A LA PLOMA
en: FEATHERING - Indenting textures in to slip using a feather.
es: PLUMEADO
A la ploma: és usar una ploma per a marcar o arrossegar creant una textura en l’arcilla, engalbas i esmalts. Llegir mès sobre: Pentinat
ABOCAMENT
en: POURING
es: VERTIDO
Abocar, és una forma de vessar un esmalt o una argila. És el mètode utilitzat per tirar en una peça de ceràmica o bescuit el liquid preparat. Aquí s’explica com usar amb gerres i bols i rajoles estan en la secció ESMALT-BASE (e) Aplicació en les rajoles. També es poden utilitzar altres mètodes; per immersió, ESMALT-BASE (g) Preparació dels plats, gerres i tapes. per immersió. Tant les dues seccions d’esmalt bases es poden utilitzar per als esmalt o engalba.
1) En un recipient o gerro, primer fer l’interior. a) Mantenir-ho sobre un contenidor, abocar l’esmalt, inclinar cap a un costat i girar fins que l’esmalt cobreixi la paret interior. b) Buidar l’esmalt que sobra.
2) Per l’exterior. c) Posar el recipient de cap per avall sobre els llistons de fusta. Abocar el líquid sobre el mateix, per la part superior deixant-ho córrer cap avall al voltant de tota la peça. Això no es pot fer sobre peces que es corbin a l’inrevés, en aquest cas és millor la immersió.
3) Per un plat. d) Mantenir-ho en la posició correcta sobre el contenidor on es guarda l’esmalt i amb un cullerot o atuell gran aplicar l’esmalt en el centre del plat. Inclinar el plat perquè el liquid el cobreixi tot i moure-ho diverses vegades fins a tornar a abocar l’esmalt en el contenidor. Netegar la vora.
Aquest vídeo és molt bo i mostra exactament què fer. El vídeo està en dues parts, mirar la segona. –Com abocar el líquid sobre un plat. How to a make a Mermaid Plate*
4) Fer el mateix amb la part posterior com en el bol.
Nota: Colada, operació d’abocar una substància fluïda dins un motlle de guix amb barbotina (argila líquida) per crear un objecte d’argila . Una vegada que el motlle de guix es retira, l’objecte de l’argila es coneix com a argila crua o sense coure
ABRASÍMETRE
en: ABRASER
es: ABRASÍMETRO
Abrasímete és una màquina utilitzada per determinar la resistència a l’abrasió d’un material. Es tracta d’un tambor cilíndric d’acer, amb una càrrega de boles, també d’acer, que gira a una determinada revolució i descompon el producte assajat.
ABSORBÈNCIA
en: ABSORBENCY
es: ABSORBENCIA
Absorbència: terme que descriu la velocitat en la que un material (argila cuita i no cuita, plàstic, fusta, pedra, etc.) absorbeix la humitat.
ABSORCIÓ AQUAOSA
en: WATER ABSORPTION
Absorció aquosa; en ceràmica es refereix a la quantitat d’aigua que pot ser absorbida per materials porosos i es calcula com a percentatge dels materials secs en treballs enfornats i sense coure.
ABSORCIÓ - En l’argila.
en: ABSORPTION - Clay in pottery.
es: ABSORCIÓN – En la arcilla.
Absorció: procés pel qual dos productes o més s’uneixen. En l’argila l’absorció de la humitat fa que s’expandeixi i que incrementi de pes, la qual cosa provoca que s’esquerdi o que es trenqui. L’argila no s’asseca completament a temperatura ambient. Si es cou a 120 ºC per assecar-la i després es deixa refredar, reabsorbirà la humitat i es tornarà més susceptible. Si es cou argila espessa i de diferents intensitats, s’hauria de deixar força hores, i augmentar a poc a poc la temperatura perquè l’argila es pugui assecar del tot abans de convertir-se en bescuit a 600 ºC.
Llegir més sobre: Argila
ÀCID
en: ACID
es: ÁCIDO
Àcid, òxids àcids
A la ceràmica els àcids s’utilitzen amb la barbotines i els esmalts. Química, un compost generalment de gust agra, capaç de neutralitzar els alcalins I fer enrogir el paper blau de tornassol, amb un contingut d’hidrogen que pot ser substituït per un metall o un grup electropositiu per fer una sal, que continguin un parell d’electrons des de la base. Els àcids son donadors de protons que produeixen l’ió hidroni en solució aquosa, o un parell d’electrons que es combinen amb donants o bases.
ADDITIUS QUE MATISEN
en: MATTING AGENT
Additius que matisen, són composts químics que s’agreguen als esmalts per produir superfícies mates.
ADDITIUS – Ceràmic materials.
en: ADDITIVES - Pottery materials.
es: ADITIVOS – Cerámic Materiales.
Additius: diferents materials ceràmics que s’han d’afegir a l’argila quan es troba en estat natural, perquè sigui mal•leable alhora de treballar-la.
Es pot afegir xamota, sorra i altres materials a l’argila per donar-li resistència, textura, millorar els colors i evitar que es contregui. Es poden posar materials combustibles, arròs, pasta, plantes seques, etc. a l’argila, perquè durant la cocció es consumiran i donaran una textura. Es pot triturar sorra i xamota de diferents colors i textures i afegir-los a l’argila, la qual cosa li proporciona textura i resistència. La xamota pot ser de diferents tipus de maons vermells triturats. Si es fa servir paper de vidre o una serra elèctrica per tallar i llimar rajoles, es desprèn xamota molt fina, que es pot utilitzar. Cal assegurar-se sempre que el que s’hi afegirà es pot coure a la mateixa temperatura que l’argila que s’està utilitzant, perquè com totes les argiles, si es couen massa, es fondran. Quan es necessiten uns colors determinats, es poden comprar colorants naturals en pols i barrejar-los amb l’argila. Sempre és millor barrejar-los amb argila blanca, ja que el color de l’argila pot afectar el color dels colorants.
Llegir més sobre: Xamota
ADHERIR-SE
en: ADHERE
es: ADHERIRSE
Adherir-se es quant els diferents productes s’uneixen i es mantenen junts sense separar-se. Quan s’afegeixen colors a una superfície cuita i esmaltada es pot usar un producte de cola natural per ajuntar-los. Una capa fina es posa damunt la superfície per a mantenir els colors al seu lloc i un cop l’objecte està cuit la cola desapareix.
ADHESIU
en: ADHESIVE
es: ADHESIVO
Adhesiu: substància que causa que un objecte s’adhereixi a un altre, com per exemple, cola o ciment. La cola es pot posar sobre el bescuit o sobre un esmalt cuit perquè actuï com a aglomerant. Cobriu un esmalt cuit amb una capa fina de cola i deixeu-lo assecar. Després es pot pintar i això evita que es desplacin els colors. La cola que s’utilitzi ha de ser cola natural que es consumeixi quan es cogui. La goma – Aràbiga cola aràbiga és la més utilitzada.
Llegir mès sobre: Sobre Esmalt – Tercera cocció
AERÒGRAF – Cerámica, Polvoritzador.
en: AIRBRUSH - Pottery, sprays.
es: AERÓGRAFO – Cerámica, pulverizador.
Feu clic al títol per veure més imatges
Aerògraf: petit polvoritzador que usa aire comprimit per polvoritzar líquids, colors, bases d’esmalt, esmalt amb color, etc. Funciona de la mateixa manera que una pistola d’aire comprimit i és útil per aplicar colors amb delicadesa en petites quantitats o zones.
Existeixen dos tipus d’aerògraf
a) Per succió amb el dipòsit sota (acció simple)
Hi ha un botó de pressió per activar el flux d’aire, la pintura surt a través del filtre sobre la superfície a pintar.
b) Amb diposit de gravetat (doble acció)
La pintura comença a fluir quan es tira el botó cap a enrere, la quantitat de pintura que surt depèn del lluny que tiri del botó.
Nota: És molt important netejar l’aerògraf després de cada ús. Seguir les instruccions que vénen amb ell per netejar-los adequadament. En cas contrari, es trobarà amb els injectors obstruïts.
ÁGATA O LAMINACIÓ
L’àgata és una pedra de molts coloras. Les ceràmiques d’àgata reben el nom d’aquesta pedra, perquè barregen argiles de diferents colors. Es poden barrejar amassant per crear efectes a l’atzar, o amb peces separades de diferents colors, per obtenir un model planificat amb anterioritat. Els bols de ceràmica d’àgata es poden fer utilitzant motlles manuals o de premsa, i les rajoles, utilitzant peces de diferents formes. Utilitzar argila blanca o d’un color clar i afegir-hi colorants naturals per obtenir el to que es necessita o fer servir directament argiles de colors. Sempre és millor utilitzar el mateix tipus i marca, ja que si són diferents poden donar problemes, com, per exemple, que es contreguin en proporcions diferents. Veure: Motlles per a plats i motlles per a rajoles.
Seqüència de treball i procés d’amassar junts els colors.
Primer, cal amassar les argiles de color per separat.
1) Col•locar-les una sobre l’altra i amassar-les juntes, però no gaire, si no es barrejaran del tot.
2 Tallar un tros d’argila per veure fins a quin punt estan barrejats.
3) Fer el gerro; cal recordar que mentre giri i mentre estigui moll, no es pot veure l’efecte de l’àgata.
4) Quan s’acaba, deixar-ho fins que s’assequi, després es rasca la capa exterior de l’argila i ara sí, es podrà veure aquest efecte (laminació).
5) L’argila es pot coure sense esmaltar, o primer coure el bescuit i després posar un vernís; alguns colors de l’argila milloren notablement quan es vernissen.
Crear models d’argiles de colors
1) Dibuixar i dissenyar sobre paper: mides, formes i colors necessaris.
2) Si una forma s’ha de repetir moltes vegades, s’ha de tallar en una cartolina, un plàstic o una fusta molt prims per poder-la copiar exactament.
3) Estirar les argiles de diferents colors utilitzant llistons, perquè totes tinguin la mateixa alçada.
4) Tallar-les en tires o en les formes que necessiteu.
5) Totes les parts que s’han d’unir, s’han de marcar i humitejar amb barbutina. Quan s’apreten unes amb les altres la barbutina serveix de cola. Fer barbutina (argila més aigua) a partir de les argiles de color que s’han fet servir. Cal tenir en compte que el dibuix o les formes utilitzades poden deformar-se una mica quan es col•loquen, per la fricció i manipulació del fang.
6) En una superfície llisa, posar les diferents franges acolorides d’argila unes al costat de les altres i unir-les posant una barra de fusta a cada costat i apretar-les.
Si s’han de fer peces de formes diferents, enrollar l’argila en un cilindre fins al diàmetre necessari, després es posa dret, al mig de dos llistons, fer lliscar un tallador per la part superior d’aquests, separar les dues porcions i continuar tallant fins que es tinguin totes les peces necessàries de la mateixa alçada. La forma, es pot canviar amb els dits o amb unes barres.
Per fer un cercle de franges de colors diferents, s’ha de fer un cilindre del color central. Després, s’estiren planxes planes de colors diferents. Tallar a 45º i després, humitejar-la amb un pinzell tou i aigua. Posar el cilindre d’argila a la part superior i en paral•lel a la vora i estirar la franja al voltant. Tallar l’argila que no es vulgui i unir els dos extrems, després s’enrotlla amb un moviment cap endavant i endarrere per assegurar-nos que s’ha unit bé i que no hi ha bombolles d’aire dins; afegir progressivament tots els colors necessaris pel disseny.
Tallar el rotllo d’argila en rodanxes, aquestes quedaran com cercles de diferents colors; amb els dits o barres de fusta es poden canviar les formes. Els trossos d’àgata es poden ajuntar per fer un objecte pla, com una rajola, o una forma, utilitzant un motlle. Es pot fer servir un motlle de dues peces, però sempre que aquestes s’hagin pensat com a part del disseny. És més senzill utilitzar un motlle d’una sola peça o un motlle de premsa. Col•locar els trossos preparats al motlle per formar el model, marcar-los i utilitzar barbutina per ajuntar totes les parts, apretant-les unes contra les altres.
L’argila que està dins el motlle, s’ha de deixar assecar molt a poc a poc, per tal que els trossos s’ajuntin i es contreguin de la mateixa manera. Quan comença a endurir-se, es pot començar a netejar l’interior, utilitzant un plàstic flexible o paper de vidre. Després, quan està seca es pot treure del motlle sense que es deformi (al assecar-se el fang, s’encongeix, i la peça es treu del motlle amb facilitat); ara, la part exterior es pot rascar per netejar-la. Quan es fa això, s’ha d’aguantar sempre l’interior amb l’altra mà.
Llegir mès sobre: Motlle / Motlle de premsa / Motlle per a rajoles
AGLUTINANT
en: BINDER
es: AGLUTINANTE
Aglutinant: és un liquid que s’afegeix als pigments i que ajuda a endurir i a fixar, especialment quan s’apliquen colors a l’esmalt cuit. La goma aràbiga pot utilitzar-se per això, és un producte natural que desapareix quan es cou.
Aiguamans. Abans, quan les cases i els hotels no tenien aigua corrent, la majoria dels dormitoris oferien aquesta possibilitat per rentar-se: un gerro ple d’aigua i un gibrell on posar-la.ALABASTRE
en: ALABASTER
es: ALABASTRO
Alabastre, es una varietat de fins grans de guix, sovint blancs i translúcids que s’usen per a objectes decoratius o de treball, com a base per làmpades, figures etc.
Roca composta de guix microcristal•lí, compacta, generalment blanca i translúcida, de la qual es fan jerres, ornaments, etc.
Calcita dura, compacta, d’una blancor lletosa, sovint amb bandes de colors translúcids i de colors clars.
ALBAREL - Pot de Farmàcia
es: ALBARELO - Bote de farmacia
Feu clic al títol per veure més imatges
Pots de farmàcia: Pots de ceràmica cilíndrics. Es van començar a fabricar durant el segle XIII, eren destinats als farmacèutics, perquè hi guardessin herbes medicinals seques i netes; es feien amb tapa per retenir les essències. Es decoraven amb el nom en llatí de l’herba i un dibuix que ajudés el públic analfabet (que en aquella època era la gran majoria).
Aquests pots encara es fan servir en farmàcies europees com a element decoratiu, també a les cuines de les cases per guardar-hi espècies i herbes per cuinar. Al llarg del temps, les tapes es van anar trencant, de manera que els moderns, fets a l’estil antic, es poden comprar amb tapa o sense. Aquests pots també s’anomenen “albarels” o pots de farmàcia.
Llegir mès sobre: Majòlica: 5g – Pintar Gerros / Majólica: 6g – Dotze fotografies de gerros pintats
ALCALINS ESMALTS
en: ALKALINE GLAZE
Esmalts alcalins: Esmalts en els quals els fundents són alcalins (bàsicament, sodi i potassi). És la base principal per a esmalts sense plom i té una gran expansió que causa esquerdes; es pot utilitzar en esmalts estriats i Raku.
ALTA TEMPERATURA
en: HIGH FIRING
es: ALTA TEMPERATURA
Alta Temperatura, és quan la temperatura del forn és superior a 1200 ºC, normalment són les coccions de gres i porcellana
ALÚMINI
en: ALUMINUM
es: ALUMINA
Alúmini: (Al) és un component important utilitzat per donar rigidesa als esmalts i incrementar les temperatures de cocció de les argiles i vernissos; ajuda a unificar tots els materials i a incrementar l’estabilitat dels esmalts. En grans quantitats, produeix efectes opacs i mats. També s’utilitza barrejat amb el caolí, a parts iguals i amb una mica d’aigua fem una pasta que serveix com a protecció contra l’adherència d’esmalts a les plaques del forn. Element metàl•lic, pertanyent al grup III de la taula periòdica, de color blanc d’argent, dúctil i molt mal•leable, de valència 3.
ÀMFORA
en: AMPHORA
es: ÁNFORA
Feu clic al títol per veure més imatges
Les àmfores son gerres que s’han trobat al voltant de la costa mediterrània i foren usades inicialment a principis del segle XV abans de C.. Tenen una base en punxa amb o sense nanses, poden ser de qualsevol mida i tenen un coll que pot ser de dues menes. Un forma una línia continua des de la part més ampla del cos fins el marge final del coll. L’altre es diferencia en que l’espatlla del cos arrodonit s’uneix a la part inferior del coll. Canvien molt en alçada des de 25cms fins a 2ms i es feien per guardar i transportar els raïms, olives, vi, oli, grans i moltes altres especialitats.
L’àmfora fou probablement feta originàriament amb el mètode de xurros. Primer la meitat superior fins a formar el coll, després la meitat inferior, que s’estrenyia lleugerament a la base. Aquesta meitat inferior es deixava endurir prou per suportar el pes i que no es deformés en col·locar a sobre la meitat superior. Per acabar s’afegia el coll, també prèviament tornejat a part, amb una obertura generalment de la mateixa mida que la base.
Quan l’àmfora estava ajustada, se segellaven les unions, es reduïen i suavitzaven tots dos costats. Si l’àmfora acabava en bec, s’allargava la base fins a donar-li la forma en punta. Quan el coll era massa petit perquè entrés la mà, es pressionaven estrenyent les dues parts i se segellaven des de fora. Al final es col·locaves les nanses
Considerem l’ampolla com un objecte de vidre, però es pot tenir una ampolla de ceràmica. El que defineix una ampolla és que ha de tenir un coll estret, dissenyat per controlar el volum del líquid a mesura que es buida. Pot ser de qualsevol forma o mida.AMPOLLA PER AIGUA – Per la decoració en ceràmica.
en: BOTTLE FOR WATER - For painting pottery.
es: BOTELLA DE AGUA – Para la decoración en cerámica.
Ampolla, per posar-hi aigua per afegir als colors. Ha de ser de vidre incolor, per veure que l’aigua està neta i que n’hi ha suficient. Té un coll prim per evitar netejar els pinzells.
ANÀLISI
en: ANALYSIS
es: ANÁLISIS
Anàlisi: investigar un producte per determinar els seus componets essencials i la relació entre ells.
Identificació i determinació d’un o més dels components d’una mescla, o d’un o més dels elements químics que constitueixen un compost, separació d’aquests components o elements i establiment dels graus de puresa dels sistemes materials.
ANÀLISI QUÍMICS
Química analítica és l’estudi de la separació, identificació i quantificació dels components químics de materials naturals i artificials. L’anàlisi qualitativa dóna una indicació de la identitat de les espècies químiques en la mostra i en l’anàlisi quantitativa determina la quantitat d’un o més d’aquests components. La separació dels components sovint es realitza abans de l’anàlisi
Enllaç: Wikipedia/Chemical Analysis
ANFÒTER
en: AMPHOTERIC
es: ANFÓTERO
Amfòter en química és una substància que pot comportar com un àcid o com una base. Ve de la paraula grega amphotero que significa “ambdós”. Molts metalls (zenc, estany, plom, alumini i beril•li) així com la majoria dels metal•loides tenen òxids o hidròxids amfòters
ANTIMONI
en: ANTIMONY
es: ANTIMONIO
Antimoni; es un element químic amb el símbol Sb (en llatí: stibium) amb 51 com a número atòmic. Es un element semi-metàlic I te quatre formes alotròpiques. La més estable es un metall blanc – blau. La groga I negra son formes inestables I no metàl•liques. L’antimoni s’usa en l‘electrònica I en proves de foc en pintures, cautxú, ceràmica I esmalts.
APILAR - Els treballs fets amb argila.
en: BOXING - Stacking work prepared in clay.
es: APILAR – Los trabajos hechos con arcilla.
Apilar és posar una peça sobre una altra (bols, tasses, gerres), mentre s’assequent i també quan estan bescuitades. Es fa quan estan en duresa de cuir. Ajuda a frenar les deformacions de l’argila i fa que el procés d’assecat sigui més lent.
APRENENT
en: APPRENTICE
es: APRENDIZ
Aprenent es qui treballa en una empresa o amb altres persones per aprendre un ofici.
ARC - Tallador per l’argila.
es: ARCO – Cortador para la arcilla.
Arc: es diu així perquè té la mateixa forma que l’arma d’un arquer. Estan fets amb metalls de diferents mides i tenen un cable fort entre els dos extrems, que s’usa per tallar trossos d’argila.
Llegir més sobre: Tallador filferro – Per l’argila / Motlle de premsa (1)
ARGILA
en: CLAY
es: ARCILLA
L’argila es treu de la terra i es composa de materials de gra fi, formats per la descomposició del granit, que contenen partícules que li proporcionen plasticitat. L’argila és un mineral natural composat per diferents materials que formen els diversos tipus de cossos d’argila, els quals varien en temperatura de maduració, força, color i bescuit en la cocció.
Els jaciments d’argila, estan composats per diversos minerals que donen plasticitat, es formen durant llargs períodes de temps, per la meteorització química gradual de les roques.
L’argila té plasticitat al barrejar-se amb aigua, després, quan s’asseca, es fa dura, i durant la cocció es produeixen reaccions físiques i químiques que la transformen en un material ceràmic. Es converteix en sòlid, no mal•leable, fràgil i segueix absorbint aigua, però la forma ja no canvia.
Hi ha molts tipus d’argiles; es barregen amb altres minerals i es couen a temperatures diferents per produir pisa, gres, porcellana, etc. Segons el contingut de la terra, l’argila pot tenir diversos colors, d’un gris a un ataronjat-vermellós que s’utilitza per fer objectes de terrissa, tots s’han de coure amb un esmalt, els utiitaris i els decoratius, perquè no absorbeixin l’aigua.
Nota: Les seccions ARGILA de la 1 a la 5 son les etapes inicials del tornejar, estan seguides per ARGILA (a) Cossos fins a ARGILA (p) Seca que tracten sobre el treball amb argila, les seccions segueixen alfabèticament.
ARGILA (0) Fabricació d' Argila
es: ARCILLA (0) Fabricación de Arcilla
Feu clic al títol per veure més imatges
Aquestes fotos pertanyen a Argiles Bisbal, una fàbrica de pastes ceràmiques de l’Empordà (Girona). La majoria de les terres que s’utilitzen per a la producció de pastes ceràmiques són procedents de terreres d’argiles secundàries situades al voltant de la fàbrica.
La pasta ceràmica té diverses propietats com la plasticitat, la contracció durant l’assecatge o cocció, la textura del gra, el color abans i després de la cocció i la duresa. En el procés de modelatge, la peça perd elasticitat i s’ha d’humitejar amb aigua fins que finalitza el treball.
Quan l’argila esdevé seca s’endureix, en aquest estat es pot realitzar la primera cocció. Aquesta primera cocció s’anomena bescuit. Després de la cocció, l’argila canvia químicament i esdevé una forma permanent que no pot ser alterada amb el contacte amb l’aigua, però encara no és impermeable i l’aigua pot passar a través de la peça.
PROCÉS DE PRODUCCIÓ DE PASTES CERÀMIQUES.
El procés s’inicia amb l’extracció de les diverses terres de la terrera amb l’ajut d’una excavadora.
Això es pot contemplar en les fotografies (a, b y c).
Els diferents tipus d’argiles es divideixen en grans piles, segons tipologies. Es col•loquen al voltant d’una gran superfície plana, on s’estenen per tal d’assecar-les al sol (d).
La terra s’estén en el terreny amb una excavadora, es volteja i es separa en línies fines per augmentar la velocitat de l’assecatge (e). El temps òptim del secatge dependrà del tipus d’argila i la calor. La humitat de l’argila acabada d’extreure té 18% i després del secatge varia de 9% a 11%. (f & g) Un cop seca, s’apilona altre cop i es cobreix per deixar-la reposar entre 3 i 12 mesos.
Un cop seques, les argiles es traslladen dins la nau central (h). S’apilona la terra al costat del molí preparat per molturar (triturar la terra en el molí) per obtenir l’argila en pols a 100 micras (i). Els grans penduls del molíí trituren la terra fins obtenir la consistència d’una pols fina que passa per un filtre del molí mitjançant un aspirador per a separar els grans no desitjats (j)
La terra molturada y tamisada (argila en pols) s’emmagatzema en grans sitges (k). Altres sitges contenen diferents minerals com feldspat, manganès i xamota, preparats per ser barrejats amb l’amassadora.
La formulació de cada tipus de pasta ceràmica ha de ser exacta
(en %). Tots els minerals han de ser pesats automàticament abans de ser barrejats.
El primer pas per convertir l’argila en pols en argila plàstica consisteix a afegir aigua als minerals (l). La quantitat d’aigua ha de ser exacta (en %) per tal d’obtenir el grau d’humitat perfecte de cada pasta ceràmica.
Un cop barrejats tots els minerals i l’aigua amb l’ajut de l’amassadora, el producte esdevé una pasta ceràmica (m). Després es passa a través d’un tamís vibratori que elimina totes les partícules no desitjades (n) fins a convertir-se en una argila plàstica.
Per us en premsa metàl•lica o roller, la pasta ha de ser dura, amb una humitat del 17%
Per us en premsa de motlle de guix, la pasta ha de ser semidura, amb una humitat del 19%
Pel procés de modelar la pasta ha de ser molt tova, amb una humitat del 22% -25%
Posteriorment la pasta passa per la extrusora / galetera, una màquina que comprimeix la pasta i succiona l’aire. A l’embocadura de la galetera s’aplica el motllo desitjat (rectangular, quadrat o cilíndric) per donar forma a la pasta ceràmica. A continuació una cinta transportadora trasllada el bloc de fang i es talla donant la mida i pes concret (o & p). Foto (o) argila refractaria negra.
La cinta transportadora trasllada els blocs (pastilles) a la màquina d’embalatge on es plastifica el producte per mantenir la humitat òptima per la seva correcta manipulació (q). Amb l’ajuda de la màquina de paletitzar (r) es col•loquen en ordre els blocs de pasta ceràmica sobre el palet (s). Els palets estàndards contenen 96 blocs de 12,5 Kg, un total de 1200 Kg. Finalment s’embala amb plàstic per mantenir el producte sobre el palet ferm i compacte per a una òptima distribució.(t, u & v)
.
Nota: El procés de la fabricació d’argila és la mateixa per totes les varietats de pastes ceràmiques. Com que totes es fabriquen en la mateixa màquina és molt important la neteja perfecta de la maquinària per tal de no barrejar les diverses varietats. És molt important que el producte estàndard que compra cada client, sigui igual que l’anterior adquirida.
ARGILA (1) Pastar.
Feu clic al títol per veure més imatges
Argila pastar
1) Tallar l’argila d’una mida que sigui manejable per treballar.
2) Empènyer l’argila cap avall i cap a fora formant un rectangle gruixut.
3) Tirar cap amunt l’extrem més llunyà i doblegar-lo cap a nosaltres en posició vertical.
4) Pressionar aquesta part cap avall sobre l’extrem més pròxim i pressionar les parts.
5) Girar-la 90º i pressionar-la; repetir-ho fins que estigui ben barrejat.
ARGILA (2) Pastat
ARGILA PASTAT
1) Un tros gran d’argila es posa sobre la taula de treball i s’empeny cap avall per formar un bloc llarg, gruixut i apaïsat, l’amplada ha de mesurar la meitat de la llargada del bloc.
2) Es talla pel centre, a l’ample.
3) Separar les dues meitats, girar-ne una a 90 º i amb un fort moviment posar-lo sobre la part superior de l’altra meitat.
4) Pastar fins que sigui del mateix gruix que abans.
Nota: Posar de costat i repetir les últimes 3 instruccions fins que l’argila estigui ben barrejada.
PASTAR EN ESPIRAL
1) Amb un bloc d’argila tova, empenyèr cap a fora per aconseguir una forma rectangular i gruixuda.
2) Tirar una mica del costat més llunyà cap amunt i cap a nosaltres, rodant i empenyent cap avall, l’argila es superposa. Fent això contínuament es produeix un moviment de balanceig, cap enrere i cap endavant.
3) Lleugerament aplanar l’argila, girar-la i repetir el procés a l’altre costat.
4) Seguir repetint fins que l’argila estigui ben barrejada.
ARGILA (3) Preparació
Pastar l’argila amb els palmells de les mans és empènyer l’argila cap avall, sobre una superfície plana, fins deixar una capa molt fina. Això permet revisar l’estat de l’argila, veure si hi ha objectes estranys que s’han de treure, com, grumolls d’argila o bombolles d’aire.
Preparació de l’argila amb un bloc d’argila tova, empenyèr cap a fora per aconseguir una forma rectangular i gruixuda. Tirar una mica del costat més llunyà cap amunt i cap a nosaltres, rodant i empenyent cap avall, l’argila es superposa. Fent això contínuament es produeix un moviment de balanceig, cap enrere i cap endavant.
Lleugerament aplanar l’argila, girar-la i repetir el procés a l’altre costat. Seguir repetint fins que l’argila estigui ben barrejada.
Pastar en espiral quan l’argila està a punt per utilitzar-se, s’han de fer diversos talls al pastó, per assegurar-se que està bé i posar el dit per les parts tallades per notar si hi ha grumolls, etc. que no es poden veure.
ARGILA (4) Tornejat en ceràmica.
en: CLAY (4) Throwing in pottery.
es: ARCILLA (4) Torneado en cerámica
El tornejat de l’argila la primera acció en la formació d’una peça en el torn, consisteix en dos passos:
Argila (5) Centrar: La bola de fang preparada per treballar amb el torn, es col•loca fermament en el centre de la roda. La roda dóna voltes i amb la força i el moviment de les mans l’argila se centra.
Argila (6) Obertura: quan s’hagi centrat s’obre lleugerament i llavors s’inicia la forma.
Nota: Aquestes son enllaços a totes les seccions de “tornejar” en ordre alfabètic: Bol / Cilindre / Gerro / Tapa / Tapa Cònica / Tapes tiradors / Plats / Tornejar de pastó / Cos de tetera / Tornejant mànega
ARGILA (4a) Retornejar.
Per retornejar una peça, se centra una forma d’argila en el plat del torn, calculant la mida ja que la peça s’ha de posar al revés per començar a polir la base o peu del plat, bol, gerro, tapa, etc.
Normalment aquest procés es fa quan la peça està en la duresa justa perquè no de deformi.
La humitat del pastó d’argila fa que la peça s’agafi i no es mogui en el procés del retornejat o polir.
Per retornejar una peça de ceràmica en el torn es necessiten eines especials.
També es pot usar un disc especial per polir anomenat Griffin-grip en aquest cas no fa falta la pastó.
Llegir més sobre: Peu (d) Clàssic de torn.
Llegir més sobre: Argila (5) Centrar el pastó
ARGILA (5) Centrar
Feu clic al títol per veure més imatges
Centrar l’argila al torn, és el primer pas en la ceràmica per donar forma a un objecte, com una bol, un gerro, un plat, etc. Un tros d’argila en forma de bola o cònica es col•loca en el plat del torn sec i net. Una vegada centrada l’argila es comença a modelar amb les mans, mentre el plat del torn gira contínuament, fent que l’argila es mogui cap amunt i cap a fora. Per treballar al torn, les mans han d’estar sempre humides.
ARGILA (6) Obertura.
Argila – Els mètodes per l’obertura
a) Aquesta posició controla el centrat horitzontal.
b) Aquesta posició és una variació de l’anterior, utilitzada quan el pastó és més pla.
c) Una altra variant de les posicions anteriors que permet una major pressió per a un fang més dur o un pastó més gran.
Existeixen diferents mètodes d’obertura condicionada per la mida i la quantitat d’argila centrada, però bàsicament hi ha dues obertures una per a bols petits i un altre per a pots rectes. Els bols requereixen una forma corba i les mides varien en relació a la forma del recipient. El bol requereix una base que està oberta i corba en el cap de la roda i el mateix grossor en les parets.
d) Inici de l’obertura del pastó después de centrar.
e) Una forma habitual d’obrir el pastó més petit.
f) Una altra forma d’obrir, variant de l’anterior, que permet obrir cap a dins; també pot ser un moviment complementari de l’anterior.
El procés d’obertura requereix una força i bon equilibri entre la mà que obre, amb la pressió del centre i de la mà que recolza i es mou cap al centre.
Per obrir, pot deixar un petit forat en el centre, per col•locar els dits quan es comença a obrir.
g) Posició bàsica per aprofundir en l’obertura. La forma s’obre deixant el grossor a la base d’uns 2cm, segons mida.
h) La forma s’obre cap a fora combinant la rotació del torn amb el moviment de les mans.
i) Obertura d’una forma d’expressió horitzontal, bàsicament en bols. Es pressiona lleument cap amunt i cap a fora al mateix temps.
Recordi: Les seccions referents al gir del torn es troben sota el nom de la peça fabricada, que el connecta amb la primera secció. Si hi ha més d`una, estan connectades, el que permetrà de trobar-les fàcilment.
Nota: Aquestes son enllaços a totes les seccions de ornejar en ordre alfabèticLlegir més sobre: Bol Tornejar / Cilindres Tornejants. / Gerros Tornejar / Peu (a) / Tapa (c) Feta a torn / Tapa (d) Feta amb un con / Tapa (e) Tiradors. / Tetera: (a) Fent el cos. / Tornejat del plat. / Tornejar de pastó / Tornejar – Eines Alternatives – Mànega.
ARGILA (7) Accessoris
Com funciona aquesta secció:? Cadascun dels objectes està en dos llocs, aquí amb una il•lustració i en el seu nom. Si fa clic sobre un nom que esta en color vermell, li portarà al diccionari. Això és per ajudar a trobar la descripció més ràpidament.
Hi ha tres seccions de la classificació d’aquesta manera: Accessoris d’argila que s’aplica als suplements que s’usen, quan es treballa amb eines d’argila i fang, i accessoris del forn.
Llegir mès sobre: Arc de Tall / Barres suport / Calibrador de torn / Compàs / Corró / Disc de tall / Discos de fusta per a tornejar / Enclusa / Forma / Fustes de modelat / Llengüetes / Llengüeta ronyó / Maça – Textures / Motlle bastidor / Pals / Pantilla per plats / Giffin grip / Ruleta d’impressió / Segell / Tallador de filferro / Tallador de forma / Tallador de pastes / Tallador de rajoles
ARGILA (8) Eines
en: CLAY (8) Tools
Llegir mès sobre: Eines per foradar / Buidadors – einesid / Modelar – eines / Torn -Eines / Eines de bambú / Fulles de serres
ARGILA - Acolorida.
Hi ha argiles de diferents colors; es poden acolorir al gust de cadascun. Les argiles blanques són les millors per usar sobretot si cal fer colors forts. Hi ha dues maneres d’acolorir l’argila, és més segur usar els colors en pols perquè es poden pesar, però també es pot usar colorants líquids.
a) Afegir aigua al color, barrejar fins que quedi una pasta espessa, incorporar aquesta barreja a l’argila i després pastar.
b) Posar argila blanca en pols i en un bol barrejar el % colorant que desitgi, també en pols. Gradualment afegir aigua fins a convertir-ho en una pasta espessa, incorporar a l’argila i pastar fins que tots dos elements estiguin integrats per complet i tingui la plasticitat correcta per treballar.
Les argila acolorides, s’utilitzen en moltes maneres, ceràmica d’àgata, aplicació de barbotina, etc
Llegir mès sobre: Ágata o laminació
ARGILA - Cossos.
en: CLAY - Bodies
Els cossos d’argila, són barreges d’argiles i minerals utilitzats per a la construcció; hi ha diferents tipus d’argila,que es couen a temperatures diferents. Quan es bescuiten adquireixen diferents resistències i colors, i s’utilitzen per formar molts objectes com gerros, rajoles, maons, etc.
Temperatura de cocció dels cossos d’argila
Pisa vermella = es cou entre 900 -1080 º C; encongiment mitjà i textura fina.
Pisa blanca= 1060 º C – 1180 º C
Gres = 1200 º C – 1300 º C
Porcellana = 1280 º C – 1350 º C
Porcellana d’ossos = 1200 º C – 1260 º C
ARGILA - Emmagatzematge.
en: CLAY - Storing.
Emmagatzematge de l’argila. L’argila pot mantenir-se durant molt temps en estat plàstic, emmagatzemada dins la seva bossa original, sense obrir. Amb els trossos que sobren del mateix tipus d’argila, pastar i enrotllar-los tot junt. Per mantenir l’argila en un estat humit, col•locar-la en un envàs de plàstic i hermètic. Galledes de plàstic amb base plana, tapes de tancament hermètic van molt bé, ja que es poden apilar un damunt de l’altre.
ARGILA - Etapes.
en: CLAY - Stages.
Etapes de l’argila
Duresa de cuir, és l’argila en un estat plàstic que s’ ha assecat suficient com per poder-la modelar, de manera que no s’alteri o canviï quan es retorneja; pot manipular-se o traslladar-se, amb cura, sense deformar-se.
En aquest estat, la forma bàsica no pot ser alterada però sí que permet donar textures tals com el brunyit, rascat, raspat i calat.
Argila seca, és quan l’argila s’ha assecat completament, està tan seca com l’aire que l’ envolta.
ARGILA - Freda.
en: CLAY - Cold.
es: ARCILLA - Fría.
L’Argila Freda no ha de coure, es va inventar per reparar i restaurar la ceràmica antiga. És com una plastilina, es pot utilitzar immediatament, és dura, s’asseca a temperatura ambient.
Hi ha dos tipus; una és espessa i útil per al modelatge de les peces més delicades o para grans estructures amb superfícies aspres, i l’altra, més flexible s’utilitza per emplenar esquerdes i per reparar imperfeccions, ambdues es fabriquen en colors diferents que poden barrejar-se entre si, tornejar o modelar i es dilueixen afegint aigua.
L’argila no necessita cocció, sola s’endureix. El temps d’enduriment es pot reduir mitjançant l’aplicació de calor moderada; es pot utilitzar un forn de cuina amb 15 minuts aproximadament a 130 ° C. Hi ha poca o cap contracció i quan s’asseca pot ser tallada, raspada amb paper d’escata i polir. S’utilitza principalment a l’escola perquè els nens puguin modelar figures o per fer joies i petites peces.
ARGILA - Humitejar.
en: CLAY - Damping.
Humitejar l’argila
a) Per humitejar l’argila s’ ha de tallar en rodanxes, fer forats i omplir-los d’aigua. Després, ajuntar-ho tot i pastar l’argila. Pot ser que s’hagi de fer això vàries vegades.
b) Si l’argila és massa difícil de pastar, s’ ha de tallar en diversos trossos, esquitxar aigua sobre ells i col•locar-ne un damunt de l’altre. Embolicar els trossos junts cobrint-los amb un drap humit, i deixar-los en una galleda. Repetir això diverses vegades durant les properes hores.
c) Si l’argila està massa seca, fins i tot per tallar-la, es fica dins una galleda mitjana plena d’aigua, o es cobreix amb un drap gruixut i humit, mullant-lo sovint.
d) Mentre no s’utilitzi l’argila, ha de mantenir-se humida. S’ ha de conservar en una galleda de plàstic hermètica o una bossa de plàstic forta, ben tancada.
ARGILA - Primària.
en: CLAY - Primary.
Argila primària, és l’argila que s’ha mantingut en el mateix terreny en el qual es forma. Hi ha poques i la més coneguda és el Caolí. Les seves característiques són; la blancor i la duresa, és la base principal per a la porcellana xinesa, també és s’anomena argila residual.
ARGILA - Recuperació.
Extrusora elèctrica, és una màquina que comprimeix i recupera l’argila perquè pugui utilitzar-se de nou, dóna plasticitat i facilita el pastat. Comprimeix l’argila convertint-la en un tub sòlid, és a dir un rotllo. Existeixen diferents formes i mides, per a empreses industrials i poden ser grans i petites per a tallers o escoles.
Llegir mès sobre: Extrusora (3) Elèctrica (pastadora)
ARGILA - Reducció.
Argila – Reducció de mostres d’argila
Quan es couen les argiles, canvien de color, de textures i es contreuen. S’encongeixen durant el secatge, la cocció, i si s’enfornen a alta temperatura, redueixen més que a baixa. La majoria s’encongeixen entre un 5% i 10% , per això és molt important provar l’argila que s’ ha d’ utilitzar per primera vegada, i és necessari si es treballa en un projecte que té una mida exacta.
Treball seqüència
a) Estirar quatre peces d’argila de la mateixa mida, uns 2 mm de gruix, 10 cm de llarg i 5 cm d’ample.
b) Marcar un codi al darrera per identificar-los, després, davant de cadascun, ratllar longitudinalment una línia de 8 cm.
c) Mantenir una peça humida i deixar les altres fins que s’ assequin .
d) Enfornar-ne dues a diferents temperatures, depenent de la temperatura que l’argila pugui arribar: argila vermella a 800ºC i 1000 ºC i refractari 1000 ºC i 1280 ºC.
i) Col•locar les quatre peces, humides, seques, baixa i alta temperatura, de manera que quedin alineades. Les alçades de les línies marcades seran diferents, així el percentatge de reducció en cada etapa es pot mesurar.
f) Fer una foto de totes juntes i amb un regla al costat. Registrar tota la informació sobre l’argila, marca, tipus, color, encongiment, etc.
ARGILA - Reparació en sec.
es: ARCILLA: (f) Reparación en seco.
Reparació amb l’argila seca
*a) Marcar les dues parts que cal unir.
b) Humitejar-les amb aigua, posar una capa prima d’argila humida diluïda (barbotina), apretant cap a les marques, deixant una capa prima d’argila manejable.
c) Uneix les dues peces pressionant-les entre elles i subjectant-les bé o aixafant-les fins que s’enganxin. Neteja l’argila que surt pel voltant de la unió(canviat). Una vegada sec, haurien d’estar enganxades, i ara es pot enfornar. Això va bé per reparar els cantos i vores que s’han trencat.
ARGILA - Reparació.
Argila, reparació d’argila seca
a) Ajuntar les dues parts que s’han d’unir.
b) Humitejar-les amb aigua, col•locar una capa prima d’argila humida diluïda (barbotina), apretant cap a les marques que s’ han fet a les dues parts i deixar una capa prima d’argila manejable.
c) Unir les dues parts, apretar-les i pressionar-les fins que es mantinguin unides. Netejar l’argila que sobra en la unió . Una vegada sec, s’ han d’ haver enganxat; ara es poden coure. Això va bé per a la reparació de les cantos i vores que s’han trencat. Això es coneix com a segellat. Llegir més sobre: Segellat
ARGILA - Reutilitació.
Quan l’argila s’ha assecat massa, hi ha trossos que no s’utilitzen perquè estan trencats o esquerdats, aquests es poden reutilitzar. Si s’utilitzen molts tipus d’argiles, quan es recuperen cal mantenir-les separades, guardar-les en diferents galledes de plàstic, una per cada color. Posar l’argila en una galleda, cobrir-la amb aigua i deixar-la un dia . Si l’argila està en trossos molt grans pot necessitar més aigua, afegir-ne una mica i després deixar-la fins que sigui fang espès, que es pugui treure de la galleda i començar a pastar. Si hi ha massa aigua dins la galleda, es barreja bé i es deixa assecar. Quan es treu l’aigua, podem veure que l’argila té substàncies que podrien fer malbé la feina. Quan es treu l’argila de la galleda, cal col•locar-la sobre una superfície plana i aixafar-la fins que es pugui pastar. Hi ha dues maneres de fer-ho.
a) Deixar-la sobre una taula de guix, el més anivellada possible i girar-la sovint perquè s’assequi de manera uniforme.
b) Tenir dos o més taulons de fusta i teles de lona, de la mateixa mida.. Col•locar la tela sobre la fusta i l’argila sobre la tela, estenent-la uniformement. Quan s’hagi assecat prou com per col•locar un altre tros de tela sobre l’argila i després una altra fusta, amb quatre mans donar la volta al sándwich, treure la fusta i la tela que estan humides i deixar assecar.
Utilitzar un dels dos mètodes fins que l’argila estigui al punt per pastar. Amassar molt bé, tallar i girar moltes vegades. Posar-la en una bossa de plàstic o una galleda hermètica, en una habitació fresca, per mantenir-la prou humida i poder-la utilitzar una altre vegada; axí es manté setmanes o mesos.
ARGILA - Seca.
en: CLAY - Dry.
es: ARCILLA - Seca.
Argila seca és quan l’argila s’ha assecat per complet, ha perdut l’aigua que li dóna la humitat, és tan seca com l’aire que ho envolta.
ARGILA - Secatge.
en: CLAY - Drying.
El secatge de l’argila, es realitza quan l’argila està massa humida per ser utilitzada, l’aigua pot absorbir-se pressionant o pastant l’argila sobre fusta o tela: Donar la volta sovint a la fusta i canviar la tela, per treballar sobre una superfície seca.
a) Si l’argila està en estat molt líquid, s’ ha d’ estendre en un recipient gran i pla, i deixar reposar perquè l’aigua s’evapori. Quan estigui prou sòlida es pugui moure, es col•loca sobre una tela, damunt d’una taula de fusta. Es deixa durant una estona i després es posa a sobre, un altre drap i un altre tros de fusta, es dóna la volta, utilitzant les fustes com un sándwich. Treure el drap humit i la fusta, que ara estan a la part superior, i repetir això fins que l’argila estigui prou seca com per pastar.
b) Abans d’ enfornar, totes les argiles han d’estar completament seques. Si no és així, la humitat pot deformar, esquerdar, o trencar la peça. Els següents dibuixos donen una idea de com es treballa el procés de secatge
L’aigua migra des del centre a través dels porus a la superfície i les partícules s’ajunten més a la part exterior que està més seca. Quan passa això és més difícil que l’aigua es desplaci cap a l’exterior i retarda el procés de secatge. Si la peça és un plat o una gerra, on les parets són primes, hi ha menys problemes, però si són gruixudes, com un relleu, és molt difícil saber el nivell de secatge, per aquesta raó les primeres hores de cocció han de ser lentes i llargues.
ARGILA - Textures i Colors.
es: ARCILLA - Texturas Y Colores.
Argila – textures i colors. Les argiles tenen diferents colors i textures. Arenes i xamota es poden afegir a l’argila per canviar la textura, pera donar força i modificar lleugerament el color. El més comú és l’argila cuita que s’ha mòlt per fer grans de diferents mides i realitzar textures variades. Amb els talladors elèctrics de rajoles es fan grans fins que es poden utilitzar com a xamota. Assegurar-se sempre que la xamota que s’està utilitzant pugui ser cuita fins a la temperatura que requereixi el teu treball. La majoria de maons vermells, només poden tolerar temperatures fins a 1050 º C i menys, si són maons de construcció barats. Additius com feldespat, fragments de granit o de minerals refractaris que són tan forts que no desapareixen, poden utilitzar-se com a textures.
Els materials combustibles fan textures, barrejant-los o pressionant-los amb l’ argila sense coure. Quan es couen, desapareixen, deixant una trama. L’arròs, grans de cafè, qualsevol forma de vegetal sec, fulles seques, etc.
Quan es necessiten colors especials en l’argila, aquests es poden afegir; són coneguts com a colorants o pigments, s’agreguen en forma de pols. Existeix una gran varietat de colors, cal recordar que el de l’argila sempre influeix en el color que s’afegeix. Així que per aconseguir el to requerit, l’argila blanca o clara és la millor. Les argiles de colors poden comprar-se preparades.
ARGILA - Tipus.
en: CLAY - Types.
es: ARCILLA - Tipos.
Preparant l’argila per al seu ús
L’argila és el material fonamental per a tot tipus de treballs en ceràmica, des de maons i rajoles industrials fins a gerres i plats decoratius. Els dos principals tipus d’argila són primaris i sedimentaris. És un material plàstic i humit que es pot manipular de qualsevol manera, es deixa assecar i després es cou per convertir-se en bescuit, ja no es mal•leable, pero es pot trencar i es porós. Per deixar de ser porós ha de cobrir-se amb un esmalt i coure’s per segona vegada.
Argiles primàries també conegudes com a argiles residuals. Són aquelles que han persistit a la mateixa terra en la qual es van formar. N’hi ha poques i la principal és el caolí. Les seves característiques són la blancor i la força, i és la base principal de la porcellana xinesa.
Argiles secundàries són conegudes també com a argiles sedimentàries. Són argiles que han estat desplaçades i erosionades pels moviments de la terra durant milers d’anys.
Totes les argiles s’han de preparar abans d’utilitzar o comprar ja preparades. L’argila és el material amb el qual es fa tot treball ceràmic. És pesada, humida i ha d’estar preparada per convertir-se en una consistència manipulable que es pugui modelar i donar forma. Quan es cou, l’argila canvia al aconseguir els 600 º C, en bescuit, que és un material dur, fràgil i porós. Existeixen varis tipus d’argila, amb diferents colors, textures, plasticitat i capacitat de reducció i es converteix en fusible a diferents temperatures. Totes les argiles són fusibles, això significa que es poden fondre o desintegrar quan es couen per sobre de certa temperatura.
Es converteix en bescuit a 600 º C, però, com més alta és la temperatura, més forta es torna. Quan s’utilitza argila hem d´estar segurs de la temperatura que necessita. Normalment les argiles per a ceràmica poden coure’s fins a 1050 º C, i hi ha argiles refractàries que poden suportar temperatures de fins a 1300ºC.
ARGILA D'ALBANY
en: ALBANY SLIP
Argila d’Albany: una argila natural que prové del riu Hudson, a prop d’Albany. Té prou fundents per barrejar-se i funcionar com l’alúmina en l’esmalt (Al² O³), es un ingredient que es troba a totes les argiles i esmalts; Proporciona major resistència a l’argila i permet una temperatura de cocció més alta, tant a l’argila com a l’esmalt.
ARGILA DE BOLES
en: BALL CLAY
es: ARCILLA DE BOLAS
Argila de boles, es barreja amb molts tipus d’argila per crear les seves propietats d’unió i de treball, per augmentar la seva plasticitat i força. Es diu argila de boles perquè originalment es va formar amb la forma d’una pilota. Quan es crema es converteix en un color blanc grisenc.
Es troba a Devon i Dorset, Anglaterra i també a Kentucky – EUA, on es coneix com l’argila bola Kentucky.
ARGILA VERMELLA
en: RED CLAY
es: ARCILLA ROJA
Argila vermella: és argila de diferents tons marró, a causa de l’òxid de ferro a la terra on es troba. Ha de ser processada abans de ser utilitzat i es pot coure com a bescuit entre 850 º C a 1050 º C
ARGILES SEDIMENTÀRIES
Argiles sedimentàries també conegudes com a argiles secundàries. Són argiles que han estat desplaçades i erosionades pels moviments de la terra durant milers d’anys.
Llegir més sobre: Argila Tipus
ARMARI HUMIT - Per a mantenir l’argila humida.
en: DAMP BOX OR CUPBOARD - To keep clay damp.
es: ARMARIO HÚMEDO - Para mantener húmeda la arcilla.
Armari o Caixa humida, és una cambra o armari de metall o plàstic que manté la humitat, permet emmagatzemar l’argila humida durant bastant temps i protegir les peces que estan sense acabar.
ARPA
en: HARP
es: ARPA
Arpa (tallador d’arpa) Són eines per tallar trossos d’argila i són de metall. Tenen forma de tres costats d’un rectangle i s’han col•locat de manera uniforme les osques a la part inferior de cada pota, de les quals es sosté un cable prim que connecta els dos costats i permet tallar trossos d’argila en diferents nivells. Les potes han d’estar alineades sobre la taula a cada costat de l’argila, ja que és talla a través separant l’argila en dues seccions. Es poden tallar planxes grans. Llegir més sobre: Plaques – Tallador
ARQUITECTURA CERÀMICA
Feu clic al títol per veure més imatges
Ceràmica arquitectònica: obres de ceràmica afegides a edificis amb finalitats pràctiques o decoratives; poden ser: imatges, noms, números, etc. sobre rajoles o en relleu. Les fotos serveixen per mostrar diferents mètodes i com es poden barrejar els uns amb els altres i utilitzar arquitectònicament.
Un clàssic de sanefa per decorar una cuina moderna; una porta amb la part superior mostrant la localitat on es situa l’empresa i als costats de la porta imatges de les plantes amb les quals treballen; un arc que separa dues habitacions; sis rajoles son usades com un quadre al centre de la paret; un quadre clàssica de ceràmica fet en una cuina moderna; escena bíblica, quadres en una església.
Nota: Les rajoles de la a) a la c) i de la g) a la i) estan totes pintades a mà amb el mètode Majòlica i de la d) a la f) estan fetes industrialment.
Enllaç a la web Ceramics Benus de rajoles decorades amb el Mètode Majòlica.
Llegir més sobre: Noms i Indicacions / Números / Rajoles repetides
ARQUITECTURA ESCULTURA
Escultura arquitectònica: disseny ceràmic en una argila, amb la part posterior llisa, de manera que quan s’acaba es pot enganxar a una paret o a qualsevol superfície llisa. Hi ha dos mètodes d’escultura arquitectònica: amb tres dimensions de formes i nivells, i amb relleu llis, que és de diferents nivells, però pla.
Les fotos dels tres dissenys mostren diferents tècniques que es poden utilitzar alhora, i al costat de cadascuna hi ha un croquis de les peces en el qual estan marcades les unions i com s’han d’encaixar. Les tres peces estan fetes amb refractaris, argila de gres, que és forta i adequada pels les obres que s’han de deixar a l’aire lliure. Es argila preparada per mantenir la seva forma física i identitat química quan es cou a altes temperatures. N’hi ha de diversos tipus, amb textures i colors diferents, i es poden coure fins a 1.300 ºC.
Can Rajoles. Es de pedra fornejada a 1300º C. i decorada amb colors i fornejada de nou a1200º C. El vermell de la bandera fou pintat amb el tercera cocció i fornejat a 800º C. Nota: En el passat el color vermell no es podia fornejar a altes temperatures, actualment es fabrica per a qualsevol temperatura.
Ceràmica. Es de pedra fornejat a 1300º C, després es pintaren les lletres i el fons, fornejant-se un altre cop a 1200º C. Les quatre peses amb plats foren pintades amb el mètode Majòlica i fornejades a 980º C.
ARQUITECTURA ESCULTURA - CAN RAJOLES
en: ARCHITECTURAL SCULPTURE - CAN RAJOLES
es: ARQUITECTURA ESCULTURA - CAN RAJOLES
Feu clic al títol per veure més imatges
Can Rajoles significa la casa de les rajoles i Sant Jordi és el patró de Catalunya. Està fet amb refractaris, amb 20 peces separades, fa 130 cm. de llargada x 100 cm. d’alçada. Es va bescuitar a 1.300 ºC, després es va decorar amb colors que vitrifiquen a 1.280 ºC i es va tornar a coure.
Finalment es va afegir el vermell a les barres de la bandera, i aquesta única peça es va coure a 800 ºC.
ARQUITECTURA ESCULTURA - CERÀMICA
en: ARCHITECTURAL SCULPTURE - CERAMICA
es: ARQUITECTURA ESCULTURA - CERÁMICA
Feu clic al títol per veure més imatges
Ceràmica: l’obra està formada per set peces: la paraula “ceràmica” en té tres (CE/RAM/ICA), i els quatre plats del davant. La lleugera superposició de les lletres amaga els llocs on s’ajunten les peces. Tot es va modelar amb refractaris i es va bescuitar a 1300 ºC. Després, les lletres i la part posterior es van decorar amb òxids que vitrifiquen a 1.280 ºC i es van tornar a coure. A continuació, es van decorar els plats en Majòlica i després es van coure les quatre seccions a 980 ºC.
Seqüència de treball
a) Quan es fan escultures amb argila, primer es fa un dibuix sobre paper, s’ha de pensar per on s’han d’ajuntar els perfils de les diferents peces amb relació al dibuix i tenir en compte la seva mida, l’amplada adequada, de manera que càpiguen al forn, quan es posen sobre les safates per coure-les.
b) Retallar en paper les formes que es necessiten.
c) Utilitzar una taula, al voltant de la qual ens puguem moure, i treballar sobre una fusta coberta amb algun material; la tela és molt adequada per això.
d) Amassar, enrotllar l’argila fins a l’alçada que es necessiti i tallar-la a la mida precisa, seguint el croquis del paper.
e) Preparar l’argila i tallar-la seguint el dibuix original, i fer que les parts encaixin correctament i es superposin si es volen amagar les unions.
f) En els dibuixos que hi ha al costat de les tres fotos, es mostren els perfils de les peces per separat, però en l’obra acabada molts queden ocults al superposar les altres parts del dibuix.
g) S’ha d’anar al mateix ritme i seguir amb la mateixa plasticitat, perquè el procés de contracció sigui igual.
h) Quan no es treballa, s’ha de cobrir l’obra amb un drap humit o un plàstic i no s’ha de deixar que una part s’assequi més que una altra. Cal tenir en compte que una peça que tingui un gruix diferent, s’assecarà més ràpid per les parts més primes, la qual cosa pot fer que es trenqui.
i) A mesura que s’avança la feina, es deixa que s’assequi una mica, això facilita posar detalls i allisar-ho. Treballar gradualment el disseny, afegint i canviant idees, i deixar que les textures i els acabats s’allisin quan sigui necessari.
j) Un cop acabat, si hi ha grans peces gruixudes, es rasca part de l’argila de la part posterior, això les fa més lleugeres i ajuda que s’assequin; d’aquesta manera és més fàcil que s’adhereixin quan s’enganxin a una paret.
k) Quan s’acaba la feina, aquesta ha canviat respecte el dibuix original, si resulta complicat, es redibuixen els perfils i s’enumeren, després es marca el número a la part posterior de cada peça.
l) Un cop acabat, es deixa sense tapar, perquè s’assequi, amb el pes cap a baix de manera que els marges no es corbin cap a dalt. Fer servir petits objectes, com cendrers, pesos, pots, etc. Per posar-los al voltant dels marges i als llocs que es puguin corbar.
m) Durant el període de secatge, s’ha de mantenir neta i endreçada l’obra, i perquè encaixin perfectament, es poden alternar algunes parts.
n) Quan estigui completament seca, es pot coure. Com que hi ha parts que són més gruixudes que unes altres, és molt difícil saber si estan completament seques per dins. Per aquest motiu, s’ha de començar a coure a foc molt lent i a temperatura baixa durant força estona. Això farà que les parts més gruixudes s’assequin. El forn tarda unes 4 hores a escalfar-se de 0 ºC a 600 ºC, després, tarda 6 hores aproximadament fins arribar als 1.300 ºC.
o) L’argila refractària, cuita a 1.300 ºC es pot decorar amb colors que vitrifiquin a temperatures diferents, començant sempre per les més altes, a 1.280 ºC i seguint amb les inferiors.
ARQUITECTURA ESCULTURA - LLEÓ
en: ARCHITECTURAL SCULPTURE - LLEO
es: ARQUITECTURA ESCULTURA - LLEO
Feu clic al títol per veure més imatges
Lleó
Consta de tres peces modelades amb refractaris i cuites a 1.280 ºC, després decorades en Majòlica i cuites a 980 ºC. El lleó i la part posterior són una única peça plana, però a diferents nivells, 2 cm.; les lletres “LL” i “EO” són amb relleu.
Seqüència de treball
Relleu pla: disseny amb diferents capes d’argiles planes.
a) Estirar l’argila fins a l’alçada adequada.
b) Tallar les formes que es necessiten. A “Lleó”, hi ha tres peces.
c) Marcar el perfil posant el dibuix sobre l’argila; amb un llapis es ressegueix l’esbós i es marca sobre aquesta.
d) Rascar i tallar les parts més petites, per fer els diferents nivells.
e) Després, modelar i arreglar les vores per aconseguir les formes exactes que es necessiten. En aquest cas, són dos nivells, però depèn com sigui el dibuix. Un cop sec, es va coure a 1.280 ºC.
Decoració:
La base d’esmalt s’ha aplicat amb una textura anomenada estergit.
Remenar la base que hi ha al recipient, treure’n un bol ple i deixar-lo a un costat, afegir aigua a la base, fins que quedi molt dissolta, i remenar-ho bé.
Preparar les tres peces en l’ordre adequat. Agafar-ne una cap per avall i submergir-la dins la base fins que quedi coberta la part frontal i els costats, però no la part posterior.
Perquè la base s’introdueixi pels angles s’ha de moure la peça de banda a banda, s’ha d’aixecar i girar. Es suquen les fulles d’un pinzell fet amb fulles de palma dins l’esmalt espès que s’ha reservat i s’aplica sobre l’esmalt dissolt, deixant les superfícies amb una textura.
Amb un pinzell de pintura aplicar esmalt per sobre les lletres i el lleó i amb un pinzell humit, allisar-ho.
Arquitectura – Escultura Can Rajoles * Es de piedra horneado a 1300º C, decorado con colores y horneado de nuevo a 1200º C. El rojo de la bandera se pintó con el Sobre esmalt – tercera cocció y horneado a 800º C. Nota: En el pasado el color rojo no se podía hornear a altas temperaturas, actualmente se fabrica para cualquier temperatura.
Netejar la base que hagi quedat al darrera, però no la dels costats; després, pintar les lletres i el lleó, i coure-ho a 980 ºC.
ARXIVADOR
en: FILING
es: ARCHIVADOR
Arxivador és on es mantè la informació seleccionada en un ordre lògic a fi de tenir accés fàcil i ràpid.
ARXIVANT (1) ceràmica dibuixos.
en: FILING (1) Pottery drawings.
es: ARCHIVANDO (1) Cerámica dibujos.
L’arxiu dels dibuixos: Cal mantenir tots els projectes i fotos dels treballs, en paper vegetal o normal. Marcar i arxivar, perquè es puguin trobar fàcilment, ja que serveixen per més d’una vegada. Es poden combinar les diferents parts dels dissenys, els d’un centre d’un plat, els d’una rajola, etc.
Llegir mès sobre: Arxiu – Arxivant dibuixos de plats. / Arxiu – Arxivant dibuixos de rajoles / Arxiu – Arxivant dibuixos per tema a gerros / Arxiu – Arxivant dibuixos per tema i mides / Arxiu –Arxivant serigrafia
ARXIVANT (2) ceràmics dibuixos per tema i mides.
en: FILING (2) Pottery drawings by subject and size.
es: ARCHIVANDO (2) cerámica dibujos por tema y tamaño.
Feu clic al títol per veure més imatges
Arxivar els dibuixos i fotos de les ceràmiques és cansat, avorrit i complicat. Cal fer alguna cosa per tenir controlats els dibuixos. Els dissenys poden utilitzar-se diverses vegades, copiats, reduïts, ampliats i modificats. Si sabem el que tenim i on està guardat guanyem temps.
Si és possible cal tenir una foto de cada disseny nou i la ceràmica, arxivat a l’ordinador, nom, número, mida, any, client i qualsevol altra informació que sigui important, per exemple; si tenim un dibuix que s’ha’ ha foradat, quin tipus de paper hem utilitzat, etc. La conservació dels dissenys de plats i gerres és bàsicament el mateix que el de les rajoles, excepte que els dissenys són més petits i tots encaixen en els arxius.
Arxivar els dissenys per tema i mides
Cal mantenir cada disseny en carpetes i arxius separats, senyalitzats a l’exterior de les caixes amb els noms del que hi ha en elles. Aquestes caixes són pels dissenys d’una o dues rajoles, centres de plats, les vores de plats, gerres i tapes. Totes elles estan arxivades primer per tema i després per mida.
Dibuixos de plats, gerros i tapes es guarden per separat guardats i classificats, els plats tenen dos arxius: un dels centres i un altre de les sanefes. Els centres i les vores estan arxivades per separat i es poden utilitzar uns amb uns altres. Les fotografies són de gran importància quan s’arxiven. Reconèixer el dibuix de sanefa és difícil ja que els dissenys no tenen tema. Els centres s’arxiven per temes; aus, caçadors, etc.
Com que els dissenys es realitzen en paper transparent, és molt difícil reconèixer-los, fins i tot si estan classificats pel seu objecte i mida. Pot haver-hi fins a 50 dissenys diferents tots amb el mateix tema per exemple; els florals. És particularment difícil per a les persones que acaben de començar a treballar, arxivar-les en l’ordinador és important, i és fàcil de gestionar. A partir d’una àmplia selecció de fotos es pot triar un disseny ràpidament.
Arxiu per a grans dissenys de rajoles.
La primera foto mostra una taula amb calaixos amples, ideals per mantenir els dibuixos plans. Són per a dissenys de més de dues rajoles i cada tema es guarda en una carpeta de la mida adequada. Pels dibuixos dels Sants, tinc sis carpetes; una pels dissenys de sis rajoles; una altra per a dotze rajoles i una tercera per a mides més grans i estranyes. Cada categoria té dues carpetes: femení i masculí. Al davant de la carpeta, s’adjunta una llista impresa amb els noms dels sants per ordre alfabètic, més el seu número de codificació a l’ordinador, on hi ha una foto amb color i tota la informació necessària.
Arxiu de dissenys per a grans mides de rajoles
Usar un calaix amb rodes. Després d’anys de treball, hi ha tants dissenys, que cal trobar la manera més pràctica per a l’emmagatzematge i l’arxivat dels dibuixos. La següent és una manera de fer fàcil la recerca. Qualsevol lloc que tingui prestatges o taules, deixar un espai entre el primer prestatge i el primer pis; fer un calaix amb rodes que càpiga en ell. He trobat dos d’aquests calaixos al carrer per a desballestament. S’havien fet per anar sota un llit, però jo em vaig posar una sota la taula gran que uso per a l’elaboració i l’envasament. La caixa és quadrada, de 100 × 100cm. i 25cm. d’alçada. Alguns dels dibuixos són tan grans que han de doblegar-se en dues o tres parts.
Al calaix gran, hi ha una fina peça de fusta que s’introdueix dins de la caixa de paret a paret. Això ajuda a mantenir-los plans anivellats i nets. Retallada un semi cercle en un costat de la fusta, de la mida justa per lliscar la mà en ell, així serà fàcil agafar-ho. Col•locar també un mànec en la part davantera del calaix, perquè sigui fàcil de posar i treure.
La manera d’arxivar i classificar, ha canviat des de la fotografia digital. L’escanneig i la imprimeixo; és un sistema ràpid i barat. Ara faig un disseny gran en una escala petita i després faig una fotocòpia fins a la mida correcta en paper transparent de fins a sis rajoles. Això és millor, ja que es poden mantenir totes les seccions d’un disseny junt i planes. La foto és d’un disseny de 30 peces i mostra com es va separar.
ARXIVANT (3) ceràmics dibuixos per tema a gerros
en: FILING (3) Pottery jar designs
es: ARCHIVANDO (3) cerámica diseños para jarros
Feu clic al títol per veure més imatges
Els dissenys de gerros i tapes poden ser molt petits i quan es transfereix del paper transparent és difícil de reconèixer.
La millor manera d’arxivar-los en carpetes de plàstic, és fent una foto de cadascun quan esta cuit i classificar-los amb codi, numeració i mida.
Els gerros també poden tenir dissenys utilitzats per a les plaques o rajoles, figures, ocells, flors, etc. Els dibuixos han d’estar separats, els que s’utilitzen per Albarels, flascons de farmàcia, dibuixos de plantes i herbes relacionades amb la salut, els noms, les vores, escuts, etc. Ara es fan per decorar cuines per guardar herbes i espècies.
En el passat, es van fer de moltes formes, de diferents mides i tapes. Alguns tenien el nom d’una planta en llatí amb un dibuix (una imatge) de la planta; això es feia per ajudar al públic analfabet.
La preparació per decorar és la mateixa que la secció de les rajoles, la diferència és que els gerros sempre es decoren en una roda per a les bandes i per usar les barres per a fer bandes, la peça a decorar ha d’estar centrada correctament.
Les primeres sis il•lustracions mostra dissenys de diferents mides per usar en pots de farmàcia i són dibuixos preparats per utilitzar, estan en paper transparent i punxats. Alguns són dibuixos de plantes amb el nom i uns altres tenen un disseny, com un escut que envolta el nom d’una planta, però no té res a veure amb ella, només és decoració i l’última un nom que es pot utilitzar amb altres decoracions.
Nota: A la foto del centre el primer i l’últim pot tenen la mateixa estructura i nom, però la resta de la decoració és diferent i el segon té la il•lustració d’un mussol.
Llegir més sobre: Centrat / Centrat – Fer bandes
ARXIVANT (4) ceràmics dibuixos de plats.
en: FILING (4) Pottery plate designs.
es: ARCHIVANDO (4) cerámica diseños de platos.
Feu clic al títol per veure més imatges
L’arxivat dels dibuixos per a plats, es presenta en dues seccions separades: una pels centres dels plats i una altra per a les vores. Les fotografies són importants per a les vores, doncs reconèixer els dibuixos sense tema és més difícil. Han d’estar enumerats i els dibuixos dels centres especificats segons els temes: aus, caçadors, etc. Ja que els dissenys estan dibuixats sobre paper vegetal, reconèixer-los és molt difícil, fins i tot si estan classificats pel seu objecte i mida. Poden haver-hi fins a 50 dissenys diferents tots amb el mateix tema com per exemple: florals.
Això és particularment difícil per a les persones que comencen a treballar i no coneixen els dissenys. Arxivar, presentar i classificar en l’ordinador amb fotos de color és important i facilita l’elecció, la qual cosa permet visualitzar-ho tot amb major rapidesa.
Les següents il•lustracions mostren les tres seccions, el plat acabat amb el centre i el marge preparats per a ser usats. Les dues darreres seccions mostren com s’han d’arxivar les marges i el centre del plat, aquí es mostren alguns d’ells, una pàgina pot contenir fins a vuit.
ARXIVANT DISSENYS DE PLATS.
Codis plats: PC, nº 10, C3. CF7
Codis traduïts PC = Plat Cistella. Nº 10 = Numeració Centre 3. CF7= Sanefa 7
Després, en l’arxiu amb el seu codi, ha d’haver-hi tota la informació sobre ells, la mida, si es va marcar, quin tipus de papers es va utilitzar, etc. Cada part ha d’estar clarament marcada, amb el seu codi i la mida. Si estan ben organitzats, resultarà fàcil trobar-los.
CODIFICACIÓ DE SANEFES
Codis sanefes CF-1. 20, 37cm
Codis traduïts CF-1 = Sanefa nº 1.
Nota: 20 i 37cm es refereixen a la mida dels plats pels quals s’han preparat les sanefes.
CODIFICACIÓ DE CENTRES DE PLATS
Codis centro CB-1 20, 31cm.
Codis traduïts CB-1 = Centre Barco – 1
Nota: 20 i 31cm., es refereixen a la mida dels plats que s’han preparat els dibuixos dels centres.
ARXIVANT (5) ceràmics dibuixos de rajoles
en: FILING (5) Pottery tile designs.
es: ARCHIVANDO (5) cerámica diseños de azulejos.
Feu clic al títol per veure més imatges
Arxius; Fer una foto de cada disseny nou, pintat i cuit; arxivar-lo amb tota la informació necessària, número de codi, la mida, el mètode, els colors, l’any, el client, etc.
Els dissenys dibuixats i punxats sobre paper vegetal s’han aplicat a peces de sis rajoles el que facilita l’arxivat. S’ajunten totes i es fa una fotografia en color del seu disseny, temperatura de cocció, número de codi i mida.
ARXIVANT RAJOLES AMB SANEFA SEPARAT
Codificació del vaixell: V.1, 12A, 45 × 60cm, SA N º 8.
Traducció de la Codificació: V.1 = Vaixell-1, 12A = 12 rajoles, 45 × 60cm =.mida, SA N º 8 = Sanefa N º 8.
ARXIVANT RAJOLES AMB SANEFA INCLOSA
Codificació de flors: FL2, 4A, 30 × 30cm.
Traducció de la Codificacihttp://www.ceramicsbensu.es/wp-login.php?redirect_to=http%3A%2F%2Fwww.ceramicsbensu.es%2Fwp-admin%2F&reauth=1ó: FL.2 = Flors N º 2. 4R = 4 rajoles. 30 × 30cm = mida, S/SA = Amb Sanefa
ARXIVANT (6) rajoles serigrafia.
en: FILING (6) Tiles screen printing.
es: ARCHIVANDO (6) azulejos serigafía.
Feu clic al títol per veure més imatges
Arxivar i codificar per la pantalla.
És molt important guardar el disseny original, la malla pot trencar-se o desencaixar-se. Per reparar-la l’ha de portar-la a l’empresa on la hi van fer.
Els dibuixos originals s’imprimeixen sobre paper vegetal i copiar-los en la malla, després es cobreixen amb una emulsió. L’exposició a la llum elimina les parts no necessàries, deixant els espais nets del disseny.
Guardar els dissenys originals amb nom, numeració i bones fotografies de cadascun d’ells, perquè si es danyen es puguin refer. Si són grans s’han de retallar en diverses seccions segons les rajoles i arxivats conjuntament. Si són petits i similars s’arxiven junts, com és el cas de; flors, vaixells, oficis, etc. Fer carpetes per als dissenys, tancats a tres bandes. Jo tinc dues carpetes on guardo tots els dissenys, la més gran de 80cms d’ample i 120cms de llarg ideal per guardar dissenys grans, amb una gran cremallera que cobreix tres costats i permet obrir-la completament i una més petita de 60×80cms. Són planes i es poden traslladar amb facilitat gràcies a unes manilles.
Quan hi ha un gran nombre de dissenys emmarcats preparats per a la impressió en pantalla, cal trobar la manera de guardar-los i arxivar-los. És millor si es poden mantenir rectes, perquè el marc d’un estigui sobre la malla del següent, fer les prestatgeries una mica més estretes perquè la pantalla sobresurti i sigui fàcil d’agafar. El meu disseny més gran té 72 rajoles i precisa 12 pantalles de sis rajoles, que estan emmarcats per poder treballar amb ells horitzontalment, de manera que en marcar el disseny, el pigment s’ha de posar sobre la part més estreta de la pantalla, es deixa generalment un espai més gran en la part superior i inferior deixant lloc per al pigment. Les fotografies mostren prestatges fets per guardar pantalles. Quan vaig començar a treballar amb dissenys petits em van fer pantalles en proporció als dissenys, la qual cosa va anar un error doncs dificulta l’arxiva’t, es pot veure a l’esquerra. La pantalla més petita que uso sovint, té 30×40cms i actualment qualsevol disseny que sigui més petit ho faig fer a la mateixa mida, coincidint sempre amb la mesura interior del marc.
ASPIRADORA
en: VACUUM CLEANER
es: ASPIRADORA
L’aspiradora, és un aparell elèctric que funciona per succió per a la neteja de catifes, paviments, etc.. És convenient usar-ho en els tallers, estalvien treball, són més nets i no escampen la pols com les escombres. No obstant això és convenient fregar-ho sovint. Ès útil tenir en els tallers, aspiradors industrials, que succionen amb gran potència i el tub és molt llarg i facilita l’aspiració entre llocs difícils d’accedir.
Nota. El motor de l’aspiradora es pot acoblar a al tallador de rajoles. Normalment, un tallador de rajoles expulsa aigua barrejada amb pols. S’ha de modificar certes parts de l’aspiradora, perquè reculli solament la pols durant el tall de les rajoles i no necessiti aigua. Varem rectificar la nostra talladora de rajoles fa vuit anys, perquè no existia al mercat una amb aspiració sense aigua, no sé si ara existeix comercialment. Per a més informació: Llegir més sobre: Rajola – Tallador elèctric
ASSECAT DE L'ARGILA
en: DRYING CLAY
Assecat de l’argila és l’eliminació de l’aigua de l’argila. Si l’argila no ha s’assecat prou abans de la cocció, pot trencar-se de manera explosiva dins del forn. Mentre que si s’asseca molt ràpidament, pot causar deformació o formació d’esquerdes.
ATMOSFERA
en: ATMOSPHERE
es: ATMÓSFERA
Atmosfera es l’aire que envolta la ceràmica quan se seca o durant la cocció, la temperatura pot afectar la velocitat del eixugar.
