BALANÇA
en: BALANCE
es: BALANZA
Feu clic al títol per veure més imatges
La balança és un instrument per determinar el pes, utilitzant escales suspeses. Consisteix en una barra amb un punt de recolzament al centre, i als extrems un ganxo d´escala o plat suspès; en un costat hi ha l’objecte que pesem i a l´altre un objecte o un pes. Quan els pesos són iguals, la barra queda en línies rectes o 90 graus. Les fotos següents mostren dos tipus de balances per pesar materials de diferents proporcions.
La següent balança té una barra rígida i horitzontal recolzada al centre i sosté en perfecte equilibri dos plats posats un a cada costat. En un d´ells es posa un pes i en l´altre es posa l´objecte. Quan el travesser està anivellat, la quantitat és correcta. Aquest equilibri s´utilitza per mesurar petites quantitats de fins a 10 gr.
Llegir mès sobre: Balança de precisió / Balança de precision
Balances de precisió són balances dissenyades per a quantitats petites, de 0.010 grams a al voltant de 10 grams. S’utilitzen principalment per al pes dels colors. 
Banda es refereix a les línies de diferents amplades que decoren utensilis de ceràmica, cilíndrics o rodons, com per exemple plats, gerres o tapes. Les bandes poden fer-se amb pintura, dibuix, esgrafiat, etc. Es poden realitzar en qualsevol fase del procés: en una peça acabada de tornejar, amb corda seca, bescuitada, o sobre coberta vidriada. 
Aquesta secció explica com bandejar i es refereix als diferents mètodes de treball.
Fer bandes amb cavallet. Per fer un cavallet posi una barra de fusta sobre dos suports. Per treballar un plat o una tapa, el cavallet ha d´estar una mica més alt que el torn, i per les gerres ha d´estar a l´alçada de les línies que s´han de pintar. Posi el torn amb el plat sota del cavallet i recolzi la mà dreta sobre la fusta per mantenir l´equilibri i poder girar el torn. Posi la gerra sobre el torn, ajusti l´alçada del cavallet fins on faci falta i dibuixi les bandes al voltant de la gerra.
Fer bandes a mà: Agafi el coll de la torneta amb la mà esquerra i l´eina amb la dreta a l´alçada que es vulgui; recolzi la resta del braç a la vora de la taula, perquè es mantingui estable. Giri el torn (o torneta) i amb el pinzell toqui la gerra fins que la línia hagi donat la volta i s´uneixi al punt de partida.
Un engalba, és similar a la barbotina, és més fluït i amb una barreja de colorants. Es prepara partint d’una argila blanca mes òxids o colorants en les proporcions desitjades. S’aplica a l’argila en estat de cuir, per immersió, regueró, plomejat, bandejat, esgrafiat, a pinzell, reserves de cera, etc. Un color també es pot posar sobre un altre. Generalment quan està seca la peça es bescuita i s’aplica un vidriat transparent.
Preparació de la barbotina: Es poden comprar màquines conegudes com a mescladores de barbotines. Hi ha de diversos tipus, mesures i de diversos fabricants, bàsicament són iguals, depèn principalment de la quantitat de barbotina que s’hagi de fer. Funcionen elèctricament, dissenyades per pastar argila amb aigua per formar una barbotina emmotllable. Estan fabricades amb un motor que bat l’argila i l’aigua durant diverses hores al dia, mantenint la densitat correcta per ser utilitzada a cada moment. 
Barres de fusta per sostenir la mà mentre es pinta. S’ha de fer servir la mà esquerra per mantenir l’equilibri i moure la barra d’esquerra a dreta, la mà dreta per sostenir la barra amb el dit petit, que pot desplaçar-la cap amunt i cap avall quan ho necessiti, s’ha de mantenir el pinzell entre el polze i l’índex. Amb el suport de la barra es pot moure constantment la mà en qualsevol direcció.
Les barres poden ser rodones, rectangulars, estretes i de qualsevol longitud. Estan fetes de diferents materials; fusta, metall, xocolata, etc. Les següents seccions mostren dues formes en que poden ser usades i mitjançant els enllaços moltes més son explicades. 
Barres de suport per posar les rajoles al damunt quan es cobreixen amb un esmalt de base. S’ha de fer amb barres de fusta un rectangle llarg i estret més gran que el diàmetre del recipient que s’estigui utilitzant. Ha de ser prou llarg per usar-ho com un cavallet sobre el recipient i prou estret com perquè les rajoles que s’estiguin preparant no sobrepassin en amplària, fent que sigui més fàcil recollir-los. Asseguri’s que els suports de barres estiguin ben units i siguin completament rectes. Com que les rajoles varien de grandària, de 7,5cm (3 polzades) a 30cm (12 polzades) d’amplada, són necessaris dues o tres mides diferents. També és convenient tenir dues barres separades, en cas que s’hagi de preparar o utilitzar objectes més estrets o més amplis, com un colador, etc. 
Base: és la part inferior d´un objecte. En ceràmica pot ser de diferents formes: plana, rodona o punxeguda. El peu és la part inferior d´un objecte i pot ser feta com a part de l’objecte, o agregat a ell. Si la base és en punta, s’ha fer-se una peanya a part per sostenir l´objecte con a decoració.
Una batedora elèctrica, com la que es mostra en les quatre primeres fotografies (a-d) es pot comprar i son similars a les utilitzades per batre els aliments, però mes industrials. És més econòmic comprar el braç per separat pensat per barrejar líquids, que es pugui acoblar i ser usat amb un trepant elèctric, es fan en diferents longituds i mides de cap, per tenir en compte la profunditat i la densitat del líquid. Van molt bé per barrejar colors, bases d’esmalt, etc.., i son molt útils quan un producte s’ha assecat i endurit, s’estova amb aigua, es deixa un curt període de temps i després es bat.
Batedora és una eina de metall amb un mànec llarg, prim i fort, amb cables separats que formen un cap ovalat. S’utilitza a la cuina per batre ous, etc. Es poden comprar de diferents mides. Els més grans en ceràmica, s’utilitzen per barrejar esmalts i altres productes líquids.
Batre és copejar amb forta pressió, ja sigui amb la mà o amb una eina i pot referir-se a: barrejar líquid o aplanar argila.
Bescuit és el nom donat a tots els tipus d’argila que han estat cuits, però sense un vernís. Com més baixa és la temperatura de cocció, major és la porositat de la peça ja que es crema tota matèria de carboni. La temperatura de cocció de l’argila en bescuit és entre 650° C i 1050° C. Els refractaris poden ser cremats fins a 1300° C. Com més alta sigui la temperatura de cocció, menor porositat i més forta es fa, però segueix sent un material absorbent per als líquids.
Si està decorant a mà objectes bescuitats d’argila vermella, humitegi’ls abans d’aplicar l’esmalt base. Sempre faig això, no és necessari, però ajuda a eliminar els forats d’aire i fa que la base sigui més neta i suau. Ràpidament mulli el bescuit en aigua neta, cobrint tot l’objecte, després es retira i es deixa reposar una estona abans d’aplicar l’esmalt base. Només mulli els objectes fets a mà en argila vermella, no argila blanca o d’origen industrial. 
Bicolor és el nom donat a un estil de decoració ceràmica que només utilitza dos colors i qualsevol pot ser utilitzat ; els més habituals són el manganès i el verd de coure. El plat de l’esquerra el copiem d’una foto, l’original es troba al Museu de Ceràmica de Barcelona. Va ser pintat al segle 1400 dC a Paterna, un poble de València. Els dos següents son nous, fets amb dissenys antics. 
Bisell o escaire bisellada, és una eina ajustable per assenyalar i tallar amb angles superiors o inferiors a 90 graus. Útil en la ceràmica quan s´han de marcar molts quadres i tallar-los a mides excepcionals. 
Blau és un dels primers colors utilitzats en el vidriat. Es pot trobar a les obre egípcies i perses, on s’utilitzava òxid cobalt. A Espanya, quan va començar la ceràmica majòlica, el blau va ser un dels primers colors que es van utilitzar amb diferents tons, com es pot veure en els plats, gerres, sòls i revestiments.
Boca, és l’obertura en un extrem del coll d’una gerra, per on s’aboca el líquid. Es realitza quan l’argila està humida, tirant la part cap avall i cap a fora amb els dits, donant la forma desitjada. El centre de la vora es dissenya per estar directament en línia amb el centre del mànec o nansa. Aquesta línia invisible talla la circumferència del coll per la meitat. Per a una explicació més detallada. 
El Bol és un recipient rodó amb parets per contenir líquids, obert i pot ser de qualsevol grandària. Hi ha centenars de formes, sempre rodona, però diferents en grandària i que s’utilitzen per a diferents propòsits. Molts plats tals com a amanida, plat de fruita, plat de sopa, plat de pastisseria són d’ús diari.
Les fotos, mostren dos bols de font per fer un “Cremat”, que és un costum català, un hàbit molt agradable. Normalment sempre tenen potes i es venen amb tasses i una cullera fonda de servir. La primera foto mostra tasses sense nanses i amb potes i la segona solament amb nanses que es poden penjar per la vora de la tassa.
Bol de sopa és un petit bol de parets altes, sense vores.
Boles petites, poden fer-se amb productes diferents: pedres precioses , metall o fusta, qualsevol material que es pugui arrodonir. Fa milers d’anys que es fan boles de ceràmica i han estat utilitzades de moltes maneres, en decoració per al cos, com a mètode de càlcul i per a les oracions religioses etc. Estan fetes amb argila cuita i decorades amb tècniques diferents. Una bola petita, normalment és rodona, però pot tenir qualsevol forma i sempre té un forat al mig, prou gran per passar-hi un cordill o fil i poder-la penjar.
Broc:
El brunyit consisteix a fregar la superfície de l’argila en estat de duresa de cuir amb una eina per produir una superfície llisa i polida. Mentre més fina és la textura de l’argila, més es podrà polir. El color dependrà del to de l’argila. Per polir, es pot utilitzar qualsevol eina corba com una cullera, pedra, etc. Es pot decorar amb barbutina o coure’s directament.
Eines buidadores. fotos en mostren quatre. La primera es denomina també 
Buidat és abocar barbutina o argila dins un motlle de guix per crear un objecte. Quan l’argila esta a la duresa de cuir s’ha de treure del motlle, així es reprodueix una peça coneguda com: feta per motlle de colada.
Buidant – el peix, aquesta és la segona etapa del modelat. En la part superior sobre una placa de fusta, muntar un suport per sostenir el guix, a la foto es fa amb metall però es pot fer amb fusta. L’espai i l’altura del guix, ha de ser prou alt i ample, perquè no es trenqui en utilitzar-ho. Col•locar l’argila al voltant de la cantonada inferior de la paret, perquè es mantingui fermament en el seu lloc i el guix no es vessi.
Les taules per a motlles de colada estan dissenyades per aguantar el motlles, durant el treball. Són taules llargues amb barres de fusta espaiades uniformement a l’ample de la part superior, els motlles, es col•loquen damunt de la taula, i amb la pistola d’ompliment es carreguen de barbotina a través de l’orifici d’abocament. La pistola d’ompliment funciona elèctricament i la densitat del líquid expulsat pot ser controlada des d’un degoteig petit fins a un flux total.