TAC D'ESCATA
en: SANDING BLOCK
es: TACO DE LIJA
El tac escata, sosté el paper d’escata per utilitzar-lo immediatament. El paper d’escata s’ha de renovar i canviar sovint. És útil per polir una superfície llisa de ceràmica crua. Es ven en fulles de diferents textures que mesuren 23×28cms. Per usar-lo s’ha de tallar per l’amplada a 4 peses de 7×23cms, un cop ajuntades les peses, s’hauria de poder agafar amb comoditat.
Es pot comprar o fer-ne un bloc.
Com fer un bloc:
a) Petit bloc; b) Bloc gruixut; c) Paper d’escata; d) Cargol; e) Paper d’escata nou que es pot tallar a mida
Es compon de dos petits blocs de fusta, la part superior 2 cm i la part inferior de 7 cm de grossor amb el llarg i ample necessari per sostenir l’escata. Ha de tenir una mida fàcil de dominar. Hi ha dos cargols a cada costat per mantenir-ho unit. Si col•loca armelles tancades amb cap, serà més fàcil canviar el paper d’escata, però assegurar-se que entre els dos, hi hagi prou espai per a la mà.
Si ha de comprar-los
Estan fets de plàstic en dues parts, una plana per fixar el paper d’escata i l’altra corbada per ser subjectada amb la ma. Dintre de cadascuna hi ha una paret rectangular per ajuntar les dues parts. El paper d’escata s’ha de posar a la part plana, que te quatre pinces de metall per subjectar-la al seu lloc. Un cop ajuntades les dues parts ja te un bloc de paper d’escata.
.
Tallador de diamant: s´anomena així perquè inicialment es feia amb un diamant. Té forma de “T” i al mig de la part superior hi ha una pedra molt forta i afilada. S´utilitza per raspar les parts brutes i amb grumolls i per fer petits dentats a peces amb esmalt cuit. És útil realitzar petites marques, quan s´han de fer forats sobretot en peces esmaltades, ja que fa que el trepant no es mogui.
Tallador de Disc o marcador; s’usa per tallar o marcar cercles de diferents diàmetres en argila plana. Es pot comprar o fer-lo a mà. Es necessita un disc pla de fusta, aproximadament de 6cm de diàmetre, a més d’una barra prima de fusta d’uns 2cm d’amplada, la qual pot ser de qualsevol longitud i ha de tenir forats que la travessen, posats a les distàncies necessàries.
Tallador de fang; es compon de dos mànecs de fusta units per un filferro prim i s’utilitza per tallar a través d’ells l’argila i separar en seccions.
Tallador de forat, és una eina per perforar els forats i extreure l’argila, en general per a decoració. Es fabriquen en diferents mides, amb un mànec i un cap d’acer inoxidable, és un tub rodó buit, talla en la part superior a 45 º.
Talladors de formes són tubs de metall amb diferents formes. Tenen un mànec amb una molla, que s’empeny a la peça i talla la mateixa forma i mida que té el tallador. Es poden repetir les formes, formant un patró calat. 
Talladors de pastes: són peces de metall amb formes diferents que s´utilitzen per tallar la massa i les galetes fent figures diferents. S´utilitzen per tallar l´argila de la mateixa manera.
Tamís de ceràmica; és un petit got cònic que consta de dues peces, una de les quals té una tela metàl•lica o reixeta espessa que permet colar i passar petites quantitats de líquid a través d’un coll estret, com una ampolla o flascó.
Els dibuixos anteriors il•lustren les moltes formes possibles de la tapa.
Hi ha 12 fotografies mostrant una selecció de tapes i la seva relació amb els gerros. Es poden veure uns quants dissenys, però n’hi ha centenars que mostren la importància de la relació entre ambdós objectes. Les tapadores s’ajusten perfectament als gerros formant un disseny conjunt. 
Taponar* és el nom de la forma de posar els contenidos verticalment, un damun de l’altre, al forn. 
Tassa: és un vas recte, de boca ampla, que s´utilitza per beure. Pot ser amb nansa o sense i també es coneix com a mug.
Les tasses de cafè són petites, amb un plat i s’utilitza per beure cafè negre després d’un menjar.
Tasses de mesurar s’utilitzen per calcular quantitats de líquids i pols
Taules fetes amb rajoles: Si s’han d’usar a l’interior, es poden muntar amb marc de fusta, però si ha d’anar a l’exterior, s’ha d’utilitzar un marc de metall.
Taula carretó és per contenir tot el que necessita, mentre treballa al mateix temps amb dues o tres peces diferents, ha de tenir rodes. Una taula de nit és una excel•lent opció, té l’alçada adequada amb tres o quatre calaixos. Retirar-ne un o dos per crear prestatges. Col•locar rodes per facilitar el moviment per decorar assegut o estar dempeus. En les dues fotos següents, la primera és una taula de nit la segona una taula de metge, dissenyat com a contenidor d’instruments.
Es una taula preparada com un prestatge està dissenyada perquè tres persones puguin asseure’s per pintar al mateix temps. Sota la mateixa hi ha lloc per a una 
La taula per dibuixar, consisteix en un tauló de fusta sobre unes potes amb un tamboret que permet ajustar l’alçada o posar a diferents angles per poder treballar dret o assegut. N’hi ha de molts tipus i mides, normalment són taules utilitzades per persones que han de dibuixar, des d’un bloc d’edificis a diferents textures tèxtils, etc. Té diversos complements adherits per subjectar el llapis, els llums, regles i fins i tot ordinadors.
Estan dissenyats per poder-se seure quan s’està treballant. Fets de metall o fusta sostenen una taula per dibuixar, que es pot posar a diferents angulacions. 
Taules, gibrells, prestatges per treballar amb esmalts.
Temperatura: Existeix dues principals escales de temperatura, Centígrads (º C) i Fahrenheit (º F). Totes les temperatures en aquest diccionari es donen en graus centígrads, la taula mostra la conversió de graus centígrads a Fahrenheit.
Temporitzador de cuina és com un rellotge que es pot configurar, perquè timbri soni quan un determinat període de temps ha passat. Tinc un petit forn per als colors de prova que no té control de temps i para això és excel•lent
Tenmoku és la paraula japonesa per a un tipus de bol de te fabricat primerament a Xina durant la dinastia Sung (960-1279). És un esmalt fosc, de marrons vermellosos a marrons foscos i negres, creats per un alt contingut de ferro. Els esmalts de Tenmokus són coneguts a simple vista. És habitual la incorporació de cendres com fundent.
Terracota, és argila marró vermellosa crua o cuita. És l’argila més comuna, que es troba a la terra a tot el món. Pot ser modelada, fosa i tornejada. S’utilitza per fer maons, rajoles, testos i diversos objectes, tant industrials com a decoratius. És barata, fàcil de treballar, es cou entre 800 º C i 1050 º C. Després de la cocció es converteix en un material sòlid, porós i fràgil. No és resistent a l’aigua, la humiteja i passa a través d’ella, sense alterar la seva estructura i després de la cocció també és coneguda com a bescuit. Perquè sigui resistent a l’aigua, s’ha de cobrir amb una capa d’esmalt i fer una segona cuita, l’esmalt la vitrifica i actua com una fina capa de vidre i la fa impermeable. 
Terrissaire o terrisser: la paraula originalment es referia a la persona que realitzava atuells de fang, generalment d’argila ferruginosa per a ús domèstic. Ara s’aplica a la persona que treballa qualsevol forma de ceràmica feta a mà amb argila, decorada amb qualsevol dels mètodes existents. La il•lustració té sis rajoles pintades a mà que mostra el procés de treball. 
Tests, són contenidors que poden ser decoratius o funcionals i que serveixen per conrear plantes. Els més comuns són de terracota, com en la primera foto, però també n’hi ha fets i decorats de diverses maneres. Tenen un petit orifici a la part inferior o als costats, per permetre que l’excés d’aigua surti. Es col•loquen damunt de petits suports de ceràmica, creant un espai entre el pis i la base del test. Alguns també es poden comprar amb potes com a part de l’estructura del test.
Tirador: És el nom d’una petita part que sobresurt en la part superior d’una tapa per obrir o d’un costat d’una gerra per sostenir al moment d’agafar-la. És una nansa petita i es pot construir com a part d’una tapa o afegir després. En el cas d’una gerra sempre s’afegeix. Llegir més sobre: 
El torn en ceràmica, és un instrument o màquina usada per donar forma o decorar la superfície de les peces de ceràmica. Existeixen tres mètodes, classificats segons la manera de girar la roda; amb la mà, amb el peu o amb electricitat. Segons sembla el sistema va evolucionar de la tècnica de caragolar l’argila, que consistia a enrotllar-la en forma de tubs llargs, sòlids i estrets formant cercles, que s’amuntegaven engrandint-se per formar a les parets d’una gerra, que després mitjançant el pentinat s’unien donant forma a la peça, la qual cosa es coneix com: bobinatge 
Eines de torn: N’hi ha de molts tipus diferents i cadascun té la seva utilitat. Estan fets de fusta, plàstic i metall i s’utilitzen principalment per tornejar però es podes utilitzar de moltes altres maneres, com la talla d’argila i guix.
L’eina per tornejar: té una empunyadura de fusta i cap d’acer plana de diferents formes, està acoblada a 90 º al mànec, és una tija llarga i rígida. S’utilitza en el tornejat per a la transformació de les formes i per a la manipulació de l’argila al torn.
Les il•lustracions de l’esquerra, són la separació del bol del pasto, el punt central d’una tapa i una espàtula de metall.
a) Plantilla. b) Argila. c) Motlle. d) Torn 
El Transportador és pla, semicircular fet de plàstic transparent graduat i s’utilitza per mesurar i traçar angles.
Trepant: Màquina elèctrica dissenyada per fer forats de diferents mides sobre materials diversos, fins i tot la ceràmica.
Trituradores de paper, són màquines per tallar el paper no desitjat en tires petites. Existeixen de molts tipus, una petita i elèctrica és fàcil d’usar i de baix cost. Tallar el paper és molt útil per embolicar delicats objectes de ceràmica.