Diccionari de ceràmica

per Susan Mussi

en: FACET - To slice off clay to form many angles.

es: FACETA - Cortar la arcilla para formar muchos ángulos.

Feu clic al títol per veure més imatges

La paraula Faceta, es defineix com: “múltiples cares o costats d’una pedra tallada o joia”. En la ceràmica significa tallar o copejar un objecte d’argila tova, de manera que es formin diversos costats plans. Per treballar el disseny, la mida i el nombre de costats que es desitgen, cal realitzar un recipient de parets gruixudes, posar-lo cap per avall i mantenir-lo fix sobre un eix o torn manual.

Mesurar i marcar els espais que cal tallar sobre l’argila tova. Tallar les zones amb un tallador de filferro o una eina tallant. El dibuix mostra un recipient amb un interior circular, la cara de la paret exterior es talla per formar un polígon. És atractiu i mostra el contrast entre l’interior i l’exterior.

Facetejar és un mètode d’alterar la superfície d’una peça mitjançant talls que poden variar en mides i números. Aquest mètode és d’inspiració oriental.
Es poden utilitzar ganivets, filferros molt tibants o altres eines tallants. Cal fer el tall de cop i evitar manipular la peça. S’ha de calcular els talls, de manera que l’últim coincideixi amb el primer. Les arestes s’han de polir per evitar que siguin tallants. És convenient mesurar i marcar primer el nombre de facetes que s’hagin de fer. El tall i les facetes poden arribar fins a la base.
Peces facetadas por Glòria Garcia Falcó (d –J) a l’escola de ceràmica de Núria Pié.
Fotos cedides per Monona Álverez

en: FAHRENHEIT

es: FAHRENHEIT

Fahrenheit, és el sistema Inglés per mesurar la temperatura, punt de congelació 32 º F i el punt d’ebullició 212 º F. En aquest diccionari només utilitzem centígrads i punt de congelació de 0 ºC i punt d’ebullició 100 ºC.

en: EGYPTIAN FAIENCE

es: FAENZA EGIPCIA

Faiançe Egípcia. Degut a les limitacions de la pasta egípcia, sobretot en la fabricació de peces grans, van portar la pasta de la Faïence; amb ella, es construïen les peces, esmaltant-les a continuació amb la pasta egípcia antiga.
Així doncs la Faiança Egípcia és el resultat de construir una peça amb pasta de la faiança esmaltant-la amb pasta egípcia antiga (Més tard partint de la formulació de la pasta egípcia antiga, van obtenir una “frita” mantenint els seus colors característics, utilitzant-la com a esmalt i pigment per a ceràmica, vidre, pintura…).
—————————————————-
Nota: Referent a la Faiança Egípcia tambien pot consultar la web de Amy Waller, al final de la web hi ha un video i excel•lent, llista d’articles, llibres i museus que cobreixen aquest tema.
Enllaç Faiançe Egípcia.

en: SADDLE

es: CUÑA

Falca; es una barra de refractari dels accesoris del forn, amb forma de triangle còncau i que es fabrica de diferents mides.
Llegir més sobre: Mobiliari

en: WEDGE

es: CUÑA

Falca: és una peça de material dur que generalment té una forma triangular tridimensional en la qual els dos costats principals s’uneixen amb angle molt agut. Es mantenen en dues seccions per evitar que es moguin. La més usual està fabricada de fusta que es posa en el terra al costat de la porta per mantenir-la oberta. En ceràmica es poden fabricar en la forma i mida requerida i després s’enfornen.

en: WAD (1)

es: CUÑA (1)

Feu clic al títol per veure més imatges

Falca, és una petita peça d’argila refractària, acabada en angle molt agut, que serveix per ajustar o calçar un cos sòlid quan es balanceja. Generalment es posen falques quan es carrega un forn per estabilitzar els pilons o columnes, es treuen quan el forn es buida.

Nota En anglès Wad i Wedge tenen la mateixa traducció al català que és: Falca. Però, Wedge significa que està cuita.

en: WAD (2)

es: CUÑA (2) a pistón

Falca a pistó, també es refereix a les peces d’argila que han passat per l’extrusora, empenyent l’argila a través d’un pistó per formar una falca, bobina o rotllo. S’usen per fer peces, nanses i per segellar parts d’argila que s’han d’unir, com les cantonades d’una caixa, recipients corbats o contenidors.
a) Manilla per empenyer. b) argila. c) tac
Llegir més sobre: Extrusora / Encuny – disc

en: FELDSPAR

es: FELDESPATO

Feldespat, s’utilitza com fondent en l’arcilla i esmaltes, generalment en el gres i la porcellana. Prové de certs tipus de roca i mai és pur, però sempre aquesta barrejat amb altres materials com: silicatos d’alumini, potasi, sodi i calci.

en: SODA FELDSPAR

es: FELDESPATO SÓDICO

Els feldspats, són un grup de minerals que poden trobar-se en qualsevol tipus de roca. Els feldspats corresponen als silicats d’alumini, de calci, sodi o potassi.. Tots els feldspats són minerals duros i de color blanc.

En la ceràmica actua com fundent, que és la part del material que es desenvolupa la fase del vidriat. També és un ingredient important en la composició d’algunes argiles.

en: FERRULE

es: FÉRULA

Fèrula o La Virola és la part del pinzell que sosté i connecta el pèl amb el mànec. Generalment és de metall, però pot ser de plàstic, com alguns pinzells xinesos, per exemple l’anomenat banya de bou.
Llegir mès sobre: Pinzell – Pèl Allargat

en: HANDMADE

es: HECHO A MANO

Fet a na: Fet a na: s’atribueix a un producte que de cap manera s’ha fet a màquina sinó per la ma humana

en: WHEELTHROWN

es: HECHO A TORNO

Fet a torn, implica que el treball s’ha realitzat mitjançant un torn.

en: FIGURE

es: FIGURA

Figura, és una manera de descriure una figura humana.

en: WIRE - metal

es: ALAMBRE - Metálico

El Filferro metàl•lic, pot ser rígid o flexible i fabricat amb grossors diferents.

en: WINDOW

es: VENTANA

Finestra; és l’obertura en la paret d’un edifici, vehicle, etc. Que permet l’entrada d’aire o llum. Generalment estan emmarcades, tenen vidres i s’obren i tanquen o es mouen cap amunt o a baix. Aquestes últimes es coneixen com a fulles de finestra.

en: CRAFT FAIR

es: FERIA DE ARTESANÍA

Fira d’Artesania és una trobada periòdica per vendre i mostrar el resultat de diferents oficis. Poden ser locals o internacionals i s’acostuma a celebrar a un lloc designat d’ una ciutat o país i es repeteix anualment a la mateixa data.

en: DUNTING - Cracking or breaking of pottery during firing.

es: FISURA - Agrietamiento o rotura de arcilla durante la cocción.

Fissura, és una esquerda o trencament en una peça de ceràmica que es forma dins del forn, en general després de la cocció per un refredament ràpid. Poden ser fines esquerdes o trencar-se en trossos. També és provocada pels corrents d’aire fred, que fa que una part de la peça de ceràmica s’encongeixi més ràpidament que una altra. Pot haver-hi moltes causes, fins i tot diferents grossors de l’argila en la mateixa peça. Passa més sovint en una peça gruixuda; l’exterior pot estar sec, mentre que l’interior encara està humit, en coure’s, els gasos i la calor no poden sortir, i això fa que es trenqui.

en: FLOCCULANT

es: FLOCULANTE

Floculant és una substància química per a la producció de floculació de partícules en suspensió, millorar la plasticitat de l’argila.

en: FLOCCULATE

es: FLOCULAR

Flocular és convertir un esmalt o una solució d’argila, en un líquid espès. Deflocular és el contrari.

en: VASE

es: FLORERO

Florera, és un recipient de boca oberta que pot ser de diferents materials: vidre, ceràmica, porcellana, metall, etc. Es fa per mantenir les flors en aigua, com a decoració.

en: FLUID

es: FLUIDO

Fluït és una substància que és capaç de fluir lliurement com el líquid. En la ceràmica es refereix als engalbes i esmalts fluids.

en: FLOW

es: FLUJO

El flux és el moviment de les qualitats de l’esmalt per mitjà de la tempetatura. Flux calòric.

en: MELT

es: DERRETIR

Fondre, és forçar la transició d’una substància sòlida en un líquid per mitjà de la calor. Això pot succeir amb l’argila en la sobre cocció.

en: PIN HOLES

es: AGUJEROS

Forats
a) Els petits forats que poden aparèixer en la barbotina o esmalt, poden ser deguts perquè la peça ha estat cuita a una temperatura menor de la deguda.
b) Forats fins, es fan amb un llapis d’agulla, es punxa a través de les línies d’un dibuix en paper o paper vegetal, aquest mètode es coneix com estergit. El disseny es marca sobre la ceràmica amb carbó pols sobre fons clars o amb pólvores de talc industrials sobre objectes foscos.
Llegir més sobre: Punxant

en: HOLES - In pottery.

es: AGUJEROS - En cerámica.

El forat es una obertura travessant o dintre de qualsevol cosa, soscavat dintre d’un cos sòlid, que pot ser accidental o dissenyat.

a) Part de darrera d’un plat amb forats per a penjar-lo.Llegir més sobre: Clàssica de torn
b) Forat al rellotge per a sostenir el braç que ens dirà l’hora gracies a la seva ombra provocada pel sol.
Llegir més sobre: Perforació de forats en bescuit
c) Plats amb forats com a decoració. Llegir més sobre: Calat – Decoració
d) Un càntir amb dos brocs, un per omplir-ho d’aigua i l’altre per poder beure.

Llegir més sobre: Perforació de forats (a) En bescuit o ceràmica esmaltada.

en: FORM

es: FORMA

La forma, és l’estructura, disseny, organització o la naturalesa essencial que percebem d’un producte. Les línies i els colors d’una il•lustració, una forma tridimensional d’una escultura, la representació d’un objecte o una part anatòmica.

en: CHUCK - Supports for working on the footing.

es: HORMA – Soportes para pulir una pieza.

La forma, o contramotlle es fa amb argila per subjectar un gerro o recipient col•locat cap per avall sobre el torn, mentre es retorneja la part exterior i el peu de la peça. L’argila ha de tenir duresa de cuir, és a dir, prou seca com per no canviar la seva forma. Es pot coure, i així usar-la continuament. Tambe es pot fer o comprar el contramotlle de cautxú.

Llegir més sobre: Peu (a) Ceràmica; plats, gerres I bols. / Peu (d) Clàssica de torn

en: FORMULA

es: FÓRMULA

Fórmula: un conjunt de símbols i xifres que indiquen la quantitat i la substància que s’utilitza per fer un determinat producte.

en: KILN

es: HORNO

Forns, els forns són càmeres aïllades tèrmicament, fets per produir i controlar la temperatura en els quals es cou la ceràmica. Quan està en funcionament, està tancat, perquè la temperatura interior augmenti d’acord a una programació i quan el procés de cocció ha acabat es deixa refredar.

Existeixen de diversos tipus i mètodes, utilitzats per a la cocció de diferents materials: per a l’assecat de gra, de fusta, la massa de pa, per a vidre, per a la cocció de l’argila, per a la vitrificació d’esmalts que fa que la decoració sigui permanent, donant profunditat i lluentor a la superfície. Un forn de taller està dissenyat, perquè la calor pugui generar des de 0 º C fins a 1300 º C i un d’industrial pot arribar a temperatures molt més altes.

Els forns han canviat molt en els darrers anys, abans la temperatura es controlava mitjançant cons, actualment es automàtica. Per a més informació referida als cons: Llegir més sobre: Con – Piromètric / Con – Suport / Con – Cocció

en: KILN (1) Gas for pottery.

es: HORNO (1) Gas por cerámica

Feu clic al títol per veure més imatges

1) Forn de gas: Quadrat s’obre per a dalt ès de càrrega superior.. La tapadora s’obre per l’embranzida del pedal del peu i es llisca horitzontalment a través de dues guies. Té dos cremadors. La campana de ventilació està damunt del forn, amb una manilla que permet obrir o tancar l’entrada d’aire quan la cocció aquesta en reducció.

a) Xemeneia del forn. b) La tapa lliscant de la part superior. c) Regulador de pressió de gas. d) Tovera i cremador de gas amb regulador d’aire. i) Pedal inferior per obrir la porta corredissa superior.

2 – 3) Forn de gas: És rodó s’obre per a dalt. La tapa té un orifici de ventilació i campana unida al forn mitjançant una petita barra metàl•lica a cada costat. Té dos cremadors. L’orifici de ventilació té una manilla per obrir o tancar l’entrada d’aire. La tapa s’aixeca per pressió del pedal situat sota el forn i gira per embranzida.

4) Un forn de gas més antic, el sistema és el mateix que 2 i 3. Encara es fabrica.

5) Forn de gas: Quadrat de càrrega frontal, els cremadors estan situats a dues parts laterals del forn, tres cremadors per cada costat, la xemeneia i l’orifici de ventilació en la part superior també amb manilla d’obertura i tancament d’aire.

Nota: La campana de ventilació o xemeneia, es connecta un tub que surt a l’exterior. Pot tenir un ventilador de succió per extreure i expulsar a la combustió de gasos tòxics, fums i olors que es creen durant la cocció. Aquests forns estan fets per ser controlats manual o automàticament, en general la temperatura màxima és de 1300 º C.

Link to Hornos del Vales,S.A

en: KILN (2) Electric Outside.

es: HORNO (2) Exterior

Feu clic al títol per veure més imatges

Els dibuixos i les fotos mostren les diferents parts d’un forn de càrrega superior.

a) El forn.
b) El dibuix mostra i nomena les diferents seccions del forn.
c) La tapa del forn coberta amb una taula de fusta que ho protegeix i permet usar-ho de taula.
d) La tapa del forn tancada. Està fet amb maons refractaris porosos, té un orifici de ventilació en el centre, un agafador connectat a la tapa i dues abraçadores.
e) El front superior del forn obert que mostra la nansa de la tapa i una barra al voltant que s’utilitza per subjectar-ho quan es trasllada. En el centre el quadre de programació de temperatura.

Link to Hornos del Vales,S.A

en: KILN (3) Electric Inside

es: HORNO (3) El interior

Feu clic al títol per veure més imatges

Hi ha cinc fotografiés que expliquen l’interior d’un forn de càrrega superior.
a) La base del forn.
b) L’interior del forn amb la caixa de programació de temperatura adossat en l’exterior, es veu l’espiell, la connexió elèctrica, la col•locació dels maons i les resistències.
c) Dues lleixes, que ajuden a conservar la base.
d) Primer pla de les resistències.
e) Primer pla de l’espiell i la connexió elèctrica.

en: KILN (4) Electric Control box

es: HORNO (4) Caja del pirómetro

a) Caixa de control del piròmetre.
b) El clip baixat demostra que està ben tancat.
c) Control de la temperatura.
d) El botó per encendre i apagar
e) Els botons que controlen les diferents corbes de cocció.
f) En pressionar el botó vermell s’engega el forn.

en: KILN (5) Electric Outside

es: HORNO (5) Exterior


a) La barra per subjectar la tapa oberta.
b) El ganxo de fixació al final de la barra.
c) El punt d’unió de la barra.
d) La connexió de seguretat ha d’estar tancada per connectar el forn
e) La connexió de seguretat oberta, el forn aquesta desconnectat
f) El ganxo tancat.
g) Abraçadores ajustades.

en: KILN (6) Electric Outside

es: HORNO (6) Exterior

a) L’espiell.
b) Els taps de l’espiell.
c) Les frontisses que subjecten la tapa.
d) La barra per poder moure el forn.
e) El ganxo obert.

en: KILN - Continuous

es: HORNO - Continuo

Forn continu és diu també forn de túnel. Les peces es col•loquen en un pla, que està sobre uns corrons que giren i avancen a poc a poc amb les peces, a través d’un túnel llarg, a mesura que avancen passen per tot el procés de cocció. Mentre es mouen, la calor augmenta i en arribar al centre aconsegueix la part més calenta, la calor necessària per al tipus de ceràmica. Continua en moviment, però, amb reducció gradual de la temperatura fins que surt del forn a temperatura ambient.

Forn de vagoneta, normalment són per a empreses de mitja producció, el sistema permet realitzar amb comoditat la càrrega fora del forn i s’introdueix en la càmera a través de rodes giratòries o sobre rails.

en: KILN - My kiln

es: HORNO - Mi horno

El forn elèctric, pot ser utilitzat amb un mínim d’instal•lació industrial. Assegurar-se que la font d’alimentació sigui prou fort, amb un bon cablejat elèctric individual amb la seva pròpia caixa de fusible i que l’habitació tingui una ventilació suficient. Ha d’haver-hi espai suficient al voltant del forn per als accessoris i el manteniment. Si s’obre per a dalt, ha de tenir accés per cada costat i des de la part davantera s’ha de poder obrir la porta per complet a 180 º. Ha de tenir accés a la part posterior per reparar-ho. Hi ha dues principals classes de forns, un que pot arribar a 1100 º C i un altre fins a 1300 º C. Quan el forn és nou segueixi les instruccions del fabricador, realitzi una o dues proves abans de la cocció de productes.

Jo uso els forns elèctrics moderns, ja que el meu taller no està classificat com a industrial i com el voltatge és alt, solament puc usar un sol forn alhora. Els Forns realitzats per a la ceràmica estan fets amb una xapa metàl•lica en l’exterior, a l’interior, les parets, la base i el sostre de maó refractari porós. Són de forma octogonal a l’interior i circulars en l’exterior. Els he triat, perquè consumeixen molt poca electricitat per a la seva mida i perquè són de càrrega superior. L’avantatge és que pots mirar des de sobre i comprovar que tot està ben col•locat, no malgastar espai i es poden moure fàcilment. Aquest no és el cas quan s’utilitza un forn de porta frontal. Quan és automàtic, pot programar el forn a la temperatura i temps necessari en relació amb la calor requerida per a la cocció. Es poden programar les dades de la cocció en la memòria piromètrica de l’està incorporat en el forn. Una vegada iniciat, el procés d’escalfament és automàtic i quan aconsegueix la temperatura s’apaga, així que una vegada establerta la programació, el forn actua solament

en: KILN - Fumes

es: HORNO - Humos

Els fums del forn es manifesten en les primeres etapes de la cocció, mentre el forn s’està escalfant. Els canvis d’estat de les argiles i esmalts formen vapors que poden ser inhalats i alguns són tòxics. S’ha de tenir un bon sistema de ventilació i si és necessari usar mascaretes. En els forns grans, normalment s’instal•len ventiladors i xemeneies. Quan es couen calques, desprenen un fot olor durant els primers 300 ºC.
Nota: La primera vegada que realitzi cocció de calques, no vaig advertir als meus veïns i em van dir que la canonada d’aigües residuals que passa sota el meu pati havia d’estar obstruïda.

en: KILN - Room

es: HORNO - Habitación

Feu clic al títol per veure més imatges

Habitació del forn: A l’esquerra es veuen prestatges plens de peces utilitzades en la cocció i a la dreta els forns, caixes per guardar els pilons i plaques per a la càrrega del forn, les peces preparades per la cuita en els prestatges on es guarden. Les dues últimes fotografies mostren un forn que s’està carregant; una visió lateral que es veu la porta del forn i una frontal com es carrega.

Llegir més sobre: Forn (1)

Les fotos estan fetes en el taller de ceràmica Sot: www.ceramicasot.com

en: KILN - History

es: HORNO - Historia

L’home primitiu sabia que deixar l’argila al sol, s’enduria i quan va descobrir com crear el foc, es va adonar que si posava l’argila durant diverses hores al voltant d’una foguera, amb la calor, la feia encara més dura i forta. Amb l’evolució de l’home durant milers d’anys, també es va desenvolupar el mètode de cocció. El següent pas va venir amb la constatació que la terra no es va cremar i que es mantenia amb la calor. Els clots van ser excavats en el sòl i capes de material orgànic inflamable com, fusta i la palla es van col•locar al voltant. El sol assecava les olles apilades, després, el material orgànic es col•locava als costats, finalment, les peces eren d’argila cuita. Quan es coïa, les parets de terra i els trossos de ceràmica trencats, mantenien la calor, d’aquesta forma el foc aconsegueix una major temperatura.

La següent etapa del progrés després de la cocció en clots va ser un forn de tir directe. Es creu que va començar a Egipte fa més de 7000 anys. L’home es va adonar que la terra i les parets d’un clot podrien mantenir la calor i llavors es podia construir un forn amb pedres, trossos de ceràmica i fang. El primer forn de Tiratge directe, va ser de forma ovalada, com una U invertida, amb una obertura en la part inferior per usar-ho com a forat per avivar el foc. El sostre era un mig cercle, completament segellat per a la cocció, però s’havia de trencar per treure les peces. Aquest mètode es va generalitzar en tots els països del Mediterrani, Grècia, Roma, Creta i Mig Orient.

Es van produir grans millores en la següent etapa, el forn es divideix en dos plantes. El pis inferior era per contenir la llenya, tenia espais oberts per poder agregar fusta contínuament. En la planta superior es col•locaven les peces per coure i tenia una xemeneia, perquè els gasos poguessin escapar durant les primeres hores de cocció. Tant la xemeneia com els forats per avivar el foc, tenien blocs de maons separats i poder cobrir-los durant la cocció, la qual cosa va ajudar a controlar i augmentar la calor.
La caiguda de l’Imperi Roma i el creixement de l’Imperi Àrab van portar grans canvis en el coneixement de la ceràmica, l’ús d’esmalts i colors fets de metalls valuosos. Es va observar que l’argila cuita i els esmalts havien d’estar separats, perquè els gasos de l’argila danyaven els colors.

A Espanya, els forns per a la cocció eren coneguts com a Forns Àrabs i les coccions eren per la crema de fusta. Eren grans estructures de maons quadrats, amb dues plantes. En el pis inferior del forn estava la fusta per al foc i en la part superior els objectes per coure’s. El temps de cocció depenia de la grandària del forn i podria trigar fins a 24 hores o mes. Es començava amb un foc lent, a poc a poc escalfant fins a aconseguir la temperatura requerida, aquest punt es detectava a través de l’espiell en veure el color del foc de l’interior del forn i comprovar l’evolució del color de l’esmalt. La determinació de la temperatura de l’argila no era tan important, ja que una lleugera sobre cocció no l’afectava, però amb els colors, l’augment de la temperatura podia destruir per complet tot les peces. El procés de cocció va exigir als homes treballar sense parar, omplir el forn amb fusta, comprovant que la temperatura augmentava contínuament els mateixos graus en tot el forn. Quan el forn aconseguia la temperatura correcta, es deixava refredar, s’obria, i cada tros de bescuit era tret i comprovat. Va ser amb aquest mètode de cocció que es va produir tot el bonic Llustre.

L’energia per als forns durant molts segles va ser la fusta, però ara existeixen diferents tipus de forns, marques, mides, dissenys, cocció. L’energia per a la calor pot ser electricitat, gas, fusta, carbó i petroli. Estan fets amb controlador automàtic de temperatura, o amb cons. Alguns són coneguts pel seu mètode cocció com el Raku i la Sal. El coneixement dels forns, amb les seves moltes diferències, pot convertir-se en una especialitat en si mateixa

en: KILN - Test colors

es: HORNO - Prueba de Colores

Feu clic al títol per veure més imatges

Prova de Colors en Forns. Forns petits són molt útils per a prova de colors si realitza els teus propis colors, en ser petits hi ha problemes, perquè la calor puja més ràpid que en un forn normal i això altera una mica els colors. Aquest forn mesura 5 cm. d’ample per 15 cm. de llarg. La Cocció fins a 1000 º C triga una hora. La caixa darrere del forn és un transformador, que es va fer per usar-ho amb menor força elèctrica.

La primera foto mostra una vista lateral de la porta tancada, al capdavant amb la porta oberta i finalment un dibuix que mostra com posar i llevar les peces de prova

en: KILN - Types

es: HORNO - Tipos

Forn Anagama: el forn Asiàtic Anagama s’ha utilitzat des de l’època medieval i és dels més antics estils de forn del Japó. Consisteix en una càmera llarga que funciona, simultàniament, com a llar per a la llenya i com a càmera on es col•loquen les peces en un extrem i una xemeneia en l’altre. El temps de cocció pot variar d’un dia a diverses setmanes. Els forns Anagama tradicionals es construeixen en un pendent per aprofitar el corrent.

Forn ampolla, tipus de forn intermitent, en general amb carbó, anteriorment utilitzat en la cocció de la ceràmica, estava envoltat d’una casa alta o con de maó en forma d’ampolla.

Forns elèctrics, es van desenvolupar al segle 20, principalment per a l’ús a menor escala com a les escoles, universitats o petits tallers. A mesura que aquests forns van millorar en fiabilitat, es van convertir en una eina valuosa per als artistes. L’atmosfera del forn elèctric és oxidant, ja que no hi ha flama per consumir oxigen.

Cocció assistida per Microones, aquesta tècnica combina l’energia del microones amb fonts d’energia més convencionals com el gas radiant o la calefacció elèctrica amb la finalitat de processar els materials ceràmics a les altes temperatures requerides. Cocció assistida per microones ofereix importants beneficis econòmics.

Forns moderns, amb l’adveniment de l’era industrial, els forns van ser dissenyats per usar electricitat i combustibles més refinats, incloent el gas natural i propà. La majoria dels grans forns industrials per a ceràmica actualment utilitzen gas natural, generalment és net, eficient i fàcil de controlar. Els forns moderns poden estar equipats amb controls automàtics permetent ajusts refinats durant el cicle de cocció. Els forns elèctrics i a gas són comuns per a la producció a menor escala en les indústries i artesania, fets a mà i escultures.

Forn de copa, forn utilitzat de vegades en la cocció de la ceràmica o vidre. La ceràmica es diposita sobre una peça refractària o base, sobre la qual es col•loca una tapa en forma de copa invertida, que s’aixeca per mitjà d’un torn o contrapès.

Forns Àrabs. A Espanya els forns utilitzats per a la cocció eren coneguts com els Forns Àrabs, que van ser portats a Espanya pels àrabs i utilitzats en el seu regne de Granada. Ells van crear la calor per la crema de fusta i eren grans estructures quadrades de maó, de dues plantes. El pis inferior del forn era per cremar la de fusta i la part superior per a la cocció els objectes. El temps de cocció depèn de la grandària del forn i pot trigar fins a 24 hores. Comença amb un foc lent, escalfant gradualment fins a aconseguir la temperatura requerida. Aquest punt era comprovat a través de l’espiell que es veia el color del foc i per l’extracció de les peces d’assaig, que es valorava l’evolució del color de l’esmalt. La determinació de la temperatura en l’argila no era tan important, ja que una lleugera sobre cocció no l’afectava, però amb els colors, podia destruir totes les peces per complet. El procés de cocció va exigir als homes treballar sense parar, omplir el forn amb fusta, comprovant que la temperatura augmentava exactament els mateixos graus per tot el forn. Quan el forn aconseguia la temperatura correcta, es deixava refredar.
Link to Kilns Robert Compton Pottery

en: KILN - Heat controller

es: HORNO - Verificador de calor

Feu clic al títol per veure més imatges

Verificador de calor, és un termoparell que està dins d’una canya de porcellana que entra a través de un forat al forn. La longitud de la beina depèn de l’ample de la paret del forn. Transfereix la temperatura del forn al piròmetre, que ho interpreta en dígits. Ha d’estar connectat a un controlador de temperatura i depenent del seu calibrat, pot controlar perfectament el procés de cocció, de principi a fi.

en: FIRE / To

es: HORNO CERÁMICO

Enfornar en ceràmica vol dir coure l’argila perquè es torni bescuit. Pot ser amb colors, vernissos i barbotines per poder-ho decorar a diferents temperatures, es vitrifiquen formant un vernís que permet que la peça sigui impermeable. Els diferents tipus de forns es clasifiquen pels metodes de cocció.
Read more about: Cocció – Mètodes

en: TEST KILN

es: HORNO DE PRUEBAS

Forn de proves, és un forn petit per provar colors i argiles. Al ésser petit les coccions són molt ràpides, els colors resulten ser poc precisos. Les millors proves de color, són sempre les que es couen en un forn normal.
Llegir més sobre: Forn prova de colors

en: UP-DRAFT KILN

es: HORNO DE TIRO DIRECTO

Forn de tir directe: és un dels mètodes de cocció més antics. És rodó, fet amb maons i s’estreny cap amunt per formar una xemeneia. Té un pis i a sota es crema la fusta; la calor i els gasos són arrossegats a través de la base per la reixeta de ventilació en la part superior

en: DOWNDRAFT KILN

es: HORNO DE TIRO INVERTIDO

Forn de tir invertit:està dissenyat per conduir la calor cap amunt dins del forn, perquè després baixi cap avall i surti fora a través d’una xemeneia que està al terra, a la part

en: TUNNEL KILN

es: HORNO DE TÚNEL

Els Forns túnel també coneguts com a forns continus. Té dues boques d’entrada i sortida. Les peces es posen en l’entrada, sobre les plaques, les plaques estan sobre uns corrons que giren i avancen lentament, les peces passen a través d’un túnel llarg i mentre avancen, fan tot el procés de cocció. La calor va augmentant mentre avança la càrrega i quan aconsegueix la part central arriba a la zona més calenta, la calor necessària el tipus de ceràmica. Continua avançant, però amb la temperatura gradualment en reducció fins que surt del forn per la boca oposada a temperatura ambient.

en: ELECTRIC KILN

es: HORNO ELÉCTRICO

Forns elèctrics: es van desenvolupar durant el segle passat per utilitzar-los en petits negocis com: tallers, escoles, estudis i centres d’artesans. La temperatura del forn es controlava amb el piròmetre o con, però actualment, ja es fan els forns, perquè tot el procés de cocció es realitzi automàticament. Els forns són una eina essencial en la fabricació de tota ceràmica, per a la cocció de l’argila i esmalts a diferents temperatures.
Llegir més sobre: Forn (2) Elèctric Exterior

en: PIT FIRING (1)

es: HORNO POZO (1)

Feu clic al títol per veure més imatges


Les cuites primitives, eren de llenya, de carbó, de serradures, paper, fumat, coccions en pous, en llaunes, fem, etc. Les coccions primitives no es feien en forns, sinó en grans fogueres a l’aire lliure, en que el seu interior havien els productor realitzats amb argila, i en l’exterior el material combustible, que generalment era la llenya de la zona on s’habitava. No s’aconseguien temperatures molt altes, es coïa al voltant dels 700 ºC i el color de la peça era irregular, depenent de la intensitat de la flama a cada zona del forn.

a-b) Fotografia de fileres d’atuells de fang que s’apilen i es preparen per coure en un clot utilitzat com a forn en Morope, (Perú). La Ceràmica utilitària és utilitzada per les famílies locals. Pals, branques, i el fem sec s’utilitza com a combustible per encendre el foc que courà els atuells. La Terrisseria i ceràmica són les artesanies populars d’aquesta zona del nord de Perú, i les tècniques són essencialment sense canvis durant milers d’anys. Fotografia presa per Nathan Benn 09 d’agost 1989.

c) Fotografia d’un nen orgullós sostenint un gerro de fang que ell ha fet a mà en Morope, Perú. El nen és membre d’una família que han estat terrissaires i artesans de ceràmica en aquest poble rural durant generacions. La majoria de les peces produïdes per la família són atuells utilitaris, però aquest noi s’expressa com un artista de l’escultura. El gerro és una forma d’art popular. Fotografia presa per Nathan Benn 09 d’agost 1989.

Copyright Nathan Benn: Pit firing

en: PIT FIRING (2)

es: HORNO POZO (2)

Feu clic al títol per veure més imatges

Fa milers d’anys que va començar la cocció de l’argila. Al principi, les peces es deixaven assecar al sol, però els humans primitius es van adonar que quant mes calentes estaven mes forta era l’argila, per la qual cosa es va començar a usar fogates.
El primer va ser l’evolució foc en un clot, és un dels mètodes més antics. Els pous estan situats en el terra, que pot ser una formació natural o excavats a mà.

Plats i olles es van preparar amb argila i es deixen assecar, quan aquesta en duresa de cuir, es poden brunyir i decorar amb òxids. Quan estan completament seques es posen en el forn per coure.
Cada peça s’omple i envolta completament d’un material combustible, tals com serradures fulles, sals, encenalls o teies de fusta. Quan el pou esta ple, s’encén el combustible, per a dalt o per a baix com mostren les fotos, fins que esta totalment consumit. És una combustió lenta, de 24 a 48 hores si és un pou petit, arriba a una temperatura aproximada d’uns 900 ºC.

Quan es refreda les peces es retiren i es netegen amb aigua. Tindran diferents colors i tonalitats en funció dels materials que s’utilitzen en la crema. També es poden fer amb tambors metàl•lics perforats, el resultat de la cocció és la mateixa.

Durant anys es va fer servir el mateix mètode, Després es van construir forns de llenya amb estructura de maons i ferro, que s’instal•laven fora dels tallers, així va anar evolucionant les coccions, temperatures, colors, etc…

A continuació s’escriu una part de l’experiència de coure amb forns primitius amb fotos. Són del ceramista Fernando Malo: http://www.fernandomalo.com
“Des de Ceràmica Activa, comencem a tornar a fer peces de nou jugant amb l’argila i la ceràmica. Vam tenir una exposició fa 33 anys amb Ángeles Casas mostres peces que van sortir del nostre forn, era un forat en el sòl i bullit amb serradures. Avui ho hem batejat Forn pou.
Buscant mètodes senzills, utilitzant els mínims recursos i deixant de costat els mètodes normals de cocció de les peces en un taller de ceràmica, comencem a construir un forn amb la mateixa terra que fèiem les peces. Vam fer un petit forat a la terra, traiem la terra, la pastem, vam fer les formes i les hi vam retornar al seu lloc d’origen però amb serradures fines, la calor, la temperatura i la transformació màgica de l’argila. L’augment de la força, color i so de l’obra cuita.”

en: KILN - Furniture

es: HORNO - Accesorios

Accessoris del forn s’aplica a tots els complements utilitzats per preparar una fornada a la seva màxima capacitat, prestatges, falques, etc.

En aquest diccionari cada accessori es troba en dos llocs, pel seu nom o en l’arxiu anomenat Mobiliari de forn, aquest té totes les il•lustracions en ordre alfabètic, per trobar el que vulgui ràpidament, després, si es desitja més informació, vagi a la seva secció en el diccionari.

Llegir més sobre: Caselles / Castelles Paret / Falca / Forn – Plaques /Pilones / Estants per a plats/ Punta / Puntes Ceràmica i Metall / Rajola Prestatge / Suports per a plats / Suports Tubulars

en: KILN - Trolly

es: HORNO - Carretillas

Feu clic al títol per veure més imatges

Carretons del forn, hi ha dos tipus:
a) Un de petit amb rodes que s’empeny sobre el forn i la càrrega amb el producte per coure, de manera que es pugui posar en el forn, col•locant-ho correctament.
b) Un forn amb vagoneta mòbil i amb prestatges per poder-ho carregar quan estigui fora; treballar separadament pels quatre costats i en cada prestatge per separat. Ja acabada la càrrega, com que va sobre rodes, s’empeny a l’interior del forn fixant-ho.
Aquestes facilitats solament es poden aconseguir amb forns grans i industrials.

en: KILN - Shelves

es: HORNO - Placas

Plaques per al forn són tot tipus de prestatges del forn. Són les que suporten el pes de les peces, han de ser resistents i aguantar la calor fins a 1300 ºC perquè no es deformin. Les hi ha de moltes formes i mides, adaptades a tots els forns.

en: KILN - Ventilation

es: HORNO – Ventilación

Feu clic al títol per veure més imatges

Ventilació de Forns Elèctrics: La ventilació dels forns elèctrics per a petits tallers normalment és a través de les toveres, és un petit forat situat en la part superior del forn, per on surten els vapors que s’alliberen en la cocció de l’argila i els esmalts. Ara es programen elèctricament perquè es tanquin a certa temperatura (al voltant dels 600ºC) per estalviar energia fins a la temperatura final i perquè a partir d’aquests graus ja no s’alliberen vapors ni olors.
Llegir més sobre: Forn – Ventilació en www.skutt.com

Ventilació del Forn de Gas: Les xemeneies són tubs disposats damunt dels forns per alliberar els fums. Els forns de gas es fabriquen amb una xemeneia, que se sol acoblar mitjançant suplements tubulars metàl•lics fins a la paret que connecta a l’exterior.

a) La campana és un accessori del forn independent. S’instal•la aparti a uns 40 cm del forat de ventilació, sobretot en els forns de gas pel sistema de cocció en reducció i perquè el gas allibera combustions més tòxiques que el forn elèctric. Es pot connectar a un extractor impulsat per electricitat, o bé en sortida directa cap a la paret exterior

b) El forat de ventilació, tovera o xemeneia, és la part per on surten els vapors i olors dels forns elèctrics. Generalment està en la part superior del forn, encara que en forns petits també se situen als costats. Quan el forat de ventilació està en la part superior, es pot connectar a aquest forat una campana de sortida directa cap a l’exterior. Quan el forn és molt gran, el forat de ventilació també és més gran, alt i amb tapa per obrir o tancar.

Les grans indústries amb enormes forns de gas tenen ventiladors extractors, són molt importants a causa de la gran quantitat d’argila o esmalt que es cou en cada enfornada.
Llegir més sobre: Xemeneia

en: CALCIUM PHOSPHATE (Calcined Bone and Bone Ash)

es: FOSFATO DE CALCIO (Hueso calcinado, Ceniza de Hueso)

Fonent preparat a partir d’ossos d’animals i bàsic per crear les transparències en la Porcellana d’os (fins a un 50%). Si s’utilitza en grans quantitats redueix la plasticitat, per això s’utilitza per a processos de fussió.

en: PHOTO CERAMIC

es: FOTO CERÁMICA

Feu clic al títol per veure més imatges

Nom utilitzat per denominar al procés fotogràfic aplicat a la ceràmica. Les primeres proves foto ceràmiques van ser en realitzades a França per Lafon de Camarsac (1821-1905) i daten de 1851. La novetat va ser la inclusió en la capa sensible de colors ceràmics que formaven una imatge vitrificada permanent. El procediment va ser comercialitzat per a joieria, rellotgeria i retrats reemplaçant a la “pintura sobre esmalt”, que eren de molt complexa realització per la seva minuciositat i mida petita. Per aquesta època també va començar l’ús funerari de la fotocerámica per la seva perdurabilitat en el temps i la intempèrie. Mathieu Deroche, Lafon de Camarsac i Guyot , han estat els fotoceramistas més destacats de l’època, capaços de crear retrats fotogràfics sobre esmalt amb dimensió artística, a causa dels seus antecedents com a retratistes en miniatura sobre esmalt.

D’aquesta època daten els dos mètodes més antics i tradicionals de Fotocerámica:

1) El procés de goma bicromatada directa: aquest procediment s’aplica directament sobre la ceràmica bescuitada o esmaltada. Es prepara una emulsió fotosensible amb 2 parts de bicromat d’amoni o potassi, 2 parts de col•loide (goma aràbiga, o alcohol de polivinil, ou, o gelatina, o sucre) 1 part d’aigua destil•lada, 1 part de colorant ceràmic (pigments o òxids) 1 part de fundent. Una vegada emulsionada la superfície ceràmica s’exposa a la llum UV (sol o llum) amb una pel•lícula en negatiu per contacte directe amb aquesta superfície. La insolació és aproximadament entre 15 a 20 minuts, depenent de la potència de la llum o de l’època de l’any i del sol. Després la imatge és revelada amb aigua rentant les parts de l’emulsió que no van ser exposades a la llum, per tant apareix la imatge en positiu atès que les seves parts romanen fixes i insolubles on ha actuat la llum.

2) El procés tradicional de goma bicromatada indirecta: aquest procediment es realitza sobre un vidre i després és transportat a la superfície ceràmica per això es diu indirecte. Es prepara una emulsió fotosensible amb 2 parts de sucre, 1 part de goma aràbiga, 1 part de dextrina i 1 part de bicromat d’amoni o potassi. Els elements s’uneixen en pols i després es barregen amb 6 parts d’aigua destil•lada. Aquesta emulsió es col•loca sobre un vidre, quan està seca, s’insola amb una pel•lícula en positiu per contacte. La insolació amb llum UV (sol o llum) és de 2 a 3 minuts. L’emulsió quedarà enganxosa en les parts on no ha passat la llum i per contra, quedarà fixa i seca on la llum ha actuat. Com es treballa amb una imatge en positiu, on queda enganxosa (és on es produeix la imatge que està latent) es passa el colorant ceràmic en pols amb pinzell o bé amb el dit acuradament. Aquesta enganxositat adherirà el colorant en pols i apareixerà la imatge amb tots els seus tons i mitjos tons. Finalment es passa una capa de col•loide i quan aquest està sec, es desenganxa del vidre en aigua i es transporta a la superfície ceràmica.

Cal aclarir dues qüestions importants:
• el bicromat o dicromat d’amoni o potassi és molt tòxic i ha de manipular-se amb molta cura. No aspirar, no ingerir, no tocar. Usar guants sempre.
• Aquests dos procediments descrits són solament dos dels processos antics més utilitzats, però van existir molts altres mètodes amb bicromats i amb sals fèrriques.

Cap a 1960 Kodak va fabricar un procediment de resines fotosensibles anomenat Cermifax que després es va comercialitzar durant diversos anys amb diferents noms com Decorem o Picceramic.
En els últims anys la tecnologia digital proposa un sistema de fotocerámica digital en format de calcomanies vitrificables. Les imatges des de l’ordinador s’envien a una impressora làser adaptada per a colors ceràmics (tòner ceràmic) i s’imprimeixen sobre un paper de calcomanies per després s’aplicar a la ceràmica esmaltada. Bàsicament els colors ceràmics (barreges de pigments i fundents) són mòlts i barrejats amb una resina en calent. En refredar-se aquesta barreja solidificada és polvoritzada a la mida adequada de la partícula del tòner (aprox. 5-6 microns). S’obtenen excel•lents resultats, atès que la gamma de colors és molt àmplia i la qualitat de superfície és molt bona. La cocció es realitza entre 850º i 900º C.
Autora – Graciela Olio.

en: FRIT

es: FRITA

Frita, és un element de l’esmalt que s’ha fos i mòlt, s’afegeix a qualsevol esmalt de decantació. Les comercials, poden comprar-se i utilitzar-se amb esmalts i engalbes. El seu ús principal és ajudar a controlar la fusió dels esmalts; totes les bases preparades comercialment ja la porten. El feldespat és una frita natural.

en: FRITS - For glazes

es: FRITA - De esmalte.

Frita d’esmalt. Entre esmalt i pasta ceràmica. En la relació entre l’expansió tèrmica de la pasta i l’esmalt, un esmalt ideal ha de tenir una expansió lleugerament menor que la pasta perquè la contracció durant el refredament s’adapti a l’esmalt i així evitar esquerdes.

en: LEAD FRITS

es: FRITA DE PLOMO

La Frita de plom o plúmbica, s’utilitza en la preparació dels esmalts per substituir el plom cru, i evitar la toxicitat. Es dissol fàcilment amb òxids i colorants i dóna un bon rendiment. Poden ser brillants, mats, transparents, opacs o cuartejats.

en: HINGE CLAMPS - For screen printing.

es: BISAGRA - Para serigrafia.

Frontissa; serveixen per a subjectar una pantalla sobre un objecte pla, com: rajoles, camises, paper etc., per a imprimir les al disseny. Te, dues abraçadores; una a) per enganxar-la a una taula o estant amb una maneta c) per aprestar-la i també una b) al final del braç per agafar la pantalla. A la part superior del coll hi ha un cargol d) per canviar l’altura del braç; l’espai e) mostra l’altura. El marc de la pantalla s’aguanta entre les f) & g), l’amplada entre les dues es pot canviar girant la h) i la i) un cop aprestada la manté al seu lloc. El braç es pot moure cap amunt un 45º i la maneta j) la manté al seu lloc, permetent bellugar la pantalla sense alterar el lloc correcte per imprimir. Hi ha molts tipus i mides per les abraçadores, el que mostrem es el mes senzill. Read more about: Mordassa / Serigrafia

en: SAW Blade

es: HOJAS DE SIERRA

Feu clic al títol per veure més imatges

La fulla de serra és una eina de tall, és llarga dentada. És l’accessori de la serra d’arc, usada habitualment en la ceràmica i pels ceramistes per tallar vores, gratar, anivellar, etc.
El ceramista, habitualment talla l’angle superior al seu criteri, la foto mostra diversos tipus de talls.
Hi ha de diferents dents en funció del material a tallar. En general per a l’argila s’usa la fulla més fina.

en: SMOKE

es: HUMO

El fum és una suspensió en l’aire de petites partícules produïdes pels gasos emesos per la combustió de fusta, carbó o una altra matèria orgànica.

en: FUNCTIONAL

es: FUNCIONAL

Funcional, es refereix a una persona o un objecte que és capaç de servir per a la finalitat o funció per la qual han estat creats.

en: RUN - In relation to a fluid

es: FUNCIONAR - Con relación a un líquido

Feu clic al títol per veure més imatges

a) Funcionar: un pinzell funciona bé quan realitza correctament un traç llarg.
b) Funcionar: un color funciona bé quan flueix suaument del pinzell.

en: FLUX - An essential ingredient for glazes.

es: FUNDENTE

Fundent; és l’ingredient essencial per a la fusió i regulació del vidriat i l’esmalt. En general, és el material més influent de l’esmalt, dóna la lluentor i el color. Ajuda a fondre òxids com: el ferro, sodi, potassi, calci, zenc, plom, òxid bòric, i en combinació amb el sílex forma el vidriat.

en: WOOD

es: MADERA

Fusta: S’obté d’arbres tallats i té una gran utilitat; mobles, estructures arquitectòniques i moltes altres opcions.

En el passat era el producte natural que s’usava per escalfar cases i forns, se li diu llenya i s’ha usat durant segles per les enfornades de ceràmica. El mètode es coneix com a foc de llenya, encara avui dia hi han forns de llenya, fins i tot es una especialització.

en: BOARDS (2) For clay.

es: MADERAS (2) Para arcilla

Taulers per argila: són planxes de fustes per argila fetes per treballar l’argila al damunt. Poden ser de diferents mides i formes: rodones, quadrades o rectangulars. Seguent secció; Fustes (3) Murs para motlles

en: BOARDS (3) Walls for molds.

es: MADERAS (3) Muros para moldes.

Murs de fusta també es coneixen com a parets. Són barres de fusta d´amplades diferents, unides amb argila i s’utilitzen per construir les parets exteriors quan es fan motlles.
Seguent secció; Fustes (4) Per transportar
Llegir mès sobre: Motlle: 4 Fet amb barres de fusta

en: BOARDS (4) Ware boards.

es: MADERAS (4) Para transportar

Taulons per transportar objectes: són de fusta, poden ser de qualsevol mida i s´utilitzen per transportar rajoles, plats, pots i tapes. Quan es fan per rajoles han de tenir aproximadamet 10cm. d´amplada, d´aquesta manera les rajoles poden superposar-se a cada costat. Han de ser suficientment altes perquè els dits puguin posar-se per sota, per agafar la peça sense tocar la decoració i prou llarga per portar 5 o 6 unitats. S´utilitzen per traslladar les peces d´un lloc a l´altre, mentre la base s´està decorant o assecant. Els taulos han de tenir la longitud correcta perquè puguin posar-se als prestatges.
Seguent secció; Fustes (5) suports per l’argila

en: BOARDS (5) For molding clay.

es: MADERAS (5) soportes para la arcilla.

Feu clic al títol per veure més imatges

Consells per l’argila: Els taulons grans de fusta s’utilitzen per preparar l’argila. Cal tenir dos o tres de la mateixa mida perquè si l’argila s’ha estès i està molt humida, la fusta seca es pot posar en la part superior de l’argila, com un “sándwich”, d’aquesta manera s’accelera el procés d’assecat.

Les fotos mostren dues formes d’argila que han estat tallades amb els motlles. Per evitar que es deformin, es va posar diaris sobre una superfície plana i després posar la fusta i si és necessari posar pes a sobre.
Aquesta es la darrera secció, pert anar a la primera; Fusta (1)

en: MODELING - Boards

es: MADERAS - Para modelar


Fustes per modelar: n’ hi ha de diferents mides i formes, són fines i son per aguantar l’argila mentre s’ està treballant. Poden ser utilitzades com a safates per traslladar les peces d’un lloc a un altre i perquè aquestes s’assequin al damunt, permetent el trasllat de l’obra sense haver-la de tocar.