
2) Netejar amb un drap suau, lleugerament humitejat la superfície a aplicar la calcomania, això ajuda a situar la calca en el seu lloc.
3) Hi ha un espai entre les calcomanies, per retallar-les. Tallar-la a la mida que es va a utilitzar.
4) Submergir en un recipient amb aigua, si la calca és petita, es poden introduir tres o quatre calcomanies alhora. En pocs segons la calca s’enrotlla, això és a causa de la humitat del paper, una vegada que se separa de la pel•lícula que la protegeix s’aplana de nou.
5) Treure-la de l’aigua i aguantar-la entre els dits de les mans movent-los lleugerament per comprovar que el paper de baix i la pel•lícula transparent de damunt se separen.
6) Col•locar la calcomania sobre la rajola separant-la del paper blanc i situant-la correctament en el seu lloc per les dues cantonades superiors.
7) Mantenir pressionada la calca amb una mà i amb l’altra estirar per sota el paper blanc fins que es llisqui suaument.
8) Una vegada retirat el paper, rectificar si fa falta la calcomania per col•locar-la correctament, per la qual cosa cal situar-la de nou.
9) Amb una mitja lluna de cautxú, espàtula de goma o simplement goma d’esborrar tova, treure tot l’aigua que pugui haver quedat atrapada entre la calca i la rajola esmaltada, passant suaument l’eina de goma empenyent la humitat cap a les cantonades de la rajola.
10) L’últim pas abans donar la calcomania per acabada, és passar un drap de cotó per damunt, pentinant suaument cap a les cantonades. Sempre queda alguna gota d’aigua atrapada entre la calca i la rajola. Una gota d’aigua tancada en una calca, és una peça danyada després de la cocció.

Nota: La primera il•lustració és d’una rajola de 15 × 15 cm. pintada a mà, va ser decorada especialment per fer la calcomania. Les següents fotos s’han fet sobre una tela de color marró perquè es vegi el contrast amb el paper blanc de la calcomania.