TORN (b) l'evolució en la ceràmica
en: WHEEL (b) Its evolution with pottery
es: TORNO (b) la evolución en la cerámica
El torn en ceràmica, és un instrument o màquina usada per donar forma o decorar la superfície de les peces de ceràmica. Existeixen tres mètodes, classificats segons la manera de girar la roda; amb la mà, amb el peu o amb electricitat. Segons sembla el sistema va evolucionar de la tècnica de caragolar l’argila, que consistia a enrotllar-la en forma de tubs llargs, sòlids i estrets formant cercles, que s’amuntegaven engrandint-se per formar a les parets d’una gerra, que després mitjançant el pentinat s’unien donant forma a la peça, la qual cosa es coneix com: bobinatge
Llegir més sobre: XURROS – Construcció amb xurros
Abans, l’argila es col•locava damunt de plaques rodones de fusta per poder treballar, la qual cosa permetia al ceramista girar la fusta o la roda sense haver de caminar al seu voltant per afegir rotllos d’argila per donar forma a la peça en què estava treballant. Segons sembla est va ser el principi del torn del terrissaire. El proper pas va ser inventar com girar la roda, la qual cosa pel que sembla va evolucionar de les rodes de carro; dues rodes amb un eix vertical giratori fetes a la mida apropiada per treballar la ceràmica. Això va evolucionar de manera que la roda inferior la movia el peu, l’eix era el suport de l’altra roda en la part superior.
Després va arribar el gran invent de la roda volant que permetia seguir girant-la, usant el peu, la qual cosa permetia que ambdues mans poguessin treballar l’argila. Finalment va ser l’electricitat, la que va fer girar la roda, fins aleshores controlada pel peu del terrissaire.
Les rodes són discs plans que giren horitzontalment sobre un pivot. Estan fetes amb línies circulars dentades que permeten centrar l’argila i es coneixen com a caps de roda.
Link to Wheels- Robert Compton Pottery
