KANNA
en: KANNA
es: KANNA
Feu clic al títol per veure més imatges
La Kanna o tobikanna, És una tècnica japonesa. Significa “Salt del ferro”
És una textura que solament és possible realitzar-la amb peces fetes amb torn.
Consisteix a crear en la superfície de les peces de ceràmica, un gravat repetit, incís i continu al voltant de la peça, mitjançant una eina concreta de metall flexible, efectuat sempre aprofitant el gir ràpid del torn.
És important tenir l’argila en l’estat d’humitat just, perquè si està massa tova l’eina solament rebaixarà i si està molt dur no tallaria amb suficient profunditat, creant un patró repetit feble.
Mètode de treball:
Una vegada re tornejada o polida la peça de ceràmica, tornar-la a centrar en el torn. A continuació mantenir l’eina amb fermesa entre els dits i recolzant el braç fixament, començar a devastar tocant amb la punta de l’eina, quan noti una vibració forta, és que s’està creant el patró de la Kanna. Moure l’eina cap amunt i cap avall o canviant l’angle, la velocitat del torn o la pressió de l’eina. Tot afecta al resultat final.
Com que no es pot veure el patró que s’està creant, a causa de la velocitat del torn, és possible que de tant en tant vulgui parar el torn per comprovar el resultat. En fer aquest atur i reiniciar la incisió, el patró canvia, mai continuarà el gravat.
Mètodes decoratius.
1) Aplicar l’engalba sobre la peça, quan hagi perdut la lluentor del i la pugui tocar la peça sense danyar-la, posar-la en el torn sobre un pastó i començar per a dalt o a baix a aplicar l’eina que toqui en principi suaument.
2) Una vegada realitzada la decoració sobre l’argila nua, es pot aplicar òxids o engalbes en els solcs. Quan estiguin prou secs, passar una fulla o metall molt fi perquè quedin nítids.
3) Després de bescuitar, es pot aplicar un vernís transparent que cobreixi la superfície per accentuar els efectes dels solcs, o bé aplicar un esmalt que ressaltarà també la textura.
Herramientas.
Eines.
Es poden fabricar les pròpies eines, o comprar-les.
Les eines han de ser prou flexibles per crear el patró en el moviment del torn.
Amb unes tisores de tallar llaunes i uns guants, retallar les formes desitjades amb restes o tapadores de llaunes, alumini o acer flexible, trossos de fleix, etc.
Les fulles d’afaitar també funcionen sempre que una de les parts estigui retallada en forma arrodonida. Protegir amb cinta aïllant la part oposada per evitar que sigui tallant i poder pressionar més en fer les incisions.
Nota: Cal tenir precaució amb has eines per evitar talls en la pell, perquè no es pot oblidar que s’està decorant amb utensilis tallants i a la màxima velocitat del torn.
Consells.
No és una tècnica decorativa fàcil, requereix un temps d’aprenentatge per gravar, un domini del torn i les eines adequades. Quan un aconsegueix el resultat desitjat, vibra com la peça de ceràmica. Cada Kanna té un efecte diferent, és gairebé impossible crear dues peces iguals, El ceramista japonès Shigeo Shiga va ser un gran mestre d’aquesta tècnica.
Fotos cedides per: Nuria Pié, Shigeo Shiga, Ellen Rijsdorp, Monona Álvarez.
Enllaço autora – Nuria Pié
