ESMALT SALÍ
en: SALT GLAZE
es: ESMALTE SALINO
Esmalt salí. La ceràmica que es refereix a l’esmalt a la sal, es quan s’afegeix sal comuna (clorur de sodi), en la càmera del forn calent. El sodi actua com fundent i reacciona amb la sílice de l’argila. Una peça típica d’esmalt salí té un acabat vitri i lleugerament amb una textura de pell de taronja, que millora el color natural.
Procés tècnic
Els vapors de sal tenen un efecte de fundent sobre l’argila de gres amb la calor. La sal o clorur sòdic, s’introdueix en el forn al voltant de 900ºC (1660 graus F), a través dels espiells o altres obertures, en forma de sal fina, gruixuda o de roca. La volatilització de la sal acaba a la temperatura de vitrificació de l’argila, aproximadament sobre 1280 ºC (2350ºF), a aquesta temperatura els vapors se sodi, s’uneixen al cos ceràmic, creant uns efectes de pell de taronja, molt clàssics en els esmalts salins.
Les coccions d’esmalts salins, s’alternen en oxidació i reducció. L’enfornada s’ha de fer a l’aire lliure i el forn ha de ser especial per a cocció de sal ja que la sal és molt corrosiva. La introducció de sal en una cuita pot ser de fins a 8 vegades. Generalment es fabriquen unes espàtules o culleres llargues de refractari per introduir la sal en el forn que s’ha de carregar de manera que els vapors de sodi, emboliquin a tota la peça.
La sal també es pot utilitzar com a element decoratiu en atuells. Les peces en bescuit es poden remullar en salmorra (aigua amb una alta concentració de sal), per crear textures salines. Cordes i altres materials també es poden remullar en aigua salada i embolicar el bescuit. També, es pot afegir sal en l’engalba, o es pot escampar sal sobre les peces de bescuit.
Un mètode relacionat, es diu crema amb sodi, carbonat de sodi (Na2CO3) o bicarbonat de sodi (NaHCO3) que substitueixen a la sal i és una alternativa en creixement. A diferència de la sal, el sodi ha d’introduir-se de manera que s’apliqui al voltant de la peça, es pot polvoritzar. L’esmalt de sodi produeix resultats similars a l’esmalt salí, amb subtils diferències en la textura i el color.
Ceràmica salina, La primera producció coneguda de gres data al voltant del segle XV de procedència anònima a Alemanya, quan un terrisser va llançar sal en el forn, mentre estava fent una cuita, en obrir el forn es va trobar un acabat transparent i cristal•lí. Va ser una reacció entre la sal i la sílice de l’argila. Però va ésser durant el segle XVII, que els terrissers anglesos van importar aquesta tècnica d’Alemanya i la van fer prosperar. Al mateix segle alguns terrissaires alemanys, van emigrar a Estats Units i van aplicar els seus coneixements salins sobre pisa, rivalitzant amb la producció fabricada a Anglaterra. L’esmalt salí, va començar a conèixer-se a Japó a través de la col•laboració dels ceramistes Shoji Hamada i el britànic Bernard Leach.
