FORN POU (2)
en: PIT FIRING (2)
es: HORNO POZO (2)
Fa milers d’anys que va començar la cocció de l’argila. Al principi, les peces es deixaven assecar al sol, però els humans primitius es van adonar que quant mes calentes estaven mes forta era l’argila, per la qual cosa es va començar a usar fogates.
El primer va ser l’evolució foc en un clot, és un dels mètodes més antics. Els pous estan situats en el terra, que pot ser una formació natural o excavats a mà.
Plats i olles es van preparar amb argila i es deixen assecar, quan aquesta en duresa de cuir, es poden brunyir i decorar amb òxids. Quan estan completament seques es posen en el forn per coure.
Cada peça s’omple i envolta completament d’un material combustible, tals com serradures fulles, sals, encenalls o teies de fusta. Quan el pou esta ple, s’encén el combustible, per a dalt o per a baix com mostren les fotos, fins que esta totalment consumit. És una combustió lenta, de 24 a 48 hores si és un pou petit, arriba a una temperatura aproximada d’uns 900 ºC.
Quan es refreda les peces es retiren i es netegen amb aigua. Tindran diferents colors i tonalitats en funció dels materials que s’utilitzen en la crema. També es poden fer amb tambors metàl•lics perforats, el resultat de la cocció és la mateixa.
Durant anys es va fer servir el mateix mètode, Després es van construir forns de llenya amb estructura de maons i ferro, que s’instal•laven fora dels tallers, així va anar evolucionant les coccions, temperatures, colors, etc…
A continuació s’escriu una part de l’experiència de coure amb forns primitius amb fotos. Són del ceramista Fernando Malo: http://www.fernandomalo.com
“Des de Ceràmica Activa, comencem a tornar a fer peces de nou jugant amb l’argila i la ceràmica. Vam tenir una exposició fa 33 anys amb Ángeles Casas mostres peces que van sortir del nostre forn, era un forat en el sòl i bullit amb serradures. Avui ho hem batejat Forn pou.
Buscant mètodes senzills, utilitzant els mínims recursos i deixant de costat els mètodes normals de cocció de les peces en un taller de ceràmica, comencem a construir un forn amb la mateixa terra que fèiem les peces. Vam fer un petit forat a la terra, traiem la terra, la pastem, vam fer les formes i les hi vam retornar al seu lloc d’origen però amb serradures fines, la calor, la temperatura i la transformació màgica de l’argila. L’augment de la força, color i so de l’obra cuita.”
Feu clic a la imatge per ampliar
