Diccionari de ceràmica

per Susan Mussi

en: ELORESCENCE - Bits of white scum in red clay.

es: EFLORESCENCIA - Sales que se depositan en la superficie de la arcilla.

Eflorescències en ceràmica: són sals solubles com sulfats que es desplacen cap a l’exterior i produeixen taques blanques a l’argila vermella, les quals no es poden veure en estat cru, però sí, en una peça bescuitada, ja que surten a la superfície. Són molt difícils d’eliminar, però si es treuen, queda una marca, i si s’esmalta, l’esmalt no agafa en aquest punt

en: FETTLING KNIFE

es: HERRAMIENTA PARA LIMAR

L’eina per llimar, s’usa manualment per escalabornar materials resistents com la pedra o el metall. És similar a un ganivet, però més dur i llarg, amb una fulla recta de metall amb superfícies aspres als dos costats del metall i una empunyadura anomenada mànec. N’hi ha de dos tipus; una recta pels dos costats i l’altra arrodonida per un costat. Aquesta eina, s’utilitza per tallar, allisar i anivellar superfícies irregulars en l’argila seca, bescuit i esmalts cuits causades pel degoteig o pelat.

en: TOOLS

es: HERRAMIENTAS

Les eines, són utensilis dissenyats per a un determinat propòsit i tots els oficis tenen les seves pròpies eines. Cadascun d’aquests noms, està vinculat a un arxiu amb les il•lustracions. Després, en el diccionari sota el nom, hi ha més informació referent a elles. Això es fa per trobar el que busca més fàcil.
Llegir més sobre: Argila (7) accessoris / Argila (8) Eines / Forn – accessoris / Pinzells – decoració / Pinzells – Aprofitables

en: BOXWOOD TOOLS - For working with pottery.

es: HERRAMIENTAS DE BOJ

Eines Boix són per treballar amb l’argila, estan fetes de fusta en diferents formes i mides.

en: TURNING TOOLS - Wooden handles

es: HERRAMIENTAS DE TORNEAR - Mango de madera

Hi ha eines amb mànec de fusta i el cap d’acer pla, amb doblegs cap a fora i amb diferents formes, quadrades, triangulars rodones, i en punta. Són principalment truere argila en el tornejat, però es pot utilitzar per a altres finalitats, tals com tallar l’argila o guix.

en: TURNING TOOLS - Steel

es: HERRAMIENTAS DE TORNEAR – de acero

Eines de torn d’acer dur, amb vores de tall que poden ser molt afilades, es fan en diverses formes, rodones, quadrades triangulars. Són principalment per treure argila en el torn, però es pot utilitzar de moltes altres maneres, com la talla d’argila o guix.

en: STRIP TURNING TOOLS

es: HERRAMIENTAS PARA VACIAR

Hi ha eines per buidar, que són més adequades per al modelatge que per a retornejar, aquestes són unes d’elles. Tenen un mànec de fusta i un fi cap d’acer arrodonit a cada extrem de forma diferent. Serveixen per treure les parts més aspres de l’argila.

en: HOLE TOOLS

es: HERRAMIENTAS PARA AGUJEREAR

Les eines per perforar o foradar l’argila, per a la decoració en general, es fabriquen en diferents mides, amb mànec de fusta i un cap d’acer inoxidable que pot ser: un tub rodó buit, una forma de tall superior a 45 º,

Eines per fer forats en l’argila. En les per a lámpares, per on ha de passar el cable, per foradar teteras, etc. Es fabriquen en mides diferents. La forma s’estreny per la punta.

Les agulles es fabriquen en dues mides, la prima s’utilitza per retallar les vores de les peces i la més gruixuda és per perforar, esgrafiar, fer forats en les plaques per penjar, etc.

Les perforadores de sal i pebre, tenen una punta d’acer, en cada extrem de diferents grossors, va ser dissenyada originalment per fer els forats en les petites peces per a la sal i pebre, també s’utilitza per a la decoració perforada de petits forats si són necessaris
Llegir més sobre: Tallador de forat / Perforador de forat / Punxó-eina / Sal i pebre – Perforadors

en: ELECTRICITY

es: ELECTRICIDAD

Electricitat. Fonamentalment és un agent físic, ara s’entén que és causada per la presència i el moviment d’electrons, protons i partícules carregades, que es manifesta com l’atracció, de repulsió, efectes lluminosos i de calor, etc. (Webster)

en: ELEMENTS - Names / Symbols

es: ELEMENTOS - Nombres / Símbolos

Alumini Al Antimoni Sb Arsènic As
Bari Ba Beril-li Bi Bismut Bi Bor B
Cadmi Cd Calci Ca Carboni C Ceri Ce Clor Cl Cobalt Co Coure Cu Crom Cr
Estany Sn Estronci Sr
Ferro Fe Fluor F Fòsfor P
Germani Ge Hidrogen H
Liti Li
Magnesi Mg Manganès Mn
Niquel Ni Nitrogen N
Or Au Oxigen O
Plata Ag Plati Pt Plom Pb Praseodimi Pr
Seleni Se Silex Si Sodi Na Sofre S
Tità Ti
Urani U
Vanadi V
Zinc Zn
Zirconi Zr

en: ELEMENTS - Symbols / Names

es: ELEMENTOS - Símbolos / Nombres

Ag Plata Al Alumini As Arsènic Au Or
B Bor Ba Bari B Beril-li Bi Bismut
C Carboni Ca Calç Cd Cadmi Ce Ceri Cl Clor Co Cobalt Cr Crom Cu Coure
F Fluor Fe Ferro
Ge Germani
H Hidrogen
K Potassi
Li Liti
Mg Magnesi Mn Manganè
N Nitrogen Na Sodi Ni Niquel
O Oxigen
P Fòsfor Pb Plom Pr Praseodimi Pt Plati
Sb Antimoni Se Seleni Si Sílex Sn Estany Sr Estronci S Sofre
Ti Tita
U Urani
V Vanadi
Zn Zinc Zr Zirconi

en: ELEMENTS - Chemical substances.

es: ELEMENTOS - Substancias químicas.

a) Un element és una cosa necessària per a quelcom. Dins d’un forn de ceràmica hi ha un element que té forma d’espiral i produeix calor; és una resistència
b) Elements químics purs: sota es presenten dues llistes, la primera conté els noms dels elements en ordre alfabètic amb els seus símbols químics i la segona és al revés, els símbols estan en ordre alfabètic.
c) Elemental; És fer allò mes bàsic o primordial i necessari, i que té importància fonamental

en: ELEMENTS - Used in pottery.

es: ELEMENTOS - Utilizados en cerámica

Nombre Símbolo Atomic
Peso
Punto de fusion
point ºF
Punto de fusión
punto ºC
Alumini Al 27 1220 660
Antimoni Sb 120 1166 630
Ban Ba 137,4 1299 704
Bismut Bi 208 516 269
Bor B 11 4082 2250
Cadmi Cd 112.4 609 321
Calci Ca 40 1566 652
Carboni C 12 5432 3000
Cinc Zn 65.4 780 419
Clor Cl 35.5 -217 -103
Cobalt Co 59 2718 1492
Coure Cu 363.6 1983 1084
Cron Cr 52 3328 1851
Estany Sn 119 450 232
Estronci Sr 87.6 1422 772
Ferro Fe 56 2279 1526
Fluor F 19 -436 -224
Fòsfor P 31 111 44
Hidrogen H 1 -495 -257
Liti Li 6.9 376 186
Maganès Mn 55 2268 1242
Magnesi Mg 24.3 1200 649
Niquel Ni 58.7 2651 1455
Nitrogen N 14 -410 -210
Or Au 197 1945 1063
Oxigen O 16 -426 -219
Plata Ag 108 1760 960
Plom Pb 207 621 327
Potassi K 39 147 64
Seleni Se 79 423 217
Silex Si 28.3 2579 1415
Sodi Na 23 208 98
Sulfur S 32 241 116
Tita Ti 48 3268 1798
Vanadi V 51 1270 690
Zirconi Zr 90.6 3373 1856

en: FUNNEL - To pass products from one container to another.

es: EMBUDO

L’Embut pot ser de plàstic o metàl•lic, n’hi ha de mides diferents i s’utilitza per passar el líquid d’un recipient a un altre, en general d’un gran a un petit. Crec que estan mal dissenyats, perquè el coll acostuma a ser massa estret. Mai es fan amb una sortida apropiada per a grans quantitats de líquid espès o pols. Llegir mès sobre: Tamís

en: STORE

es: ALMACENAR

Emmagatzemar, és mantenir reserves per a un ús futur.

en: FRAMING TILES (a) Mounting

es: ENMARCADO AZULEJOS (a) Montaje

Emmarcat de rajoles: hi ha dues etapes: muntatge i emmarcat. Jo no realitzo emmarcat per a les botigues, però per raons comercials ho faig, sinó es queden apilades i no es poden veure i no es venen. Per una botiga, puc muntar una peça de cada disseny per- què es mostri.
Mètode de muntatge de rajoles sobre fusta: Una imatge es compon de rajoles separades que han d’estar recolzades en fusta, ha de ser de la mida de la imatge, més 1cm, deixant ½ cm. de fusta en tot el perímetre. En el dibuix, a dalt a l’esquerra, es pot veure que la fusta és més gran que els quadres, la qual cosa permet que s’emmarqui, sense superposicions i talls en el disseny.

Treball seqüència.
1) Tallar la fusta de la mida necessària.
2) Tallar parts de paper de diari de la mida adequada per cobrir la fusta, és igual si es superposen. Cobrir un costat de la fusta amb cola de fuster i adherir-hi el diari, aplanant cap a fora tant com sigui possible, deixar que s’assequi.
3) Quan s’hagi assecat, col•locar la fusta sobre una taula, pel costat del diari i posar els quadres a la part superior, deixant ½ cm de fusta al voltant. Posar un objecte pesat sobre les rajoles, perquè no es moguin.
4) Agafar la rajola per la cantonada i amb cola de fuster, enganxar-ho i posar-ho on correspon. Fer això amb totes les peces fins que tot el disseny està enganxat.
5) Assecar i netejar tota la cola de la cara de les rajoles, i en una superfície plana, cobrir amb paper de diari. Si es preparen diversos treballs, es poden posar un damunt d’un altre, cobrint cadascun amb paper (si hi ha cola sobrant) i damunt de tots posar-hi un objecte pesat i deixar que s’assequi.
Desmuntatge
6) Les rajoles emmarcats i enganxades a una fusta, es poden desenganxar deixant-les en remull dins d’aigua calenta, la cola s’estova i es separa la rajola de la fusta.
7) Una altra manera de fer-ho, és escalfant la rajola amb un assecador de cabell, la cola s’estova a poc a poc i es pot treure la rajola amb cura amb l’ajuda d’un cúter. Aquest sistema és adequat en un quadre de moltes rajoles en què s’ha trencat una i cal reposar-la

Cal recordar: Per a l’elaboració d’un emmarcat professional s’ha de deixar ½ cm. Per tot perimetre. A vegades s’ha de deixar més espai)

en: FRAMING TILES (b) With wood

es: ENMARCADO DE AZULEJOS (b) Con madera

Feu clic al títol per veure més imatges

Emmarcat de rajoles con fusta A continuació, s’explica una forma senzilla i econòmica d’emmarcar rajoles. El primer dibuix mostra un quadre d’una rajola, però també es pot realitzar per a qualsevol quantitat de peces, i el segon dibuix mostra sis quadres emmarcats com un, però per separat. Pel disseny horitzontal de 6 rajoles separades, cadascuna de 15cm x 15cm, la fusta que emmarca els quadres és de 3cm d’amplada. La fusta de darrera que suporta les rajoles, mesurarà: alçada de 3 + 15 + 3 + 15 +3 = 39cm. Longitud 3 + 15 + 3 + 15 + 3 +15 +3 = 51cm, més ⅛ cm. de longitud i amplada, per permetre col•locar i treure les rajoles.

Preparació de la Fusta
Tallador de marcs: Si s’han de fer marcs senzills per a les rajoles, és necessari tenir un tallador de marc. És un instrument que talla la fusta a 45 º en dues direccions. La mida de la peça que s’ha de tallar ha de tenir la grandària dels quadres més l’amplada del marc.

Treball seqüència
1) Tallar la fusta pel marc, que és 3cm (1 polzada) d’amplada a 45 º.
2) Posar la fusta sobre una superfície plana i les rajoles a la part superior. La fusta està preparada amb paper de diari, com ja s’ha explicat.
3) Col•locar el marc, per comprovar que tots les rajoles encaixen correctament. Treure les rajoles.
4) Aplicar cola forta i d’assecat ràpid a la part posterior de la fusta tallada per a l’estructura. Posar al seu lloc, fins que quedi ben enganxat, i després continuar amb els altres costats, col•locant-los correctament.
5) De la mateixa manera, afegir la fusta que separa els quadres, com es mostra en la segona foto. Per fer-ho més fort, quan s’enganxi, posar claus molt fins a la part posterior de la fusta.

Pintar la fusta: Si el marc s’ha de pintar o vernissar, és millor fer-ho quan el marc s’uneix a la fusta base i abans de col•locar les rajoles. Pintar la part del darrere i totes les parts de l’estructura amb el material necessari i després, quan s’assequi, enganxar les rajoles sobre la fusta.

en: FRAMING TILES (c) Large pictures

es: ENMARCADO DE AZULEJOS (c) Cuadros grandes

Emmarcar rajoles de grans: Si un quadre té una gran quantitat de rajoles, pesa molt. Cal anar amb compte amb el mètode utilitzat per penjar-ho, només amb uns simples ganxos no és segur. El següent mètode és molt bo.

Treball seqüència
a) Calcular el número de ganxos plans que es necessiten per penjar la imatge de manera segura.
b) Sobre la fusta que ha estat elaborada amb paper de diari pel muntatge dels quadres, calcular amb exactitud quants ganxos plans són necessaris i on es col•loquen. Marcar aquests punts al costat on no hi ha paper.
c) Per cada cuadre es necessiten dos ganxos de punta aplanada, cargols i rosques. La longitud dels cargols ha de ser l’amplada de la fusta més el ganxo pla i la rosca.
d) Foradar els punts a la fusta, fent els forats de la mida exacta pels cargols que s’han d’utilitzar.
e) Al costat amb paper, escatar els costats dels forats a 45 º, de manera que el cap del cargol estigui més avall que la fusta.
f) Posar els cargols, agregar els ganxos plans a la part posterior, cargolar bé les rosques.
g) Al costat que hi ha el paper, enganxar les rajoles a la fusta.
h) Emmarcar les rajoles. A la part posterior, la vora de la rajola que es superposa a la fusta, ha de ser més ample que la part que sobresurt del ganxo pla, de manera que el marc descansi en línia recta sobre la paret.
i) Amb una tenalla, doblegar la part superior dels ganxos plans cap a l’exterior.
j) Posar ganxos resistents a la paret on s’ha de penjar la imatge.
La imatge es pot aixecar i penjar, només lliscant els ganxo plans sobre els de la paret.

en: FRAMING TILES (d) With wood made for framing

es: ENMARCADO DE AZULEJOS (d) Con madera hecha para enmarcar


Emmarcat de rajoles amb fusta feta per emmarcar.
a) Tallar la fusta on s’han d’enganxar les rajoles, tenint en compte l’amplada del marc que es muntarà.
b) Enganxar les rajoles a la base, deixant l’espai necessari per a les vores.
c) El marc s’uneix a continuació, de manera que la base del seu interior està a nivell de la part superior dels quadres, per tal de no cobrir les rajoles i tallar el disseny. Això és exactament el mateix que un quadre emmarcat.
d) El marc es superposa i la resta de la fusta suportin les rajoles.

en: SALAD BOWL

es: ENSALADERA

Enciamera: és un plat gran i profund de qualsevol mida que s’utilitza per contenir molts tipus d’aliments com a fruites, amanides, etc. La forma és la mateixa, però el seu ús canvia el nom, enciamera, bol de fruita, bol de sopa, etc. Llegir més sobre: Bol

en: ANVIL - Pottery.

es: YUNQUE – Cerámica.

Enclusa: pedra, o tros de fusta, corba, com un ou. S’aguanta dins d’un pot contra la paret, per subjectar l’argila i evitar que es trenqui mentre es colpeja per fora amb una pala. Els cops fan més gran el pot, més prima l’argila i enforteixen les parets.
Llegir mès sobre: Paleta

en: SHRINKING

es: ENCOGIMIENTO

Encongiment és una contracció no desitjada en la mide de productes com la llana o el cotó, causat pel sobreescalfament en el rentat.
En la ceràmica l’argila s’encongeix en l’assecat i en la temperatura de la cocció, això és acceptat per tots els ceramistes i és un punt a considerar quan es treballa un objecte a una mida exacta. A major temperatura, l’argila es contreu més, així que totes les peces que han d’encaixar entre si, s’han de coure a la mateixa temperatura.
Llegir més sobre: Argila reducció

en: DIE PLATE - A metal disks used with a clay extruders.

es: TROQUEL - Disco de metal adaptado a la extrusora.

L’encuny, és un disc pla de metall amb un o diversos forats de formes i calibres diferents. S’adapta a la boca de sortida de l’extrusora o premsa. L’argila surt com un rotllo, per pressió sobre la palanca amb la forma de l’encuny. Es pot tallar a la mida que es vulgui. També s’usa per a la realització de nanses. L’aparell que ho mou, té diversos noms, però el més conegut és extrusionadora. Llegir mès sobre: Extrusora (a) Manual

en: CLEAR / To

es: DESPEJAR

+Endreçar,* és treure tots els objectes no desitjats d’un lloc específic, deixant-lo buit..
La taula estava buida de llibres, o ell va buidar la seva ment de preocupacions.

en: PLUNGE POTS

es: HUNDIR EN UN BLOQUE

Enfonsar en un bloc, és pressionar un pal rodó o quadrat de fusta contra una massa d’argila. Formant primer el centre i després la part externa, es pot formar per talls, cops, etc.

en: KISS

es: UNIDAS POR CONTACTO

Els accidents en el forn. poden generar peces enganxades unes amb unes altres. Això passa quan una peça esmaltada contacta amb una altra, la separació deixa les peces malmeses i difícils de reparar. La causa és, perquè s’han col•locat massa juntes dins del forn.

en: LOOP

es: ENTRELAZAR

Entrellaçar, es torçà un tros d’un material prim i flexible com una cadena, corda, metall, etc., creuat per fer una circumferència on els dos extrems s’uneixen o se superposen, i poden tenir qualsevol forma o mida, amb o sense mànec. Llegir més sobre: Buidadors– Eines

en: AGING - Clay.

es: ENVEJECIMIENTO – Arcilla.

Maduració; consisteix en deixar reposar l’argila sense tocar-la durant un temps determinat, el que la fa madurar i esdevenir més útil Es pot guardar en coves, habitacions humides, galledes o bosses de plàstic hermètiques. La maduració permet que l’humitat penetri entre les partícules que adquireixen més plasticitat.

en: EQUIPMENT - Accessories needed for pottery.

es: EQUIPAMENTO - Accesorios necesarios para una actividad.

Equipament, es refereix al conjunt d’eines i a tots els accessoris necessaris per fer un treball. Cada peça o peces es descriuen amb el seu nom i en seccions especials amb el nom genèric d’un tema, com els equipaments del forn o les eines per treballar l’argila. Llegir mès sobre: Argila (7) Accessoris / Argila (8) Eines / Pinzells – Decoració / Forn – accessoris

en: LADDER

es: ESCALERA

Feu clic al títol per veure més imatges

Escala és una estructura de fusta, metall o corda, que consisteix en dues tires laterals amb una sèrie de barres o graons de connexió en tots dos costats, a les distàncies adequades, per pujar o baixar.

Nota: Les escales més curtes, que tenen una alçada com per asseure’s, es diuen escales de mà i les més petites s’anomenen tamborets

en: SHIVERING

es: DESCONCHADO

Escantell es un defecte en l’esmalt quan es contreu massa per a l’argila durant la cocció, originant que s’arrenqui l’esmalt.

en: CRAWLING - Glazes.

es: DESCONCHADO - Esmalte.

Feu clic al títol per veure més imatges

L’escantell és un defecte, que sol passar en la part exterior d’una peça esmaltada. Es manifesta amb el despreniment superficial en una part de l’esmalt.
L’escantell forma petits espais que cauen o es poden llevar lliscant un ganivet per sota. La reparació és impossible, ja que pot continuar apareixent en altres llocs de la peça.
La foto mostra un objecte en què l’escantell, no va aparèixer fins al cap de molt temps d’haver-la comprat.
Moltes causes poden produir un escantell en l’esmalt, entre unes altres poden ser causades per:

1) Les peces exposades a l’exterior cuites a baixa temperatura tenen més probabilitats, pels canvis climàtics, temperatura, humitat, gelades, etc.
2) Algunes peces també es poden escantellar per impureses de calitx en la pasta, que amb el temps aflora a la superfície creant el escantell en l’exterior. Aquest defecte pot passar inclús després de molt temps de la fabricació de la peça.
3) Quan l’esmalt i l’argila tenen diferents contraccions. El bescuit és molt porós i no suporta la tensió de l’esmalt opac.
4) L’escantell sol ocórrer en les vores de la peça de ceràmica, i no en tots els colors, ja que alguns òxids poden actuar de fundents.
5) També pot succeir quan es posa una capa d’esmalt excessivament gruixuda.

en: SANDPAPER

es: LIJA

Escata és un paper fort, d’una banda recobert amb un material abrasiu com a esmeril, utilitzada per fregar, anivellar i allisar superfícies. Existeixen diferents tipus de granulometria, des de molt fi a molt gruixut.

en: PALM BRUSH

es: ESCOBA DE HOJAS DE PALMA

Escombra feta amb fulles de palma. Aquesta escombra té la forma indicada en els dibuixos i està feta amb fulles de palma. Vénen en diferents mides. Si l’escombra és nova, s’ha de submergir en aigua. Si es més vella i s’ha utilitzat més va millor. Sacsegi-ho una mica per aconseguir una textura irregular. Es pot utilitzar per treure la pols del bescuit i és molt útil per crear textures desiguals amb esmalts i colors.
Llegir més sobre: Esmalt-Base (m) Textures / Esquitxar

en: LEACHING

es: ESCURRIR

Escórrer. És un defecte que es produeix quan els esmalts durant la cuita reaccionen incorrectament. L’esmalt es pot convertir en líquid, i adherir-se amb tot el que toca, amb altres colors, als prestatges i a les parets del forn. La paraula en angles és “Leaching” ve del nom d’un rèptil “leach”, que reacciona de la mateixa forma, s’adhereix a un altre cos viu. Si ha vist gran pel•lícula La Reina d’Africa entendrà molt bé el significat.

en: SCULPTURE

es: ESCULTURA

L’escultura, és una obra d’art tridimensional creada per donar forma o combinar materials durs i/o plàstics, pedra, marbre, metall, fibra de vidre, argila o fusta. Objectes oposats s’han considerat escultures, en l’escultura s’inclouen totes les arts de talla i cisell, juntament amb les de fosa i modelat, per la qual cosa és considerada una de les arts plàstiques. Veure: The Free Dictionary

en: FOAM RUBBER

es: ESPUMA DE POLIURETANO

Esponja, és un material porós, generalment fabricat artificialment que té diferents usos, des d’un matalàs per dormir fins a una baieta per fregar el terra, és suau i absorbeix l’aigua.
a) Són útils per netejar l’argila, fregar superfícies, estampar una textura amb barbutina, o bé sobre un esmalt cuit…
b) Una determinada forma tallada amb escuma, se submergeix en un color i després s’estampa sobre la superfície.
Llegir mès sobre: Impressió
c) S’utilitza també per recolzar la vora del plat, perquè no rellisqui mentre la peça es decora i per evitar que l’esmalt base es malmeti.
Llegir mès sobre: Plats – Suport

en: SHIELD

es: ESCUDO

Feu clic al títol per veure més imatges

Escut és una peça d’armadura dissenyada per portar-la en el braç i davant del cos com una defensa contra les espases, llances, fletxes, etc., i realitzats en diverses formes i mides. En general en forma de “U”, ample d’a dalt i la base punxeguda sovint decorats amb aspectes heràldics.

Les fotos mostren formes de fer escuts en ceràmica.
(a) El primer està fet amb argila refractària, és pla excepte les vores exteriors de l’escut que tenen volum. Són nou peces, cuites a 1280 º C, després decorades amb colors que vitrifiquen a 980 º C.

(b, c, d) Els següents, són escuts diferents fets amb rajoles de diferents mides utilitzant el mètode de la Majòlica per a la decoració.

(e, f, g) L’últim és una plantilla per a sis rajoles, que col•loquem al voltant d’un escut quan el client ho requereix.

Altres paraules amb significat similar són; l’heràldica, escuts d’armes, armes, escuts o emblemes

en: SGRAFFITO TOOLS

es: ESGRAFIAR - Herramientas

Eines d’esgrafiar: estan dissenyats per a aquesta especialitat, que consisteix a fer incisions o gratar capes superficials, perquè quedi al descobert el relleu o la capa de color d’esmalt o barbotina que hi ha sota.
Són de doble punta d’acer i tenen mànecs de fusta.

en: SGRAFFITO

es: ESGRAFIADO

Feu clic al títol per veure més imatges

L’Esgrafiat és una tècnica decorativa simple, però pot aconseguir nivells molt elaborats en la ceràmica. Es pot aplicar engalba sobre argila, després gratar amb un burí la barbotina fins que torni a destacar l’argila de la peça. El color de la barbotina, amb el de l’argila, accentua el disseny. La importància de l’engalba és que tingui la mateixa contracció que l’argila. Les partícules d’argila causades pel raspat s’han d’allisar per no deixar una superfície aspra.

Molts dels fragments d’argila trobats en jaciments arqueològics, estan esgrafiats, ja sigui com a senyalització del contingut en les àmfores o tenalles, o bé com a elements decoratius que situen les peces en una època, estil i procedència determinat. En ocasions l’esgrafiat va acompanyat de motius pictòrics.

Fotos d’esgrafiats d’ Anna G. Capell

en: GLAZE - For pottery.

es: ESMALTE - De cerámica.

L’Esmalt. En la ceràmica, funciona com el vernís en els mobles, però en aquest cas, s’ha de coure en un forn. A Espanya se l’anomena vernís o coberta i és una barreja de mineral finament mòlt combinat amb altres productes, com el sílex, alúmina i fundents. Està preparat per vitrificar a diferents temperatures.
L’Esmalt es pot comprar preparat en forma de pols i és un dels productes més importants en la ceràmica. Tradicionalment s’utilitzava l’òxid de plom per esmaltar la ceràmica utilitària, però ara està prohibit per raons de salut. L’òxid d’estany, és l’ingredient principal que dóna als esmalts, blancor i opacitat. Hi ha diversos tipus d’esmalts base que tenen diferents fórmules i textures; brillants, mates, setinats, quartejats, etc., gairebé tots es poden comprar ja preparats.
Per utilitzar-ho, es barreja amb aigua i s’aplica sobre l’argila, generalment sobre bescuit, quan es cou, es fon i es converteix en una fina coberta vidriada; pot ser: transparent, opac, brillant o mat. El color natural del bescuit o argila es reflecteix a través d’una coberta transparent, dóna una qualitat forta i atractiva, tapa el porus i es torna impermeable. El procés es coneix com a cocció de l’esmalt.
També es poden afegir òxids per formar colors, s’apliquen mitjançant la polvorització, a pinzell, per immersió, abocament, etc.

en: TIN GLAZE

es: ESMALTE DE ESTAÑO

Esmalt d’estany. L’esmalt blanc d’estany es característic en la decoració de la Majòlica.

La superfície de color blanc opac fa a l’esmalt d’estany un excel•lent terreny per a la decoració pintada. La decoració s’aplica en forma d’òxids metàl•lics, comunament òxid de cobalt per a blau, òxid de coure per a verd, òxid de ferro per a marró, diòxid de manganès per a marró – porpra, marró i antimoni per a groc.

en: GLAZE LEAD

es: ESMALTE DE PLOMO

En la terrisseria tradicional, s’utilitzava esmalt de plom per vidriar els grans atuells i vasos, tant la ceràmica utilitària com la decorativa, s’aplicava en forma de galena o Litargiri. En l’actualitat el seu ús està prohibit i els compostos de plom es venen en forma de frites comercials que estan sotmesos a controls sanitaris.
L’òxid de plom és el mes poderós dels fundents en ceràmica, dóna una lluentor atractiva als colors i en reducció s’aconsegueix una lluentor metàl•lica. Actua en combinació amb la sílice i caolí. A causa de la seva toxicitat en estat cru el seu ús està limitat. No és recomanable aplicar-ho en polvorització, s’ha d’enfornar en atmosferes molt oxidants i no utilitzar-ho en qualsevol cas per a objectes utilitaris.

en: GLAZE PORCELAIN

es: ESMALTE DE PORCELANA

En la porcellana, la pasta i l’esmalt tenen un punt de fusió, entre els 1200 ºC- 1300 ºC. Té molta resistència, és de molt bona qualitat i va bé per fer peces de parets primes. Es poden aconseguir efectes molt bonics mitjançant les incisions i talls que es fan quan la pasta està crua. S’ha de bescuitar, decorar i tornar a coure.

en: GLAZE STAGES

es: ESMALTE ETAPAS

1) Esmalt en pols.
2) Esmalt líquid: la pols es barreja amb aigua i després de la cocció, es transforma en un esmalt transparent.
3) Esmalt base opaca: l’esmalt barrejat amb aigua i productes concrets per fer-lo blanc i opac.
4) Esmalt de color:
a) Esmalt barreja d’aigua i color; un esmalt de color transparent.
b) Esmalt barrejat amb aigua i estany, forma colors opacs per decorar amb diferents tècniques de ceràmica.

en: SALT GLAZE

es: ESMALTE SALINO

Esmalt salí. La ceràmica que es refereix a l’esmalt a la sal, es quan s’afegeix sal comuna (clorur de sodi), en la càmera del forn calent. El sodi actua com fundent i reacciona amb la sílice de l’argila. Una peça típica d’esmalt salí té un acabat vitri i lleugerament amb una textura de pell de taronja, que millora el color natural.

Procés tècnic
Els vapors de sal tenen un efecte de fundent sobre l’argila de gres amb la calor. La sal o clorur sòdic, s’introdueix en el forn al voltant de 900ºC (1660 graus F), a través dels espiells o altres obertures, en forma de sal fina, gruixuda o de roca. La volatilització de la sal acaba a la temperatura de vitrificació de l’argila, aproximadament sobre 1280 ºC (2350ºF), a aquesta temperatura els vapors se sodi, s’uneixen al cos ceràmic, creant uns efectes de pell de taronja, molt clàssics en els esmalts salins.

Les coccions d’esmalts salins, s’alternen en oxidació i reducció. L’enfornada s’ha de fer a l’aire lliure i el forn ha de ser especial per a cocció de sal ja que la sal és molt corrosiva. La introducció de sal en una cuita pot ser de fins a 8 vegades. Generalment es fabriquen unes espàtules o culleres llargues de refractari per introduir la sal en el forn que s’ha de carregar de manera que els vapors de sodi, emboliquin a tota la peça.

La sal també es pot utilitzar com a element decoratiu en atuells. Les peces en bescuit es poden remullar en salmorra (aigua amb una alta concentració de sal), per crear textures salines. Cordes i altres materials també es poden remullar en aigua salada i embolicar el bescuit. També, es pot afegir sal en l’engalba, o es pot escampar sal sobre les peces de bescuit.

Un mètode relacionat, es diu crema amb sodi, carbonat de sodi (Na2CO3) o bicarbonat de sodi (NaHCO3) que substitueixen a la sal i és una alternativa en creixement. A diferència de la sal, el sodi ha d’introduir-se de manera que s’apliqui al voltant de la peça, es pot polvoritzar. L’esmalt de sodi produeix resultats similars a l’esmalt salí, amb subtils diferències en la textura i el color.

Veure: The Free Dictionary

Ceràmica salina, La primera producció coneguda de gres data al voltant del segle XV de procedència anònima a Alemanya, quan un terrisser va llançar sal en el forn, mentre estava fent una cuita, en obrir el forn es va trobar un acabat transparent i cristal•lí. Va ser una reacció entre la sal i la sílice de l’argila. Però va ésser durant el segle XVII, que els terrissers anglesos van importar aquesta tècnica d’Alemanya i la van fer prosperar. Al mateix segle alguns terrissaires alemanys, van emigrar a Estats Units i van aplicar els seus coneixements salins sobre pisa, rivalitzant amb la producció fabricada a Anglaterra. L’esmalt salí, va començar a conèixer-se a Japó a través de la col•laboració dels ceramistes Shoji Hamada i el britànic Bernard Leach.

en: GLAZE, STONEWARE

es: ESMALTE, GRES

Els esmalts de gres, es couen entre 1200 ºC – 1300 ºC, acostumen a ser quelcom brillants i alguns colors són magnífics. Si es couen dues vegades, alguns colors poden canviar i tornar-se completament mates. Si hi ha dos o més colors en un disseny, s’han de mantenir separats, perquè es poden escórrer i sobreposar-se durant la cocció si s’estan tocant.

en: GLAZE-BASE (a) Methods

es: ESMALTE-BASE (a) Métodos

ADVERTIMENT: Molts esmalts i colorants poden ser tòxics o emetre gasos verinosos. Quan es compren els materials, hem de saber el que contenen i prendre les precaucions adequades quan s’utilitzen. Cal fer servir una màscara i guants quan es treballa amb productes químics i que la sala on es troben tingui una bona ventilació. S’ha de ser acurat quan existeix el perill de la inhalació de vapors o s’usa un esprai que pot contaminar l’ambient.

SOBRE COBERTA; és quan l’esmalt base i la decoració es couen junts. que es el Mètode Majòlica. Una peça de ceràmica en forma de bescuit es cobreix amb un esmalt de base opaca i es decora amb esmalts de colors; després tots dos es couen a 980ºC fusionant-se i s’integren per formar un esmalt brillant que accentua els colors i deixa una superfície llisa, vitrificada i intacte on no es poden notar ni veure els diferents nivells.
Llegir més sobre: Sobre Coberta

SOBRE –ESMALT és quan l’esmalt base es cou, després es decora i es torna a coure una altra vegada, també es coneix com a decoració d’esmalt. Llegir més sobre: Sobre Esmalt – tercera cocció

SOTA-ESMALT; es fornejar tres vegades una peça de ceràmica. El primer forneix transforma l’argila en bescuit, en el segon la peça es cobreix amb una base opaca d’esmalt i en el darrer es decora amb colors.
Llegir més sobre: Sota esmalt

BARBOTINAESMALTS; poden ser transparents u opacs i preparar amb colors i textures. Es posen damunt l’argila quan està seca i es couen junts.
Llegir més sobre: Barbotina / Barbotina per buidatge / Barbotina – Decoració amb engalba

en: GLAZE-BASE (b) Types of bases

es: ESMALTE-BASE (b) Tipos de bases

L’òxid d’estany és l’ingredient principal pels esmalts bases, millora la seva blancor i opacitat. N’hi ha de diverses qualitats, fets amb diferents fórmules i textures, mat, semi-mate, quartejats, etc., que es poden aplicar sobre la ceràmica de diferents maneres i vitrifiquen a diferents temperatures. Es poden comprar ja fets en forma de pols que es barreja amb aigua i s’apliquen sobre les rajoles, plats, gerres, etc., que han estat bescuitades. L’aplicació es pot fer mitjançant la polvorització, pinzell, immersió, abocament, etc., depenent dels resultats que es desitgi. L’espessor de l’esmalt es determina per la quantitat d’aigua afegida i necessària. Un esmalt que té un to grisenc ajuda a aconseguir una aparença antiga.

Els mètodes utilitzats dependran del tipus d’argila, del bescuit i a quina temperatura ha de coure’s. En el cas de l’argila vermella, els esmalts es poden utilitzar fins a aconseguir els 1100 ºC, i si és refractari, pot arribar a 1300 ºC. Les que vitrifiquen a diferents temperatures, s’han d’anar afegint al disseny, coure’ls a igual o menor temperatura, mai superior.

Tipus d’esmalt base: Existeix una gran varietat d’esmalts base que es poden comprar ja preparats. En les botigues especialitzades en ceràmica es poden comprar productes en petites o grans quantitats en sacs de 25kg.

ESMALT-BASE TIPUS
Esmalt blanc: Un blanc intens, té un aspecte molt industrial i un acabat brillant.
Esmalt semi-mate: Blanc, amb un acabat suau brillant. Esmalt Segle XVIII. És el meu preferit, ja que té un color blanquinós que li dóna un aspecte antic.
Esmalt mat: Sense lluentor.

Nota:
a) L’esmalt base que s’utilitza a Espanya pel Mètode de la Majòlica deixa una superfície de color blanquinós que ajuda a donar un aspecte antic. Es diu “Segle XVIII”.
b) Els esmalts blancs o de colors, que contenen productes per formar textures, no es poden colar, trauria la qualitat de l’esmalt, el quartejat és un bon exemple.

Les següents seccions es refereixen al procés de preparació del vernís i de com posar-ho sobre les rajoles, gerros i tapes. Aquestes seccions i els vídeos estan units en l’ordre de treball.
Aquesta es la primera; Esmalt-base (c) Preparació de l’Esmalt base

en: GLAZE-BASE (c) Preparing the glaze-base

es: ESMALTE-BASE (c) Preparación del Esmalte base

Feu clic al títol per veure més imatges

Nota: Abans d’aplicar la base, el bescuit ha d’estar net i copejar-ho lleugerament per comprovar el seu so, això s’explica en el seguiment quatre seccions. Llegir més sobre: Bescuit (a) Preparació rajoles per utilitzar / Bescuit (b) So de rajoles / Bescuit © So de plats, gerres i tapes / Bescuit (d) Neteja de plats, gerros i tapes

Preparació:
Posar aigua en una galleda, afegir l’esmalt base en forma de pols i barrejar-los. El millor mètode és comprar una batedora llarga de metall que es pugui adaptar a un trepant elèctric; també es pot barrejar a mà, usant guants de plàstic per extreure tots els grumolls i remoure. Continuar afegint esmalt base o aigua fins que tingui la quantitat necessària, ha de tenir una textura espessa i cremosa, ben barrejats.

L’esmalt base preparat es guarda en un recipient, dissenyat com a part d’una taula, que s’utilitza per treballar i emmagatzemar. Llegir més sobre: TAULES – Per Esmalt Base


Procés de treball
a) Sobre el recipient, de costat a costat, col•locar dues barres llargues, fortes i planes de fusta. Han d’estar prou separades per equilibrar el tamís. El tamís pot ser de fusta, metall o rotatori.
b) Abocar la barreja sobre el tamís i pressionar fins que passi al contenidor d’emmagatzematge. Rebutjar tots els grumolls sòlids que no es puguin dissoldre i es queden en el tamís. Finalment, netejar i rentar bé el tamís.

Cal recordar que s’han de recollir i guardar tots els esmalts base que estan bruts, secs o humits que es desprenen durant la preparació i portar-los a la caixa on es guarda l’esmalt base bruta, ja que es pot reutilitzar. Llegir més sobre: Esmalt-base (l) Neteja / Esmalt-base (i) Emmagatzemar l’esmalt base

Nota: Tamisos: S’en necessiten tres; un sedàs rotatiu per a grans quantitats d’esmalt-base, que porta plaques intercanviables de diferents mides de malla, utilitzar una malla de 80; un tamís normal per a treballs ràpids; i un de petit per a colors. Aquests dos últims no tenen malla variable. El petit pels colors, consta de dues peces, un embut i un tamís, és fàcil passar el líquid a ampolles o flascons estrets.

Per poder veure la següent etapa de rajoles vagi a: Esmalt-base (e) Aplicació a les rajoles.

Per a veure la propera etapa respecte a plats, gerros i tapes vagi a: Esmalt-base (g) Preparació dels plats, gerres i tapes.

en: GLAZE-BASE (d) Thickness

es: ESMALTE-BASE (d) Espesor

Feu clic al títol per veure més imatges

Cal controlar la viscositat, el pes específic i l’espessor de l’esmalt base. La porositat del bescuit determinarà la velocitat d’absorció de l’esmalt i depèn del tipus d’argila i la temperatura de cocció que s’ha d’utilitzar. Mentre es treballa amb els diferents tipus de bescuit i programes de cocció, es té una idea de la porositat i l’espessor que l’esmalt ha de tenir.

He après que el bescuit d’argila vermella feta a mà, necessita una capa gruixuda d’esmalt base, el bescuit de pisa necessita més aigua, i encara més les rajoles d’argila industrial color marró. Si l’esmalt és massa prim, després de la cocció es veurà el color del bescuit, donant un aspecte antic. Si l’esmalt base és molt espès, pot provocar problemes com: el recollit, el repelat, etc., durant la cocció. S’ha d’experimentar per determinar la consistència adequada, segons el tipus de bescuit que s’està utilitzant. Per provar l’espessor de l’esmalt base, preparar una rajola i esperar uns segons fins que s’assequi suficient per poder-la moure. Es pot provar de les següents maneres:

Procés de treball
1) Si l’esmalt base en la part posterior de la rajola i al voltant de les vores, és massa espès. Només s’ha d’afegir més aigua i tornar a barrejar l’esmalt.
2) Si l’esmalt de base és molt prim, deixar que s’assenti l’esmalt, es diposita al fons i l’aigua es queda a la part superior. Treure l’aigua innecessària, remoure bé i començar de nou.
3) Quan es barreja l’esmalt de base amb la mà, treure la mà, tancar el puny i l’experiència dóna una ràpida idea de la seva espessor.
4) Rascar una zona de l’esmalt base de la rajola amb un instrument com un punxó per veure el seu gruix.

Equips d’assaig com densímetres o mesuradors de viscositat poden ajudar a comprovar la densitat de l’esmalt.

L’aigua que s’ha de treure, encara que sembli neta, té quantitat de residus d’esmalt. Deixar-la reposar fins que es separa de l’esmalt. Aquest esmalt residual es pot afegir a l’esmalt preparat. També es pot recuperar l’esmalt que es treu al rascar les parts d’una peça o rajola. En aquest cas, es diposita en un recipient apart, que s’utilitza per a aquests residus d’esmalt brut. Llegir més sobre: Caixes per a esmalt brut

en: GLAZE-BASE (e) Applying by pouring on to tiles

es: ESMALTE-BASE (e) Aplicación en los azulejos

Feu clic al títol per veure més imatges

Nota:Llegir més sobre: Bescuit (a) Preparació rajoles per utilitzar / Bescuit (b) So de rajoles / Bescuit (c) So de plats, gerres i tapes




Col•locar dues o tres rajoles. El número de rajoles dependrà de la grandària del contenidor. Abocar l’esmalt damunt d’elles, començant per un costat i acabant per l’altre, d’esquerra a dreta o a l’inrevés. Ha d’haver-hi espai suficient entre cadascuna de les rajoles, perquè l’esmalt caigui en vertical dins del contenidor de l’esmalt base, sinó quedarà una superfície irregular.

Procés de treball:
a) Amb la mà, barrejar l’esmalt base fins a obtenir una consistència uniforme, assegurar-se que no hi hagi grumolls, ni en les parets ni surant en la superfície i que l’espessor sigui l’adequat pel treball.
b) Col•locar les rajoles netes sobre una taula de fusta i preparar un recipient per omplir-lo amb l’esmalt base. La taula ajuda a mantenir les rajoles netes, ha de ser més estreta que aquestes, perquè sigui més fàcil agafar-les, i més llarga, per utilitzar-la com una safata de trasllat.
c) Per recolzar les rajoles, col•locar les barres sobre el bol.
d) Posar les rajoles a la part superior dels llistons.
e) Submergir un recipient petit com un bol, i omplir-lo amb l’esmalt base.
f) Sostenir-ho amb una mà, amb el polze dins i els altres dits a l’exterior.
g) Aixecar la rajola amb l’altra mà, abocar l’esmalt i moure la mà suaument amb una lleugera inclinació fins que l’esmalt cobreixi per complet la rajola. Si es fa això correctament, una capa fina d’esmalt ha de cobrir completament la peça.
h) Repetir aquests passos per a cada rajola.
i) En acabar, col•locar les rajoles en altres taules. Cal anar molt en compte. Si es mouen les rajoles abans que la humitat desaparegui, l’esmalt base pot deixar una superfície irregular.

Important: Per mantenir l’esmalt base homogènia i en suspensió, ha de remoure’s contínuament. Si l’esmalt no es remou bé, podria provocar defectes en la superfície de l’esmalt, que es veuen després de la cocció. Quan s’acaba, cal remoure l’esmalt base abans de deixar-lo en repòs. Llegir més sobre: Barres – Suport per esmaltar rajoles / Recipient – Esmalt-base

en: GLAZE-BASE (f) Cleaning it off tiles

es: ESMALTE-BASE (f) Limpieza de azulejos

Neteja de rajoles
Quan l’esmalt base està sec per netejar-lo, es poden apilar les rajoles per parelles, cara a cara i després d’esquena a esquena. Si no estan suficientment seques, s’enganxen entre si i són inservibles quan es separen. Col•locar 10 parelles de rajoles en una pila i començar a netejar les vores i les parts del darrere. Evitar tocar molt les rajoles, les mans contenen grassa i el greix és incompatible amb els colors. A mesura que es treballa, es van posant les rajoles d’un costat de la taula a un altre. Començar el procés de neteja amb les rajoles apilades a un costat. Quan s’han netejat els costats, es posen a l’altre costat de la taula i quan es comença per la part del darrere, s’ha d’invertir l’ordre de col•locació i sacsejar.

Cal recordar. Tot l’esmalt base que es treu, es pot netejar i reutilitzar.
Per netejar l’esmalt base s’han de tenir diversos raspalls amb truges naturals i barres de fusta. Com més s’utilitzen els raspalls, més es desgasten les truges, es fan més fortes i van millor para treballen, conservar-los en diferents nivells de desgast. Els raspalls més desgastats són bons per netejar la part del darrere de les rajoles, on hi ha esmalt molt espès, és una part difícil de netejar, perquè es fabriquen amb vorells que sobresurten o marques comercials que recullen l’esmalt base. Per acabar la neteja, utilitzar un raspall de pèl llarg, per treure la resta de pols blanca.

Mètode de treball
a) Cobrir una taula amb un plàstic gran. Tenir diverses barres amples de fusta a cada costat, per col•locar sobre elles les rajoles durant les etapes de neteja.
b) Agrupar les rajoles en parelles, han de tocar-se pel costat esmaltat, aproximadament una pila de deu parells i posar-les sobre les barres a un costat
c) Netejar les vores de les peces, després posar-les a l’altre costat.
d) Sobre un recipient d’uns 13cm d’alçada, posar les rajoles mentre es raspalla la part del darrere. Després, posar-les a l’altre costat.
e) Treure la pols i reparar. Moure les rajoles cap al costat contrari.

Neteja dels costats.
Col•locar una pila de rajoles damunt d’una taula. Aguantar-les amb una mà, i amb l’altra, utilitzar l’extrem de la part posterior del raspall, per retirar l’esmalt dels costats. Després, raspallar els costats, amb moviments cap avall fins que estiguin nets. Quan un costat ja està, girar la pila i netejar el següent costat, fins que els quatre costats estiguin nets. Cal recordar que al raspallar els costats, s’han de raspallar cap avall les vores, no a través, perquè les truges passen entre les rajoles es ratllen i malmeten l’esmalt. Les tres formes descrites a continuació, per netejar les vores de les rajoles estan segons el meu ordre de preferència.

En els dos primers mètodes, a l’aixequen i girar les rajoles, per netejar els costats, netejar l’esmalt que ha caigut sobre la taula de treball, per no embrutar les parts que ja estan netes. L’esmalt solt es pot posar entre les rajoles i fer malbé l’esmalt base.

Neteja amb els dits
Agafar diversos parells de rajoles, posar-los de costat sobre una barra de fusta i passar el dit per les vores, per empènyer l’esmalt. Abans, per fer això, s’utilitzaven guants vells de pell. Es tallaven els últims tres dits del guant, es destinaven el polze i l’índex del guant per a aquesta acció, mentre que la resta del guant s’utilitzava com a protecció. També es pot utilitzar un guant de plàstic, però si es fa difícil treballar amb ells, només es talla un dit del guant i s’utilitza per cobrir el dit índex.

Neteja amb un raspador.
Sostenint diversos parells de rajoles amb les vores cap amunt, sobre una fusta, utilitzar un raspador de plàstic per netejar l’esmalt base de les vores, arrossegant-lo a través.

Neteja amb raspall
Es precisen raspalls amb suports ferms. Abans de començar a netejar els marges cal assegurar-se que els costats de les rajoles estiguin al mateix nivell, per a fer ho sostingui les rajoles amb força, posant-les de costat o damunt del contenidor. Agafi el raspall per les cerres i amb el seu costat pla pressioni-les al mateix nivell, agafi-les amb una mà i amb l’altre usi la part posterior del raspall per treure l’esmalt, bellugant-lo d’un costat a l’altre i després raspalli cap avall els costats fins que estiguin nets. Quant un costat estigui enllestit, giri’l per netejar l`altre fins que el quatre costats estiguin llestos.

Recordi que quant raspalli els costats, s’ha de fer cap avall amb els marges, perquè si les cerres es fiquen entre les rajoles, ratllen i fan mal l’esmalt.

Neteja del revers.
Quan s’hagin netejat tots els costats, netejar el revers. Agafar les rajoles per parells i posar-les sobre el contenidor. Amb el raspall més desgastat, que és el més fort, netejar el revers de les rajoles, fregant l’esmalt cap a fora, mentre més net millor. Durant la neteja, girar les rajoles de manera que la vora de cada costat es raspalli cap a l’exterior. Assegurar-se que la vora de la base de la rajola no sobresurt, ja que les truges poden malmetre l’esmalt base. Si no estan prou netes, fregar-les una altra vegada, amb un pinzell de pèl llarg, després, apilar-les sobre una barra de fusta neta.

Finalitzar la neteja.
Recollir les rajoles, d’una en una, sostenir-les per les vores. Inclinar la rajola cap avall i copejar suaument la seva vora superior per treure qualsevol tros d’esmalt enganxat. Si encara en queda algun, netejar-lo amb un pinzell gran, suau i sec. Amb el dit fregar suaument els petits espais lliures. Si una rajola està molt malmesa, deixar-la a un costat, després es podran reparar totes juntes.

Advertiment: Les rajoles de fabricació industrial acostumaven a ser molt bones, però els mètodes de fabricació han canviat i això ha causat nous problemes, la majoria d’elles durant el procés d’assecat de l’esmalt base. Ara es fan més lleugeres, més primes i més dures, alguna cosa reacciona en elles contra l’esmalt base. Abans, quan la base s’aplicava i es netejava, es col•locaven les rajoles una damunt de l’altre, cara a cara i es podien deixar així durant mesos. Actualment no es pot fer això perquè l’esmalt base es malmet, com si tingués centenars de grans fins de sorra i això ho fa inservible. Ara, les rajoles s’han d’assecar de forma individual, en posició horitzontal. En el diccionari hi ha una foto que mostra el nostre passadís, amb molts prestatges mòbils, ple de rajoles posades per assecar. Quan estiguin seques, després de dos o tres dies, es poden apilar cara a cara.

Nota:
Considero que les causes d’aquest problema, és que el bescuit actual, és tan dur que quan les rajoles s’ajunten, l’esmalt reté la humitat, ja que no pot escapar. Per a alguns clients, comprem rajoles fetes a mà o artesanalment i aquestes no reaccionen d’aquesta manera, perquè són més gruixudes, són més cares i només les utilitzem per a comandes especials que el client estigui disposat a pagar el preu. Aquí explico aquests problemes i les seves solucions, ja que assumeixo i espero que els lectors encara puguin comprar rajoles de bona qualitat.
Llegir més sobre: Rajola – Problemes

Veure el video: Esmalt-base (f) video – Etapa 2 – Rajoles: com posar l’esmalt base.

en: GLAZE-BASE (g) Applying by dipping plates, jar and lids

es: ESMALTE-BASE (g) Preparación de los platos, jarras y tapas

Feu clic al títol per veure més imatges

Nota: Veure. Bescuit, Preparació per usar. Aquí s’explica com netejar les rajoles, plats i olles abans de posar l’esmalt de base

Preparació de l’esmalt base
a) Preparar l’esmalt base de la mateixa manera que per les rajoles.
b) Assegurar-se que hi ha suficient esmalt base. Ha d’haver-hi prou quantitat per cobrir completament el que s’està preparant, ha de tenir la densitat i la viscositat correcta.
c) Si s’utilitza el mateix esmalt base que per les rajoles, és possible que es necessiti canviar la densitat. Quan els productes estan fets a mà, pel bescuit vermell i blanc, la base necessita menys aigua, ha de ser més espessa pel bescuit marró que pel blanc. Per fer-lo més espès, abans de barrejar, s’ha de treure una mica d’aigua. Utilitzant un bol corb, retirar l’aigua i guardar-la.
d) Recordar guardar l’aigua, ja que sempre es pot tornar a afegir, quan s’acabi es pot posar una altra vegada, ja que conté esmalt base que no s’ha de malgastar.
e) Abans de començar a utilitzar l’esmalt base, remenar i barrejar bé.
f) Tenir les fustes al costat del contenidor per col•locar la peça després de ser submergida.

Aplicació de l’esmalt base, per immersió.

p(p-block). Plat; Usant els dits índex de les dues mans, sostenir el plat per les puntes i submergir-lo en l’esmalt base amb un angle de 45 º. Tota una mà va dins del contenidor, però només el dit índex de l’altra. Quan el plat està totalment cobert, es mou dues o tres vegades d’esquerra a dreta. Extreure el plat, encara amb un dit de cada mà, i mantenir-lo en un angle de 75 º sobre l’esmalt. La base s’asseca en ràpid i l’excés d’esmalt degota.

p(p-block). Gerra: amb el dit índex d’una mà, sostenir el peu de la gerra i amb el de l’altra la vora del coll de la gerra. A poc a poc submergir la gerra en l’esmalt base, començar pel coll, perquè l’esmalt base entri a l’interior. Quan està coberta, girar la gerra cap a enrere i cap endavant per cobrir tot l’objecte. Anar amb compte al fer això, sovint es bloqueja l’aire, que impedeix banyar l’interior. Al retirar la gerra, inclinar la peça per treure l’excés d’esmalt base.

Tapa: Introduir els dits a l’interior de la tapa i subjectar-la a l’inrevés. Submergir tota la tapa en l’esmalt base i moure-la suaument perquè l’esmalt entri per complet. Retirar la tapa i agafar-la des de la seva posició normal, deixar que es corri l’excés d’esmalt base, sostenir-la fins que hagi perdut la seva lluentor. Després agafar la tapa des del tirador i col•locar-la sobre una barra de fusta fins que s’assequi.

Nota. Amb tot el que s’ha preparat, humitejar un pinzell o el dit en l’esmalt base i omplir els espais que hagin deixat les marques dels dits a les vores, per cobrir-los. Aplicar-ne més del que és necessari, perquè es contreu i es corregeix quan es neteja. Deixar que la peça s’assequi i després d’uns minuts es pot començar a netejar.

en: GLAZE-BASE (h) Cleaning the glaze-base on plates, jars and lids.

es: ESMALTE-BASE (h) Limpieza del esmalte base en platos, jarras y tapas.

Feu clic al títol per veure més imatges

Neteja i reparació de l’esmalt en plats, gerres i tapes

a) Plats; posar una fusta damunt la torneta, una tovallola sobre la fusta, i el plat de cap per avall sobre la tovallola. Això evita que el plat llisqui i es malmeti l’esmalt, mentre està a l’inrevés. Jo sempre deixo el plat lleugerament superposat a la fusta. Això fa que sigui més fàcil agafar-lo.


b) Netejar les cantonades dels dos costats del peu; que connecta al cos; en el peu es pot emmagatzemar excés de base, que pot causar el repelat o pelat. Si hi ha massa gruixut, raspar l’esmalt de les unions. Girar la roda del torn, utilitzant la barra de fer bandes per recolzar la mà, sostenir una eina per raspar l’excés d’esmalt.


Forats per penjar* c) Si el plat té forats per penjar, netejar l’esmalt passant un filferro prim a través d’ells.
d) Per netejar el peu, utilitzar un raspall de dents i raspallar cap a fora. És molt important que el peu dels plats, gerres i tapes estiguin nets perquè no s’adhereixin a les plaques que els suporten durant la cocció.
e) Quan es deixa assecar angularment, la base es pot córrer i deixar una línia gruixuda, rascar qualsevol grumoll i retirar qualsevol objecte estrany com un pèl, brutícia, etc.
f) Submergir el pinzell en el recipient petit d’esmalt base per a la reparació i omplir les petites marques i els forats de la vora on s’han posat els dits, en uns segons, aquestes parts s’assequen i es poden anivellar.
g) Amb un pinzell llarg, suau i sec, treure la brutícia o la base solta, després, suavitzar les parts utilitzant un pinzell amb aigua o amb una fina capa de base.
h) Finalment, posar el nom o el nom de la marca.
i) Girar l’objecte en la posició correcta i reparar qualsevol dany visible de la part davantera.


j) Utilitzar un llapis de mina tova i marcar la part superior central, en la part frontal del plat. Aquesta marca ha d’estar entre els dos forats en el revers que s’utilitza per penjar el plat, això permet saber on marcar el disseny.
k) Les Gerres i les tapes es netegen igual que els plats i la marca de l’empresa s’escriu en la part inferior de la gerra.

en: GLAZE-BASE (i) Leaving the glaze-base

es: ESMALTE-BASE (i) Almacenar el Esmalte base

Emmagatzemar l’Esmalt base.

Les instruccions següents s’apliquen a l’esmalt base que es prepara i que està en repòs. Primer, remoure bé l’esmalt base, per no deixar una capa espessa als costats o part inferior del recipient. Després, amb una mà, remoure circularment l’esmalt, sempre en la mateixa direcció, lentament fer els cercles més petits. Fer això durant un minut impedirà que l’esmalt base s’endureixi. L’esmalt pot romandre en estat líquid durant mesos sense tocar-lo. Quan no s’utilitzi, tapar el recipient per mantenir l’esmalt base el més net possible.

Nota: Les taules: La taula que suporta els contenidors amb els diferents esmalts base, ha de ser molt forta, ja que pesen molt quan n’hi ha grans quantitats; dissenyar-la de manera que les tapes formin una taula que es pot utilitzar. Llegir més sobre: Taules – Per Esmalt Base

en: GLAZE-BASE (j) Drying

es: ESMALTE-BASE (j) Secado

Assecat
Procés d’assecat de l’esmalt base, el temps d’assecat d’un esmalt base depèn de la temperatura i la humitat del lloc on es treballa, el tipus d’esmalt base, la seva espessor i el grau d’absorció del bescuit. Hi ha quatre etapes d’assecat:

a. Suficientment sec per moure.
b. Suficientment sec per netejar.
c. Suficientment sec per decorar.
d. Massa sec per decorar.

a. Suficientment sec per moure: després d’aplicar l’esmalt base a la rajola, es pot veure, mirant des del lateral, que té una textura brillant i humida, la qual es contreu, mentre s’asseca. Quan aquesta textura desapareix, la peça està bastant seca per moure-la. Es pot aixecar, tocant només el revers o els costats, s’haurà de netejar i posar a un prestatge per continuar l’assecat. Si no es vol perdre el temps esperant que s’assequi, es posen tres o quatre taulons al costat del recipient. Tan aviat com s’aboqui l’esmalt base sobre les rajoles, mentre encara brillen i s’estan assecant, posar-les sobre les taules. Quan es recolzen les rajoles sobre la fusta, s’embruta i s’enganxen una mica, a l’agafar-les, s’han de sostenir per les cantonades oposades i girar lleugerament la rajola per separar-la sense inclinar-la. Tenir les taules al costat del recipient permet mantenir les rajoles planes, perquè l’esmalt no llisqui i tingui una superfície irregular. Continuar la preparació de les rajoles fins que els taulons estan plenes. Aleshores, les que s’han preparat primer, estan bastant seques per passar-les als prestatges. Quan es col•loquen en els prestatges, s’ha de començar sempre pel prestatge de dalt, i es va baixant de nivell, així no es fa malbé tot el que està a sota.

b. Suficientment sec per netejar: Després d’una hora, les rajoles han d’estar suficientment seques per apilar i netejar, cara a cara, esmalt contra esmalt, sense patir danys. Agrupar-les de sis a deu parells. El temps d’assecat depèn de la temperatura i la humitat on es treballa i del tipus de bescuit de les rajoles, pot durar fins a dotze hores. Les de fabricació industrial tarden més temps a assecar-se.

c. Suficientment sec per decorar: L’esmalt base ha d’estar sec abans de començar a decorar. Això pot tardar fins a vint-i-quatre hores. Ha d’estar prou sec, perquè no salti amb la humitat del pinzell. La humitat també pot causar que els colors s’escampin. Quan això succeeix no es veu, però després de la cocció, pot passar que els contorns ben definits en la decoració es vegin més gruixuts i borrosos; els colors apareixen més suaus. Si es vol que les rajoles s’assequin més ràpidament, després de netejar l’esmalt base, es posen en un suport per a rajoles, o on s’hagin de decorar. Mantenir les rajoles juntes i apilades ajuda a retenir la humitat. Per una emergència, es poden posar al forn a foc lent i poca estona. Cal recordar que és més fàcil netejar-les quan estan humides, però que han d’estar seques per pintar.

d. Massa sec per decorar: Quan es deixa molt temps l’esmalt base a les rajoles, pot passar que al decorar, es tingui la sensació que es decora sobre pols. Per corregir aquest problema, es pot humitejar l’esmalt base, ruixant-lo lleugerament amb aigua neta. Deixar-lo una estona, perquè l’aigua s’estengui de manera uniforme.

Alternativa; sostenir la rajola horitzontalment, amb l’esmalt base cap avall, s’introdueix en un recipient amb aigua neta. La rajola només pot tocar l’aigua un segon, la part frontal ha d’estar humida i el revers sec.

en: GLAZE-BASE (k) Repairing

es: ESMALTE-BASE (k) de Reparación

Reparació: Per reparar l’esmalt base, posar una mica de l’esmalt que s’utilitza, en un recipient amb tapa, això ajuda a mantenir-los nets i en estat líquid. Tenir recipients de diferents bases o colors, etiquetats per reconèixer-los ràpidament. Barrejar bé abans d’utilitzar i si s’embruta, canviar-lo. Si està brut, serà d’un to més fosc, que es veurà després de la cocció.
Al netejar l’esmalt base de les rajoles, és possible que algunes estiguin danyades. Poden ser grumolls, brutícia, forats deixats per bombolles d’aire, o rascades. Per reparar grumolls, raspar amb un tros molt fi de paper d’escata. Si el dany és una fibra estranya, es cremarà en la cocció i deixarà un espai, que es pot retocar i reparar.
Per reparar les parts danyades, mullar un pinzell en l’esmalt basi que ha guardat per a reparacions i cobrir-ho. Això crea grumolls, deixi-ho assecar durant uns minuts, i després grati cap avall a l’altura correcta i retira qualsevol esmalt solt. Finalment, amb un raspall suau, amb un fi esmalti base, suavitzar les parts.

en: GLAZE-BASE (l) Cleaning-up

es: ESMALTE-BASE (l) Limpieza

Neteja: Quan s’acaba, es guarda l’esmalt base que s’ha raspallat. Rascar l’esmalt de les parets, taules, taulons i rajoles que no es volen utilitzar. Si es tenen rajoles mig decorades que s’han fet malbé, es treu l’esmalt amb els colors i es llença a les escombraries. Amb una espàtula de plàstic o un raspall fort i sec es treu l’esmalt. Després es treu la resta i es posa en el recipient correcte per a aquest tipus d’esmalt brut.

Nota: Tinc tres tipus diferents d’esmalt base permanentment preparats que es conserven en grans contenidors de plàstic. Cada contenidor té un color diferent i forma part de la taula on preparo les rajoles. Tinc tres caixes de plàstic dels mateixos colors que els contenidors, on guardo cada tipus d’esmalt, base bruta. Quan una caixa està plena, hi afegeixo aigua i ho passo per un tamisos al recipient amb el mateix tipus d’esmalt i ho barrejo.

És impossible que no s’embruti l’esmalt base preparat. Quan n’hi ha una petita quantitat en un contenidor, s’ha de netejar abans de preparar-ne més. Abocar la resta de l’esmalt base en una galleda, neta i rentar el contenidor; passar tot l’esmalt. base bruta per un tamís i tornar a posar al recipient, després, preparar-ne més.
Llegir més sobre: Esmalt.base – preparació / Esmalt.base – Espessor

en: GLAZE-BASE (m) Textures

es: ESMALTE-BASE (m) Texturas

Textures de l’esmalt base: Es refereix a les textures fetes per l’aplicació de l’esmalt base al bescuit, utilitzant tècniques diferents.

Degoteig: Es pot usar qualsevol cosa, des d’una bossa per congelar pastissos, una xeringa o un raspall gran i suau. Literalment, és degotar la base o pintura sobre l’objecte que es decora. Els colors diferents no es toquen entre si, tret que estigui previst en el disseny que s’han de barrejar. El degoteig es pot fer en argila seca amb barbutina, amb colors sobre un esmalt base o colors directament sobre bescuit per omplir els espais i fer textures.

Entrepà: Preparar dues rajoles amb un color o esmalt base, i immediatament, quan encara estan humides, ajuntar-les cara a cara. Al separar-les tindran una textura aspra. Com més ràpid es faci i més humit sigui, més aspra serà la textura. Deixar assecar i després netejar el revers i els contorns.

Esquitxat: Per fer una textura desigual utilitzant esmalt base que s’ha convertit en dipòsit i que l’aigua s’ha separat de l’esmalt. Abans d’agitar, omplir un petit recipient amb la base espessa i deixa-la a un costat. Després sacsar l’esmalt que està en el contenidor, afegir-hi aigua per fer una substància lleugera. Preparar les rajoles amb aquest esmalt de base i deixar assecar. Després, ja sigui agafant les rajoles amb la mà o posant-les als taulons sobre una galleda, es submergeix un “pinzell de fulles de palmell”, o alguna cosa similar, en el recipient amb esmalt base espessa i s’aplica sobre les rajoles preparades.

Això crearà una forta textura clapejada; deixar assecar i després netejar el revers i les vores. Anar molt en compte quan s’apilin cara a cara, i no posar-ne massa a cada pila. Aquesta tècnica és bona pels dissenys que tenen molt blanc de fons, perquè la textura es trenca. Si es pinten, els diferents espessors donen ombra a l’esmalt base que s’ha aplicat. Això també pot fer-se amb un esmalt de color.

en: GLAZE-BASE (n) Textures with added substances

es: ESMALTE-BASE (n) Texturas con sustancias añadidas.

De la mateixa manera que es pot afegir xamota a l’argila, també es poden afegir altres substàncies a l’esmalt base o esmalt de colors per donar diferents textures. Alguns es cremen, com l’arròs o les serradures, uns altres, com la xamota i la sorra deixen una textura aspra i antiga. Cal estar segurs que els materials sòlids vitrifiquen a igual o major temperatura que l’esmalt, sinó, es poden fondre. La xamota també pot ser útil per crear textures. Si es té una màquina elèctrica per tallar rajoles, es pot guardar la pols que produeix. Passar-ho tot a través d’un tamís abans de barrejar amb un esmalt base o color. Llegir més sobre: Xamota

en: GLAZE-BASE (o) Textures with colors

es: ESMALTE-BASE (o) Texturas con colores

Feu clic al títol per veure més imatges

Textures amb colors. En els següents cinc dissenys s’ha aplicat l’esmalt base sobre ells, com ja s’ha explicat. Les fotos són per mostrar els diferents efectes realitzats per l’aplicació de colors de diferents maneres i les textures.

El mètode de treball:
1) Els plats se submergeixen en una base d’esmalt fina. En les rajoles, aquesta es vessa damunt.
2) A continuació tant les rajoles com els plats, s’esquitxen amb una base d’esmalt gruixut usant un pinzell de palma o alguna cosa similar, per obtenir la textura desitjada.

3) En les fotos “a” i “b” les rajoles es posen sobre una fusta que es col•loca sobre una torneta què es puguin girar. La silueta del disseny es retalla amb paper, que es posa a sobra amb algun pes, després es ruixa amb el color desitjat mantenint l’aerògraf a la mateixa alçada de les rajoles d’una manera molt suau en la part superior, per representar la imatge de cel, aplicant-ho més espès en la part de baix per simbolitzar el terra. Cal procurar que els colors no s’igualin, ja que es perdrien els contrastes de les textures que s’accentuen en la superfície. S’aprecia en les dues primeres fotos. Treure el paper de sobre i marcar les línies exteriors del disseny per decorar-les després. Netejar els colors no desitjats dins del dibuix.
4) Plats; marcar i pintar el disseny, després amb un pinzell gran i suau, decorar el fons amb un verd-coure.
5) El gall es va fer de la mateixa manera que en l’anterior, però per al fons groc es va fer servir un color mes espès, aplicant-ho amb un pinzell molt suau per evitar que s’aplani la textura.
6) Aquest plat es va fer de la mateixa manera que els nombres 4 i 5 però el fons no es va decorar, perquè una vegada cuit el color vermell del bescuit, accentuï les diferents textures de la base.

en: GLAZE-BASE (p) Cleaning the base

es: ESMALTE-BASE (p) Limpieza de la base

a) Netejar l’esmalt base utilitzant: Conservar tot l’esmalt base brut després de netejar el treball, el revers de les rajoles, el peu de plats i gerres, etc., tot es pot tornar a usar. Mantenir els diferents tipus d’esmalt base, bruts separats cadascun en una caixa de color. Quan n’hi ha una gran quantitat, s’afegeix aigua, es passa pel tamís i es torna a posar en el contenidor del mateix esmalt.

b) Netejar esmalt base líquid: encara que intentem mantenir net l’esmalt base líquid en el contenidor, agafa brutícia i s’ha de netejar. Quan n’hi ha poca quantitat, es treu i es posa en galledes. Rentar i netejar el contenidor, després, tornar a posar l’esmalt base brut utilitzant un tamís; preparar i afegir-ne més.

en: GLAZED

es: ESMALTADO

Esmaltat, és quan una peça de ceràmica té una superfície esmaltada.

en: ENAMEL COLORS - On-Glaze

es: ESMALTE DE COLORES - Tercer Fuego

Esmalts de colors: n’hi ha una àmplia i espectacular gamma de colors i s’apliquen sobre ceràmica esmaltada canvi. La seva temperatura de cocció és entre 700 ºC i 850 ºC. El procés es pot repetir vàries vegades, afegint colors que vitrifiquen a igual o a menor temperatura, utilitzant tècniques com la pintura, la serigrafia i la polvorització. Aquests colors es poden comprar ja preparats o els podem preparar nosaltres, ja sigui amb oli de trementina o vernís incolor, productes naturals que desapareixen. Aquesta decoració també és coneguda com sobre esmalt o decoració al tercer foc, que significa coure tres vegades, bescuit, esmalt i decoració. Amb aquest mètode i a aquesta temperatura, també es poden utilitzar les transferències.
Llegir mès sobre: Calcomania (2) Calcs / Sobre esmalt – tercera cocció

en: HIGH-TEMPERATURE GLAZES

es: ESMALTES DE ALTA TEMPERATURA

Esmalts d’alta temperatura es quan preparem barreges (esmalts) que poden suportar temperatures superiors als 1200 ºC

en: SHOULDER

es: HOMBRO

Espatlla, és la part d’una gerra que es doblega abans del coll.
Llegir més sobre: Tapa (a)

en: PALETTE KNIFE

es: ESPÁTULA

Espàtula: és una eina amb una làmina plana de metall amb agafador o mànec similar a un ganivet amb punta rodona, no és tallant com un ganivet. Els dibuixos a la dreta mostren les diferents formes i l’única part que es corba és el coll que connecta el mànec a la fulla. Es fabriquen en diferents mides i s’utilitza per barrejar, netejar, moldre colors, tints i altres productes.

en: SPATULA

es: ESPÁTULA

Espàtula és una eina utilitzada per gratar, s’utilitza en ceràmica per netejar després de treballar amb materials humits o secs, argiles, pols o barrejar líquids. Són de metall o de plàstic, les de metall tenen cantonades afilades i són una mica flexibles i les de plàstic s’utilitzen en la cuina. Ambdues són molt útils en la ceràmica.

en: FORMING TOOLS - Steel, to work with clay.

es: ESPÁTULAS CORTANTES - Acero

Les espàtules tallants, són eines fabricades en acer, amb diferents formes en tots dos extrems i alguns amb dents de serra. S’utilitza principalment per a l’argila seca, guix i decoració delicada.

en: CANDLE

es: VELA

Espelma és un cilindre llarg i prim feta de cera i amb una metxa posada recta en el seu interior. Quan la metxa s’encén, la cera controla la seva propagació.S’ utilitzada en el passat per il•luminar les habitacions i ara per a la decoració i les emergències. Una simple espelma domèstica, es pot fondre i utilitzar la cera per decorar la ceràmica.

en: SPONGE

es: ESPONJA

a) Esponges Naturals. Són lleugeres, toves, suaus, absorbents, existeixen de molts tipus, mides, textures, colors i formes, s’utilitzen per repassar i netejar.
b) Goma escuma. Es un material absorbent i porós de cautxú, utilitzat especialment per repassar, neteja, farcir coixins, etc. També conegudes com a esponges sintètiques.

en: SPONGE-STICK

es: ESPONJA - PALO

Esponja de pal, es poden comprar o fer-les un mateix. L’esponja esta encolades o lligada a un extrem d’un pal, es fan de dues o tres formes diferents. En la ceràmica, s’utilitzen per allisar l’argila en llocs difícils d’arribar amb les mans.

en: SPONGING

es: ESPONJADO

Esponjat: És humitejar una esponja, escuma de poliuretà amb un líquid i utilitzar-lo de diferents formes, formar textures, netejar, aplicar-la en colors i suavitzar superfícies. Maneres d’utilitzar esponges en la ceràmica.

a) Es pot tallar en formes que sobresurtin o buides creant dissenys i textures. Les esponges amb dissenys que ressalten es poden mullar en barbotina o submergir-les en un color i marcar-les en una peça de ceràmica.
b) Per pintar els plats que s’han de recolzar sobre una taula, col • locar un tros d’esponja sintètica, entre el plat i la taula. Això evita danyar l’esmalt base i que el plat llisqui. Llegir més sobre: Majòlica: 5e – Plats preparació per pintar-los
c) Útil per netejar i suavitzar l’argila i crear textures amb els colors.

en: SPRAY

es: ESPRAY

Ruixar amb esprai, és passar un líquid a un objecte utilitzant una pistola ruixadora a pressió per aplicar un recobriment a través de l’aire sobre una superfície, la pressió és aire comprimit. Existeixen diversos tipus de pistoles, poden estar controlades per la pressió manual, elèctrica o bucal. Tenen un gallet que en pressionar expulsa una fina boira de líquid que es descompon en partícules i cobreix una superfície amb una capa fina i uniforme. Amb un bon ruixador elèctric, es pot controlar la densitat i l’àrea de polvorització.
S’ha de tenir gran cura quan s’utilitza un ruixador i protegir-se amb una mascareta.
Llegir més sobre: Esmalt base – textures
,

en: SPRAY EQUIPMENT

es: ESPRAY EQUIPAMIENTO

a) Polvoritzador; ampolla manual de plàstic, útil per humitejar l’argila i humitejar l’esmalt base, quan està massa sec per decorar.
b) Pistola polvoritzadora per succió. La pintura s’aplica per l’aire comprimit que prové d’un compressor, d’aquesta manera s’obté una perfecta aplicació. El dipòsit contenidor de líquid esta a baix.
c) Polvoritzador bucal. Té una aplicació limitada, és solament per a petits detalls o fixar colors abans del bescuit.


d) Pistola polvoritzadora amb dipòsit de gravetat és controlada amb la mà i es pot ajustar la pressió.
e) Mànega amb pistola en el capçal, s’ha de connectar al compressor.
f) Desplegament de la pistola per polvoritzar, dipòsit, tapa, filtre i rosca.
g) Compressor compacte de 25 litres. Amb regulador de pressió i d’aire.

en: CRACKS - In pottery.

es: GRIETAS - En cerámica.

Feu clic al títol per veure més imatges

Les esquerdes són fruit d’un fracàs en un material sòlid de ceràmica, com l’argila seca, el bescuit i els esmalts cuits. És un espai molt fi, que acostuma a ser tan prim com una línia de llapis. És el principi de la separació d’una peça, i si s’empeny cap al costat oposat, es trencarà en dos o més trossos. En l’argila seca o bescuitada, les fallides es poden atribuir a diferents causes: s’ha assecat massa ràpid, la contracció i expansió, si es barregen diferents argiles, si s’agrega la mateixa argila però de diferents consistències, si s’uneix un tros d’argila prima a una peça més gruixuda, quan s’afegeixen elements com nases o peus, per una cocció molt ràpida durant les primeres hores, quan el material no està prou sec quan es cou.
Cal recordar; que les peces poden estar trencades sense que sigui visible, s’ha de fer sonar cada peça abans de començar a decorar, fins i tot, les fabricades industrialment i que es coneix com a escantell

Esquerdes en els esmalts, són causades generalment per l’encongiment, o quan el bescuit es contreu més que l’esmalt o a l’inrevés. Això succeeix durant la cocció i normalment es pot veure; com es mostra a la foto, a vegades, en un objecte comprat, les esquerdes no comencen a aparèixer fins al cap de molt temps. Les esquerdes formen petits troços que cauen o poden treure’s lliscant un ganivet per sota. La reparació és impossible, ja que continua apareixent a altres llocs.

Llegir més sobre: So de Plats / So de Rajoles

en: SLOP

es: SALPICAR

Esquitxar és un esmalt diferent a la base que es barreja amb aigua i s’aplica sobre la peça quan la base està seca. Les esquitxades romanen en la superfície per la cocció.

en: SPATTERING

es: SALPICAR

Feu clic al títol per veure més imatges

Esquitxar és abocar substàncies com engalba, esmalt base o esmalts de color sobre una peça, deixant una textura irregular. S’utilitzen diferents utensilis per crear la textura; aerògraf elèctric, pipeta bucal, raspall de dents, etc. Per preparar superfícies irregulars grans, un pinzell fet de fulles de palma va molt be. L’esquitxada es pot combinar amb altres mètodes i donar textures a espais grans d’un sol color.
Llegir més sobre: Esmalt base – textures

en: PLATE Shelves

es: ESTANTES PAR A PLATOS

Estants per a plats: Es fabriquen amb una corba per aguantar els plats salvant espai, i funcionen si es treballa amb molts de plats que tinguin la forma, sobreposant-se l’un damunt l’altra gracies als tubs que els subjecten.
Llegir més sobre: Carregar (c) Peces decorades

en: TIN OXIDE

es: ESTAÑO - Óxido

L’estany, es un mineral que s’obté a partir d’un procés manipulat.
L’estany s’utilitza en la ceràmica per a la fabricació dels esmalts. La seva funció és la de blanquejar als esmalt. En alta temperatura, la proporció del percentatge és més alt que en baixa temperatura

en: PULLING

es: ESTIRAR

Estirar, és sostenir l’argila entre les mans, tirar cap avall amb una mà, lenta i uniformement per convertir-la en un cilindre llarg, després, pressionar i marcar per donar forma. Es pot afegir al cos principal per fer una nansa. Una altra forma és afegir primer l’argila a la gerra i després estirar-la.
Llegir més sobre: Nanses / Nanses – Estiratge / Nanses – En forma d’anella / Nanses – Anella estirada

en: FLUTING - Cutting grooves into clay.

es: ESTRIAR - cortar ranuras en la arcilla

Feu clic al títol per veure més imatges

Estriar, és tallar ranures per decorar una peça en una superfície d’argila. Es realitzen quan l’argila aquesta en duresa de cuir. És més fàcil treballar sobre els objectes rectes, ja que les ranures són de la mateixa amplada de dalt abaix. Quan es fan estries, hauria d’usar un llistó o un pont per estabilitzar les mans.
Existeixen eines especials per estriar que es denominen

en: EUTECTIC

es: EUTECTICO

Eutèctic, és la barreja de dos components o materials, en la qual, un d’ells té un punt de fusió més baix que l’altre i això fa que es fongui. Sovint és una anomalia
Pot ser un defecte, o es pot fer expressament per aconseguir una deformació tèrmica.

en: EXPANSION

es: EXPANSIÓN

Expansió: la majoria dels materials s’expandeixen amb la calor i es contreuen quan es refreden. L’argila es va reduint durant la cocció fins que arriba a la temperatura programada. Quan es refreda ja no canvia, però l’esmalt encara por reduir; si l’equilibri entre els dos no és correcte. Aquesta diferència entre el bescuit i l’esmalt és la causa del craquelat.

en: THERMAL EXPANSION

es: EXPANSIÓN TÉRMICA

L’expansió tèrmica, és la relació de volum i mida d’un material ceràmic segons la temperatura. Com més s’expandeix durant l’escalfament, més es contraurà mentre es refreda. Quan es cou l’argila, escultura o un treball en relleu d’una sola peça que té diferents grossors, el canvi de temperatura ha de ser lent perquè l’expansió i contracció no sigui massa abrupta, les parts més fines s’escalfaran i refredaran més ràpidament que les parts gruixudes.

en: DISPLAYING

es: EXPOSITOR

Exposar, és ensenyar, exhibir o fer visible l’obra. Si treballa la ceràmica com un negoci, s’ha de mostrar de manera atractiva, a l’estudi o a les botigues on es ven, i explicar als clients com ho han d’exposar. Rajoles i plaques no poden posar-se un damunt de l’altre, perquè no es veuen i no es vendran!

en: DISPLAYING TILES

es: EXPOSITOR DE AZULEJOS

Feu clic al títol per veure més imatges

Mostra de rajoles de dissenys individuals: la foto ensenya una paret amb quadres i ens demostra que és possible exposar una gran quantitat de rajoles sense ocupar molt espai. Aquest mètode permet posar i treure els quadres de forma individual.
Paret mostrant rajoles – vista lateral

L’espai sota la barra que passa sobre la part superior de la rajola ha de ser prou gran perquè es pugui moure al llarg de la barra inferior. Quan la peça estigui en el seu lloc, la fusta sobresurt i la sosté.

Per posar i treure les rajoles
Fer lliscar la rajola cap amunt i després cap avall sobre la vora inferior, fins que queda col•locada. La mida de l’espai que queda en la part superior ha de calcular-se de manera que la rajola es pugui aixecar per treure-la després sobre la vora inferior. La mida exacta haurà de calcular-se tenint en compte que la barra que es superposa a les rajoles sigui més petita, per tal de no tapar massa el disseny.

en: DISPLAYING TILES AND PLATES

es: EXPOSITOR DE AZULEJOS Y PLATOS

Feu clic al títol per veure més imatges

Mostra de plats i rajoles: Hi ha diferents tipus de plaques segons les mides i formes. Cobrir les parets amb fusta blanca, d’un costat a un altre i el més alta possible. Un cop fixada, s’ha de calcular on es volen els plats i marcar el lloc; es posa un clau a 45º per penjar la placa. Això és ràpid i pràctic, perquè si s’ha de canviar de lloc, només s’ha de treure el clau i moure-ho, no cal fer forats, ganxos,etc.

Exposició de dissenys de quatre o més rajoles: És recomanable no muntar o emmarcar un disseny de rajola, això dependrà del gust del client i on vulguin posar-ho. És millor construir un suport de rajoles. Fer una falsa paret forta i segura de fusta a l’alçada necessària, donar-li una lleugera inclinació i en la part inferior, col•locar una barra de fusta, aproximadament de 1 ½ cm. d’amplada. Això permet recolzar les rajoles quan estan posades. Pot veure’s en la segona meitat de la foto de dalt.

en: DISPLAYING SHELVES FOR TILES

es: EXPOSITOR PARA AZULEJOS

Feu clic al títol per veure més imatges

Mostra de les rajoles en els prestatges: La foto mostra els prestatges de rajoles, a la sala d’exposició del nostre estudi, dissenyat per emmagatzemar i exposar quadres. Tots ells són mòbils, per tant, l’espai entre ells pot canviar. Hi ha lloc per 15 rajoles darrere del prestatge de la foto. El dibuix mostra la vista lateral de l’expositor.

en: BURNING OUT

es: EXTINGUIR

Feu clic al títol per veure més imatges

Extingir: es produeix quan una substància en un objecte que s’està coent té menor punt de fusió que la ceramica i desapareix. Això pot ser perjudicial o ser utilitzat de manera constructiva.

En el disseny que es mostra a la foto de baix, els contorns van ser pintats amb vernís sintètic sobre les rajoles en estat de bescuit Cada espai es va emplenar amb un color. Les línies ajuden a mantenir els colors separats i quan es porta a la cocció el vernís es crema, deixant el color i els contorns del bescuit a la vista.

Els productes naturals com l’oli vegetal, vernissos i coles s’utilitzen per adherir els colors en una base que ja s’ha esmaltat. Actuen com un aglutinant durant la decoració.

Arròs, pètals, etc. es poden barrejar amb l’argila o esmalts per formar patrons i quan es couen, s’extingeixen, deixant la seva forma marcada. Llegir mès sobre: Corda Seca

en: EXTRUSION - Forcing clay through different objects.

es: EXTRUSIÓN - Forzar la arcilla a través de un troquel.

L’extrusió és fer passar l’argila a través de diferents objectes, tubs, malles de filferro, utensilis de cuina, etc.o per mitjà d’un disc (encuny). Amb això, l’argila surt com un tub en la forma del disc. Els motlles tenen un disseny especial i poden ser buits o sòlids. Els sòlids s’utilitzen per a la decoració i per fer nanses

en: EXTRUDER (1) Machine to press and form coils of clay.

es: EXTRUSORA (1) Máquina que empuja o comprime la arcilla.

Extrusora: Hi ha dos tipus diferents d’extrusores, poden funcionar elèctricament o a mà i cadascun d’ells té moltes variacions.

Extrusora controlada a mà, passa l’argila ben pastada a través d’un tub formant rotllos que s’usen per fer nanses, aplicar en decoració o fer rotllos.

Extrusora elèctrica, és una màquina que comprimeix i recupera l’argila perquè pugui utilitzar-se de nou, dóna plasticitat i facilita el pastat. Comprimeix l’argila convertint-la en un tub sòlid, és a dir un rotllo. Existeixen diferents formes i mides, per a empreses industrials són grans i petites per a tallers o escoles.

Nota: Las extrusoras eléctricos también son conocidos como Molins d’argila

Llegir més sobre: Les següents seccions tracten sobre extrusores; Extrusor (a) Manual / Extrusor (b) Elèctric / Extrusor (c) Com mantenir-ho net.

en: EXTRUDER (a) Manual to form coils for handle and applied decorating.

es: EXTRUSORA (a) Máquina para formar churros para asas o decoración aplicada..

Feu clic al títol per veure més imatges

L’extrusora és una maquina que fa passar l’argila a través d’un tub formant rotllos usats per fer nanses per a gerros, tasses, teteres o com a decoració afegida. Hi ha diferents formes per subjectar-les o afegir-les a una taula o paret. S’usen amb diferents embocadures, que són discos metàl•lics amb espais oberts per extreure rotllos de diferents formes. L’argila utilitzada ha de ser neta i ben pastada.

A continuació s’explica cada il•lustració.
1) Mostra com el tub arrossega l’argila a través de l’embocadura
2) Dóna els noms i mostra cada secció d’una extrusora
3) Xeringa extrusora. L’embocadura està enroscada a la part inferior, el tub s’omple d’argila i en baixar la manilla s’expulsa el rotllo a través de la xeringa.
4) Extrusora de taula. Està unida fortament a una taula o prestatge que sobrepassa deixant espai, perquè el rotllo pugui passar. La maneta està ajustada a un cargol llarg amb un disc a l’extrem. El tub s’omple amb argila, es gira la maneta que empeny el disc cap avall del tub fins a tocar l’argila apretant cap avall i cap a fora, formant-se un rotllo.
5) Extrusora d’argila amb gallet. La pressió sobre el gallet empeny cap avall i fa girar el cargol empenyent el percutor a través del tub, traient l’argila a través de l’embocadura.

Consells
No s’ha de deixar que l’argila s’endureixi a l’interior del tub, comenci el procés de neteja tan aviat com hagi acabat i posi gotes d’oli sovint sobre el cargol.

Nota: Es diuen de diferent manera, en el Diccionari, els noms estan ordenats correctament amb una curta explicació i units a aquest article. Caixa de Punts i Molí de Guatas són noms diferents usats per al mateix producte. Fotos cedides per. Ceramic Material

Llegir més sobre: Extrusora (1) / Extrusor (b) Elèctric / Extrusor (c) Com mantenir-ho net.

en: EXTRUDER (b) Electric for compressing and recuperating clay.

es: EXTRUSORA (b) Máquinas eléctricas para comprimir y recuperar la arcilla.

Feu clic al títol per veure més imatges

La extrusora és una màquina per pastar i recuperar l’argila, perquè es pugui tornar a fer servir. Hi ha molts tipus d’extrusores, per a les empreses industrials són grans i per als tallers d’artesans són més petites. Es fan per a la barreja d’argila en un estat utilitzable i expulsant-ho en bobines de diverses mides.

Les pastadores només s’ha d’utilitzar per a un tipus d’argila, no han de barrejar-se si no estan molt netes, perquè es contaminen les argiles. Quan l’argila està massa humida cal deixar-la assecar abans de passar-la per la galetera.

Les grans indústries les utilitzen en les etapes finals de la fabricació de l’argila. L’argila que s’extreu de la terra, s’asseca, es passa pel tamís de malles fines, es barreja amb aigua, es cola de nou, es deixa assecar fins a un estat mal•leable, llavors es passa per l’extrusora.
Aquestes fotos mostren una de les més petites, és simple i bona, amb un braç que empeny l’argila fins que surt pel filtre. Moltes es fan amb tall automàtic.

La boca s’omple de fang, amb la palanca s’empeny cap avall, això obliga a l’argila a passar a través de les turbines de barreja, a continuació, la tapa s’aixeca i es posa més argila. Això es va repetint i la pressió empeny el fang fins que surt per la part davantera, es pot tallar en la longitud necessària amb un tallador de filferro.

Leer más sobre: Extrusora (1) / Extrusora (a) Manual / Extrusor (c) Manteniment

en: EXTRUDER (c) Keeping the clay damp.

es: EXTRUSORA (c) Conservación de la arcilla húmeda.

Feu clic al títol per veure més imatges

Com mantenir una extrusora petita en bones condicions quan no s’utilitza?

Quan no està funcionant, sempre queda fang dins en la màquina, ha de protegir-se, perquè no sempre es manté tou, cal procurar que no s’assequi i s’endureixi.
a) L’exterior de l’extrusora preparada i ben tapada. La boca, on surt la bobina té una tapa de plàstic, però és insuficient, és convenient posar un drap humit entre la tapa i el fang i cobrir-la exteriorment amb plàstic ben lligat, per conservar el fang de sortida.
b) A l’interior. Posar una bossa de plàstic a l’interior del coll, empenyent-ho en la mesura del possible, acoblant-la a les parets interiors perquè quedi sense aire. Posar un drap humit en una altra bossa de plàstic, tancar-la i deixar-la a l’interior. Això evitarà que el fang s’assequi, ocasionalment, si no s’usa sovint cal humitejar el drap.

Llegir més sobre: Extrusora (1) / Extrusor (a) Manual / Extrusor (b) Elèctric