Diccionari de ceràmica

per Susan Mussi

en: SANDING BLOCK

es: TACO DE LIJA

El tac escata, sosté el paper d’escata per utilitzar-lo immediatament. El paper d’escata s’ha de renovar i canviar sovint. És útil per polir una superfície llisa de ceràmica crua. Es ven en fulles de diferents textures que mesuren 23×28cms. Per usar-lo s’ha de tallar per l’amplada a 4 peses de 7×23cms, un cop ajuntades les peses, s’hauria de poder agafar amb comoditat.

Es pot comprar o fer-ne un bloc.

Com fer un bloc:
a) Petit bloc; b) Bloc gruixut; c) Paper d’escata; d) Cargol; e) Paper d’escata nou que es pot tallar a mida

Es compon de dos petits blocs de fusta, la part superior 2 cm i la part inferior de 7 cm de grossor amb el llarg i ample necessari per sostenir l’escata. Ha de tenir una mida fàcil de dominar. Hi ha dos cargols a cada costat per mantenir-ho unit. Si col•loca armelles tancades amb cap, serà més fàcil canviar el paper d’escata, però assegurar-se que entre els dos, hi hagi prou espai per a la mà.

Si ha de comprar-los
Estan fets de plàstic en dues parts, una plana per fixar el paper d’escata i l’altra corbada per ser subjectada amb la ma. Dintre de cadascuna hi ha una paret rectangular per ajuntar les dues parts. El paper d’escata s’ha de posar a la part plana, que te quatre pinces de metall per subjectar-la al seu lloc. Un cop ajuntades les dues parts ja te un bloc de paper d’escata.

.

en: TALCUM POWDER

es: TALCO

El Talc és un mineral. És la base per a la pols en cosmètica, el talc industrial és blanc, poc dens i no té olor. En ceràmica té diversos usos: s’utilitza per marcar dissenys sobre ceràmica en colors foscos, que després de la cocció desapareixen, també és útil per aplicar dins dels motlles, perquè el separar l’argila del motlle sigui més senzill i per a la formulació d’alguns esmalts quan cal addicionar magnesi. Es coneix també amb el nom de Guix francès. Llegir més sobre: Marcat amb borsa

en: CUT

es: CORTE

El tall és penetrar i separar o fer una obertura en un objecte. S’aplica a qualsevol cosa d’argila, peça, etc. es pot fer amb qualsevol instrument com un ganivet afilat, tisores, navalles, etc.

en: DIAMOND CUTTER

es: CORTADOR CON DIAMANTE

Tallador de diamant: s´anomena així perquè inicialment es feia amb un diamant. Té forma de “T” i al mig de la part superior hi ha una pedra molt forta i afilada. S´utilitza per raspar les parts brutes i amb grumolls i per fer petits dentats a peces amb esmalt cuit. És útil realitzar petites marques, quan s´han de fer forats sobretot en peces esmaltades, ja que fa que el trepant no es mogui.
Llegir mès sobre: Perforació de forats en bescuit i ceràmica esmaltada

en: DISK CUTTER OR MARKER

es: CORTADOR DE DISCO O MARCADOR

Tallador de Disc o marcador; s’usa per tallar o marcar cercles de diferents diàmetres en argila plana. Es pot comprar o fer-lo a mà. Es necessita un disc pla de fusta, aproximadament de 6cm de diàmetre, a més d’una barra prima de fusta d’uns 2cm d’amplada, la qual pot ser de qualsevol longitud i ha de tenir forats que la travessen, posats a les distàncies necessàries.
Un extrem de la barra de fusta s’insereix al centre del disc de manera que es pot moure al voltant. S’estira l’argila i el disc es col•loca a sobre. Al posar un instrument estret i afilat a través del forat adequat, fa que, quan gira el braç, es pot tallar o marcar el cercle.

en: HOLE CUTTERS

es: CORTADOR DE AGUJERO

Tallador de forat, és una eina per perforar els forats i extreure l’argila, en general per a decoració. Es fabriquen en diferents mides, amb un mànec i un cap d’acer inoxidable, és un tub rodó buit, talla en la part superior a 45 º.

en: SHAPE CUTTER - For clay.

es: CORTADORES DE FORMA - Para arcilla.

Talladors de formes són tubs de metall amb diferents formes. Tenen un mànec amb una molla, que s’empeny a la peça i talla la mateixa forma i mida que té el tallador. Es poden repetir les formes, formant un patró calat.

Llegir més sobre: RAJOLA – Tallador d’argila / Motlle: 8 De tall

en: CUTTING WIRE - For clay.

es: CORTADOR ALAMBRE - Para la arcilla.

Tallador de fang; es compon de dos mànecs de fusta units per un filferro prim i s’utilitza per tallar a través d’ells l’argila i separar en seccions.

en: CUTTERS

es: CORTADORES

Talladors: Hi ha moltes eines per tallar diferents tipus de materials. A continuació hi ha una llista que ens ajudarà a trobar el que estem buscant.
Llegir mès sobre: Plaques – Tallador / Talladors de pastes / / /

en: BISCUIT CUTTERS

es: CORTADORES DE PASTAS

Feu clic al títol per veure més imatges

Talladors de pastes: són peces de metall amb formes diferents que s´utilitzen per tallar la massa i les galetes fent figures diferents. S´utilitzen per tallar l´argila de la mateixa manera.

en: CUP LAWN - Sieve with funnel, for preparing liquids for pottery.

es: TAMIZ – Embudo para colar productos líquidos en cerámica.

Tamís de ceràmica; és un petit got cònic que consta de dues peces, una de les quals té una tela metàl•lica o reixeta espessa que permet colar i passar petites quantitats de líquid a través d’un coll estret, com una ampolla o flascó.
Llegir mès sobre: Tamisos

en: VIBRATORY SIEVE

es: TAMIZ VIBRATORIO

Tamís vibratori: es tracta de tamisos industrials d’acer inoxidable, que funcionen amb electricitat i se subministra amb malles de diferents mides. Quan es treballa, el motor vibra, barrejant i netejant els materials, després es passen a través de la malla per controlar la mida de les partícules. N’hi ha de moltes mides que es coneixen amb diferents noms; barrejador d’argiles, recuperador d’argila, tamís vibrador, etc. Tots ells tenen dues seccions, contenidor i barrejador, pot ser part de la maquina o estar separat d’ella. Per preparar petites quantitats, usar els mescladors de metall (batidors) d’una sola peça de diferents longituds que s’acoblen a un trepant elèctric.
Veure: Batedora – Elèctrica (per barrejar líquids) / Tamisos

en: SIEVES

es: TAMICES

Els tamisos poden ser quadrats o circulars, amb marc de fusta o metall, de diferents mesures i fet amb malla de diverses mides. S’utilitza per colar les pols o líquids per netejar i separar els grumolls o cossos estranys que puguin existir, també per ajudar a combinar els diferents productes que es barregen.
Existeixen molts tipus de tamisos, aquí es descriuen quatre; circular, embut, rotatori i vibratori.

Tamisos
a) Tamisos – circulars, són fabricats en diferents mides, amb diferents graus de malla. Alguns es poden comprar amb malla canviable.
b) Tamís de metall, de diferents mesures de malles que es poden canviar.
c) Tamís – embut. Es compon de dues peces, un tamís que encaixa en la part superior de l’embut, suficientment estret per entrar en el coll d’un flascó o ampolla. Són petits i s’utilitzen per preparar colors, per passar-los directament del tamís als flascons.
d) Tamís – rotatori. Són de plàstic o metall i totes les peces són desmuntables. Tenen pisos canviables amb malles de diferents mides, una barra transversal que recolza el mànec, quan es gira roda un raspall sobre la malla i empeny les substàncies, líquids o pols. També és conegut com a sedàs rotatiu on trobarà més informació i il•lustracions

e) Tamís – vibratori. Aquest tipus de tamís funciona amb electricitat. És una galleda amb un motor unit a la tapa, que vibra perquè el producte en l’interior passi pel tamís, per netejar i barrejar.

en: ARK

es: TANQUE

Tanc mesclador, és una màquina mecànica, en el qua l’argila i la barbutina es dipositen i es mouen contínuament per evitar que els materials s’endureixin.

en: LIDS (a) In pottery.

es: TAPAS (a) En cerámica.

TAPES, es pot fer amb argila de collage o a torn, aquí expliquem con es tornegen.

TAPA: part superior d’un flascó, bol, gerra, caixa, etc., que és independent i s’utilitza amb finalitats diferents, visuals, d’higiene i per ajudar a mantenir el contingut a certa temperatura. Ha d’estar pensada com a part de la forma i el disseny en el seu conjunt. Les dues parts, tapa i peça, han de complementar-se entre si. Han de fer-se al mateix temps, perquè l’encongiment de l’argila sigui la mateixa i que les parts encaixin correctament.

Els dibuixos anteriors il•lustren les moltes formes possibles de la tapa.

El diagrama anterior mostra les diferents seccions de la tapa.
Brida de la gerra: Una brida en la tapa i el coll de la gerra, controla el moviment de la tapa i evita que caigui.
Pom: petita peça sortint, rodona d’argila en la part superior d’una tapa, pot ser un element decoratiu alhora que, per sostenir la tapa.
Espatlla: El punt d’inflexió, on l’espatlla s’uneix al coll.
Coll: La part que s’estreny abans d’unir-se a la brida del pot.
Pestanya: La part del coll que recolza la tapa.
Flange of the lid: The part the lid stands on when taken off the jar and which holds it in place.
Brida de la tapa: part on la tapa on es recolza quan es retira de la gerra i que la manté en el seu lloc.
Llavi de la tapa: es poden superposar sobre la brida de la gerra o estar dins d’ella per descansar la pestanya. Està dissenyat per adaptar-se exactament i que la tapa no pugui relliscar, també manté els ingredients dins de les gerres calentes. Això es mostra en els dos primers dels vuit dibuixos en la part superior.

TAPES EN RELACIÓ ALS GERROS

Els dibuixos mostren tres tipus de tapa, tots tenen moltes variants. La primera tapa descansa en el vorell, la segona sobre la pestanya a l’interior del coll i en l’últim dibuix la vora de la tapa es recolza directament a dalt.

Les tapes sempre s’utilitzen com a part d’altres utensilis: gerros, olles i cassoles. El cos principal es fa primer, després la tapa s’adapta a la mida. Hi ha dues maneres de fer la tapa, la primera és treballant sobre un torn i l’altre utilitzant un pella cònica, aquest sistema s’utilitza generalment quan cal fer una forma llarga o el tirador forma part de la tapa. Les tapes que es realitzen en un torn es fan sempre de cap per avall i es dóna la volta per polir. Els dos mètodes s’expliquen en les següents seccions.

en: LIDS (b) Selection of lids in pottery.

es: TAPAS (b) Selección de tapaderas en cerámica.

Feu clic al títol per veure més imatges

Hi ha 12 fotografies mostrant una selecció de tapes i la seva relació amb els gerros. Es poden veure uns quants dissenys, però n’hi ha centenars que mostren la importància de la relació entre ambdós objectes. Les tapadores s’ajusten perfectament als gerros formant un disseny conjunt.

en: LIDS (c) Made throwing, pottery.

es: TAPAS (c) Hecha al torno en cerámica.

Les seccions de la vora en relació amb la tapa i la gerra.


a) Primer fer la gerra, així es te la mesura de l’interior i exterior de la vora, permet fer la tapa perquè encaixi exactament. En la següent indicació la pestanya la tapa encaixa dins de la circumferència de la vora de la gerra i la tapa se superposa.
b) Centrar l’argila.
c) Una tapa sempre es fa de cap amunt. Fer la forma deixant els costats corbs cap a l’interior en la part inferior, en voltejar-la serà la part superior de la tapa. Amb el calibrador mesurar el diàmetre exterior que ha d’empalmar amb la vora del gerro.

d) Amb la pressió dels dits d’una mà, l’exterior es manté anivellat, mentre que l’altra mà està recolzada en l’exterior, amb els dits polzes faci un espai des del centre i deixant suficient argila al voltant de la vora i la pestanya.

e) Amb el primer dit d’una mà a l’interior i el primer dit de l’altra en l’exterior, l’argila s’empeny cap amunt per formar una paret a 90 º que es coneix com la pestanya de la tapa. El diàmetre de la part exterior ha de mesurar-se amb un calibrador per assegurar-se que encaixa correctament a l’interior del coll del gerro

f) La tapa se separa de la roda del torn amb un filferro tallador i es gira a la posició correcta.
g) Anivellar, suavitzar la superfície i afegir un tirador en cas necessari

en: LIDS (d) Made using a cone en pottery.

es: TAPAS (d) Hecha con un cono en cerámica.

TAPES: Utilitzant un con la tapa i el tirador es poden fer en una sola peça o per separat.

TAPA FETA A PARTIR D’UN CON
a) Centrar l’argila i fer un con de la mida necessària.
b) Recolzar i estrènyer l’argila amb la una mà per fer un coll entre el con i la tapa i al mateix temps amb el polze de la mà marcar el centre.

TAPA FETA AMB UN CON – Formació i pestanya
c) Amb la una mà, recolzar l’exterior i a poc a poc fer pressió a l’interior amb el polze per formar un espai en el centre. Pressionar cap a l’exterior per fer l’espai més gran, deixant suficient argila al voltant per fer la vora i la pestanya. Al mateix temps, donar forma a la part d’abaix de la tapa, reduint-la, però deixant argila suficient per recolzar-la, mentre que es crea la vora i la pestanya de la tapa.
d) Amb el dit índex d’una mà a l’interior i el primer dit de l’altra en l’exterior, l’argila s’empeny cap amunt per formar una paret a 90 º que es coneix com la brida de la tapa. El diàmetre exterior de la pestanya s’ha de mesurar amb un calibrador per assegurar-se que encaixa correctament a l’interior del coll de la gerra.

TAPA – Tornejat
e) Mostra el con amb la tapa formada.
f) Una rajola petita i plana es col•loca en la part superior.
g) Començar a separar la tapa del con, deixant argila suficient per al tirador, estrenyent-ho pels costats amb els dits polze i índex amb dues mans.
h) Amb una mà exercir pressió sobre la rajola i amb l’altra separar-ho del con i col•locar-ho en la posició correcta, la rajola actua com una safata.

TAPA CON – Separat del con – tirador tornejat
i) Fer un disc per sostenir la tapa. Centrar un tros d’argila, que sigui baixa, que no sigui més gran que la vora de la tapa que s’està realitzant. Amb calibradors mesurar el diàmetre de l’interior de la tapa. Després, amb una eina d’acer per a tornejat retiri al voltant dels contorns del disc l’excés d’argila fins que sigui de la mida adequada per cabre en la tapa i comprovar el tamany amb els calibradors. Arrodonir i allisar la part superior.
j) Posar la tapa en la part superior de la roda i per a seguretat, afegir al voltant de la tapa un rotllo d’argila perquè no es mou quan giri. Afegir un pessic d’argila per formar el tirador
k) La tapa acabada.

en: LIDS KNOBS (e) Attached in pottery.

es: TAPAS (e) Tiradores en cerámica.

TAPA (e) – TIRADORS, són petits poms, que sobresurten de la tapa, serveix per aixecar-la amb els dits o per obrir i tancar. En ceràmica tornejada es poden fer de dues maneres; de forma separada i afegir-la després, o juntament amb la tapa, això s’explica en la secció de Tapes- Fetes amb cons.

TIRADORSAFEGITS
La següent secció explica les diferents maneres d’afegir el tirador a la tapa. Primer, la tapa s’ha fet com s’explica en la secció anterior, tornejada, separada amb un tallador de filferro, col•locada en la posició correcta, retornejada i polida la superfície

TIRADORSAMB UNA BOLA D’ARGILA

TIRADORAFEGIT – Col•locació del tirador
a) Fer una bola d’argila de la mida necessària per al tirador.
b) Humitejar la part on el tirador s’ha d’enganxar.
c) Afegir la bola d’argila fermament en el seu lloc.
Nota: El tirador després d’afegir-se a la tapa, es pot deixar rodó o donar-li una altra forma.

TIRADOR AFEGIT – Donant forma al tirador en el torn.
d) Amb la roda torno girant, modelar la forma bàsica amb els dits.
e) Amb els dits d’una mà, empènyer cap avall des de la vora exterior mentre que amb els dits de l’altra mà s’aguanta per sota.
f) La tapa amb el tirador acabat.
Nota: Un tirador que no és rodó no es pot fer en un torn, es pot modelar a mà i afegir-ho després o el contrari, afegir un tros de fang i donar-li forma.

en: LIDS, KNOBS (g) Attached and opened.

TIRADORAFEGIR
La tapa s’ha tornejat en forma de disc una mica corbat, deixar-la assecar fins a aconseguir duresa suficient per unir el tirador. Tornar a col•locar-la en el torn, fer una bola d’argila de la mida necessària pel tirador, fer a les dues parts unes incisions, humitejar-les i unir-les.
TIRADOR – COL•LOCACIÓ
a) Raspar les parts en la tapa i la perilla que es van a unir. Tirador format en un con
b) Posar barburina en aquestes parts, ajuntar-los i empènyer l’argila cap avall per segellar-los.
OBERTURA DEL TIRADOR
c) Girar el torn i amb els dits començar a obrir un espai en el centre.
d) Obrir un espai en el centre i aprimar les parets exteriors.
OBERTURA DEL TIRADORTALLAR A L’ALÇADA CORRECT
e) A l’alçada desitjada, tallar amb un punxó el fang que sobri de la paret, girar el torn fins que els dos extrems es trobin i el tall se separi per complet.
f) Amb l’agulla o punxó en una mà i recolzant la vora superior amb el dit índex d’una altra mà, retirar l’argila sobrant
TIRADORACABAT
*g) *Donar la forma final al tirador, estirant la vora cap a fora i fer més prim el coll.
h) L’últim dibuix mostra la peça acabada.

en: LIDS KNOBS (f) Throwing on a cone en pottery.

es: TAPAS TIRADORES (f) Formados en un cono en cerámica.

TIRADORSFORMATS EN UN CON

a) Fer un petit pastó amb forma de con, amb el torn girant per formar un tirador.
b) En acabar s’han de separar tallant amb un punxó envoltant tot el coll.
c) Després, amb cura treure el tirador, posar-ho a un lloc per que s’eixugui

Nota: Va be utilitzar una rajola gran per suportar el pot, la tapa i el tirador, la rajola es converteix en una safata per mantenir i moure totes les parts juntes. Totes les peces que s’han d’unir, cal tornejar-les alhora i deixar assecar fins que estiguin en duresa de cuir.

en: BUNG

es: TAPONAR

Taponar* és el nom de la forma de posar els contenidos verticalment, un damun de l’altre, al forn. Gasetas són elements apilables del forn, rodons o quadrats, amb una base i mides diferents, pensats per aguantar-se verticalment una damunt l’altra. Són caixes, per a una o moltes peces de treball decorat i quan es couen es mantenen junts pel la falca o xurros .

en: STAIN

es: MANCHAS

Taca en la ceràmica té un significat completament diferent del que s’utilitza habitualment .

Colorant com s’utilitza en ceràmica: els colorants són colors inorgànics comprats en forma de pols que s’afegeixen a diferents cossos, barbotines i esmalts, i s’utilitza en la decoració sota esmalt, els colorants estan preparats per utilitzar-les a diferents temperatures. Però, el mateix color quan es cou a diferents temperatures mai és exactament igual.

Taca generalment descriu una matèria estranya que ha penetrat en un material, de forma química i ho ha danyat. Pot ser un altre color o igual al que ha danyat. La taca, no és fàcil de treure.

en: CUP

es: TAZA

Tassa és un utensili de porcellana que s’utilitza per beure, consisteix en una rodona, bola buida tallada per la meitat, amb un peu perquè s’aguanti i una nansa. Va amb un plat petit, que té un centre pla una mica més gran que la mida del peu de la tassa, i funciona com un mur per evitar que la tassa rellisqui quan es mogui. Hi ha tasses de te i cafè, bàsicament és el mateix, però les tasses de cafè són més petites.

en: BEAKER

es: TAZÓN

Tassa: és un vas recte, de boca ampla, que s´utilitza per beure. Pot ser amb nansa o sense i també es coneix com a mug.

en: COFFEE CUPS

es: TAZAS DE CAFÉ

Les tasses de cafè són petites, amb un plat i s’utilitza per beure cafè negre després d’un menjar.

en: MEASURING CUPS

es: TAZAS DE MEDICIÓN

Tasses de mesurar s’utilitzen per calcular quantitats de líquids i pols

en: TABLE - Tops with tiles

es: TABLERO - Mesa con azulejos

Feu clic al títol per veure més imatges

Taules fetes amb rajoles: Si s’han d’usar a l’interior, es poden muntar amb marc de fusta, però si ha d’anar a l’exterior, s’ha d’utilitzar un marc de metall.

De fusta, es poden fer com les imatges.
a) Taula: es talla la fusta de la mida necessària, amb cola de fuster s’enganxen fulles de paper de diari i es deixa assecar. Quan estiguin seques, utilitzant la mateixa cola, les rajoles s’enganxen sobre el paper.

b) Taula per a la tassa de te: És una idea per a un client que volia un suport per a la vora de la banyera que aguantés una tassa de te. És una rajola de 20 × 20cm. emmarcat amb marc de fusta i dos ganxos subjectes a l’inrevés per poder adaptar-la en la vora de la banyera. La tassa queda ancorada i no cau.

c) Taula feta amb rajoles o disseny de mosaic. La foto mostra a una vella màquina de cosir utilitzada com a base d’una taula per a un pati. La taula té una estructura metàl•lica amb barres que s’entrecreuen entre ella. En la part superior es va aplicar una capa de ciment es deixa assecar, les rajoles es cimenten a la mateixa, com la col•locació de rajoles en el terra.

d) Taules amb forat per acoblar un para-sol. Moltes taules es fan amb un forat perforat en el centre, prou gran com per ajustar-se a la pota de la base. Fer una base de guix sobre la taula de metall i deixar assecar. Després, perforar un forat en el centre del tauler, ha de tenir la mida necessària per sostenir la pota de l’ombrel•la. Perforar un forat de la mateixa mida en la rajola que anirà sobre la mateixa. Utilitzar guix per unir els rajoles a la taula. El muntatge i l’elaboració dels rajoles s’explica amb més detall.
Llegir més sobre: Emmarcat de rajoles i Muntatge

en: TABLE - Trolley for painting materials

es: MESA - Carrito para materials

Feu clic al títol per veure més imatges

Taula carretó és per contenir tot el que necessita, mentre treballa al mateix temps amb dues o tres peces diferents, ha de tenir rodes. Una taula de nit és una excel•lent opció, té l’alçada adequada amb tres o quatre calaixos. Retirar-ne un o dos per crear prestatges. Col•locar rodes per facilitar el moviment per decorar assegut o estar dempeus. En les dues fotos següents, la primera és una taula de nit la segona una taula de metge, dissenyat com a contenidor d’instruments.

en: TABLE - Shelf

es: MESA - Estante

Feu clic al títol per veure més imatges

Es una taula preparada com un prestatge està dissenyada perquè tres persones puguin asseure’s per pintar al mateix temps. Sota la mateixa hi ha lloc per a una taula carretó i una cadira. És suficientment gran per sostenir un suport de sis rajoles, vertical con horitzontalment. Davant té una barra per evitar que caigui el que està treballant. A l’esquerra hi ha un clip per aguantar la barra de mà que farà servir per pintar.

en: DRAFTING TABLE

es: MESA DE DIBUJO

La taula per dibuixar, consisteix en un tauló de fusta sobre unes potes amb un tamboret que permet ajustar l’alçada o posar a diferents angles per poder treballar dret o assegut. N’hi ha de molts tipus i mides, normalment són taules utilitzades per persones que han de dibuixar, des d’un bloc d’edificis a diferents textures tèxtils, etc. Té diversos complements adherits per subjectar el llapis, els llums, regles i fins i tot ordinadors.

en: DRAWING BOARD

es: TABLA PARA DIBUJAR

Els taulers per dibuixar, eren originàriament taulons de fusta de diferents mides, normalment rectangulars que sostenien papers per dibuixar i decorar, ja fos amb llapis, aquarel•la o pintura. Avui en dia hi ha moltes taules diferents, fabricades industrialment amb superfícies suaus i cantonades arrodonides, fins i tot n’hi ha algunes per treballar a l’exterior, amb una maneta o espai retallat (agafador) per ser transportades i amb clips metàl•lics perquè el paper no es mogui. Poden aguantar-se sobre un cavallet o planes damunt d’una taula i poden ajustar-se a l’angle precís en què s’ha de treballar.

en: DRAWING BOARD STAND - Portable

es: TABLERO DE DIBUJO - Portátil

Estan dissenyats per poder-se seure quan s’està treballant. Fets de metall o fusta sostenen una taula per dibuixar, que es pot posar a diferents angulacions. Rajoles estands estan fets a mà i es poden bellugar però no doblegar, podent sostenir fins a sis rajoles (2×3) de forma vertical u horitzontal

en: TABLE - Glaze-Bases

es: MESAS - Para Esmaltes Bases

Feu clic al títol per veure més imatges

Taules, gibrells, prestatges per treballar amb esmalts.
Aquesta taula està dissenyada per emmagatzemar tres esmalts base diferents, per aplicar a bany tot tipus d’objectes, rajoles, plats, gerres, tapes, etc. En construir la taula, cal pensar que, ha de ser prou baixa per moure els braços amb el bol que s’usa mentre s’aplica l’esmalt base sobre les rajoles.

La mida del mobiliari depèn de com ha d’esmaltar, quants esmalts desitja tenir permanentment preparats i de la mides dels productes a decorar. El que es descriu aquí té tres recipients de plàstic de diferents mides, cadascun de color diferent. Els taulons del centre han de ser forts, per suportar el pes dels recipients plens d’esmalt base en forma líquida, preparats per usar. Les mesures de l’interior del recipient gran es de 60 cm. d’ample i 30 cm. de profunditat i els dos petits de 42 cm d’ample i 30 cm de profunditat. En els petits, jo emmagatzemo un esmalti base clivellat i en un altre esmalt base semi mat. El gran conté aproximadament 30 kg d’esmalt antic Segle XVIII, tots a punt per usar.

Cada recipient ha de tenir una tapa per mantenir nets els esmalts. Quan estan tots tapats, es converteix en una taula gran, és un espai útil per treballar. La barra de fusta al voltant de la vora exterior de la taula, recolza cada tapa en un o dos costats. En la part inferior de cada tapa, té unes barres que tenen la mateixa altura que les del voltant de la vora de la taula, s’uneixen per devant i en els costats que necessiten suport.

Col•locar en la paret sobre la taula tants prestatges desmuntables com sigui possible. Hi ha dos mides diferents, 15cm i 20cm, que són l’ample de les rajoles. Aquí es deixen assecar les peces preparades amb esmalt base, abans de netejar-les. Quan es preparen gerres o plats, retirar alguns prestatges, col•locar un damunt de l’altre i així tindrà l’espai necessari per col•locar les peces a una altura de prudent.

Els prestatges de la part inferior de la taula, s’han de col•locar de manera que sigui fàcil de netejar per sota amb una escombra, pal de fregar o aspiradora. Aquests espais i s’utilitzen tambè per emmagatzemar productes.
Seccions que tracten de contenidors.
a) Barres per a sostenir els estants. b) Estants movibles per a sostenir treballs diferents. c) Barres per a sostenir les tapes. d) Contenidors amb bases de vernís diferents. e) Vernís. f) Estants forts per a sostenir els contenidors. g) Estants.h) Tapes per a cobrir cada contenidor separadament.

Llegir més sobre: Esmalt-base (e) Aplicació a les rajoles / Recipient – Esmalt-base

en: BOARDS (e) For molding clay.

es: TABLAS (e) soportes para la arcilla.

Feu clic al títol per veure més imatges

Consells per l’argila: Els taulons grans de fusta s’utilitzen per preparar l’argila. Cal tenir dos o tres de la mateixa mida perquè si l’argila s’ha estès i està molt humida, la fusta seca es pot posar en la part superior de l’argila, com un “sándwich”, d’aquesta manera s’accelera el procés d’assecat.

Les fotos mostren dues formes d’argila que han estat tallades amb els motlles. Per evitar que es deformin, es va posar diaris sobre una superfície plana i després posar la fusta i si és necessari posar pes a sobre.

en: TECHNIQUE

es: TÉCNICA

La tècnica, és tenir un conjunt de regles, que té com a objectiu la capacitat d’aplicar habilitats tècniques en un camp determinat. Ja sigui en art, ciència, esport, educació o qualsevol altra activitat.

en: TEMPERATURE

es: TEMPERATURA

Temperatura: Existeix dues principals escales de temperatura, Centígrads (º C) i Fahrenheit (º F). Totes les temperatures en aquest diccionari es donen en graus centígrads, la taula mostra la conversió de graus centígrads a Fahrenheit.

en: TEMPERATURE - CHECKING KILNS

es: TEMPERATURA - CONTROL DE HORNOS

Un piròmetre, és un dispositiu elèctric per controlar les temperatures en els forns. Registra l’augment de la calor durant la cocció. Està connectat a una canya piromètrica enfundada en porcellana, que passa a través d’un espiell especial en la paret del forn, sobresurt uns 2 cm a l’interior i registra la calor que es mostra en el piròmetre.
Un altre mètode de control de la temperatura, consisteix a utilitzar cons. Es col•loquen en diferents parts del forn, clavats en petits trossos d’argila per mantenir-los dempeus i en línia amb l’espiell i poder observar el procés de calor. Quan el forn s’obre, si un con s’ha inclinat massa, significa que la calor és massa alt, i si es manté recte, és massa baixa. Llegir més sobre: Con – Cocció / Forn – Verificador de calor / Piròmetre

en: KITCHEN TIMER

es: TEMPORIZADOR DE COCINA

Temporitzador de cuina és com un rellotge que es pot configurar, perquè timbri soni quan un determinat període de temps ha passat. Tinc un petit forn per als colors de prova que no té control de temps i para això és excel•lent

en: TENMOKU

es: TENMOKU

Feu clic al títol per veure més imatges

Tenmoku és la paraula japonesa per a un tipus de bol de te fabricat primerament a Xina durant la dinastia Sung (960-1279). És un esmalt fosc, de marrons vermellosos a marrons foscos i negres, creats per un alt contingut de ferro. Els esmalts de Tenmokus són coneguts a simple vista. És habitual la incorporació de cendres com fundent.

La cocció i refredament del forn influeixen en la transformació del ferro dins de l’esmalt. De vegades quan la cocció és llarga i l’esmalt ha fos, el ferro pot migrar de l’esmalt per crear una superfície cristal•litzada com a “taques d’oli” i les vores o relleus es poden presentar més clars a causa del escorriment de l’esmalt que fa que disminueixi el grossor en aquestes zones.
Fotos cedides per: Monona Alvarez.

en: TENSION

es: TENSIÓN

Tensió. És l’estat en el qual es troba un cos sotmès a l’acció de forces oposades.

En ceràmica, la tensió es deu a la influència dels materials, durant el procés d’assecat o a la velocitat de cocció i refredament de l’argila i esmalts.

en: EARTH

es: TIERRA

a) La Terra es el nom del planeta en el qual habitem.
b) La terra és la part sòlida de la superfície terrestre, és tota matèria inorgànica com les argiles, graves, etc..

en: TERRACOTTA

es: TERRACOTA

Terracota, és argila marró vermellosa crua o cuita. És l’argila més comuna, que es troba a la terra a tot el món. Pot ser modelada, fosa i tornejada. S’utilitza per fer maons, rajoles, testos i diversos objectes, tant industrials com a decoratius. És barata, fàcil de treballar, es cou entre 800 º C i 1050 º C. Després de la cocció es converteix en un material sòlid, porós i fràgil. No és resistent a l’aigua, la humiteja i passa a través d’ella, sense alterar la seva estructura i després de la cocció també és coneguda com a bescuit. Perquè sigui resistent a l’aigua, s’ha de cobrir amb una capa d’esmalt i fer una segona cuita, l’esmalt la vitrifica i actua com una fina capa de vidre i la fa impermeable.
Llegir més sobre: Bescuit

en: POTTER

es: ALFARERO

Feu clic al títol per veure més imatges

Terrissaire o terrisser: la paraula originalment es referia a la persona que realitzava atuells de fang, generalment d’argila ferruginosa per a ús domèstic. Ara s’aplica a la persona que treballa qualsevol forma de ceràmica feta a mà amb argila, decorada amb qualsevol dels mètodes existents. La il•lustració té sis rajoles pintades a mà que mostra el procés de treball.

en: FLOWERPOT

es: MACETA

Feu clic al títol per veure més imatges

Tests, són contenidors que poden ser decoratius o funcionals i que serveixen per conrear plantes. Els més comuns són de terracota, com en la primera foto, però també n’hi ha fets i decorats de diverses maneres. Tenen un petit orifici a la part inferior o als costats, per permetre que l’excés d’aigua surti. Es col•loquen damunt de petits suports de ceràmica, creant un espai entre el pis i la base del test. Alguns també es poden comprar amb potes com a part de l’estructura del test.
en: flowerpot

en: TEAPOT

es: TETERA

Feu clic al títol per veure més imatges

Tetera, és un recipient per fer infusions de fulles de te, herbes o també borses de te en aigua bullint. Té tapa, nansa i una secció foradada que serveix de colador.

Mètode d’ús; s’aboca en la tetera una mica d’aigua bullint que es regira per escalfar-la i després es treu l’aigua. El te o les herbes es posen en la tetera, i es torna a omplir amb aigua bullint, es deixa reposar durant uns minuts abans de servir-ho, es pot prendre amb o sense llet, llimona i sucre

Fer una tetera és una de les peces mes complicades de fabricar, perquè té moltes seccions que s’han de fixar, segons els estils i mètodes de treball. Quan estigui feta ha de ser una peça utilitària, pràctica, elegant i que aboqui el te correctament.

Notes:
1) Per posar el broc,, cal perforar l’argila amb una cànula o similar perquè els forats tinguin la forma i l’altura adequada, per sobre del cos principal, perquè quan s’ompli, el te no surti per la boca.
2) Antigament, abans que s’utilitzessin borses de te, les teteres sempre portaven coladors, ara generalment abans de col•locar el broc es fan forats.
3) Una tapa ha d’encaixar perfectament perquè la calor no s’escapi i que no caigui el líquid mentre s’aboca el te.
4) La tapa ha de tenir un tirador prou gran per agafar-la amb facilitat.
5) La nansa ha de ser prou gran com per poder mantenir la peça còmodament quan s’aboca el te. Hi ha diferents estils de nanses fets amb argila i també es poden fer amb diferents materials com la canya, bambú, etc.

Seguent secció; Tetera (a) Fent el cos.

Aquesta informació, està més detallada en el llibre de Ramón Fort: El torno, giro a giro.
Es pot comprar a través de la seba web: Link de l’autor – Ramón Fort

en: TEAPOT: (a) Making the body.

es: TETERA: (a) Haciendo el cuerpo.

Feu clic al títol per veure més imatges

Mètode de treball: Per a fer el cos principal d’una tetera s’ha de centrar i tornejar un cilindre. A poc a poc donar la forma i la mida desitjada que serà el contenidor principal de la tetera i al que s’afegirà el broc, la nansa i la tapa. Abans d’acabar el coll, passar una esponja per l’interior per eliminar l’excés d’aigua i amb una llengüeta de metall o de fusta suavitzar la part exterior.

Aquesta informació, està més detallada en el llibre de Ramón Fort: El torno, giro a giro.
Es pot comprar a través de la seba web: Link de l’autor – Ramón Fort

en: TEAPOT: (b) Neck opening

es: TETERA: (b) Apertura Cuello .

Feu clic al títol per veure més imatges

Mètode de treball: Quan s’ha donat la forma del cos, obrir una mica el coll, segons la mida de la tapa. Amb una fulla de serra tallar i anivellar la part superior i arrodonir-la, amb una llengüeta de fusta o metall, netejar i suavitzar el cos. L’última foto mostra l’obra acabada.

Aquesta informació, està més detallada en el llibre de Ramón Fort: El torno, giro a giro.
Es pot comprar a traves de la seva web: Link de l’autor – Ramón Fort

en: TEAPOT: (c) Neck, forming the gallery.

es: TETERA: (c) Cuello formación de una pestaña

Feu clic al títol per veure més imatges

Mètode de treball: Fer el coll com s’ha explicat en la secció anterior, deixant més gruixuda la boca per realitzar la pestanya per recolzar la tapa. A la foto l’eina utilitzada és un tros de plàstic pla. Mantenir l’eina verticalment amb una mà i recolzar-se amb l’altra per l’interior del coll i pressionar-la lleugerament mentre gira la roda cap avall. A mesura que la roda gira es crearà la pestanya. L’última foto mostra el coll acabat amb la pestanya.

Aquesta informació, està més detallada en el llibre de Ramón Fort: El torno, giro a giro.
Es pot comprar a traves de la seva web: Link de l’autor – Ramón Fort

en: TEAPOT: (d) Spout.

es: TETERA: (d) Pitorro

Feu clic al títol per veure més imatges

El Broc és un tub cònic que està connectat a certs recipients per abocar líquid, per exemple el te o cafè. Ha d’estar igual o més alt que el cos principal de l’objecte, de manera que quan s’ompli, el líquid no surti per la boca del broc. El perímetre que està cobert pel broc, pot tenir un o diversos forats que simulen un colador, per detenir les fulles de te o simplement abocar el líquid.

Mètode de treball: El broc es torneja com si fos un flascó petit amb un coll estret; es talla a 45º de manera que quan s’uneix a la tetera estigui en angle. Doblegar les vores cap a l’exterior, fent un faldó prémer i aplanar. Comprovar en la tetera que s’ajusta a la corba, l’angle i l’altura, amb una eina ratllar la vora exterior de la peça, perquè saber on s’ha de col•locar. Puntejar al voltant de l’interior de la línia, amb una broca fer els forats per crear el colador, col•locar el broc i amb una fulla de serra pentinar el contorn, enfortir la unió amb un rotllo petit d’argila pressionant cap avall i tornar a nivellar la vora amb la fulla de serra, suavitzar les asprors amb una esponja humida.

La boca del broc, es pot tallar horitzontalment, rectificar la forma amb els dits, arrodonir i suavitzar les asprors amb una esponja humida.

Aquesta informació, està més detallada en el llibre de Ramón Fort: El torno, giro a giro.
Es pot comprar a traves de la seva web: Link de l’autor – Ramón Fort

Llegir més sobre: Broc

en: TEAPOT: (e) Handles pulling.

es: TETERA: (e) Asa estirada

Feu clic al títol per veure més imatges

Per estirar una nansa, fer una forma d’argila com un con, sostenir-ho amb una mà i estirar amb l’altra cap avall amb la mà humida. El moviment ha de ser suau i continu per evitar que es trenqui. A mesura que s’allarga, donar una forma rodona, rectangular o triangular.

Això es fa subjectant i forçant entre el polze i els dits de diferents maneres. Quan es té la longitud necessària separar-la amb un fil de tall a 45% o l’angle desitjat. Es pot tallar per a dalt o per sota com mostren les fotos f) i g). Deixar que s’assequi una mica abans de col•locar-la en la tetera

Aquesta informació, procedeixen del llibre de Ramón Fort: El torno, giro a giro.

Es pot comprar a traves de la seva web: Link de l’autor – Ramón Fort

Llegir més sobre: Nanses (a)

en: TEAPOT: (f) Handles - Extruders and Coiling.

es: TETERA: (f) Asa - Extrusoras y Churros.

Extrusora a) i xurros b) Dues maneres de fer xurros per a la fabricació de nanses i s’expliquen en aquestes seccions; Extrusora (a) Manual i Xurros (4) Plaques de laminadora

Aquesta informació, està més detallada en el llibre de Ramón Fort: El torno, giro a giro.

Es pot comprar a traves de la seva web: Link de l’autor – Ramón Fort

en: TEAPOT: (g) Handles turned on the wheel.

es: TETERAS: (g) Asas hecha a torno.

Feu clic al títol per veure més imatges

Per fer nanses al torn, es fa primer un cilindre gruixut i que la circumferència sigui mes gran que la longitud de la nansa. Decidir quina amplada és la desitjada i fer una marca amb el dit per a l’altura. Quan esta feta tallar amb una fulla de serra i separar-la del cilindre.

Posar-la sobre una fusta recta, treure l’excés d’aigua i suavitzar amb una esponja. Deixar que s’assequi una mica abans de posar-la en la tetera.

Aquesta informació, està més detallada en el llibre de Ramón Fort: El torno, giro a giro.
Es pot comprar a través de la seba web: Link de l’autor – Ramón Fort

en: TEAPOT: (h) Lid

es: TETERAS: (h) Tapa

Feu clic al títol per veure més imatges


Mètode de treball
Amb el compàs, mesurar el diàmetre de la boca de la tetera, és important que la mida sigui correcta.
Del pastó, calcular la quantitat d’argila necessària per fer la tapa. Obrir amb els dits per la part superior, és el mateix moviment que es fa amb un recipient petit, a continuació aixecar a l’altura necessària para la tapa.
Obrir una mica l’argila. El diàmetre interior de les parets de la tapa ha de ser igual a la boca del cos de la tetera, comprovar la mida amb el compàs.
Amb els dits formar la brida que ha de tenir el mateix diàmetre que la boca de la tetera. Comprovar que la mida coincideix. Amb una llengüeta marcar una línia en la qual la tapa se separará del con. Separar-la.

Aquesta informació, està més detallada en el llibre de Ramón Fort: El torno, giro a giro.
Es pot comprar a través de la seba web: Link de l’autor – Ramón Fort

Llegir més sobre: Tapa (a)

en: TEXTURES

es: TEXTURAS

Les textures són qualitats visuals o superfícies irregulars i aspres en l’argila, colors i esmalts base.
Llegir més sobre: Esmalt-base (m) Textures

en: GLAZE TYPES

es: TIPOS DE ESMALTE

Els esmalts poden dividir-se en varis grups. Es defineixen per la seva aparença, si és transparent, brillant, mate o setinat.
També es determina segons la seva cocció: baixa, mitja o alta temperatura, i necessita per fer la ceràmica, l’argila corresponent: Fang vermell (980-1100 ºC); pisa (1100-1200 ºC); gres, refractari i porcellana (1200-1300 ºC). La funció de l’esmalt és impermeabilitzar i mantenir la forma després de la cocció a la temperatura adequada.

Un esmalt transparent, és com si s’apliqués un vidre sobre una peça; poden afegir-se petites quantitats d’òxids, perquè continuï essent transparent, però que deixi veure la decoració o l’argila que hi ha sota. Normalment són esmalts brillants.

Esmalt opac, és quan a la base d’esmalt s’hi afegeix un opacificant, com l’estany, el zirconi, el tità, etc., que fan que la base per si mateixa sigui blanca i opaca. Pot ser brillant, mate o setinada.

Altres vegades s’especifiquen per alguna recepta concreta amb característiques determinades, cristal•litzacions, celadons tenmokus, llustres, raku, quartejats, cendres, salins, etc.

en: KNOB

es: TIRADOR

Tirador: És el nom d’una petita part que sobresurt en la part superior d’una tapa per obrir o d’un costat d’una gerra per sostenir al moment d’agafar-la. És una nansa petita i es pot construir com a part d’una tapa o afegir després. En el cas d’una gerra sempre s’afegeix. Llegir més sobre: Tapa (e) – Tiradors

en: TITANIUM DIOXIDE

es: TITANIO DIÓXIDO

L’òxid de titani o diòxid de titani, és un mineral del grup dels òxids, la fórmula dels quals és TiO2, generalment es troba de color castany i conegut com a rútil
El diòxid de titani s’utilitza molt com un pigment blanc, pel seu gran poder de recobriment. També es fa servir per aconseguir esmalts opacs i mats.
S’usa pràcticament en totes les temperatures, és un modificador del color en els esmalts. Barrejat amb un esmalt blanc en una petita proporció es pot aconseguir un esmalt blanc “antic”.
Hi ha altres materials també utilitzats com opacificants, com el zirconi.

en: POTTER´S WHEEL

es: TORNO DEL ALFARERO

Un torn de terrissaire és un instrument utilitzat per donar forma o decorar ceràmica. Existeixen tres mètodes, que es classifiquen per l’energia utilitzada per girar el torn; mans, peus i electricitat i aquestes seccions s’expliquen en torneta sobretaula i torn de peu i elèctric.
Llegir més sobre: Torneta sobremesa y / Torno pie y eléctrica.

en: WHEEL (a)

es: TORNO (a)

Torn; és una eina circular que gira al voltant del seu eix, facilita el moviment d’un altre objecte que esta damunt gràcies a la seva rotació. Es refereix a objectes circulars que giren vertical o horitzontalment, com els volants del cotxe o el timó d’un vaixell, avió, així com les rodes de torn per a ceràmica.

en: WHEEL (b) Its evolution with pottery

es: TORNO (b) la evolución en la cerámica

El torn en ceràmica, és un instrument o màquina usada per donar forma o decorar la superfície de les peces de ceràmica. Existeixen tres mètodes, classificats segons la manera de girar la roda; amb la mà, amb el peu o amb electricitat. Segons sembla el sistema va evolucionar de la tècnica de caragolar l’argila, que consistia a enrotllar-la en forma de tubs llargs, sòlids i estrets formant cercles, que s’amuntegaven engrandint-se per formar a les parets d’una gerra, que després mitjançant el pentinat s’unien donant forma a la peça, la qual cosa es coneix com: bobinatge
Llegir més sobre: XURROS – Construcció amb xurros

Abans, l’argila es col•locava damunt de plaques rodones de fusta per poder treballar, la qual cosa permetia al ceramista girar la fusta o la roda sense haver de caminar al seu voltant per afegir rotllos d’argila per donar forma a la peça en què estava treballant. Segons sembla est va ser el principi del torn del terrissaire. El proper pas va ser inventar com girar la roda, la qual cosa pel que sembla va evolucionar de les rodes de carro; dues rodes amb un eix vertical giratori fetes a la mida apropiada per treballar la ceràmica. Això va evolucionar de manera que la roda inferior la movia el peu, l’eix era el suport de l’altra roda en la part superior.

Després va arribar el gran invent de la roda volant que permetia seguir girant-la, usant el peu, la qual cosa permetia que ambdues mans poguessin treballar l’argila. Finalment va ser l’electricitat, la que va fer girar la roda, fins aleshores controlada pel peu del terrissaire.

Les rodes són discs plans que giren horitzontalment sobre un pivot. Estan fetes amb línies circulars dentades que permeten centrar l’argila i es coneixen com a caps de roda.
Link to Wheels- Robert Compton Pottery

en: WHEEL (d) Foot and Electric

es: TORNO (d) de Pie y Eléctrico.

Torns dempeus: està format per un gran disc de fusta que al impulsar-se amb el peu gira horitzontalment. Del centre d’aquesta roda surt un eix vertical, fixat a la taula que s’uneix al disc de treball que és on el terrissaire, té les mans lliures per modelar les seves obres. Tot aquest conjunt, per al seu bon funcionament, ha d’estar ben equilibrat.

Il•lustracions torns dempeus
a) Reposapeus, b) Seient, c) Tub drenatge, d) Paret protectora, i) Cap de la roda, f) Volant d’inèrcia.

Torns elèctrics: L’ús del torn motoritzat s’ha tornat molt habitual, es van dissenyar perquè la velocitat del gir de la roda es controli elèctricament amb un pedal en el peu.

Il•lustracions torns elèctrics: a) Seient, b) Volant d’inèrcia,c) Paret protectora, d) Cap de roda.

Tots dos s’utilitzen per crear objectes rodons d’argila tova: Bols, gerres, plats, tapadores, etc. Es col•loca una bola d’argila sobre el centre de la roda que en girar amb la pressió d’ambdues mans humides sobre la mateixa durant la rotació, s’aconsegueix que se centri i adquireixi la forma desitjada.
Els torns fabricats generalment són metàl•lics, solen tenir una safata de plàstic per salvar l’argila que salta i pot tenir un tub de drenatge cap a una galleda, per recollir l’excés de barbotina al tornejar, permet la reutilització de l’argila. Hi ha molts tipus de torns, poden tenir el pedal i el seient units o separats de la taula. Es fabriquen treballar dempeus o amb un tamboret o seient.

Nota: Se que es fabrica una roda petita elèctrica que s’utilitza per fer bandes, però mai he estat capaç de trobar-ne una! Llegir més sobre: Xurros – Construcció amb xurros

en: WHEEL (e) HEAD

es: TORNO (e) Plato

El Plat de torn; forma part de la roda del ceramista. Es el disc pla que gira horitzontalment sobre un pivot. Es fabrica amb línies dentades per poder centrar l’argila.
Nota: De vegades s’utilitza un disc de fusta com a accessori per fer el cap de roda més gran. Permet moure i aixecar la peça quan esta acabada, com una safata.

en: TURNING TOOLS

es: TORNO - Herramientas

Eines de torn: N’hi ha de molts tipus diferents i cadascun té la seva utilitat. Estan fets de fusta, plàstic i metall i s’utilitzen principalment per tornejar però es podes utilitzar de moltes altres maneres, com la talla d’argila i guix.
Llegir més sobre: Torejador-Eina / Eines de tornejar – d’acer / Eines de tornejar amb mànec – de fusta

en: KICK WHEEL

es: TORNO A PEDAL

El torn a pedal ha estat el torn tradicional del terrissaire, gira i es controla per la pressió i moviment del peu, empenyent el volant cap a endavant i cap a enrere.
Llegir més sobre: Torn (d) de peu i elèctric.

en: STEM TOOL - Tools to cut

es: TORNEADOR – Herramientas de corte

L’eina per tornejar: té una empunyadura de fusta i cap d’acer plana de diferents formes, està acoblada a 90 º al mànec, és una tija llarga i rígida. S’utilitza en el tornejat per a la transformació de les formes i per a la manipulació de l’argila al torn.

en: THROWING - With different tools - Tube

es: TORNO – Herramientas alternativas - manguera.

Feu clic al títol per veure més imatges


Tornejar un plat amb una mànega.

Una mànega de les més normals, les de reg, poden servir com una eina per tornejar plats, bols, gibrells, etc., qualsevol forma de sigui còncava i oberta cap a fora. La peça es torneja de la manera habitual fen un cilindre una mica més gruixut del normal i la forma es dóna amb la mànega com demostren les fotos

Encara que sembli senzill fa falta una certa experiència en el torn per saber manejar aquesta eina i que no es deformi l’argila. La mida i diàmetre de la mànega ha de ser proporcional a la peça que s’ha de tornejar. Com més gran sigui la peça més gruixuda i llarga ha de ser la mànega.

Veure demostració en aquest vídeo per Thierry Fouquet, un mestre de tornejar amb mànega. Tornejar amb mànega

en: THROWING / TO THROW

es: TORNEAR - Hecho en torno

Tornejar, és fer ceramica amb un torn. Donar forma o arrodonir alguna cosa amb un torn. Abasta totes les etapes de la fabricació de les peces realitzades a la roda
Llegir més sobre: Argila (4) Tornejat

en: STACK TURNING

es: TORNEAR A LA PELLA

Les il•lustracions de l’esquerra, són la separació del bol del pasto, el punt central d’una tapa i una espàtula de metall.
Tornejar a cap de pastó, és formar peces petits en una roda, com a tapes, oueres i bols petits, etc.


a) L’argila s’ha de centrar formant un con alt.
b) Se selecciona el fang que s’ha d’usar per realitzar la peça.
c) En girar la roda, la part central superior del con es pressiona cap avall amb el dit polze, subjectant per fora amb els dits d’ambdues mans.

d) L’argila s’aprima creant la forma bàsica del que s’està fent. La foto mostra la creació d’un bol petit.
e) Quan s’ha donat forma a la peça s’ha de separar del con, en aquest cas usant una paleta o espàtula. Abans s’ha de marcar lleugerament on es va a tallar, per assegurar-se que els extrems estan a la mateixa altura. Empènyer amb l’eina tallant dins de l’argila i girar la roda, seguint la línia marcada fins que se separin completament ambdues parts.
f) Amb ambdues mans aixecar el bol que s’ha fet i posar-ho sobre una placa perquè s’assequi sense deformar-se. Quan es fer una tapadora, es pot posar a l’inrevés sobre la taula.

g) El bol tallat i separat.
h) El bol sobre la taula.
i) La forma d’una tapadora cònica, amb espai suficient per retornejar el tirador.

Nota: Un fil de tall metàl•lic no s’ha d’utilitzar per tallar les dues parts, podria fer que el tall inclinat.
Llegir més sobre: Tapa (a) / Tiradors (e)

en: JIGGERING AND JOLLYING

es: TORNEAR A TERRAJA - Interior e exterior

a) Plantilla. b) Argila. c) Motlle. d) Torn

Amb plantilla, és un mètode de tornejar l’exterior o l’interior d’un plat, bol, tassa, etc. És un braç fix, inamovible que té una plantilla. La plantilla, està retallada i ajustada al perfil de la peça que s’està realitzant. Es fa d’un material resistent i prim com a plàstic dur, fusta o metall. El motlle en massís i positiu, és per a formes exteriors com a plats, mentre que el motlle buit o negatiu és per a interiors, tasses, bols etc. S’aplica una planxa o un tros d’argila tova, sobre el motlle, el torn gira i la plantilla que g’aguanta sobre una palanca, gira sobre l’argila, li dóna forma per pressió, eliminant mentre gira el fang innecessària. És un mètode utilitzat per a la producció de vaixelles.
Llegir més sobre: Plantilla per plats
Link de Tornejar amb plantilla

en: THROWING - Pottery to form shapes in clay using a wheel.

es: TORNEAR – Es dar forma a la arcilla en la rueda del torno

Tornejar: És moure alguna cosa sobre un eix, com girar el cap o girar una roda. Un torn per a ceràmica es pot girar amb la mà, amb els peus o per electricitat. Una torneta s’utilitza pel bandejat, permet treballar sobre tots els costats de l’objecte. Amb un torn a peu o elèctric, el gir és continu i permet formar objectes rodons en argila, com a bols, plats i olles, gerros etc. Ara existeixen petits torns elèctrics fets per fer bandes.

NOTE: These are links to all the sections on turning, click on the name that ir red and you will straigh to it. ————— Bol ———————— Cilindre ———————— Gerro ————————- Tapa ———— Tapa Cònica

——— Tapes tiradors ————- Plats ———— Tornejar de pastó ——- Cos de tetera —- Tornejant mànega-

Llegir més sobre: Torneta (c) de sobretaulal / Torn (d) de peu i elèctric.

en: WHEEL (c) Hand wheel

es: TORNETA (c) de sobremesa

Tornetas manuals, són discs plans que giren en sentit horitzontal, es gira a mà i s’utilitzen per decorar plats, gerres, fer bandes i per modelar. El cap de la roda i la base s’uneixen per un eix, que pivota sobre el peu. Això facilita el treball i que es pugui decorar per tots els costats de l’objecte sense haver de desplaçar-se. Existeixen en diferents altures, que permeten treballar assegut o dempeus i es fan amb les línies dentades circulars per ajudar a centrar la peça, aquesta part es coneix com a cap de la roda.


a) Cap de roda. b) Línies de centrat. c) Eix. d) Els peus.
Nota: Les rodes de mà també es coneixen com les rodes de bandejat. Llegir més sobre: Bandes (f) Torn de sobre taula

en: ADOBE

es: ADOBE

Tova es un totxo que s’ha fet eixugar al sol i tret de terra marró fosca i espessa, que conté molta argila i que s’originà fa molts segles en països de clima càlid i amb poca aigua.

en: TRANSLUCENT

es: TRANSLÚCIDO

Translúcid és quan la llum pot passar a través d’un producte, però és difús és a dir que no permet veure clarament el que està de l’altre costat

en: CLEAR

es: TRANSPARENTE

Transparent és quan un producte no té defectes, no conté cap cos estrany i es pot veure a través d’ell.

en: TRANSPARENT

es: TRANSPARENTE

Transparent, és quan una estructura permet que els rajos de la llum passi a través d’ells, perquè els objectes en l’altre costat es puguin veure clarament, com el vidre, esmalt, paper plàstic, paper de calcar, aigua, etc.

en: TRANSPARENT GLAZE

es: TRANSPARENTE - Esmalte

L’esmalt en la ceràmica, funciona com un vernís per a mobles, excepte que ha de ser cuit. Es compon de pols finament mòlts, que es barregen amb aigua, després s’aplica sobre peces d’argila o en estat de bescuit. En la cocció, l’esmalt es fon i es converteix en una capa transparent i fina de vidre que pot ser brillant o mat. El color natural del bescuit o l’argila es reflecteix a través de l’esmalt i li atorga una atractiva i fort característica i fa que l’obra en ceràmica no absorbeixi líquid. Això es coneix com a esmalt cuit.

en: PROTRACTOR

es: TRANSPORTADOR

El Transportador és pla, semicircular fet de plàstic transparent graduat i s’utilitza per mesurar i traçar angles.

en: STORE ROOM

es: TRASTERO - espacio

Traster, és una habitació on es reserva material que van a utilitzar-se en un futur.

en: TURPENTINE

es: TREMENTINA

La trementina, és un líquid que s’obté dels arbres de pi, que en ser destil•lat es transforma en una resina que s’utilitza per diluir vernís i certes pintures, es pot aplicar a alguns dels mètodes de decoració. Ha de ser de bona qualitat i en general es poden comprar en drogueries. Es barreja amb vernís i colors per decorar en el mètode del sobre esmalt.

en: BREAK

es: ROMPER

Trencar: és quan un objecte es trenca de forma inesperada, es separa en parts o fragments. La causa pot ser: per sobre cocció de la ceràmica, per una cuita massa ràpida, perquè l’argila no es va eixugar completament, o ho va fer irregularment.

en: DRILL

es: TALADRO

Feu clic al títol per veure més imatges

Trepant: Màquina elèctrica dissenyada per fer forats de diferents mides sobre materials diversos, fins i tot la ceràmica.

en: TRIPOD

es: TRÍPODE

<txp:image id=“3232” class=“left” /
Parts d’un trípode.
1) Cargol per a la càmera. 2) Plat. 3) Sistema d’obertura ràpida. 4) Bloqueig d’inclinació lateral. 5) Bloqueig de moviment horitzontal. 6) Columna. 7) Pota telescòpica. 8) Sòcol. 9) Capçal Panoràmic. 10) Bloqueig del sòcol. 11) Bloqueig de la columna. 12) Manovella de la columna. *13) Tanca.

Els Trípodes, són per mantenir les càmeres a diferents angles i altures. Existeixen centenars de marques i tipus, així que s¡ha de tenir un que sigui lleuger de portar, fàcil de plegar i prou fort per romandre estable quan s’estigui usant.

En la ceràmica, fotografiar i arxivar el treball és molt important. La ceràmica esmaltada té una superfície vidriada no es pot fotografiar amb flaix ja que es reflecteix en l’objecte fotografiat. S’ha de tenir un trípode fort i ferm perquè la càmera romangui completament estàtica en prendre una foto perquè el menor moviment ho espatlla.

en: PAPPER CUTTER

es: TRITURADOR DE PAPEL

Trituradores de paper, són màquines per tallar el paper no desitjat en tires petites. Existeixen de molts tipus, una petita i elèctrica és fàcil d’usar i de baix cost. Tallar el paper és molt útil per embolicar delicats objectes de ceràmica.

en: CRUSHER

es: TRITURADORA

Una trituradora és una màquina dissenyada per reduir grans o petites roques en grava o pols. Les primeres trituradores van ser conegudes com a_ pedres de mà,_ i l’enclusa, que s’utilitzava contra un molí de pedra, fins a moldre els materials.

en: TUBES

es: TUBOS

Tub és un cilindre buit que pot ser molt llarg. Si s’utilitza per traspassar materials d’un lloc a un altre, com l’aigua, sol ser una canonada.

Si és de vidre, es coneix com a tub d’assaig o un tub fluorescent; quan és de metall, pot ser un tub de fuita del cotxe, per exemple. Són també de cartró, de ceràmica o de qualsevol un altre material.

Cadascun té el seu ús. Molts estan segellats en un extrem i en l’altre té una tapa d’obertura, que es poden treure i posar, com els tubs de cremes, pintures etc.

Els tubs poden ser flexibles o rígids, per exemple; la mànega per regar les plantes és un tub flexible, mentre que els tubs per a transport fluids son rígids, etc.
Llegir més sobre: Plaques – Làmines per a tubs