Diccionari de ceràmica

per Susan Mussi

RAKU

en: RAKU

es: RAKU

Raku és una tècnica oriental del segle XVI, es creu que és originària de Corea, encara que prospero a Japó i s’ha estès per tot el món, es va crear per a la cerimònia del te.

La paraula Raku significa “felicitat”. És un mètode de creació d’efectes de colors i textures amb esmalts o simplement amb fum, de cocció i refredament ràpid roent del forn. L’argila utilitzada pel Raku ha de preparar-se amb un alt percentatge de sorra o xamota per resistir el canvi ràpid de les temperatures extremes. Una bona elecció de l’argila a utilitzar ens disminuirà en molt el risc de trencaments.

La cocció de l’esmalt es realitza en forns de gas o llenya. Esmalts i colorants de Raku es couen des de 800 º C fins a 1000 º C en cocció ràpida, podent aconseguir la seva temperatura en 15 a 30 minuts. Arribats a aquesta temperatura s’obre el forn i la peça que està roent es treu a l’exterior.

Una vegada allí s’exposa a l’aire, s’introdueix en una galleda de metall amb serradures, fulles seques o palla durant un curt temps, el suficient perquè la reducció i el fum penetrin en la peça, transformant els colors i realçant el clivellats de l’esmalt produït pel xoc tèrmic, acabat molt característic en els esmalts d’aquesta tècnica. Posteriorment es refreden les peces en un recipient amb aigua, en finalitzar cal rentar-les i netejar el fum que s’adhereix a l’esmalt.

A més de l’acabat amb esmalt clàssic, brillant i clivellat, hi ha també la tècnica del Raku nu, en el qual mitjançant un engalba que no s’adaptarà bé al suport, saltarà de l’esmalt al final del procés, quedant tan sols en la peça i els dibuixos produïts pel fum, ja siguin provocats per l’atzar (clivellats) o per la intervenció del ceramista.

Existeix també la tècnica coneguda com a Coure mat, en la qual mitjançant un esmalt sobresaturat de coure s’aconsegueix un acabat mat i amb tota l’àmplia gamma de colors que desenvolupa el coure en una atmosfera reductora.

El forn pot ser de càrrega frontal o superior, encara que el més recomanat és aquell que el cos del forn, per mitjà de corrioles, es desplaça cap amunt, quedant les peces sobre la solera fàcilment manipulables. El procediment produeix fum, i cal fer-ho a l’aire lliure. Per treure les peces del forn cal utilitzar tenalles llargues i protegir-se amb ulleres i guants tèrmics.

Autora – Ramón Fort