Diccionari de ceràmica

per Susan Mussi

FACETA

en: FACET

es: FACETA

Feu clic al títol per veure més imatges

La paraula Faceta, es defineix com: “múltiples cares o costats d’una pedra tallada o joia”. En la ceràmica significa tallar o copejar un objecte d’argila tova, de manera que es formin diversos costats plans. Per treballar el disseny, la mida, la forma i el nombre de costats que es desitgen, cal realitzar un recipient de parets gruixudes, posar-lo cap per avall i mantenir-lo fix sobre un mandrí o torn manual.
Mesurar i marcar els espais que cal tallar sobre l’argila tova. Tallar les zones amb un tallador de filferro o una eina tallant. El dibuix mostra un recipient amb un interior circular, la cara de la paret exterior es talla per formar un polígon. És atractiu i mostra el contrast entre l’interior i l’exterior.

—————————————————————————————————————————
Facetejar és un mètode d’alterar la superfície d’una peça mitjançant talls que poden variar en mides i números, sempre es fan en vertical. Aquest mètode és d’inspiració oriental.
Es poden utilitzar ganivets, filferros molt tibants o altres eines tallants. Cal fer el tall de cop i evitar manipular la peça. Hem de calcular els talls, de manera que l’últim coincideixi amb el primer.
Aquesta tècnica requereix un gruix de paret major que la normal, per realitzar un tall longitudinal. Les arestes s’han de polir per evitar que siguin tallants. És convenient mesurar i marcar primer el nombre de facetes que s’hagin de fer. El tall i les facetes poden arribar fins a la base.


a) Les línies de la base, determinen el nombre de talls de forma equidistant.
b) Amb un ganivet o eina de tall, es fan les facetes en vertical, seguint la línia marcada.

Fotos prestades pe Monona Álveraz

FAHRENHEIT

en: FAHRENHEIT

es: FAHRENHEIT

Fahrenheit, és el sistema Inglés per mesurar la temperatura, punt de congelació 32 º F i el punt d’ebullició 212 º F. En aquest diccionari només utilitzem centígrads i punt de congelació de 0 ºC i punt d’ebullició 100 ºC.

FALCA

en: SADDLE

es: CUÑA

Falca; es una barra de refractari dels accesoris del forn, amb forma de triangle còncau i que es fabrica de diferents mides

FELDESPAT

en: FELDSPAR

es: FELDESPATO

Feldespat, s’utilitza com fondent en l’arcilla i esmaltes, generalment en el gres i la porcellana. Prové de certs tipus de roca i mai és pur, però sempre aquesta barrejat amb altres materials com: silicatos d’alumini, potasi, sodi i calci.

FELDSPAT SODIC

en: SODA FELDSPAR

es: FELDESPATO SÓDICO

Els feldspats, són un grup de minerals que poden trobar-se en qualsevol tipus de roca. Els feldspats corresponen als silicats d’alumini, de calci, sodi o potassi.. Tots els feldspats són minerals duros i de color blanc.

En la ceràmica actua com fundent, que és la part del material que es desenvolupa la fase del vidriat. També és un ingredient important en la composició d’algunes argiles.

FER BANDES (a) Procés de treball

en: BANDING (a) Working Process

es: BANDEADO (a) Proceso de trabajo

Aquesta secció explica com bandejar i es refereix als diferents mètodes de treball.

El procés de treball
1) Posi l´objecte que està decorant en el centre del torn, assegurant-se que estigui centrat. Si no està centrat correctament, els dos extrems de la línia que es pinti al voltant de la circumferència, mentre gira el torn, no s´uniran.
2) Es poden fer les bandes amb un llapis, un pinzell amb aigua o directament amb la pintura.
3) Dibuixar les línies de la banda. Fixi la mà dreta a la barra de metall o fusta, aguantant un llapis de mina suau i només toqui el lloc on vol començar la decoració. Amb la mà esquerra giri el torn pel coll. No mogui la mà dreta, mantingui-la ferma, ja que al tornejar es dibuixa la línia. Provisionalment es poden dibuixar les línies amb un llapis, que poden servir de guies per marcar els dissenys.
4) Es poden pintar les línies de la mateixa manera, directament amb un pinzell i un color amb aigua. L´aigua s´utilitza quan l´esmalt base està molt sec, i d´aquesta manera el pinzell es mou amb suavitat i no s´emporta la base.

FER BANDES (b) Barres

en: BANDING (b) Bars

es: BANDEADO (b) Barra

Barra per fer bandes: hi ha dues maneres de fer això i per les dues es necessita una torneta, que té marcats cercles de diferents mides que fan que les peces encaixin fàcilment. Una barra de metall fort, suficientment alta per poder decorar les peces més grans, es subjecta amb fermesa a la vora d´una taula, així no es mou amb la pressió del treball. S´utilitza per recolzar la mà mentre es dibuixen o pinten línies al voltant de gerres, plats o tapes.

Quan es realitzen bandes a la part superior d´un objecte, com un plat o una tapa, s’ha d´estar dret i quan es treballa tot l´objecte, pot estar dret o assegut. Subjecti la barra amb el dit petit i el pinzell entre el dit gros i l’índex.
A sota s´expliquen quatre seccions més de la tècnica de fer bandes i a la següent secció, s´explica el procés de treball

Nota: Si entren a .Centrat – fer bandes veuran fotografies mostrant el seu us.

FER BANDES (c) Amb caballet

en: BANDING (c) Bridge

es: BANDEADO (c) Con caballete

Fer bandes amb cavallet. Per fer un cavallet posi una barra de fusta sobre dos suports. Per treballar un plat o una tapa, el cavallet ha d´estar una mica més alt que el torn, i per les gerres ha d´estar a l´alçada de les línies que s´han de pintar. Posi el torn amb el plat sota del cavallet i recolzi la mà dreta sobre la fusta per mantenir l´equilibri i poder girar el torn. Posi la gerra sobre el torn, ajusti l´alçada del cavallet fins on faci falta i dibuixi les bandes al voltant de la gerra.

FER BANDES (d) A mà

en: BANDING (d) By hand

es: BANDEADO (d) A mano

Fer bandes a mà: Agafi el coll de la torneta amb la mà esquerra i l´eina amb la dreta a l´alçada que es vulgui; recolzi la resta del braç a la vora de la taula, perquè es mantingui estable. Giri el torn (o torneta) i amb el pinzell toqui la gerra fins que la línia hagi donat la volta i s´uneixi al punt de partida.

FER BANDES (e) Llapis

en: BANDING (e) Pencil

es: BANDEADO (e) Lápiz

Fer bandes amb llapis: utilitzi un llapis suau de mina 3H, amb punta fina i aplani un costat, fregant la punta sobre un paper. Això s´utilitza per marcar provisionalment les línies de les bandes, els objectes rodons (circulars) i la separació de la secció d´un disseny que es repeteix. Com que la punta és suau i plana no ha de malmetre la base i quan s´enforna desapareix. Aquestes línies després es marquen amb un pinzell amb color. També s´utilitzen per dibuixar línies sobre les rajoles.
Veure: Linies – Dibuix

FER BANDES (f) Torn de sobre taula

en: BANDING (f) Wheel

es: BANDEADO (f) Con torno de sobremesa


La torneta: és un torn que es gira a mà, es possa sobra una taula i s´utilitza en Majòlica per fer bandes. Una mà gira la roda i l’altra dibuixa línies al voltant de la circumferència de plats, gerres, etc. També és útil per la decoració i l’escultura, ja que permet girar el treball sense tocar-lo. La primera foto mostra les diferents mesures de les circumferències marcades sobre la roda, que faciliten centrar una peça de ceràmica. La foto de l’esquerra mostra una barra de fer bandes lligada a un torn.
Nota: M’han dit que hi ha torns elèctrics per fer bandes, mai n´ he vist un. És probable que es fabriquin per encàrrec. Veure:

FÈRULA

en: FERRULE

es: FÉRULA

Fèrula o La Virola és la part del pinzell que sosté i connecta el pèl amb el mànec. Generalment és de metall, però pot ser de plàstic, com alguns pinzells xinesos, per exemple l’anomenat banya de bou.

FET A MA

en: HANDMADE

es: HECHO A MANO

Fet a na: Fet a na: s’atribueix a un producte que de cap manera s’ha fet a màquina sinó per la ma humana

FIGURA

en: FIGURE

es: FIGURA

Figura, és una manera de descriure una figura humana.

FIRA D'ARTESANIA

en: CRAFT FAIR

es: FERIA DE ARTESANÍA

Fira d’Artesania és una trobada periòdica per vendre i mostrar el resultat de diferents oficis. Poden ser locals o internacionals i s’acostuma a celebrar a un lloc designat d’ una ciutat o país i es repeteix anualment a la mateixa data.

FISSURA

en: DUNTING

es: FISURA

Fissura, és una esquerda o trencament en una peça de ceràmica que es forma dins del forn, en general després de la cocció per un refredament ràpid. Poden ser fines esquerdes o trencar-se en trossos. També és provocada pels corrents d’aire fred, que fa que una part de la peça de ceràmica s’encongeixi més ràpidament que una altra. Pot haver-hi moltes causes, fins i tot diferents grossors de l’argila en la mateixa peça. Passa més sovint en una peça gruixuda; l’exterior pot estar sec, mentre que l’interior encara està humit, en coure’s, els gasos i la calor no poden sortir, i això fa que es trenqui.

FLOCULANT

en: FLOCCULANT

es: FLOCULANTE

Floculant és una substància química per a la producció de floculació de partícules en suspensió, millorar la plasticitat de l’argila.

FLOCULAR

en: FLOCCULATE

es: FLOCULAR

Flocular és convertir un esmalt o una solució d’argila, en un líquid espès. Deflocular és el contrari.

FLORERA

en: VASE

es: FLORERO

Florera, és un recipient de boca oberta que pot ser de diferents materials: vidre, ceràmica, porcellana, metall, etc. Es fa per mantenir les flors en aigua, com a decoració.

FLUÏT

en: FLUID

es: FLUIDO

Fluït és una substància que és capaç de fluir lliurement com el líquid. En la ceràmica es refereix als engalbes i esmalts fluids.

FLUX

en: FLOW

es: FLUJO

El flux és el moviment de les qualitats de l’esmalt per mitjà de la tempetatura. Flux calòric.

FONDRE

en: MELT

es: DERRETIR

Fondre, és forçar la transició d’una substància sòlida en un líquid per mitjà de la calor. Això pot succeir amb l’argila en la sobre cocció.

FORAT

en: HOLE

es: AGUJERO

El forat es una obertura travessant o dintre de qualsevol cosa, soscavat dintre d’un cos sòlid, que pot ser accidental o dissenyat.

a) Part de darrera d’un plat amb forats per a penjar-lo.Veure: Clàssica de torn
b) Forat al rellotge per a sostenir el braç que ens dirà l’hora gracies a la seva ombra provocada pel sol. Veure: Perforació de forats en bescuit
c) Plats amb forats com a decoració. Veure: Calat – Decoració
d) Un càntir amb dos forats per acceptar I treure l’aigua.

FORATS

en: PIN-HOLES

es: AGUJEROS

Forats
a) Els petits forats que poden aparèixer en la barbotina o esmalt, poden ser deguts perquè la peça ha estat cuita a una temperatura menor de la deguda.
b) Forats fins, es fan amb un llapis d’agulla, es punxa a través de les línies d’un dibuix en paper o paper vegetal, aquest mètode es coneix com estergit. El disseny es marca sobre la ceràmica amb carbó vegetal sobre fons clars o amb pólvores de talc industrials sobre objectes foscos.
Veure: Punxant

FORMA

en: FORM

es: FORMA

La forma, és l’estructura, disseny, organització o la naturalesa essencial que percebem d’un producte. Les línies i els colors d’una il•lustració, una forma tridimensional d’una escultura, la representació d’un objecte o una part anatòmica.

FORMA O CONTRAMOTLLE

en: CHUCK

es: HORMA O CONTRAMOLDE

La forma, es fa amb argila i és per subjectar un gerro o recipient col•locat cap per avall sobre un torn, mentre es retorneja la part exterior i el peu de la peça. L’argila ha de tenir duresa de cuir, és a dir, prou seca com per no canviar la seva forma. Es pot coure, i així usar-la continuament. El contramotlle de cautxú es pot comprar, o ve amb la seva pròpia roda principal (torn).

FORMACIÓ DE BOMBOLLES

en: BLISTERING

es: FORMACIÓN DE BURBUJAS

Feu clic al títol per veure més imatges

La formació de bombolles està causada pels gasos d´escapament que es produeixen durant la cuita i causen errades en el procés. Moltes coses poden produir bombolles: excés de cuita, una capa molt espessa d´esmalt o de color, una argila no seca del tot.

El manganès és un color temperamental i és impossible saber per què quan dues peces es preparen de la mateixa manera i es couen al mateix temps, una té bombolles i l´altre surt perfecte. El color manganès o els que estan barrejats amb un percentatge elevat d´aquest, sovint causen bombolles o butllofes. Quan una bombolla esclaca es formen cráters
Les bombolles són molt difícils de reparar; amb molt de compte pot solucionar-se el problema: s´omple amb un color o una base d´esmalt, després es pinta i es posa a coure; però si la línea del contorn està afectada, no pot solucionar-se, ja que aquestes haurien de ser més amples i això no seria bò per l´obra.

FÓRMULA

en: FORMULA

es: FÓRMULA

Fórmula: un conjunt de símbols i xifres que indiquen la quantitat i la substància que s’utilitza per fer un determinat producte.

FÓRMULA QUÍMICA

en: CHEMICAL SYMBOL

es: FÓRMULA QUÍMICA

Fórmula Química: manera de codificar els elements químics.

FORN (1)

en: KILN (1)

es: HORNO (1)

Forns, els forns són càmeres aïllades tèrmicament, fets per produir i controlar la temperatura en els quals es cou la ceràmica. Quan està en funcionament, està tancat, perquè la temperatura interior augmenti d’acord a una programació i quan el procés de cocció ha acabat es deixa refredar.

Existeixen de diversos tipus i mètodes, utilitzats per a la cocció de diferents materials: per a l’assecat de gra, de fusta, la massa de pa, per a vidre, per a la cocció de l’argila, per a la vitrificació d’esmalts que fa que la decoració sigui permanent, donant profunditat i lluentor a la superfície. Un forn de taller està dissenyat, perquè la calor pugui generar des de 0 º C fins a 1300 º C i un d’industrial pot arribar a temperatures molt més altes.

Els forns han canviat molt en els darrers anys, abans la temperatura es controlava mitjançant cons, actualment es automàtica. Per a més informació referida als cons: Veure: Con – Piromètric / Con – Suport / Con – Cocció

FORN (2) Exterior

en: KILN (2) Outside

es: HORNO (2) Exterior

Feu clic al títol per veure més imatges

Els dibuixos i les fotos mostren les diferents parts d’un forn de càrrega superior.

a) El forn.
b) El dibuix mostra i nomena les diferents seccions del forn.
c) La tapa del forn coberta amb una taula de fusta que ho protegeix i permet usar-ho de taula.
d) La tapa del forn tancada. Està fet amb maons refractaris porosos, té un orifici de ventilació en el centre, un agafador connectat a la tapa i dues abraçadores.
e) El front superior del forn obert que mostra la nansa de la tapa i una barra al voltant que s’utilitza per subjectar-ho quan es trasllada. En el centre el quadre de programació de temperatura.

FORN (3) L'interior

en: KILN (3) Inside

es: HORNO (3) El interior

Feu clic al títol per veure més imatges

Hi ha cinc fotografiés que expliquen l’interior d’un forn de càrrega superior.
a) La base del forn.
b) L’interior del forn amb la caixa de programació de temperatura adossat en l’exterior, es veu l’espiell, la connexió elèctrica, la col•locació dels maons i les resistències.
c) Dues lleixes, que ajuden a conservar la base.
d) Primer pla de les resistències.
e) Primer pla de l’espiell i la connexió elèctrica.

FORN (4) Caixa del piròmetre

en: KILN (4) Control box

es: HORNO (4) Caja del pirómetro

a) Caixa de control del piròmetre.
b) El clip baixat demostra que està ben tancat.
c) Control de la temperatura.
d) El botó per encendre i apagar
e) Els botons que controlen les diferents corbes de cocció.
f) En pressionar el botó vermell s’engega el forn.

FORN (5)

en: Kiln (6)

es: HORNO (6)

a) L’espiell.
b) Els taps de l’espiell.
c) Les frontisses que subjecten la tapa.
d) La barra per poder moure el forn.
e) El ganxo obert.

FORN (6)

en: Kiln (5)

es: HORNO (5)


a) La barra per subjectar la tapa oberta.
b) El ganxo de fixació al final de la barra.
c) El punt d’unió de la barra.
d) La connexió de seguretat ha d’estar tancada per connectar el forn
e) La connexió de seguretat oberta, el forn aquesta desconnectat

FORN - Continu

en: KILN - Continuous

es: HORNO - Continuo

Forn continu és diu també forn de túnel. Les peces es col•loquen en un pla, que està sobre uns corrons que giren i avancen a poc a poc amb les peces, a través d’un túnel llarg, a mesura que avancen passen per tot el procés de cocció. Mentre es mouen, la calor augmenta i en arribar al centre aconsegueix la part més calenta, la calor necessària per al tipus de ceràmica. Continua en moviment, però, amb reducció gradual de la temperatura fins que surt del forn a temperatura ambient.

Forn de vagoneta, normalment són per a empreses de mitja producció, el sistema permet realitzar amb comoditat la càrrega fora del forn i s’introdueix en la càmera a través de rodes giratòries o sobre rails.

FORN - El meu forn

en: KILN - My kiln

es: HORNO - Mi horno

El forn elèctric, pot ser utilitzat amb un mínim d’instal•lació industrial. Assegurar-se que la font d’alimentació sigui prou fort, amb un bon cablejat elèctric individual amb la seva pròpia caixa de fusible i que l’habitació tingui una ventilació suficient. Ha d’haver-hi espai suficient al voltant del forn per als accessoris i el manteniment. Si s’obre per a dalt, ha de tenir accés per cada costat i des de la part davantera s’ha de poder obrir la porta per complet a 180 º. Ha de tenir accés a la part posterior per reparar-ho. Hi ha dues principals classes de forns, un que pot arribar a 1100 º C i un altre fins a 1300 º C. Quan el forn és nou segueixi les instruccions del fabricador, realitzi una o dues proves abans de la cocció de productes.

Jo uso els forns elèctrics moderns, ja que el meu taller no està classificat com a industrial i com el voltatge és alt, solament puc usar un sol forn alhora. Els Forns realitzats per a la ceràmica estan fets amb una xapa metàl•lica en l’exterior, a l’interior, les parets, la base i el sostre de maó refractari porós. Són de forma octogonal a l’interior i circulars en l’exterior. Els he triat, perquè consumeixen molt poca electricitat per a la seva mida i perquè són de càrrega superior. L’avantatge és que pots mirar des de sobre i comprovar que tot està ben col•locat, no malgastar espai i es poden moure fàcilment. Aquest no és el cas quan s’utilitza un forn de porta frontal. Quan és automàtic, pot programar el forn a la temperatura i temps necessari en relació amb la calor requerida per a la cocció. Es poden programar les dades de la cocció en la memòria piromètrica de l’està incorporat en el forn. Una vegada iniciat, el procés d’escalfament és automàtic i quan aconsegueix la temperatura s’apaga, així que una vegada establerta la programació, el forn actua solament

FORN - Fums

en: KILN - Fumes

es: HORNO - Humos

Els fums del forn es manifesten en les primeres etapes de la cocció, mentre el forn s’està escalfant. Els canvis d’estat de les argiles i esmalts formen vapors que poden ser inhalats i alguns són tòxics. S’ha de tenir un bon sistema de ventilació i si és necessari usar mascaretes. En els forns grans, normalment s’instal•len ventiladors i xemeneies. Quan es couen calques, desprenen un fot olor durant els primers 300 ºC.
Nota: La primera vegada que realitzi cocció de calques, no vaig advertir als meus veïns i em van dir que la canonada d’aigües residuals que passa sota el meu pati havia d’estar obstruïda.

FORN - Historia

en: KILN - History

es: HORNO - Historia

L’home primitiu sabia que deixar l’argila al sol, s’enduria i quan va descobrir com crear el foc, es va adonar que si posava l’argila durant diverses hores al voltant d’una foguera, amb la calor, la feia encara més dura i forta. Amb l’evolució de l’home durant milers d’anys, també es va desenvolupar el mètode de cocció. El següent pas va venir amb la constatació que la terra no es va cremar i que es mantenia amb la calor. Els clots van ser excavats en el sòl i capes de material orgànic inflamable com, fusta i la palla es van col•locar al voltant. El sol assecava les olles apilades, després, el material orgànic es col•locava als costats, finalment, les peces eren d’argila cuita. Quan es coïa, les parets de terra i els trossos de ceràmica trencats, mantenien la calor, d’aquesta forma el foc aconsegueix una major temperatura.

La següent etapa del progrés després de la cocció en clots va ser un forn de tir directe. Es creu que va començar a Egipte fa més de 7000 anys. L’home es va adonar que la terra i les parets d’un clot podrien mantenir la calor i llavors es podia construir un forn amb pedres, trossos de ceràmica i fang. El primer forn de Tiratge directe, va ser de forma ovalada, com una U invertida, amb una obertura en la part inferior per usar-ho com a forat per avivar el foc. El sostre era un mig cercle, completament segellat per a la cocció, però s’havia de trencar per treure les peces. Aquest mètode es va generalitzar en tots els països del Mediterrani, Grècia, Roma, Creta i Mig Orient.

Es van produir grans millores en la següent etapa, el forn es divideix en dos plantes. El pis inferior era per contenir la llenya, tenia espais oberts per poder agregar fusta contínuament. En la planta superior es col•locaven les peces per coure i tenia una xemeneia, perquè els gasos poguessin escapar durant les primeres hores de cocció. Tant la xemeneia com els forats per avivar el foc, tenien blocs de maons separats i poder cobrir-los durant la cocció, la qual cosa va ajudar a controlar i augmentar la calor.
La caiguda de l’Imperi Roma i el creixement de l’Imperi Àrab van portar grans canvis en el coneixement de la ceràmica, l’ús d’esmalts i colors fets de metalls valuosos. Es va observar que l’argila cuita i els esmalts havien d’estar separats, perquè els gasos de l’argila danyaven els colors.

A Espanya, els forns per a la cocció eren coneguts com a Forns Àrabs i les coccions eren per la crema de fusta. Eren grans estructures de maons quadrats, amb dues plantes. En el pis inferior del forn estava la fusta per al foc i en la part superior els objectes per coure’s. El temps de cocció depenia de la grandària del forn i podria trigar fins a 24 hores o mes. Es començava amb un foc lent, a poc a poc escalfant fins a aconseguir la temperatura requerida, aquest punt es detectava a través de l’espiell en veure el color del foc de l’interior del forn i comprovar l’evolució del color de l’esmalt. La determinació de la temperatura de l’argila no era tan important, ja que una lleugera sobre cocció no l’afectava, però amb els colors, l’augment de la temperatura podia destruir per complet tot les peces. El procés de cocció va exigir als homes treballar sense parar, omplir el forn amb fusta, comprovant que la temperatura augmentava contínuament els mateixos graus en tot el forn. Quan el forn aconseguia la temperatura correcta, es deixava refredar, s’obria, i cada tros de bescuit era tret i comprovat. Va ser amb aquest mètode de cocció que es va produir tot el bonic Llustre.

L’energia per als forns durant molts segles va ser la fusta, però ara existeixen diferents tipus de forns, marques, mides, dissenys, cocció. L’energia per a la calor pot ser electricitat, gas, fusta, carbó i petroli. Estan fets amb controlador automàtic de temperatura, o amb cons. Alguns són coneguts pel seu mètode cocció com el Raku i la Sal. El coneixement dels forns, amb les seves moltes diferències, pot convertir-se en una especialitat en si mateixa

FORN - lletada

en: KILN - Wash

es: HORNO - Lechada

Lletada per a prestatges de forn és una capa liquida feta amb: meitat alúmina i meitat caolí, barrejats amb aigua. Es pinten amb aquesta barreja els prestatges del forn per evitar que els esmalts s’enganxin

FORN - Prova de Colors

en: KILN - Test colors

es: HORNO - Prueba de Colores

Feu clic al títol per veure més imatges

Prova de Colors en Forns. Forns petits són molt útils per a prova de colors si realitza els teus propis colors, en ser petits hi ha problemes, perquè la calor puja més ràpid que en un forn normal i això altera una mica els colors. Aquest forn mesura 5 cm. d’ample per 15 cm. de llarg. La Cocció fins a 1000 º C triga una hora. La caixa darrere del forn és un transformador, que es va fer per usar-ho amb menor força elèctrica.

La primera foto mostra una vista lateral de la porta tancada, al capdavant amb la porta oberta i finalment un dibuix que mostra com posar i llevar les peces de prova

FORN - Tipus

en: KILN - Types

es: HORNO - Tipos

Forn Anagama: el forn Asiàtic Anagama s’ha utilitzat des de l’època medieval i és dels més antics estils de forn del Japó. Consisteix en una càmera llarga que funciona, simultàniament, com a llar per a la llenya i com a càmera on es col•loquen les peces en un extrem i una xemeneia en l’altre. El temps de cocció pot variar d’un dia a diverses setmanes. Els forns Anagama tradicionals es construeixen en un pendent per aprofitar el corrent.

Forn ampolla, tipus de forn intermitent, en general amb carbó, anteriorment utilitzat en la cocció de la ceràmica, estava envoltat d’una casa alta o con de maó en forma d’ampolla.

Forns elèctrics, es van desenvolupar al segle 20, principalment per a l’ús a menor escala com a les escoles, universitats o petits tallers. A mesura que aquests forns van millorar en fiabilitat, es van convertir en una eina valuosa per als artistes. L’atmosfera del forn elèctric és oxidant, ja que no hi ha flama per consumir oxigen.

Cocció assistida per Microones, aquesta tècnica combina l’energia del microones amb fonts d’energia més convencionals com el gas radiant o la calefacció elèctrica amb la finalitat de processar els materials ceràmics a les altes temperatures requerides. Cocció assistida per microones ofereix importants beneficis econòmics.

Forns moderns, amb l’adveniment de l’era industrial, els forns van ser dissenyats per usar electricitat i combustibles més refinats, incloent el gas natural i propà. La majoria dels grans forns industrials per a ceràmica actualment utilitzen gas natural, generalment és net, eficient i fàcil de controlar. Els forns moderns poden estar equipats amb controls automàtics permetent ajusts refinats durant el cicle de cocció. Els forns elèctrics i a gas són comuns per a la producció a menor escala en les indústries i artesania, fets a mà i escultures.

Forn de copa, forn utilitzat de vegades en la cocció de la ceràmica o vidre. La ceràmica es diposita sobre una peça refractària o base, sobre la qual es col•loca una tapa en forma de copa invertida, que s’aixeca per mitjà d’un torn o contrapès.

Forns Àrabs. A Espanya els forns utilitzats per a la cocció eren coneguts com els Forns Àrabs, que van ser portats a Espanya pels àrabs i utilitzats en el seu regne de Granada. Ells van crear la calor per la crema de fusta i eren grans estructures quadrades de maó, de dues plantes. El pis inferior del forn era per cremar la de fusta i la part superior per a la cocció els objectes. El temps de cocció depèn de la grandària del forn i pot trigar fins a 24 hores. Comença amb un foc lent, escalfant gradualment fins a aconseguir la temperatura requerida. Aquest punt era comprovat a través de l’espiell que es veia el color del foc i per l’extracció de les peces d’assaig, que es valorava l’evolució del color de l’esmalt. La determinació de la temperatura en l’argila no era tan important, ja que una lleugera sobre cocció no l’afectava, però amb els colors, podia destruir totes les peces per complet. El procés de cocció va exigir als homes treballar sense parar, omplir el forn amb fusta, comprovant que la temperatura augmentava exactament els mateixos graus per tot el forn. Quan el forn aconseguia la temperatura correcta, es deixava refredar.
Link to Kilns Robert Compton Pottery

FORN - Verificador de calor

en: KILN - Heat controller

es: HORNO - Verificador de calor

Feu clic al títol per veure més imatges

Verificador de calor, és un termoparell que està dins d’una canya de porcellana que entra a través de un forat al forn. La longitud de la beina depèn de l’ample de la paret del forn. Transfereix la temperatura del forn al piròmetre, que ho interpreta en dígits. Ha d’estar connectat a un controlador de temperatura i depenent del seu calibrat, pot controlar perfectament el procés de cocció, de principi a fi.

FORN CERÀMIC

en: FIRE / To

es: HORNO CERÁMICO

El Foc en ceràmica, és coure els diferents tipus d’argiles a la temperatura correcta. Això fa que l’argila es converteixi en ceràmica quan la cocció arriba a 600ºC. La Pisa s’enforna entre 950ºC a 1150ºC; el gres aproximadament entre 1100 a 1300ºC, i la porcellana entre 1200 i 1400ºC. Com més alta és la temperatura, l’argila es fa més forta, es converteix en un material sòlid, fràgil i encara porós. És conegut com a bescuit.

Tipus de cocció:
a) Cocció d’argila
b) Argila amb un color – cocció de barbutina i Raku
c) Cocció d’esmalt
d) Cocció sobre l’esmalt

FORN DE PROVES

en: TEST KILN

es: HORNO DE PRUEBAS

Forn de proves, és un forn petit per provar colors i argiles. Al ésser petit les coccions són molt ràpides, els colors resulten ser poc precisos. Les millors proves de color, són sempre les que es couen en un forn normal.
Veure: Forn prova de colors

FORN DE TIR DIRECTE

en: UP-DRAFT KILN

es: HORNO DE TIRO DIRECTO

Forn de tir directe: és un dels mètodes de cocció més antics. És rodó, fet amb maons i s’estreny cap amunt per formar una xemeneia. Té un pis i a sota es crema la fusta; la calor i els gasos són arrossegats a través de la base per la reixeta de ventilació en la part superior

FORN DE TIR INVERTIT

en: DOWNDRAFT KILN

es: HORNO DE TIRO INVERTIDO

Forn de tir invertit:està dissenyat per conduir la calor cap amunt dins del forn, perquè després baixi cap avall i surti fora a través d’una xemeneia que està al terra, a la part

FORN DE TÚNEL

en: TUNNEL KILN

es: HORNO DE TÚNEL

Els Forns túnel també coneguts com a forns continus. Té dues boques d’entrada i sortida. Les peces es posen en l’entrada, sobre les plaques, les plaques estan sobre uns corrons que giren i avancen lentament, les peces passen a través d’un túnel llarg i mentre avancen, fan tot el procés de cocció. La calor va augmentant mentre avança la càrrega i quan aconsegueix la part central arriba a la zona més calenta, la calor necessària el tipus de ceràmica. Continua avançant, però amb la temperatura gradualment en reducció fins que surt del forn per la boca oposada a temperatura ambient.

FORN ELÈCTRIC

en: ELECTRIC KILN

es: HORNO ELÉCTRICO

Forns elèctrics: es van desenvolupar durant el segle passat per utilitzar-los en petits negocis com: tallers, escoles, estudis i centres d’artesans. La temperatura del forn es controlava amb el piròmetre o con, però actualment, ja es fan els forns, perquè tot el procés de cocció es realitzi automàticament. Els forns són una eina essencial en la fabricació de tota ceràmica, per a la cocció de l’argila i esmalts a diferents temperatures. “F” hi ha de molts tipus.

FORN – Accessoris

en: KILN - Furniture

es: HORNO - Accesorios

Accessoris del forn s’aplica a tots els complements utilitzats per preparar una fornada a la seva màxima capacitat, prestatges, falques, etc.


En aquest diccionari cada accessori es troba en dos llocs, pel seu nom o en l’arxiu anomenat Mobiliari de forn, aquest té totes les il•lustracions en ordre alfabètic, per trobar el que vulgui ràpidament, després, si es desitja més informació, vagi a la seva secció en el diccionari.

CasellesCastelles ParetCodoEstants per a platsFalca Horno PlacasPilonesPuntaPuntes Cerâmica i MetallRajola PrestatgeSuports per a plats

FORN – Plaques

en: KILN - Shelves

es: HORNO - Placas

Plaques per al forn són tot tipus de prestatges del forn. Són les que suporten el pes de les peces, han de ser resistents i aguantar la calor fins a 1300 ºC perquè no es deformin. Les hi ha de moltes formes i mides, adaptades a tots els forns.

FORN – Ventilació

en: KILN - Ventilation

es: HORNO – Ventilación

Feu clic al títol per veure més imatges

Ventilació de Forns Elèctrics: La ventilació dels forns elèctrics per a petits tallers normalment és a través de les toveres, és un petit forat situat en la part superior del forn, per on surten els vapors que s’alliberen en la cocció de l’argila i els esmalts. Ara es programen elèctricament perquè es tanquin a certa temperatura (al voltant dels 600ºC) per estalviar energia fins a la temperatura final i perquè a partir d’aquests graus ja no s’alliberen vapors ni olors.

Ventilació del Forn de Gas: Les xemeneies són tubs disposats damunt dels forns per alliberar els fums. Els forns de gas es fabriquen amb una xemeneia, que se sol acoblar mitjançant suplements tubulars metàl•lics fins a la paret que connecta a l’exterior.

a) La campana és un accessori del forn independent. S’instal•la aparti a uns 40 cm del forat de ventilació, sobretot en els forns de gas pel sistema de cocció en reducció i perquè el gas allibera combustions més tòxiques que el forn elèctric. Es pot connectar a un extractor impulsat per electricitat, o bé en sortida directa cap a la paret exterior

b) El forat de ventilació, tovera o xemeneia, és la part per on surten els vapors i olors dels forns elèctrics. Generalment està en la part superior del forn, encara que en forns petits també se situen als costats. Quan el forat de ventilació està en la part superior, es pot connectar a aquest forat una campana de sortida directa cap a l’exterior. Quan el forn és molt gran, el forat de ventilació també és més gran, alt i amb tapa per obrir o tancar.

Les grans indústries amb enormes forns de gas tenen ventiladors extractors, són molt importants a causa de la gran quantitat d’argila o esmalt que es cou en cada enfornada.

FOSFAT DE CALCI (Os calcinat, Cendra d'Os)

en: CALCIUM PHOSPHATE - Calcined Bone & Bone Ash

es: FOSFATO DE CALCIO (Hueso calcinado, Ceniza de Hueso)

Fonent preparat a partir d’ossos d’animals i bàsic per crear les transparències en la Porcellana d’os (fins a un 50%). Si s’utilitza en grans quantitats redueix la plasticitat, per això s’utilitza per a processos de fussió.

FRITA

en: FRIT

es: FRITA

Frita, és un element de l’esmalt que s’ha fos i mòlt, s’afegeix a qualsevol esmalt de decantació. Les comercials, poden comprar-se i utilitzar-se amb esmalts i engalbes. El seu ús principal és ajudar a controlar la fusió dels esmalts; totes les bases preparades comercialment ja la porten. El feldespat és una frita natural.

FRITA D'ESMALT

en: GLAZE FRITS

es: FRITA DE ESMALTE

Frita d’esmalt. Entre esmalt i pasta ceràmica. En la relació entre l’expansió tèrmica de la pasta i l’esmalt, un esmalt ideal ha de tenir una expansió lleugerament menor que la pasta perquè la contracció durant el refredament s’adapti a l’esmalt i així evitar esquerdes.

FRITA DE PLOM

en: LEAD FRIT

es: FRITA DE PLOMO

La Frita de plom o plúmbica, s’utilitza en la preparació dels esmalts per substituir el plom cru, i evitar la toxicitat. Es dissol fàcilment amb òxids i colorants i dóna un bon rendiment. Poden ser brillants, mats, transparents, opacs o cuartejats.

FUM

en: SMOKE

es: HUMO

El fum és una suspensió en l’aire de petites partícules produïdes pels gasos emesos per la combustió de fusta, carbó o una altra matèria orgànica.

FUNCIONAL

en: FUNCTIONAL

es: FUNCIONAL

Funcional, es refereix a una persona o un objecte que és capaç de servir per a la finalitat o funció per la qual han estat creats.

FUNCIONAR

en: RUN

es: FUNCIONAR

Feu clic al títol per veure més imatges

a) Funcionar: un pinzell funciona bé quan realitza correctament un traç llarg.
b) Funcionar: un color funciona bé quan flueix suaument del pinzell.

FUNDENT

en: FLUX

es: FUNDENTE

Fundent; és l’ingredient essencial per a la fusió i regulació del vidriat i l’esmalt. En general, és el material més influent de l’esmalt, dóna la lluentor i el color. Ajuda a fondre òxids com: el ferro, sodi, potassi, calci, zenc, plom, òxid bòric, i en combinació amb el sílex forma el vidriat.

FUSTA (a)

en: BOARDS (a)

es: MADERA (a)

Planxes de fusta: són planes i primes, poden ser de qualsevol forma o mida i es fan servir en ceràmica per diferents usos. Per productes delicats, per fer una plataforma, per pujar parets, per motlles i treballar l’argila a sobre. Són conegudes també com taulons. Les seccions següents mostren diferents maneres de ser utilitzades.

FUSTES (b) Per argila

en: BOARDS (b) For clay

es: MADERAS (b) Para arcilla

Taulers per argila: són planxes de fustes per argila fetes per treballar l’argila al damunt. Poden ser de diferents mides i formes: rodones, quadrades o rectangulars.

FUSTES (c) Murs para motlles

en: BOARDS (c) Walls for molds

es: MADERAS (c) Muros para moldes

Murs de fusta també es coneixen com a parets. Són barres de fusta d´amplades diferents, unides amb argila i s’utilitzen per construir les parets exteriors quan es fan motlles.
Veure: Motlle: 4 Fet amb barres de fusta

FUSTES (d) Per transportar

en: BOARDS (d) Ware boards

es: MADERAS (d) Para transportar

Taulons per transportar objectes: són de fusta, poden ser de qualsevol mida i s´utilitzen per transportar rajoles, plats, pots i tapes. Quan es fan per rajoles han de tenir aproximadamet 10cm. d´amplada, d´aquesta manera les rajoles poden superposar-se a cada costat. Han de ser suficientment altes perquè els dits puguin posar-se per sota, per agafar la peça sense tocar la decoració i prou llarga per portar 5 o 6 unitats. S´utilitzen per traslladar les peces d´un lloc a l´altre, mentre la base s´està decorant o assecant. Els taulos han de tenir la longitud correcta perquè puguin posar-se als prestatges.

FUSTES - Per modelar

en: MODELING - Boards

es: MADERAS - Para modelar


Fustes per modelar: n’ hi ha de diferents mides i formes, són fines i son per aguantar l’argila mentre s’ està treballant. Poden ser utilitzades com a safates per traslladar les peces d’un lloc a un altre i perquè aquestes s’assequin al damunt, permetent el trasllat de l’obra sense haver-la de tocar.