SABÓ SEC
en: SOAP - DRY
es: JABÓN SECO
Sabó sec s’utilitza per suavitzar el paper. Quan un disseny està en un paper rígid, es frega amb un tros de sabó sec i fa sigui més flexible.
en: SOAP - DRY
es: JABÓN SECO
Sabó sec s’utilitza per suavitzar el paper. Quan un disseny està en un paper rígid, es frega amb un tros de sabó sec i fa sigui més flexible.
es: SAL Y PIMIENTA - perforadores.
Aquestes eines per sal i pebre, van ser dissenyades originalment per fer els forats en els recipients de ceràmica de taula, per la sal i el pebre. Tenen un mànec de fusta i en cada extrem un perforador d’acer fort, de diferent grossor. S’utilitzen quan cal fer molts forats petits de la mateixa mida.
en: SCUM
es: SALITRE
Salnitre són les eflorescències en l’argila: Quan l’argila vermella es cou en bescuit, de vegades apareixen zones blanques (crostes), en la superfície de l’argila que no estaven anteriorment. Es tracta d’un fenomen que es produeix en la superfície exterior de l’argila, a causa de les sals que afloren en la mateixa, no se sap quan ni on van a aparèixer.
Són difícils d’eliminar i quan es fa, queda una marca en la superfície del bescuit. Si no es treuen, danyarà l’esmalt i deixant un espai deteriorat després de la cuita.
en: HEALTH
es: SALUD
Salut: S’ha d’anar amb molta cura quan treballem amb ceràmica. Hem d’utilitzar mascaretes, ulleres protectores i guants, no només alhora de manipular i manufacturar sinó també alhora de netejar el taller. Quan escombrem aixequem molta pols i productes que podem inhalar. Per fer la neteja cal una aspiradora que és molt més segura que l’escombra.
Sanefa és la decoració que va al voltant d’un objecte. En plats, gerros i tapes, la sanefa sempre forma part de la peça, però amb relleu o rajoles pot ser part d’ella o separada per complet. En les següents tres seccions de Sanefa tot el treball és decorat amb el mètode de la majòlica.
Es poden comprar tot i que les de bescuit retallades no es troben fàcilment, es per aquest motiu que cal retallar pel mig les rajoles de 15×15, 15×20 i 20×20 per a fer les sanefes. Per a fer una cantonada s’hauria de tallar per la meitat. S’usen per a la decoració arquitectònica o per emmarcar miralls i quadres de rajoles.
Nota: Mentre es pinta s’ha de posar una filera de marges damunt del suport entre les rajoles que es pinten i el marge del mateix. De forma que si els productes que s’estan utilitzant cauen, es puguin recollir a la barra i no lesionin les rajoles. Veure: Arquitectura-Ceràmica / Rajoles– Cutter electric / Rajoles – Suport
Sanefes en relleu: Si cal fer una gran quantitat de sanefes en relleu, és millor fer un motlle. A continuació exposem una idea per a una solució ràpida i simple. El motlle ha de ser més gran que la peça acabada, cal tenir en compte que l’argila encongeix durant l’assecat i la cuita.
Les fotografies mostren part del disseny de les rajoles d’un “pati” restaurat. Les rajoles principals eren de 15 × 15 cm. col•locats en diagonal, i les sanefes decorades de 7,5 × 15 cm. situades en posició horitzontal. Es van decorar directament sobre el bescuit, deixant el color de la rajola com a fons. El disseny es va marcar utilitzant paper carbó i els espais es van omplir de colors.
En les fotografíes de dalt, hi ha una sanefa en relleu. La forma real, s’il•lustra en el dibuix de la dreta, perquè és difícil apreciar el relleu a la foto.
A continuació s’indica com crear i utilitzar un motlle de sanefa simple.
Forma tallada b): Una plantilla forta i prima de fusta tallada a la mida necessària, amb el perfil de la vora retallada. Ha de ser suficientment ampla pels costats, per la part superior i ha de ser bastant forta perquè l’argila pugui passar raspant.
Amplària: b) Més les dues parets laterals. a)
Llarg: Pot ser de qualsevol longitud, però es fa generalment per tallar tres sanefes.
Les parets a): Són necessaris dos parells; el primer parell ha de ser la longitud exacta de la sanefa que s’està realitzant. I suficientment alta per mantenir la plantilla b) mentre va raspant l’argila. Tambien ha d’ajustar-se una abraçadora de metall *c) per subjectar-la en la taula f). El segon parell ha de ser de la mateixa altura i amplària que el primer, però més llarg.
Base e): Ha de ser més llarga que les parets. Posar les quatre parets paral•leles entre si al llarg de la sanefa a la base i fixar-les fortament a ella amb cola o claus.
Taula de fusta d): tallar a la mateixa amplària que l’espai, però més llarg, fa que sigui més fàcil de retirar o treure les sanefes.
Seqüència de treball
1) Rodar l’argila formant un cilindre gran i sòlid, el doble de l’altura i lleugerament mes gran que la sanefa que va a realitzar. Posar-ho entre dues barres de guia a la meitat de l’altura del cilindre i tallar per la meitat amb un tallador de filferro. Separar les dues meitats i posar la part plana cap avall entre les dues parets de fusta d)
2) Posar la plantilla de fusta b) amb la forma retallada entre les dues parets i empenyer al llarg per la part superior de l’argila. Aquest pas s’haurà de repetir diverses vegades fins que tot l’excés d’argila s’hagi tret i quedi la forma de la sanefa.
3) Estiri de la barra d) amb l’argila, per la qual cosa solament s’endinsarà fins al final de les parets. Tallar els extrems de la sanefa amb un tallador de filferro, perquè quedi a 90º
4) Fer el mateix a través de la longitud de la sanefa. Estiri de la fusta i continui el tall a la longitud correcta.
5) Una vegada tallada, treure la barra de fusta d) amb la sanefa.
Cal tenir moltes barres de fusta per deixar la sanefa humida en elles, fins que estiguin prou seques per treure-les sense deformar-les.
6) Sobre una barra de fusta coberta amb un drap, col•locar les sanefes perquè s’assequin. Col•locar al damunt una altra fusta perquè no es deformin.
en: BORDERS (3) Plate structure
es: CENEFAS (3) Estructura en platos
Feu clic al títol per veure més imatges
Plats amb sanefes; a la secció Mètode de la Majòlica, en l’apartat sobre decoració de sanefes aprofundeixo amb més detalls tècnics, ja que explico com fer i utilitzar els dissenys.
Una sanefa és un espai que va al voltant de la vora exterior d’un objecte. En els plats, la paraula SANEFA s’utilitza per descriure el disseny o part de la seva estructura.
En l’estructura dels plats, la sanefa està en un nivell més alt que el centre i poden ser de qualsevol mida, rectes o ondulades; a continuació es mostren 5 dibuixos com a exemple:
Dissenys de plats amb sanefa
Estructura de plats amb sanefa
D’esquerra a dreta
a) El plat no té una sanefa estructural, però està decorat amb un disseny de sanefa especial.
b) El plat no té una sanefa estructural o decorat.
c) El plat té una sanefa estructural, però no està decorat amb un disseny de sanefa.
d) El plat té una sanefa estructural decorada amb un disseny especial
en: BORDERS (4) Plates Designing
es: CENEFAS (4) Diseño de Platos
Plats amb sanefa, com s’explica a la secció anterior, són part estructural d’un plat o un disseny que va al voltant de la circumferència exterior.
La circumferència del centre de la sanefa és més estreta que l’exterior. Això ha de tenir-se en compte fent el disseny més ajustat a la vora interior; les dues línies han de seguir la corba del plat. Tallar un tros de paper transparent que tingui la mateixa forma que la part que ha de cobrir. Marqar en el disseny la línia central i punxar el contorn bàsic.
Amb qualsevol plat, tassa o tapa que sigui corb, ja sigui cap a l’interior o exterior, el paper transparent s’ha de tallar, perquè la mida pugui disminuir o augmentar, mitjançant la superposició o separació, això ajuda a fer que el paper s’ajusti al voltant de les corbes.
El plat s’ha preparat i marcat amb una línia de llapis en els següents llocs:
a) La part superior central de la part frontal està marcada. Això ajuda a decorar el disseny superior de manera correcta.
b) Les línies de bandejat
c) Els espais de la sanefa
Cal calcular i fer el disseny, perquè càpiga al llarg de la vora i el nombre de vegades que sigui necessari, perquè encaixi exactament. Ara vaig a explicar un disseny repetit en vuit ocasions. Marqui en la vora del plat amb cendra vegetal començant per a dalt; així la part superior central es troba prop de vostè. El senyalar aquí, evita treballar sobre el plat i danyar-ho. Col•loqui el paper transparent de manera que el seu centre coincideixi amb la línia en el plat i es trobi entre les dues primeres línies de bandejat amb llapis. Marqui el primer disseny, giri el plat i marqui el costat contrari, després vagi marcant tots dos costats a 90 ° a la dreta i esquerra i continuï omplint els espais entre cadascuna.
Si els plats amb els quals treballa estan fet amb motlles no hi ha problemes a ajustar els dissenys, però si són manuals, és possible que hagi d’adaptar la mida i l’espai, ja que mai són exactament iguals.
en: BORDERS (5) Plates Painting
Feu clic al títol per veure més imatges
Sanefes de plats quan es comencen a decorar;
a) Començar amb les línies de bandejat, excepte les que envolten el plat per fora que s’han de deixar pel final, doncs per decorar el plat s’ha d’alçar verticalment i es podria perjudicar la vora.
b) Segon, s’ha de pintar el centre del plat.
c) En tercer lloc, els marges.
d) Acabar pintant la banda del voltant.
Les següents fotografies mostren diverses possibilitats que existeixen per a pintar les sanefes. Hi ha tantes mides i dissenys que s’han de fotografiar i arxivar. La millor manera de fer això s’explica en la secció arxiu de sanefes.
Veure: Arxiu (e) Arxivant dissenys de plats / Majòlica: 6a – Plats preparació per pintar-los
Les següents fotografies mostren dissenys de sanefes com a part de les rajoles.
Línies rectes que van per la vora exterior de les rajoles, són de diferents amplades i colors i poden variar des d’una sola línia fins a un disseny elaborat.
a) Una gruixuda línia recta de color fosc al voltant de la vora de la rajola, i l’espai a la vorera es pinta amb un altre color.
b) Una línia fosca es pintada i dues de colors diferents, el que fa que cada cantonada giri 45º i que es pinten de color verd .
c) Un disseny clàssic usat per plats i marges separats formen part de la rajola.
d) Ambdues línies està cobertes pel disseny en parts i tallades a les cantonades.
e) El disseny d’un marge que forma part de la rajola, que també es pot usar com a sanefa separada.
f) Una sanefa elaborada que ter el mateix disseny a cada costat, però a dalt i a baix son diferents.
Sanefes de Rajoles – Rajoles, que estan separades.
Rajoles amb sanefes, són en general un patró repetit i separats que s’estableixen en sentit horitzontal i vertical entorn d’un disseny per formar un marc. Aquests poden ser de qualsevol mida, però normalment la mida es de mitja rajola d’ample i una cantonada és generalment la meitat d’una sanefa. No totes les mides es poden comprar, de vegades s’han de tallar de les mateixes rajoles, del doble de la seva mida. A Europa, s’utilitzen en la decoració d’interiors: banys, portes i per a la decoració de marcs de rajoles i miralls
La primera fotografies mostra tres dissenys diferents, cadascun té tres peces, dues peces laterals idèntiques i una peça de cantonada. Si es mira atentament, pots veure les línies que les separen. Aquestes es coneixen com a sanefes de rajoles.
Per fer-les, han de tallar-se i el mètode de decoració és exactament el mateix que per a una rajola normal.
en: BONE DRY
Sec del tot es quan l’argila està més seca que al seu estat natural el que es controla mitjançant la temperatura del seu voltant. Per arribar a aquesta situació s’ha d’escalfar el forn a més de 100ºC, és a dir la temperatura d’ebullició de l’aigua, fins arribar als 600ºC que és quan l’argila es transformarà en bescuit.
en: RIDDLE
es: CEDAZO
Sedàs – cernedor – tamís – colador. Són diversos noms per definir l’utensili per garbellar a través d’una malla; fils entreteixits en diferents materials, formen forats quadrats de diferents mides. S’utilitza per separar i netejar els materials, com l’argila, la xamota, els esmalts, etc.
en: ROTARY SIEVE
es: CEDADO ROTATORIO
Els sedassos rotatoris estan fetes de metall i totes les parts són desmuntables. Hi ha diferents tipus de discos amb engranatges de diferents mides. Té dues manilles i una d’elles sobrepassa la paret a banda i banda i serveix per aixecar-la, ambdues estan subjectes a la paret amb cargols i al mig hi ha un forat que permet passar a la segona manilla que està subjecta al pinzell. En girar-la roda un pinzell sobre l’engranatge i empeny les substàncies ja siguin líquides o pols al seu través.

a) La paret. b) els discos de diferents mides que formen la base. c) La manilla de subjecció. d) El pinzell. e) La manilla giratòria. f) Les primeres tres peces juntes. g) Les tres últimes peces juntes.* h*) La rotatòria completa.
en: STAMP
es: SELLO
Segell: si va a utilitzar un disseny contínuament, fer un estampat en fusta o bescuit. N’hi ha dos tipus, tots dos són tubulars que poden tenir els dissenys o tallats sobresortint o enfonsats, tal com es mostra en la il•lustració.
1) És un tub d’argila, que té el disseny de l’estampat en un extrem, ha de ser prou llarg per agafar-ho còmodament mentre pressiona sobre l’argila, si són grans i amples, fer un mànec en forma de “T” a l’inrevés.
en: SEAL
es: SELLO AL CUÑO
El segell a l’encuny en el passat s’utilitzaven per registrar propietats, cartes, etc. Es col•locava cera calenta sobre un petit espai on s’unien les dues parts i se segellava amb el nom o signe dels propietaris, es feia con a prova que no havia estat oberta. Ara, un segell és utilitzat pels terrissaires com una signatura o marca del taller. Es fa en argila o fusta amb un mànec, pot ser de qualsevol forma, rodó, quadrat, etc., i el mànec suficientment llarg per aplicar-ho còmodament. La marca es fa en un extrem en relleu o buit. Si es fa amb argila s’ha de coure.
en: LUTE
es: SELLADO
Segellat: Per unir dos trossos d’argila en estat de duresa de cuir. Marcar les vores que s’han d’unir per obtenir una superfície rugosa, després humitejar i afegir la barreja d’argila i aigua en cada costat, mantenir-los junts un curt temps, emplenar qualsevol espai al voltant de l’exterior, on les parts s’han unit i deixar assecar. Després, escatar les parts aspres i finalment la peça es pot coure.
en: SEGER CONES
es: SEGER CONOS
Els cons de Seger, serveixen per mesurar la temperatura dels forns. Van ser fabricats i inventats a Alemanya en 1886 pel Dr. Hermann Seger. Tenen forma de triangle allargat i codificats amb nombres i colors, que permeten distingir els diferents graus de temperatura, són tan petits, que és difícil llegir el seu nombre. Existeixen dos tipus; “Mini cons” col•locats en la vareta sensitiva, que serveix para quan el forn aconsegueix la temperatura apropiada, es talli l’electricitat. I els “Cons estàndar” que permeten controlar la temperatura en les diferents parts del forn.
Nota: Sota la paraula Con hi ha cinc seccions que expliquen com usar-los
en: SAFETY
es: SEGURIDAD
Seguretat: Molts productes utilitzats en la ceràmica són tòxics i verinosos. Llegeixi atentament les instruccions dels productes, marcar-los amb claredat així qui ho utilitzi sigui conscient dels seus perills, faci servir guants i màscara mentre treballa, especialment en la polvorització, neteja i en la manipulació de barbotines i esmalts.
en: UNGLAZED
es: SIN ESMALTE
Sense esmalt: argila o bescuit sense una superfície esmaltada
en: BEADING
es: SEPARACIÓN
Separació és dona un esmalt en coure’s no s’adhereix a la superfície que s’ha aplicat. Se separa, s’encongeix o es desfà, deixant espais vuits que mostra el cos del bescuit. Pot observar-se al voltant de les vores, en petits zones individuals o en tota la superfície. Abans de la cuita les peces decorades semblaven perfectes. També es coneix aquest defecte com a recollit d’esmalt
en: SCREEN PRINTING
es: SERIGRAFÍA
La serigrafia és un mètode d’impressió, a través d’un teixit de malla tibada en un marc anomenat pantalla, que transporta el color emulsionat mitjançant una escombreta de goma anomenada rascleta o rasqueta.
El sistema d’impressió es pot repetir tantes vegades com es vulgui sense perdre definició.
S’adapta a la perfecció en horitzontal sobre superfícies planes, per això s’utilitza bàsicament sobre rajoles.
La serigrafia és un sistema d’impressió mil•lenari.
en: SCREEN PRINTING (0) The ways of working
es: SERIGRAFIA (0) Técnicas de impresión
Imprimir amb pantalla, consisteix a transferir un color a través d’una malla tibada a un marc. Sempre es fa sobre una superfície plana, els colors passen per la pantalla, arrossegant-los amb una rascleta sobre el que s’està decorant, deixant el dibuix imprès en una forma plana. Es pot imprimir sobre diferents materials: teixit, plàstic, seda, etc. Aquí cobrim els mètodes usats en ceràmica.
Impressió directa:
Sobre argila crua. La impressió sobre argila crua, solament és necessària si després s’ha de donar forma a la peça, o per reduir el procés d’elaboració a una sola cocció, especialment a altes temperatures. La superfície ha de ser plana en tots dos casos.
Sobre bescuit: La impressió sobre bescuit és fàcil de realitzar, a causa que la superfície del bescuit és molt absorbent, de manera que el color quan travessa la malla s’asseca gairebé immediatament.
Sobre esmalt cru: A les peces bescuitades s’aplica un esmalt opac, per immersió o abocament. A continuació, es preparen els colors: 3 parts de fundent i 1 part de colorant o òxid, es decoren i es couen a 980 º C.
Sobre una base esmaltada cuita: És freqüent l’ús de serigrafia en peces vidriades i impermeables. En general es realitza a baixa temperatura, el pigment és especial i adequat a la cocció de tres enfornades entre 750 a 800ºC. La manera correcta per a la serigrafia en aquest cas, ha de ser d’assecat ràpid.
Nota: Per usar la impressió amb el Mètode Majòlica solament s’imprimeixen els contorns i els colors es pinten a mà, ja que el resultat correcte és molt important. Dos colors en sobreposar-se creen un altre color i les pinzellades donen la forma i el volum. Els mateixos colors poden posar-se amb diferents intensitats, això és impossible en la impressió amb pantalla.
Impressió indirecta: la calcomania
Amb aquest sistema, s’imprimeixen les calcomanies de ceràmica. La imatge impresa sobre paper emulsionat es desprèn i s’aplica sobre la ceràmica mitjançant aigua. El procediment d’elaboració és propi de les arts gràfiques. Els colors que s’utilitzen es diuen vitrificables i el límit de la temperatura està en funció de la quantitat de fundent en la composició del color, a més fundent menys temperatura. La fusió està entre els 750 a 1250ºC
Notes: Aquestes descripcions són per a serigrafies de petits i mitjans tallers, i sobre objectes plans. La gran indústria ceràmica, sobretot les empreses de vaixelles, té altres mitjans més automàtics per aplicar la serigrafia a les peces: sobre objectes cilíndrics, vores, fons de plats, tasses, objectes corbats, etc.
en: SCREEN PRINTING (1) Making a design
es: SERIGRAFÍA (1) Haciendo un diseño.
Feu clic al títol per veure més imatges
A continuació s’explica la manera de fer un disseny com a addició al treball de ceràmica. És millor no complicar-se a aprendre a fer marcs, estirar i muntar la malla, fer les plantilles necessàries per als seus dissenys, etc. Tot això és millor deixar-ho als professionals, serà més ràpid, millor i no és car.
La dificultat estreba que les línies de les fotografies de les plantilles per a la pantalla, han de ser completament opaques, si no és així, quan s’exposen a la llum per passar-les a la plantilla, les parts per on passa la llum s’endureixen i no accepten la tinta. Dit d’una altra manera, les parts del disseny on la tinta no estigui suficientment implantada, no apareixeran.
DIFERENTS MANERES DE PREPARAR UN DISSENY
A continuació s’expliquen dues maneres de preparar un disseny.
1) Fer el disseny en l’ordinador a la mida requerida. Engrandeixi-ho per poder-ho veure clarament i assegurar-se que el negre sigui sòlid i el blanc molt net, llavors l’empresa que fabrica les seves pantalles les prepararà sense problemes perquè pugui utilitzar-les.
2) Si el disseny es prepara de la següent manera, es pot col•locar directament en la pantalla. Traçar el disseny sobre un paper anomenat “pel•lícula de dibuix polièster doble mat “ és transparent i s’ha d’utilitzar una pintura coneguda com a “foto-negativa”, és opaca, negra i feta per a retocs de negatius. Traçar el disseny que es desitja copiar en el paper amb la tinta esmentada, utilitzar un pinzell per decorar. La pintura es pot barrejar amb aigua, però sense oblidar que ha de ser totalment opaca. Si es copia d’un dibuix i el paper que s’utilitza no és molt transparent, treballar sobre una taula de dissenyador de vidre amb llum per a baix. Recordar que amb aquest mètode és molt difícil corregir errors però l’avantatge consisteix que les pinzellades s’aprecien en els contorns quan s’imprimeixen a mà.
en: SCREEN PRINTING (2) Materials to work with
es: SERIGRAFÍA (2) Material de trabajo

a) Taula amb pantalla, és de metall amb una estructura unida per frontisses, que sosté la pantalla que es pot aixecar o baixar. Té punts de regulació d’altura que permet mantenir la pantalla a 45 º, (la pintura sobrant al dors de la pantalla no caurà, la qual cosa si succeiria si estès a 90 º). La taula amb la pantalla, és útil per imprimir gran quantitat en diversos colors, ja que sosté el marc fermament i en el lloc exacte.
b) Suports de pantalla: Són braços per fixar els marcs de les pantalles, s’acoblen a una taula, la pressió és regulable. Es necessiten dos braços per subjectar una pantalla.
c) Taula de treball: Aquesta taula de treball permet subjectar pantalles grans, els tres suports units a la taula i espaiats ens ells, són per sostenir els bastidors de diferents mides de llarg i alt.
.

d) Detall dels braços: Vista lateral dels suports per a la pantalla. La taula aquesta retallada per la part posterior, per acoblar cada braç, es manera que la mordassa queda sota i la vora de la taula aquesta recta contra la paret el que ajuda a estabilitzar la pantalla.
e) Rascleta. És una làmina de poliuretà sintètic, fixat en un mànec de fusta que s’utilitza per aplicar uniformement els colors en la pantalla sobre el taulell. Es necessiten diverses de diferents grandàries.
f) Afilador de rascletes. La làmina es desgasta i s’arrodoneix, això dificulta l’aplicació del color i pot fer malbé el treball. La rascleta es pot afilar a mà un mateix o enviar-la a l’empresa on les sol comprar. La majoria d’empreses tenen aquest servei.
g) Detall d’un afilador manual de rascleta. Es necessiten dues peces de fusta unides a 90º. D’una banda amb espai suficient per sostenir el paper escata i per l’altre per subjectar-ho a la vora d’una taula amb una mordassa. La paret vertical central ha d’estar una mica per sota la rascleta, amb espai suficient per sostenir-la mentre s’afila.
en: SCREEN PRINTING (3) Preparing the screen
es: SERIGRAFÍA (3) Preparando la pantalla
Feu clic al títol per veure més imatges
La següent és una explicació de com es prepara la pantalla com a mètode afegit al treball de ceràmica. En la Majòlica solament s’han d’imprimir els contorns, ja que les pinzellades fetes a mà, donen forma i intensitat a la decoració, cosa que no s’aconsegueix amb la impressió del color a través d’una pantalla, que sempre s’imprimeixen colors plans.
La impressió dels contorns en pantalla és més ràpid i net, evita el punxat del dibuix i el marcat amb carbó.
PREPARACIÓ D’UN DISSENY
Un marc per a dos rajoles, amb mesures de 15 × 30 cm, les mesures s’han de prendre sempre des de dins del marc. Les explicacions següents, són de dos rajoles per separat de 15 × 15 cm., en una sola pantalla. El primer és un podòleg i el segon d’un paleta. Els dibuixos han de tenir la mida necessària per les rajoles.
Les línies de les vores de les rajoles no estan en la plantilla, cal marcar les línies guia en relació a la mida de les rajoles, per poder col•locar la pantalla correctament per a la serigrafia. Les línies guia estan fora de la rajola, en passar la rascleta sobre la pantalla si el color passa a través d’ella, no embruta la rajola.
CODIFICACIÓ DE LES PANTALLES
Assenyalar els marcs en l’exterior, sempre en el mateix lloc amb la malla cap amunt, amb un numero de codi i nom, de manera que es pugui llegir el contingut de la pantalla. Guardar-los en prestatges verticalment amb el codi a la vista, això facilita poder-los treure i guardar en el lloc adequat.
en: SCREEN PRINTING (4) Setting up a screen
es: SERIGRAFÍA (4) Preparando una pantalla
Feu clic al títol per veure més imatges
1) Posar la pantalla sobre la taula i ajuntar els dos braços de subjecció a la mateixa distància entre tots dos costats.
2) Posar dos rajoles blanques esmaltats sobre la taula i a l’esquerra dos de bescuit, davant una barra de metall que fa de guia, ha de ser més llarga que la taula. Baixar la pantalla cap avall, a través de la trama podrà veure les rajoles blanques, moure-les si és necessari fins que estiguin correctament col•locades respecte al disseny en la pantalla.
Nota: Quan hi hagi imprès i enfornat un disseny es poden usar com a guia en lloc de les rajoles blanques.
3) Aixecar la pantalla i posar les rajoles de bescuit al costat de les blanques, posant alguna cosa pesat a sobre perquè no es moguin.
4) Posar la barra guia de metall davant de les rajoles de costat a costat de la taula i subjectar-los amb mordasses perquè no es moguin.
5) Baixar la pantalla de nou per assegurar-se que no s’hagi mogut gens.
en: SCREEN PRINTING (5) Setting up a table
es: SERIGRAFÍA (5) Instalar una mesa de trabajo
La Serigrafia sobre esmalt, consisteix en la impressió de pantalla sobre una base d’esmalt opaca sense coure. Jo només la utilitzo per a contorns. Es pot afegir colors però encara que el treball és més econòmic, no m’agrada perquè fa els colors durs i plans, es perd els canvis de la densitat i les pinzellades que els colors tenen quan es pinten a mà. .
Una llista del material necessari per al treball:
Gibrell: Un recipient de plàstic ple d’aigua neta per netejar la pantalla si és necessari.
Pilons: Dos rajoles petites serveixen, per sostenir el front de la pantalla.
Targetes: Tenir un vell joc de vell cartes per elevar l’altura dels pilons.
Premsa: dues mordasses per subjectar la barra de metall a la taula.
Drap: Per netejar la pantalla.
Colors: color preparat. Barrejar una part dels colors amb tres parts d’esmalt transparent. Afegir aigua i una mica de diluent per a serigrafia, es regira bé i es passa pel colador. Ha de ser un líquid espès, el color que utilitzo per als contorns, és 50% de color marró fosc i 50% de color marró vermellós.
Paper: Un rotllo gran de paper per netejar la pantalla.
Objectes pesats: Per col•locar-los sobre les rajoles en bescuit perquè no es moguin.
Diluent: És un líquid que s’afegeix als colors perquè funcionin bé, els fa més mal•leables.
Barra de metall: una barra plana de metall, més llarga que l’ample de la taula de 2 cm gruix per aguantar des rajoles de forma correcta i evitar que es moguin.
Pinzell: Un pinzell suau i gran, de pèl recte per treure la pols de les rajoles.
Pinzell: un pinzell gran per posar el color des del pot fins a la pantalla.
Rascleta: eina utilitzada per arrossegar el color sobre la pantalla.
Rajoles: Rajoles en bescuit per sostenir els que es van a imprimir.
Rajoles pintades: Dos de decorades, si és possible amb el mateix disseny que els que s’han d’imprimir.
en: SCREEN PRINTING (6) Printing
a) Es col•loca la pantalla de manera que quan la baixi, el disseny estigui correctament col•locat sobre les rajoles. S’ha de comprovar l’espai entre la pantalla quan es baixa cap avall.
b) Col•locar dos o tres pilons per recolzar les cantonades frontals de la pantalla. Baixar la pantalla i recolzar-la en els pilons, entre la pantalla i les rajoles, ha d’haver-hi un espai paral•lel aproximadament de ½ cm. Ajustar-la fins que aquest espai sigui el correcte.
c) Vista lateral, mostra que la malla només toca la rajola mentre s’utilitza la rascleta.
Nota: Això es pot complicar perquè la fusta dels marcs es deforma amb el temps o l’empresa que fa la pantalla no col•loca el disseny en paral•lel al marc.
d) Submergir el pinzell gran en el color i sense tocar el disseny pintar una línia una al llarg de la pantalla.
e) Baixar, sense tocar les rajoles i moure la rascleta sobre la pantalla, de darrere cap endavant.
f) Moure l’excés de pintura cap a la dreta, després cap avall fins al fons.

g) Baixar el marc, mantenir-ho i aguantar-ho a baix amb una mà, amb l’altra passar la rascleta sobre la pantalla, aguantant-la lleugerament inclinada. Fer-ho diverses vegades fins que els contorns estiguin coberts completament. Aixecar la pantalla i desplaçar la pintura sobrant a un costat per poder-la usar de nou.
h) Serigrafia completada.
i) Abans portar-los al prestatge, pintar a l’inrevés, nombre i codi, després deixar-los assecar.

El podòleg i el paleta
Les primeres rajoles mostren els contorns i els segones estan pintades i cuites
Nota: Existeix una altra forma de marcar les rajoles, la pantalla es col•loca sobre els quadres, la pintura s’estableix a la base i després marcar-los directament amb la rascleta.
SERIGRAFIA – COSES ESPECIALS QUE CAL SABER
1) S’ha d’imprimir en només dos o tres moviments sobre pantalla, cap a dalt i cap avall.
2) El color que s’utilitza, ha de tenir la densitat adequada i ben barrejada.
3) Si ha d’imprimir diversos rajoles amb el mateix disseny, com les vores són lleugerament corbes, sense afegir més color, prémer la rasqueta en la part on s’uneixen.
4) La pantalla es pot bloquejar mentre es treballa per diverses raons; la base de l’esmalt pot estar massa humida o massa seca o la pantalla massa prop de les rajoles.
5) Quan la pantalla es bloqueja amb l’esmalt base, netejar tots dos costats amb un drap humit. La part que toca a les rajoles ha d’estar neta i seca, acabar de netejar amb el paper de rotllo.
en: SCREEN PRINTING (7) Big screens
es: SERIGRAFÍA (7) Pantallas grandes
Feu clic al títol per veure més imatges
Les pantalles poden ser de qualsevol mida, però s’ha de considerar la distància que es pot estirar, per treballar amb comoditat i la mida de la taula on es treballa, mantenir la pintura en bon estat, a major la distància més difícil és treballa.
Quan s’utilitza una pantalla col•locar-la adequadament per treballar, calculant la distància quan s’imprimeix i quan es mou la rascleta cap avall. Les pantalles més grans que utilitzem són de 6 i 8 taulells (2 × 3) i (2 × 4).
El disseny anterior es mostra la impressió dels contorns amb pantalla, per decorar posteriorment amb Majòlica. Hi ha 30 rajoles, 6 a l’ample i 5 a l’alt, existeixen cinc pantalles per a aquest disseny. La impressió es realitza en sentit horitzontal. La pantalla que es mostra es va muntar incorrectament. Es poden veure que els espais més plens de color estan en la part superior i inferior, s’havia d’haver muntat d’esquerra a dreta, per això cal posicionar la pantalla en sentit horitzontal i no vertical.
Quan es fa el disseny s’ha de muntar assenyalant la cara en la cantonada superior, una “C” en l’esquerra, pot indicar la cara i a la dreta una “A” indica, a dalt.
en: SODIUM SILICATE
es: SILICATO SÓDICO
El silicat de sodi o silicat sòdic, nom comú del compost meta silicat de sodi, també conegut com a vidre soluble, és una substància inorgànica, de fórmula Na2SiO3 es troba en solucions aquoses i també en forma sòlida en molts compostos, entre ells el ciment, impermeabilitzant, retractors, i processos tèxtils. Es forma quan el carbonat de sodi i el diòxid de silici reaccionen formant silicat de sodi i diòxid de carboni: Na2CO3 + SiO2 → Na2SiO3 + CO2
En ceràmica és un poderós fundent alcalí. Veure: Wikipedia
en: SILICA
es: SILICE
La sílice és el compost químic diòxid de silici, també conegut com a sílice (del llatí sílex), és un òxid de silici amb fórmula química de SiO2 i des de l’antiguitat ha estat conegut per la seva duresa. Sílice es troba comunament en la naturalesa com en sorra o quars, així com en les parets cel•lulars de les diatomees (algues). És el component principal de la majoria de les tipus d’esmalts i substàncies com el formigó. La sílice és el mineral més abundant en l’escorça de la Terra. És una matèria primera per a moltes ceràmiques de pisa blanca, com el gres i la porcellana.
Veure: Wikipedia
en: IN-GLAZE
es: SOBRE-ESMALTE
Sobre – Esmalt, és quan l’esmalt base es posa sobre el bescuit, es decora amb òxids o colorants i es couen junts integrant-se. Aquest ès el mètode Majòlica. Veure: Majòlica: 3 – Decoració
en: OVER-GLAZE
es: SOBRE CUBIERTA
Sobre coberta: també coneguda com sobre esmalt, és quan la decoració s’efectua sobre un esmalt cru, aplicant els colors i tornar a coure-ho per segona vegada. Pot fer-se també una tercera o quarta cuita.
en: OVER-FIRED
es: SOBRE COCCIÓN
Sobre cocció és quan l’argila, l’esmalt o esmalt de colors s’han cuit a una temperatura massa alta. L’argila pot desintegrar-se, convertir-se en líquid i espatllar o destruir l’interior del forn. Els colors i esmalts es tornen opacs o s’escorren per complet.
en: ON-GLAZE
es: SOBRE ESMALTE - tercera cocción
Feu clic al títol per veure més imatges
Sobre esmalt tercera cocció o decoració de porcellana. També conegut com sobre coberta, és quan l’esmalt cuit o decorat amb colors ceràmics, es torna a coure. La peça es cou tres vegades: bescuit, esmalt base i decoració. Hi ha una àmplia gamma de colors comercials que es poden coure entre 700 º C i 850 º C. Es poden comprar en pols, líquid o petits blocs. La peça es torna a decorar després de la primera cuita, afegint altres colors, a temperatura inferior, no afecta als colors de la primera cuita. En molts països, aquest mètode es coneix com a “Decoració de porcellana” no perquè es decora sobre porcellana, sinó perquè es decora fent servir un mètode similar. Per a l’aplicació dels colors, s’han de barrejar amb un mitjà oliós o vernís i trementina.
En preparar els colors ha d’estar segur que les cobertes en pols estiguin seques, perquè, la barrejarà no tolera l’aigua. Si estan humits posar-los sobre un paper de diari i deixar-los en un lloc càlid.
Treball en seqüència:
1) El mitjà oliós o vernís serveix per barrejar els colors. El vernís mes freqüent, és l’incolor, utilitzat per pintar la fusta.
2) Preparar el vernís en les següents proporcions: 1 part de vernís i 3 parts d’oli de trementina de bona qualitat. Una vegada preparat, cal guardar-ho en una ampolla hermètica. No és convenient fer molta quantitat, perquè endureix.
3) Preparar els colors necessaris en les proporcions correctes i barrejar-les amb el mitjà oliós o vernís.
4) Sobre una placa impermeable, utilitzant una espàtula, barrejar fins que s’integrin per complet i tinguin una textura suau i gruixuda.
5) Marcar el disseny elaborat en les rajoles amb carbó en pols o paper de carbó. Si ho fa amb carbó en pols de carbó, faci-ho quan la peça ha estat coberta amb una prima capa de goma aràbiga, per adherir-se a les rajoles.
6) Pintar el disseny utilitzant els colors preparats, alguns colors poden necessitar dues capes.
7) Deixar assecar durant unes 12 hores
8) Decorar sobre esmalt cuit, el problema és que els colors no poden adherir-se a ell, s’escampen, s’escorren i separen mentre es decora. Això s’evita, aplicant una fina capa de goma aràbiga on s’ha de decorar, manté els colors i durant la cocció desapareix, deixant els colors fusionats a la superfície.
Quan la decoració està acabada i completament seca es pot deixar com està, o cobrir-la amb una fina capa d’esmalt transparent. En el primer cas, la diferència entre la primera i segona cocció es pot percebre, la decoració i la base no estan al mateix nivell i això es nota en tocar. Per evitar això, cobrir tota la peça amb una fina capa de vernís transparent, utilitzant un pinzell gran, suau i amb cura per no espatllar la decoració. Això deixarà una capa fina i blanca, pot ser més gruixuda en algunes parts on els colors se superposen, després de la cuita tindrà un acabat integrat, suau com un baix esmalt.
Coure-ho a la temperatura requerida, dels colors que està utilitzant.
EL PESCADOR I LA TEMPESTA
Les peces d’ambdues fotos es van preparar amb esmalt base clivellat i després es va coure. La decoració es va fer, sobre l’esmalt, però amb colors preparats per treballar amb Majòlica. Tot es va realitzar de la mateixa manera com s’ha explicat anteriorment, excepte que la cocció es a 980 º C. Es pot coure amb altres esmalts o realitzar la cocció a una temperatura menor. Després de la cocció dels colors, les rajoles es freguen amb un color fosc preparat perquè s’integri en les esquerdes, després amb un drap humit es neteja l’excés sobrant, el color fosc, fa que les esquerdes ressalten i es poden veure el clivellat.
en: SKIRTING TILES
es: ZÓCALO AZULEJOS
*Sòcols de rajoles *es fan per anar al voltant del contorn de la paret que uneix al terra, poden ser del mateix material que el paviment. Hi ha empreses de sòcols de rajoles i cantonades externes i internes que els fabriquen, perquè coincideixi amb els del pis.
Sòcols de rajoles; a) Normal b) Base sortint c) Cantonada que sobresurt d) Cantonada interna
en: TUREEN
es: SOPERA fuente
Font sopera. És un bol gran, profund en general amb una tapa, que s’utilitza per servir aliments calents líquids com a sopes i estofats.
en: SAND
es: ARENA de cuarzo
Sorra de sílice: Existeixen de diferents grossors utilitzats en la ceràmica per donar textura a les argiles.
En la cocció: Quan es couen objectes grans i pesats, com a rajoles, es pot col•locar sobre les plaques per separar de les rajoles, una fina capa de xamota (entre la placa i la rajola), ajuda als moviments de la contracció durant la cuita.
És un material sedimentari granulat o partícules de roca desintegrada. El diàmetre de les partícules varia de 0.0625 a 2 mm. Sovint la sorra es compon de quars, també pot contenir qualsevol un altre mineral o fragment de roca. Per exemple; sorra de coral o que contingui fragments de pedra calcària. També anomenat sílice SiO2.
en: ROOF TILE
Sostres de revestiment són productes ceràmics fets d’argila cuita o pissarra que es col•loquen sobre els edificis per impedir l’entrada de la pluja. Poden ser primes, paral•leles, de diferents amples i llargs i corbes per crear formes diferents.
en: PROP
es: SOPORTE
Suport: s’utilitza per recolzar objectes i evitar que caiguin o moguin. Es pot aplicar a tot, des d’un pal fins a una persona.
a) Un pal fort recolzant la branca d’un arbre.
b) Un grup va ajudar a consolidar a un govern impopular.
c) Suports tubulars (en ceràmica). Són tubs de diferents formes i mides per recolzar els prestatges i pisos en un forn.
Veure: Suports tubulars.
en: TUBE PROPS
Els suports tubulars són peces per al forn, utilitzades per aguantar i separar prestatges, fabricades de diferents formes i mides. Les dues primeres estan dissenyades per poder enganxar-se, les altres són rectes i han d’estar ben equilibrades, quan la placa es posa a sobra el pes la manté ferma.