Diccionari de ceràmica

per Susan Mussi

FOTO CERÀMICA

en: PHOTO CERAMIC

es: FOTO CERÁMICA

Nom utilitzat per denominar al procés fotogràfic aplicat a la ceràmica. Les primeres proves foto ceràmiques van ser en realitzades a França per Lafon de Camarsac (1821-1905) i daten de 1851. La novetat va ser la inclusió en la capa sensible de colors ceràmics que formaven una imatge vitrificada permanent. El procediment va ser comercialitzat per a joieria, rellotgeria i retrats reemplaçant a la “pintura sobre esmalt”, que eren de molt complexa realització per la seva minuciositat i mida petita. Per aquesta època també va començar l’ús funerari de la fotocerámica per la seva perdurabilitat en el temps i la intempèrie. Mathieu Deroche, Lafon de Camarsac i Guyot , han estat els fotoceramistas més destacats de l’època, capaços de crear retrats fotogràfics sobre esmalt amb dimensió artística, a causa dels seus antecedents com a retratistes en miniatura sobre esmalt.

D’aquesta època daten els dos mètodes més antics i tradicionals de Fotocerámica:

1) El procés de goma bicromatada directa: aquest procediment s’aplica directament sobre la ceràmica bescuitada o esmaltada. Es prepara una emulsió fotosensible amb 2 parts de bicromat d’amoni o potassi, 2 parts de col•loide (goma aràbiga, o alcohol de polivinil, ou, o gelatina, o sucre) 1 part d’aigua destil•lada, 1 part de colorant ceràmic (pigments o òxids) 1 part de fundent. Una vegada emulsionada la superfície ceràmica s’exposa a la llum UV (sol o llum) amb una pel•lícula en negatiu per contacte directe amb aquesta superfície. La insolació és aproximadament entre 15 a 20 minuts, depenent de la potència de la llum o de l’època de l’any i del sol. Després la imatge és revelada amb aigua rentant les parts de l’emulsió que no van ser exposades a la llum, per tant apareix la imatge en positiu atès que les seves parts romanen fixes i insolubles on ha actuat la llum.

2) El procés tradicional de goma bicromatada indirecta: aquest procediment es realitza sobre un vidre i després és transportat a la superfície ceràmica per això es diu indirecte. Es prepara una emulsió fotosensible amb 2 parts de sucre, 1 part de goma aràbiga, 1 part de dextrina i 1 part de bicromat d’amoni o potassi. Els elements s’uneixen en pols i després es barregen amb 6 parts d’aigua destil•lada. Aquesta emulsió es col•loca sobre un vidre, quan està seca, s’insola amb una pel•lícula en positiu per contacte. La insolació amb llum UV (sol o llum) és de 2 a 3 minuts. L’emulsió quedarà enganxosa en les parts on no ha passat la llum i per contra, quedarà fixa i seca on la llum ha actuat. Com es treballa amb una imatge en positiu, on queda enganxosa (és on es produeix la imatge que està latent) es passa el colorant ceràmic en pols amb pinzell o bé amb el dit acuradament. Aquesta enganxositat adherirà el colorant en pols i apareixerà la imatge amb tots els seus tons i mitjos tons. Finalment es passa una capa de col•loide i quan aquest està sec, es desenganxa del vidre en aigua i es transporta a la superfície ceràmica.

Cal aclarir dues qüestions importants:
• el bicromat o dicromat d’amoni o potassi és molt tòxic i ha de manipular-se amb molta cura. No aspirar, no ingerir, no tocar. Usar guants sempre.
• Aquests dos procediments descrits són solament dos dels processos antics més utilitzats, però van existir molts altres mètodes amb bicromats i amb sals fèrriques.

Cap a 1960 Kodak va fabricar un procediment de resines fotosensibles anomenat Cermifax que després es va comercialitzar durant diversos anys amb diferents noms com Decorem o Picceramic.
En els últims anys la tecnologia digital proposa un sistema de fotocerámica digital en format de calcomanies vitrificables. Les imatges des de l’ordinador s’envien a una impressora làser adaptada per a colors ceràmics (tòner ceràmic) i s’imprimeixen sobre un paper de calcomanies per després s’aplicar a la ceràmica esmaltada. Bàsicament els colors ceràmics (barreges de pigments i fundents) són mòlts i barrejats amb una resina en calent. En refredar-se aquesta barreja solidificada és polvoritzada a la mida adequada de la partícula del tòner (aprox. 5-6 microns). S’obtenen excel•lents resultats, atès que la gamma de colors és molt àmplia i la qualitat de superfície és molt bona. La cocció es realitza entre 850º i 900º C.
Autora – Graciela Olio.