Diccionari de ceràmica

per Susan Mussi

en: LAMBETH

es: LAMBETH

Lambeth era una ciutat fora de Londres, ara és un districte de Londres. Es va fer famós a la fi del segle XVII per la decoració de ceràmica de Majòlica, en aquell moment el mètode era conegut com Lambeth. A Anglaterra, també se’l coneix com Delftware, ja que es creu que va arribar a Anglaterra des de la ciutat de Delft als Països Baixos i Majòlica, el seu nom original en espanyol, i com es coneix als Estats Units.
Llegir més sobre: Majòlica: 2b – La seva Història a Espanya

en: COTTLE MOLD

es: LÁMINA PARA MOLDES

Làmina per a motlles, és un tros de cartró o plàstic que serveix per fer una paret al voltant del treball, quan es realitza un motlle. Llegir mès sobre: Motlle: 3 Làmines

en: LINE - Drawing

es: LINEAS - Dibujo

Les línies en les rajoles
Les línies poden ser contínues, rectes i de diferents amples i colors. Les línies estan en general a la mateixa distància i en paral•lel en la vora de la rajola, pot anar al voltant d’ells. Les línies en la cantonada es connecten i formen un angle de 90 º. Es pot començar amb qualsevol línia, col•locar tantes com es vulgui, de qualsevol ample o color, amb o sense àrees d’esmalt base entre elles. Quan una línia que es col•loca al voltant d’un objecte circular com un plat es diu bandejat.
Llegir més sobre: Sanefes (6) En rajoles

Marking the border lines by hand
A border line circumscribes the outside edge of a tile or a picture of many tiles. Mark the lines on with a pencil as a guide for painting. Use a very soft lead pencil, a 3B is good; this marks without damaging the glaze-base. Sharpen it and then rub one side of the lead on paper, so it flattens. Hold this part against the tile, at the distance you want the line to be drawn; with your thumb and first finger holding the pencil, use your second finger against the edge of the tile to control the distance: move your hand along the edge of the tile drawing the line. For a single tile design, rotate the tile and do all four sides. Put the tile on the stand and paint the lines, following the pencil lines. This can be used for designs of all sizes, just marking the side of the tile, which is on the outer edge of the design.

Marcant les línies de la vora amb la mà
La línia de vora, delimita la vora exterior d’una rajola o una decoració de moltes. Marcar les línies amb un llapis com una guia per pintar. Utilitzi un llapis molt suau amb punta aplanada, un 3B és bo, marcar sense danyar l’esmalt base. Sostenir la rajola, a la distància que vulgui dibuixar la línia, mantenir el llapis amb el dit polze i l’índex, mentre amb un altre dit es pressiona en la vora de la rajola per controlar la distància: moure la mà al llarg de la vora de la rajola dibuixant la línia. Per al disseny de només una rajola, girar-la i realitzar els quatre costats. Col•locar-la en el suport i pintar les línies, seguint les línies del llapis.

Pintant línies horitzontals i verticals
Pintar línies horitzontals, col•locar les rajoles que s’han de decorar en un suport i fer servir una barra per estabilitzar els moviments de la mà. Sostenir la barra amb una mà, recolzada contra el petit prestatge que suporta les rajoles. Amb el dit polze i índex sostenir el pinzell i amb el dit petit sostenir la barra. Amb l’altra mà moure la barra suaument cap a l’esquerra o dreta, en equilibri amb el prestatge perquè la mà que sosté el pinzell es mogui i traci la línia.

Pintar línies verticals
Sostenir la barra de la mateixa manera com s’ha descrit anteriorment. Després, moure la mà cap amunt i cap baix de la barra per pintar una línia vertical. Si troba que les línies verticals li són més difícils, només giri les rajoles per pintar horitzontalment. Es poden pintar directament o seguint les línies que prèviament s’han marcat amb el llapis.

en: LINES - Stenciling

es: LÍNEAS – PLANTILLAS

En plantilles s’explica com preparar el paper i retallar els dissenys.
A continuació s’explica com marcar una línia al voltant d’una rajola.

Mètode de treball
1) Es pot usar paper de plàstic o envernissat. El plàstic transparent és millor, es pot veure el treball, es neteja i asseca de pressa.
2) Tallar el paper a la mida precisa, que sigui prou gran per sobrepassar la rajola i mantenir-ho en el seu lloc mentre es pinta.
3) Fixar-ho sobre una superfície per retallar-ho i amb un retolador de punta fina dibuixar les línies de guia que són els tres costats de la rajola i el contorn del que s’ha de retallar. L’espai entre la vora de la rajola i la línia dibuixada ha de ser de 1cm., l’amplària de la línia 2mm i de longitud el que mesuri la rajola (en aquest cas són 13cm).
Nota: Aquestes mesures són correctes si s’està usant un color fort, però si és un color clar la línia ha de ser 2mm més curta, per evitar que les parts que se sobreposin s’enfosqueixin.
4) Paper adhesiu o esparadrap per unir el paper a la planxa de tall .

a) Usar una regla com a guia i amb un cúter o fulla metàl•lica de vora molt afinada, retallar el plàstic fent-ho passar entre ambdues línies.
b) Aixecar-ho i tallar-ho pel centre.
c) Doblegar tots dos extrems on s’uneixen i retallar-los.

d) Ajuntar dues rajoles, un a punt per pintar i l’altre de bescuit, la qual cosa evita que el paper es doblegui per la força de la pinzellada.
e) Línies de la plantilla pintades.
f) Posar la plantilla sobre la rajola per mantenir-ho en línia i en el seu lloc.

Noti: Barrejar la pintura amb un pinzell gran i recte i treure l’excés de pintura del mateix pressionant-ho sobre la vora del pot.
g) En marcar les línies, el millor és fer una pinzellada des del centre a un extrem.
h) Després des del centre a l’altre extrem.
i) Girar-ho i repetir la línia a cada costat.
j) Totes les línies ja pintades.

Llegir més sobre: Plantilla

en: PENCIL

es: LÁPIZ

Feu clic al títol per veure més imatges

1)*Llapis*, és un cilindre de fusta que conté una mina de grafit prima o un material colorant i s’utilitza per escriure o dibuixar.

2) Llapis ceràmics, són com a simples llapis de color, però fets especialment sobre bescuit. Quan el dibuix a llapis està acabat, ha de cobrir-se amb esmalt transparent i coure’s a 980 º C els colors clars, els foscos; com el negre, blau, verd i marró, poden arribar fins a 1250 ºC.

Els llapis es fabriquen de diferents maneres, segons siguin usats per dibuixar o escriure; de colors, carbó o plom, etc., aquestes parts es coneixen com el cor dels mateixos, porten una coberta protectora, generalment de fusta per evitar que es trenquin la mina o que embrutin les mans en usar-los. Es fabriquen amb diferents intensitats de duresa, des d’uns molt fins i duros a altres grans i tous. La punta del llapis en usar-se es desgasta i s’ha d’afilar tallant o pelant la coberta.

Nota: Els llapis de plom es coneixen encara amb aquest nom, però ja no es fabriquen perquè el plom és verinós, els usaven els romans per escriure sobre paletes cobertes de cera.

LLAPIS – aprofitar-los.
Aquestes fotos van ser preses en una escola de ceràmica, que fan servir molt els llapis per fer esbossos, al final de les classes es recullen i afilen i es col•loquen en el contenidor.
Per allargar la vida dels llapis, una bona idea és utilitzar un tub de plàstic d’uns 12 cm., s’introdueix el llapis empenyent i se segueixen usant.

en: PIN PENCIL

es: LAPIZ PARA PINCHAR

Feu clic al títol per veure més imatges

Llapis agulla, s’utilitza per fer forats en el dibuix de paper que s’ha de marcar sobre ceràmica. El mètode de marcar amb forats es coneix com a punxat. Mentre més fina es l’agulla, el forat serà més petit i el disseny es marcarà millor. Es pot utilitzar un llapis mecànic o fer un de propi.

Llapis agulla mecànica;
Amb unes alicates, tallar el cap de l’agulla, col•locar l’extrem sense punta en el portamines, de la mateixa manera que posaria una mina. És molt pràctic ja que l’agulla com la mina, es pot ocultar quan no s’utilitza i és segur.

Llapis agulla de Fusta;
1) Amb un llapis o una vareta de fusta, forçar una agulla en un extrem utilitzant unes alicates, tallar abans el seu cap.
2) Agafar una agulla, tallar el cap i enganxar l’extrem sense punta en el forat que haurà fet en el llistó de fusta, pressionar tant com sigui possible perquè estigui ferma. Per seguretat, quan no s’utilitza, punxar-la en una goma d’esborrar.
Llegir més sobre: Punxant

en: RIB

es: LENGÜETA de riñon

Les llengüetes són eines per a ceràmica fetes de plàstic, fusta, metall i cautxú i s’utilitzen per allisar l’argila mentre es gira amb una roda o modela. Originalment es deien “costelles” perquè eren dels ossos d’animals. Hi ha diverses mides i de consistències, dures o flexibles.
En anglès també se’ls coneix com els ronyons, perquè algunes com aquesta tenen la forma d’un ronyó humà. En espanyol i català tots dos tenen el mateix nom: Lengüeta i llengüeta, encara que la que hi ha en aqueta foto, tambè es coneix com a ronyó.
Llegir més sobre: Llengüetes

en: KIDNEY

es: LENGÜETAS


a) Diferents de fusta. b) Fabricat amb acer flexible. c) D’acer dur. d) de cautxú flexible per a les transferències. e) dentades raspadores, d’acer flexibles.

Llengüetes, hi ha de diferents formes i materials: de plàstic, acer, fusta i goma.. Les hi ha flexibles, rígides, llises i dentades S’utilitzen tornejar, modelar a mà, per netejar i suavitzar superfícies, també per a premsar d’argila en un motlle. Les de goma son per aplicar les calques

en: LETTERING - Trailing

es: PALABRAS- Reguero

LLETRES FETES A RAIG; el raig es pot fer sobre argila seca, bescuit o esmalt base. Es dibuixa amb cura el disseny de les paraules, que es pot fer amb un llapis sobre l’argila, bescuit, o esmalt base. També es pot marcar amb carbó vegetal, ja que cremen en la cocció. Si és una peça rodona petita, es pot utilitzar un torneta amb una barra per estabilitzar la mà. Saber com controlar la densitat de barbutina és molt important. Quan hagi acabat, l’argila o el bescuit es cobreix amb un vidriat transparent.

en: FETTLE / To

es: LIMAR

Llimar és corregir petites imperfeccions i defectes en molts productes diferents. També s’utilitza per retirar grumolls i llimar les rebaves que deixa un motlle on les peces de colada s’ajunten.
Llegir més sobre: Eina per llimar

en: FILING - With a tool

es: LIMANDO - Con un herramienta

Llimat: Consisteix en reduir la mida o suavitzar superfícies. Es pot fer amb paper de vidre, una forja o màquines elèctriques per a tallar, fabricades per poder treballar amb productes diferents;
fusta, vidre, argila etc. A la ceràmica s’usen per el bescuit, l’argila dura com el cuir i vidres fornejats.
Llegir mès sobre: Eina per llimar / Rajolas – Tallador elèctric / Tac d’escata

en: SMOOTH

es: LISO

Llis és una superfície de textura fina, lliure d’asprors.

en: SLATS

es: LISTONES

Llistons són de fustes primes, es col•loquen una a cada costat de l’argila, s’utilitzen com a guies per a l’altura quan s’aplana l’argila. Té diversos noms diferents, barres, barres guia.

en: GLOSS

es: BRILLO

Lluentor. Es refereix a l’acabat brillant d’un esmalt després de la cocció, es converteix en una coberta.

en: SHINE

es: BRILLO

Lluentor en la ceràmica, és quan una superfície es cou amb una capa d’esmalt que intensifica els colors. La llum que es reflecteix fa que causi la lluentor.

en: LIGHT

es: LUZ

a) Llum en pes implica no pesat, menor al pes normal o mitjana.
b) La llum en color, significa un color suau, no fort

en: LUSTRE

es: LUSTRE

Feu clic al títol per veure més imatges

Llustre: la paraula traduïda literalment significa un estat o qualitat que reflecteix llum, lluentor, o centelleig. El nom es dóna al mètode de decoració sobre esmalt que es va iniciar en el Mig Orient, es va traslladar a Espanya i després a altres països europeus. Els colors estan fets de metalls cars, coure, or, estany, plata, etc. i pintats sobre una superfície d’esmalt base cuit, que deixa brillant els colors metàl•lics després de la segona fornada. Als Segles XV i XVI es va fer un excel•lent treball a València (Espanya), també hi ha una col•lecció molt bona al Museu Victòria & Albert de Londres.

Nota: Lustre Pottery és un llibre molt bo escrit per Alan Caiger-Smith, que explica l’evolució del Llustre a través dels segles i els mètodes de treball.

a) Gran gerra. Lluïssor de coure. 30 cm d’alçada. Alan Caiger-Smith.
b) Gerra. Lluïssor barreja de coure i plata. 26 cm de alto.Alan Caiger-Smith.
c) Bol 26 cm d’ample. llustres de coure i plata. Alan Caiger-Smith.
d) La part davantera d’un bol fet per Alan Caiger-Smith.
Decoració amb llustres de coure i reducció. Peça de terracota realitzada l’any l990 a Barcelona. A la Base de la peça, va anotar la referència del seu esmalt base, en aquest cas era el numero 88
Primer cocció a 1080 ºC en oxidació i la segon de llustre vermell, en reducció a 750 ºC en forn de gas.
e) La part davantera d’un bol fet per Núria Pié.
Decoració de llustre daurat i reducció sobre peça de porcellana realitzada l’any 1988.
Primer cocció de l’esmalt base blanc a 1250 ºC en oxidació ila segon cocció a 750 ºC en reducció en forn de gas. L’aplicació de llustre daurat sobre la base blanca cuita, traçant línies amb un punxó de fusta, arrossegant el color.
f) La part davantera d’un bol fet per Joan Carrillo.
Decoració de reflexos metàl•lics. Esmalt de bismut. Grafisme vermell de coure sobre fons daurat. Argila de terracota.
Primer cocció en oxidació a 1050 ºC i la segon a 750 ºC reducció de 20 minutos en un forn de gas
j) La part davantera d’un bol fet per Núria Pié.
Decoració amb llustres daurat sobre pisa blanca. Any 1988
Primer Cocció d’esmalt blanc a l080 ºC. i la segon aplicació de llustre daurat una mica vermellós a pinzell amb repetició de línies. Cocció de Llustre a 750 ºC en forn de gas.
L’esmalt sobre pisa blanca més el llustre en reducció, va fer un clivellat espectacular. No ha succeït mai més.
Fotos cedides per: Alan Caiger-Smith, Nuria Pié, Joan Carrillo.

en: LUSTRE - Colors

es: LUSTRE - Colores

Colors Llustre són capes molt fines de substàncies metàl•liques cuites a temperatures relativament baixes sobre una superfície d’esmalt cuit. Els materials comuns utilitzats en el llustre són clorur d’estany, clorur de bari, clorur de sodi, bismut, plata i or aglutinats amb terres d’ocre i vinagre.