FACETA - Tallar l'argila per formar molt angles
en: FACET - To slice off clay to form many angles.
es: FACETA - Cortar la arcilla para formar muchos ángulos.
Feu clic al títol per veure més imatges
La paraula Faceta, es defineix com: “múltiples cares o costats d’una pedra tallada o joia”. En la ceràmica significa tallar o copejar un objecte d’argila tova, de manera que es formin diversos costats plans. Per treballar el disseny, la mida i el nombre de costats que es desitgen, cal realitzar un recipient de parets gruixudes, posar-lo cap per avall i mantenir-lo fix sobre un eix o torn manual.
Mesurar i marcar els espais que cal tallar sobre l’argila tova. Tallar les zones amb un tallador de filferro o una eina tallant. El dibuix mostra un recipient amb un interior circular, la cara de la paret exterior es talla per formar un polígon. És atractiu i mostra el contrast entre l’interior i l’exterior.
Facetejar és un mètode d’alterar la superfície d’una peça mitjançant talls que poden variar en mides i números. Aquest mètode és d’inspiració oriental.
Es poden utilitzar ganivets, filferros molt tibants o altres eines tallants. Cal fer el tall de cop i evitar manipular la peça. S’ha de calcular els talls, de manera que l’últim coincideixi amb el primer.
Les arestes s’han de polir per evitar que siguin tallants. És convenient mesurar i marcar primer el nombre de facetes que s’hagin de fer. El tall i les facetes poden arribar fins a la base.
Peces facetadas por Glòria Garcia Falcó (d –J) a l’escola de ceràmica de Núria Pié.
Fotos cedides per Monona Álverez
Falca; es una barra de refractari dels accesoris del forn, amb forma de triangle còncau i que es fabrica de diferents mides.
Falca, és una petita peça d’argila refractària, acabada en angle molt agut, que serveix per ajustar o calçar un cos sòlid quan es balanceja. Generalment es posen falques quan es carrega un forn per estabilitzar els pilons o columnes, es treuen quan el forn es buida.
Falca a pistó, també es refereix a les peces d’argila que han passat per l’extrusora, empenyent l’argila a través d’un pistó per formar una falca, bobina o rotllo. S’usen per fer peces, nanses i per segellar parts d’argila que s’han d’unir, com les cantonades d’una caixa, recipients corbats o contenidors.
Fèrula o La Virola és la part del pinzell que sosté i connecta el pèl amb el mànec. Generalment és de metall, però pot ser de plàstic, com alguns pinzells xinesos, per exemple l’anomenat banya de bou.
Florera, és un recipient de boca oberta que pot ser de diferents materials: vidre, ceràmica, porcellana, metall, etc. Es fa per mantenir les flors en aigua, com a decoració.
La forma, o contramotlle es fa amb argila per subjectar un gerro o recipient col•locat cap per avall sobre el torn, mentre es retorneja la part exterior i el peu de la peça. L’argila ha de tenir duresa de cuir, és a dir, prou seca com per no canviar la seva forma. Es pot coure, i així usar-la continuament. Tambe es pot fer o comprar el contramotlle de cautxú.
1) Forn de gas: Quadrat s’obre per a dalt ès de càrrega superior.. La tapadora s’obre per l’embranzida del pedal del peu i es llisca horitzontalment a través de dues guies. Té dos cremadors. La campana de ventilació està damunt del forn, amb una manilla que permet obrir o tancar l’entrada d’aire quan la cocció aquesta en reducció.
Els dibuixos i les fotos mostren les diferents parts d’un forn de càrrega superior.
Hi ha cinc fotografiés que expliquen l’interior d’un forn de càrrega superior.
a) Caixa de control del piròmetre.
a) L’espiell.
Habitació del forn: A l’esquerra es veuen prestatges plens de peces utilitzades en la cocció i a la dreta els forns, caixes per guardar els pilons i plaques per a la càrrega del forn, les peces preparades per la cuita en els prestatges on es guarden. Les dues últimes fotografies mostren un forn que s’està carregant; una visió lateral que es veu la porta del forn i una frontal com es carrega.
Prova de Colors en Forns. Forns petits són molt útils per a prova de colors si realitza els teus propis colors, en ser petits hi ha problemes, perquè la calor puja més ràpid que en un forn normal i això altera una mica els colors. Aquest forn mesura 5 cm. d’ample per 15 cm. de llarg. La Cocció fins a 1000 º C triga una hora. La caixa darrere del forn és un transformador, que es va fer per usar-ho amb menor força elèctrica.
Verificador de calor, és un termoparell que està dins d’una canya de porcellana que entra a través de un forat al forn. La longitud de la beina depèn de l’ample de la paret del forn. Transfereix la temperatura del forn al piròmetre, que ho interpreta en dígits. Ha d’estar connectat a un controlador de temperatura i depenent del seu calibrat, pot controlar perfectament el procés de cocció, de principi a fi.
Forn de tir directe: és un dels mètodes de cocció més antics. És rodó, fet amb maons i s’estreny cap amunt per formar una xemeneia. Té un pis i a sota es crema la fusta; la calor i els gasos són arrossegats a través de la base per la reixeta de ventilació en la part superior
Fa milers d’anys que va començar la cocció de l’argila. Al principi, les peces es deixaven assecar al sol, però els humans primitius es van adonar que quant mes calentes estaven mes forta era l’argila, per la qual cosa es va començar a usar fogates.
Carretons del forn, hi ha dos tipus:
Plaques per al forn són tot tipus de prestatges del forn. Són les que suporten el pes de les peces, han de ser resistents i aguantar la calor fins a 1300 ºC perquè no es deformin. Les hi ha de moltes formes i mides, adaptades a tots els forns.
Ventilació de Forns Elèctrics: La ventilació dels forns elèctrics per a petits tallers normalment és a través de les toveres, és un petit forat situat en la part superior del forn, per on surten els vapors que s’alliberen en la cocció de l’argila i els esmalts. Ara es programen elèctricament perquè es tanquin a certa temperatura (al voltant dels 600ºC) per estalviar energia fins a la temperatura final i perquè a partir d’aquests graus ja no s’alliberen vapors ni olors.
Nom utilitzat per denominar al procés fotogràfic aplicat a la ceràmica. Les primeres proves foto ceràmiques van ser en realitzades a França per Lafon de Camarsac (1821-1905) i daten de 1851. La novetat va ser la inclusió en la capa sensible de colors ceràmics que formaven una imatge vitrificada permanent. El procediment va ser comercialitzat per a joieria, rellotgeria i retrats reemplaçant a la “pintura sobre esmalt”, que eren de molt complexa realització per la seva minuciositat i mida petita. Per aquesta època també va començar l’ús funerari de la fotocerámica per la seva perdurabilitat en el temps i la intempèrie. Mathieu Deroche, Lafon de Camarsac i Guyot , han estat els fotoceramistas més destacats de l’època, capaços de crear retrats fotogràfics sobre esmalt amb dimensió artística, a causa dels seus antecedents com a retratistes en miniatura sobre esmalt.
Frontissa; serveixen per a subjectar una pantalla sobre un objecte pla, com: rajoles, camises, paper etc., per a imprimir les al disseny. Te, dues abraçadores; una a) per enganxar-la a una taula o estant amb una maneta c) per aprestar-la i també una b) al final del braç per agafar la pantalla. A la part superior del coll hi ha un cargol d) per canviar l’altura del braç; l’espai e) mostra l’altura. El marc de la pantalla s’aguanta entre les f) & g), l’amplada entre les dues es pot canviar girant la h) i la i) un cop aprestada la manté al seu lloc. El braç es pot moure cap amunt un 45º i la maneta j) la manté al seu lloc, permetent bellugar la pantalla sense alterar el lloc correcte per imprimir. Hi ha molts tipus i mides per les abraçadores, el que mostrem es el mes senzill. Read more about: 
La fulla de serra és una eina de tall, és llarga dentada. És l’accessori de la serra d’arc, usada habitualment en la ceràmica i pels ceramistes per tallar vores, gratar, anivellar, etc. 
Murs de fusta també es coneixen com a parets. Són barres de fusta d´amplades diferents, unides amb argila i s’utilitzen per construir les parets exteriors quan es fan motlles.
Taulons per transportar objectes: són de fusta, poden ser de qualsevol mida i s´utilitzen per transportar rajoles, plats, pots i tapes. Quan es fan per rajoles han de tenir aproximadamet 10cm. d´amplada, d´aquesta manera les rajoles poden superposar-se a cada costat. Han de ser suficientment altes perquè els dits puguin posar-se per sota, per agafar la peça sense tocar la decoració i prou llarga per portar 5 o 6 unitats. S´utilitzen per traslladar les peces d´un lloc a l´altre, mentre la base s´està decorant o assecant. Els taulos han de tenir la longitud correcta perquè puguin posar-se als prestatges.
Consells per l’argila: Els taulons grans de fusta s’utilitzen per preparar l’argila. Cal tenir dos o tres de la mateixa mida perquè si l’argila s’ha estès i està molt humida, la fusta seca es pot posar en la part superior de l’argila, com un “sándwich”, d’aquesta manera s’accelera el procés d’assecat.
