MAJÒLICA: 2a - Història
Els àrabs van conquerir Espanya al 714 dC, però els coneixements tècnics sobre la decoració amb ceràmica no van arribar fins a tres segles més tard. Segons sembla va començar a principis del segle IX a l’ Iraq, a les ciutats Basra i Chuff. En Samarra, una ciutat a cent cinquanta quilòmetres de Bagdad, durant aquell segle, es van començar a produir grans quantitats de ceràmica i el seu treball s’exportava a l’Oest, cap a Alger i també a l’Est cap a Pèrsia, on s’han trobat restes d’aquells treballs.
En 969 dC, els Fatimites, la capital dels quals estava prop de Kairouan, actualment Tunísia, van conquistar Fustat que van dominar durant dos-cents anys reconstruint completament la ciutat. Fustat és el nom antic del Caire, Egipte, i es va transformar en un encreuament de camins central per al món àrab. Tenia Pèrsia i Aràbia a un costat i el Mediterrani i Àfrica a l’altre i el coll del Nil com a port per tot el Mediterrani i la resta d’Europa, es va transformar en una ciutat molt important, que proporcionava treball a constructors i artesans, que feien treballs d’alt nivell que exportava a altres països. Es vaig creu que és allí on va començar la Majòlica, traslladant-la després a Europa, començant a Màlaga, que era llavors el port principal de l’Espanya Islàmica, la capital de la qual era Granada.
A causa de les guerres contínues després de l’ocupació dels Fatimites, durant els segles X i XI, els artistes de Fustat es van veure obligats a marxar-se per sobreviure. El setge de 1169 dC va portar a la destrucció de la ciutat i al col•lapse de la dinastia dels Fatimites. Els artesans van perdre als seus patrons i cap al final del segle XII aquella tradició hi havia pràcticament desaparegut. Es creu que es va portar a Màlaga des d’Egipte, gràcies als assentaments musulmans a les illes mediterrànies, que eren la ruta habitual entre ambdues ciutats. Mallorca era l’illa pel que sembla, es va crear el nom.
Boabdil, l’últim rei àrab, tenia vuit anys quan es va coronar com a líder del món àrab a Espanya. Això va ser el principi dels assentaments àrabs i del seu declivi econòmic, la indústria ceràmica de Màlaga, que ja s’havia traslladat a València, on els primers vestigis de la mateixa van aparèixer a Manises. A la fi del segle XIV, s’havia convertit en una florent indústria, que encara usava els mètodes de fabricació àrabs, així com els seus escrits tradicionals i simbolismes decoratius.
Va començar a fabricar-les en altres ciutats, com Talavera de la Reina i Barcelona. El comerç estava en mans de mercaders locals, però els artesans moros que s’havien marxat d’Andalusia per poder viure i treballar en el pròsper i pacífic regne cristià, van fer que la continuació fos possible. El nombre de fabricants va augmentar, doncs el treball es feia no solament per a les famílies riques, sinó també per a mercaders, ciutadans, comunitats religioses i s’exportava al Mediterrani i els Països Baixos. A causa d’aquesta expansió les tradicions decoratives mores van canviar gradualment a motius cristians. La vella mercaderia d’or vermell canviava gradualment a causa de l’increment de la producció i al descens del preu dels materials; els colors es podien fabricar sense necessitat de metalls preciosos. Els plats, pots, rajoles per a parets, paviments i sostres ja s’estaven fent amb el color blau, era un color predominant i molt popular.
Les rajoles d’esglésies i cases privades mostraven ja amb imatges figuratives, i s’estava transformant en un mètode il•lustratiu d’informació per al públic majoritàriament poc il•lustrat. Les decoracions en les parets de les esglésies mostraven històries bíbliques, els pots de farmàcia estaven decorats amb plantes amb els seus noms en llatí, es mostraven així mateix artistes i treballadors fent els seus oficis diaris. Altres rajoles mostraven el procés de la producció de vi, pa, oli i moltes altres especialitats.
En 1492 va arribar la Reconquesta que va transformar als musulmans en la minoria estrangera a Espanya. En 1606 la Inquisició va significar la desaparició absoluta de la població musulmana, la qual cosa va afectar a moltes famílies que durant segles s’havien dedicat a l’escultura, pelleteria, fosa, construcció, ceràmica i molts altres oficis, a causa de la qual cosa i de la competència d’altres països la indústria de la ceràmica espanyola es va veure greument afectada.
El Mètode Majòlica va començar a produir-se a Itàlia sota el nom de Maiolica, ja que en italià la “j” no existeix. A l’inici va estar molt influenciat per l’estil valencià, el fons blanc, figures d’animals i vores, però no va trigar a modificar-se aquest estil, començant a crear preciosos i diferents dissenys i colors. Usaven un fons fosc i els colors d’una forma més subtil van aconseguir perfeccionar les seves obres, que contrastaven amb les pinzellades més lliures usades pels espanyols. Al segle XVI es va estendre a altres parts d’Europa: Holanda, on es coneixia com Delft, a França com Pisa i a Anglaterra al segle XVII on va perdurar durant uns cent cinquanta anys, es coneixia sota el nom de Lambeth i actualment es denomina Majòlica.
Espanya es va veure afectada pel desastre de les guerres napoleòniques al segle XIX i el principi de la revolució industrial. A Anglaterra les calques es van inventar en 1750, al mateix temps que altres països com França i Estats Units, usant el Mètode Majòlica, van començar a desenvolupar les maneres industrials de la producció en massa, fabricant gerros, plats, escultures i rajoles. Aquesta indústria es va desenvolupar en moltes parts d’Anglaterra, la principal ciutat sobre aquest tema va ser Stoke-on-Trent en Staffordshire.
La primera Fira Industrial del món va tenir lloc a Londres en 1851, amb un gran èxit internacional que va influir sobre molts oficis de forma industrial i artística, desenvolupant nous dissenys i mètodes de treball. Això va durar fins a 1910 i en l’actualitat qualsevol peça fabricada durant aquell temps s’ha transformat en un trofeu per als col•leccionistes. El curiós va ser que a Espanya, durant aquest període, l’únic gran comerç industrial de ceràmica es va iniciar usant els mètodes i dissenys clàssics a Talavera, en 1908, amb el nom Ruiz de Lluna, que era el seu propietari. Aviat va ser reconegut internacionalment exportant a Amèrica i moltes altres parts del món. El taller es va tancar en 1951, però la ciutat gaudeix en l’actualitat d’un magnífic museu que mostra el treball de l’empresa i la col•lecció privada de l’amo, recol•lectada durant tota la seva vida. Actualment totes les fàbriques són industrials i no com abans que donaven treball a centenars d’empleats que treballaven a mà, afortunadament encara existeix alguna empresa que segueix amb l’antic mètode clàssic.
