Diccionari de ceràmica

per Susan Mussi

ÀMFORA

en: AMPHORA

es: ÁNFORA

Les àmfores son gerres que s’han trobat al voltant de la costa mediterrània i foren usades inicialment a principis del segle XV abans de C.. Tenen una base en punxa amb o sense nanses, poden ser de qualsevol mida i tenen un coll que pot ser de dues menes. Un forma una línia continua des de la part més ampla del cos fins el marge final del coll. L’altre es diferencia en que l’espatlla del cos arrodonit s’uneix a la part inferior del coll. Canvien molt en alçada des de 25cms fins a 2ms i es feien per guardar i transportar els raïms, olives, vi, oli, grans i moltes altres especialitats.

L’àmfora fou probablement feta originàriament amb el mètode de bobinat (colombin) i segurament després quan es començà a usar amb el torn amb el que de ben segur es fer la part superior formant el coll, les manilles i la meitat del cos que esdevé lleugerament estret a la base. Un cop acabada aquesta meitat l’argila es deixava endurir lo suficient per poder-la posar boca avall damunt d’un mandril pel coll, deixant un espai entre la marge del coll i el torn perquè no hagi de sostenir el pes del cos i no es deformi. Després s’ajunta el coll ja tornejat amb un forat de la mateixa mida que la base. Després es gira disminuint i suavitzant-se tots dos costats per poder ajuntar les dues parts. El coll fou estirat fins acabar en punxa. Si el coll era massa petit per que la ma podes treballar a l’interior, s’apressaven les dues parts i s’unien a fora.