CABINA D’ESMALTAR
en: SPRAY BOOTH
Feu clic al títol per veure més imatges
Cabina d’esmaltar:
a) La il•luminació interior. b) Xapa d’acer galvanitzat amb cortina d’aigua. c) Torneta. d) dipòsit d’aigua independent amb filtre. e) El motor per a la succió d’aigua.
Abans la majoria de ceramistes es feien les seves pròpies cabines, però actualment això no passa, doncs tant les lleis de protecció de l’ambient com els treballen amb esprais són molt estrictes. És una caixa molt gran oberta d’un costat i en comprar-la s’ha de calcular la mida requerida en relació al treball que s’ha de fer. Estan dissenyades per evitar que la pols s’estengui, per l’entorn, per raons de salut, neteja i ús dels esmalts que es fan servir. Estan controlades elèctricament i dissenyades de manera que quan s’usen una cortina d’aigua va caient de dalt a baix contínuament, per la part posterior. La peça que esta esmaltant està davant i l’esmalt es desvia cap al corrent d’aigua atreta per un ventilador, on, gràcies al corrent d’aigua, cau dins d’un tanc on l’esmalt i l’aigua es filtren per separat. L’esmalt depenent del producte que estigui usant, es pot recuperar i l’aigua es mou de forma automàtica, drenant i filtrant-se per poder ser reutilitzada.
La web que es mostra a continuació explica de quina manera s’ha fabricar una cabina per esmaltar, com que no estan dissenyades per a la ceràmica serà necessari fer alguns canvis.
.Link to Paint Booth
Cafeteras generalment són gerres altes amb tapa, amb un tub estret de sortida sense un filtre. En l’antiguitat, els grans mòlts de cafè, s’acumulen al fons i el tub de sortida controlava el flux del cafè per servir en petites tasses
Decoració calada, és fer forats en gerros i plats com a decoració. Quan l’argila aconsegueix la duresa de cuir, es pot calar. Es necessita una eina o utensili fort de fulla afilada, per perforar els forats. El patró ha d’estar fet abans i marcat en l’argila humida.
Calibrador o mesurador; te dues finalitats; mesurar les línies decoratives que envolten una peça i per comprovar que les amplades de la peça siguin correctes. És un puntal amb un o més braços i una base que es pot unir a una taula. Els braços i el puntal són llargs i plans, amb un espai al centre units per una rosca que permet que els braços es moguin cap enrere i cap endavant, cap amunt i avall, es posiciona en diferents angles. La peça es centra en el torn i la base del mesurador es cargola a la taula, els braços es col•loquen a l’alçada i l’amplada necessària, després, al girar la peça lentament, es pot comprovar que la forma tingui la mateixa mida.
Les cànules, són per aplicar un color, que està dins d’un recipient petit, es pressiona i surt a través d’un filtre creant una línia contínua. Per a això es pot utilitzar un aplicador de pera, un tub d’injecció o una màniga per decorar pastissos. Es poden comprar de diferents mides de cànules.
L’aplicació amb cànula, es pot fer directament sobre l’argila o bescuit, cobrint primer el que s’està decorant amb un o més colors, utilitzant un aplicador de pera. Les línies de diferents colors es poden fer de forma irregular, tals com plomejat, omplir espais, dibuixar contorns o retolació.
Pals de carbonet i de carbó comprimit. 
Suports per a plats
Suport per a gerros i tapes. Quan estan decorades és difícil moure-les sense tocar i danyar la decoració i algunes tapes estan dissenyades amb la brida bastant alta i es pot introduir els dits i moure-la. Si en agafar-la es toca una part que està decorada haurà de reparar-se.
Carga de rajoles
i) Petits suports individuals: Estan fets a mà per sostenir de dos a quatre rajoles de qualsevol mida. Són petits perquè són individuals i s’han de sostenir junts de forma segura quan es mouen. S’utilitzen principalment per carregar les vores de 7,5 × 15 cm, i cantonades de 7,5 × 7,5 cm. Per omplir els espais sobrants quan es carrega el forn. En la secció de motlles s’explica com fer-los.
Emplenar forns que s’obren per dalt. Utilitzar estants per a rajoles que són d’una peça i suporten 14 rajoles de 15 × 15cm, així com els que estan formats per dues peses que poden aguantar rajoles de qualsevol mida. Aquí aguanten rajoles de cantonades de 7,5 × 7,5cm i les vores de 7,5 × 15cm. Són petits per poder ser agafats i estan fets a ma per aguantar d’una a sis rajoles.
Els carros per un ceramista, son prestatges amb rodes. Existeix diferents tipus, alguns poden ser plegables, alguns tenen prestatge que es poden posar i treure, moure cap amunt i a baix per acomodar els treballs de diferents mides. Són molt útils per moure i emmagatzemar el treball decorat.
Caselles és un suport per coure plats, rajoles, etc., a l’interior del forn. Es fan de moltes formes i mides, tenen parets, braços, potes o prestatges per recolzar els objectes, un d’amunt de l’altre, per separar, sense tocar-se. El de l’esquerra, pot portar rajoles de 10×10cm., 15×15cm. i 20×20cm.
Caselles; En convenient col•locar les rajoles en les caselles en la part superior i baixar cap avall, així s’evita que si alguna cosa cau sobre la que esta sota, es deteriori. Fer servir els dits com a espatula, posar la rajola de forma plana, empenyent-la entre els petits prestatges a cada costat de la casella, cuidant que la part decorada no grati amb el prestatge superior.
Cassola de fang es fan bàsicament per cuinar, són sempre recipients profunds amb
Cavallet, és un suport per exposar i treballar, pot suportar un llenç, una pissarra, rajoles, plats, etc. Hi ha de tipus diferents, els portàtils que es poden doblegar, en les il•lustracions sota hi ha tres: el primer a l’esquerra, és lleuger i les potes es poden tancar, les fotos del centre són del mateix cavallet el qual va bé perquè la part principal pot estar recta o moure’s cap a enrere, i l’última foto mostra el cavallet que tinc en el meu estudi que és recte i té rodes. Tots tenen dues barres, amb tanques als costats per aguantar hi ha posat, a més a més es poden moure cap amunt i a baix per recolzar les peces de diferents mides. Jo prefereixo els dempeus, perquè si es treballa durant moltes hores es millor per a l’esquena. Per pintar o exhibir quadres i plats, s’utilitzen els cavallets dempeus. Llegir mès sobre: 
Celadón és el nom occidental per a un tipus de vernís utilitzat per primera vegada a la Xina sobre gres i porcellana en un intent d’imitar el color i la textura del jade. Els seus colors van des de tons verds a tons verd grisós. Llegiu més en 
Cendrer es un plat que pot tenir diferents mides, generalment uns 20cms o menys de diàmetre I poden ser de qualsevol forma, rodons, quadrats, etc. Els marges exteriors s’aixequen suaument I poden tenir cantonades o no, I tenen obertures a mig cercle per a sostenir les cigarretes. Estan fets per posar el cendra que es produeix al fumar. 
Centrat és l’acció que es fa al posar l’argila en el centre de la roda per quan giri el plat del torn, es pugui realitzar o modelar un objecte circular. També és necessari durant el bandejat, perquè els extrems de les línies que envolten l’objecte es toquin perfectament.
Centrat per fer bandes; és dibuixar una línia rodona i circular a les gerres, bols, plats i tapes, que poden estar en diferents estats, en duresa de cuir, bescuit i en esmalt base. Centrar la peça on hi vols fer la banda, sobre el plat de la torneta. Les anelles marcades en el torneta t’ajudaran, però s’ha de mirar l’objecte des d’un costat, gira la roda lentament per veure si està ben col•locat.
Ceràmica a prova de foc: són productes de ceràmica elaborats especialment per aguantar la calor directa, com la flama del gas. En molts països mediterranis, ha estat la bateria de cuina estàndard durant molts segles.
Ceramista és algú que treballa amb argila en qualsevol moment i el mètode, de ceràmica feta a mà amb peces produïdes industrialment i hi ha centenars de diferents peces, plaques, rajoles, teules, etc
El cilindre, és la forma bàsica per a la realització de gerros. El procés sempre és el mateix per a totes les peces tornejades, pastar bé, centrar i estirar recte cap amunt.
Cinta mètrica, és una cinta llarga i flexible de tela, metall o fusta marcada amb les subdivisions en centímetres o polzades que s’usa per mesurar espais. Si és flexible es diu cinta mètrica i si és rígida és 
Cisell: És una eina de fuster utilitzada per rebaixar trossos de fusta. En ceràmica es pot fer servir per separar peces que durant la cocció s’han enganxat unes a altres.
Clapejat, durant molt temps es referia als colors d’alguna manera danyats i amb taques, era un defecte. Però des de meitat del segle 
Clivellat és el nom que es dóna intencionadament al mètode que forma fines esquerdes a l’esmalt de base com a decoració, i craquelat és el nom per a les esquerdes accidentals. Es pot comprar un esmalt de base amb aquesta textura preparada. Al barrejar la base clivellada amb aigua, no s’ha de passar pel tamís, ja que té una textura molt fina sorrenca, que és el que provoca les esquerdes. El clivellat apareix després de la cocció, durant el procés de refredament, causant la contracció de l’esmalt més el bescuit. Abans d’obrir el forn mentre s’està refredant, es pot escoltar un clic, ja que s’encongeix i es trenca. Quan es treu del forn, la textura és difícil de veure, per accentuar-ho s’ha de fregar tota la peça amb un drap mullat amb un color preparat, habitualment s’utilitza un marró fort. A mesura que la pintura s’integra a les esquerdes, les línies apareixen. Després, es frega amb un paper suau i d’un sol ús, treient tot el color innecessari. Si la peça s’ utilitza com a decoració, es pot deixar com està, en cas contrari, hauria de coure’ una altre vegada. Cal recordar que els colors no cuits poden ser verinosos. Un esmalt clivellat es pot posar sobre un altre i s’obtenen resultats molt interessants. El clivellat afebleix l’esmalt i no és recomanable utilitzar-lo per alguna cosa d’ús cotidià, ni per peces que van a l’exterior on la temperatura varia .
Carregar el forn, és un treball que s’ha de fer amb cura i de manera eficient. Per això, es necessiten una gran quantitat d’utensilis per forns, que es posen per separar els nivells. 
El coll, és la part d’un gerro o ampolla que s’estreny en la part superior, està dissenyat per reduir la quantitat de líquid que es pugui abocar i li atorga una forma elegant.
El Collaret es perfila en la part prima del gerro per crear una decoració en el coll, que és la part mes estreta de la peça. 
Etiquetat dels colors la humitat sempre ha sigut un problema alhora de retolar ampolles de vidre i plàstic o caixes, ja que gradualment es desdibuixa l’escriptura. Afortunadament, ara existeixen retoladors que permeten marcar directament sobre qualsevol superficie i no desapareix. La manera tradicional és enganxar una etiqueta marcada sobre el vidre i possar a sobre una cinta adhesiva. A més d’etiquetar pots, com es veu a la foto, cal fer dues mostres d’assaig, una per posar-les als arxius i l’altre per enganxar sobre la tapa del pot; el color es guarda com es veu a la foto. Això facilita reconèixer i recordar el color exacte. S’han de marcar els pots i arxivar-los, perquè si no, al cap d’un temps, hi ha tants colos, que és impossible recordar-los. 
Emmagatzematge dels colors: S’han de mantenir nets de pols i brutícia, si no, pot fer-se malbé el treball. Cal guardar els diferents estats de la preparació dels colors en diversos pots, perquè es reconeguin fàcilment. Cal assegurar-se que els pots siguin de la mida adequada en relació amb el que es compra o s’utilitza..
En ceràmica hi ha diferents formes d’aplicar, preparar i enfornar colors a temperatures diferents.
Copejar formes (modelar); és una manera de treballar l’argila quan està tova per donar-li forma, anivellar i reduir un objecte. Sovint s’utilitza en espiral per aplanar y reduir el gruix de les parets de les peces. Això també es coneix com paletejar.
Les columnes, els dissenys rectangulars i verticals, de les rajoles, fets com a decoració, s’utilitzen per decorar xemeneies, portes principals, etc. Estaven de moda durant el període de l’ Art Nouveau, a l’última meitat del segle 
El compàs de calibre és un instrument per comparar i comprovar les mides. Estan fets de fusta, plàstic o metall i cada unitat té dos braços que s’uneixen en un extrem i es corben en l’altre. Tots dos braços es poden moure 180 º, permetent assenyalar les extremitats cap a dintre o cap a fora. En l’articulació es pot estrènyer perquè la mida sigui exacta en mesurar i comparar.
La taula de cons d’abaix, mostra la relació entre la calor i la velocitat de l’escalfament del forn.
Hi ha dues mides, cons i mini barres. Els cons són més grans i mesuren 63 mm. de longitud i els mini barres 25 mm. Són delicats i poden trencar-se fàcilment. Tenen diferents colors i números en relació a la calor i es componen de minerals que aconsegueixen una temperatura específica. Es col•loquen en un seient del forn, entre la barra de detecció i els suports de con. Quan el forn aconsegueix la temperatura correcta, que és un punt de col•lapse, el con es doblega i això automàticament talla l’electricitat, que apaga el forn i acaba la cocció.
Suport per a cons, són petits blocs d’argila per aguantar un con de cuita en posició vertical, quan s’utilitza per comprovar la calor a diferents parts del forn. Generalment es fan per sostenir un o tres cons. La foto d’abaix mostra el suport per a cons.
Con de cocció, es col•loquen dins del forn, a diferents llocs, per comprovar que la temperatura és la mateixa a tot arreu. Després de la cocció, es pot veure com s’han doblegat i amb aquest comportament dels cons, es pot valorar la temperatura a les diferents parts del forn. S’han d’utilitzar cons grans i a l’extrem més ample posar-hi argila porosa i col•locar-los en posició vertical, amb una inclinació de 10 º. Són coneguts com a suport d’argila. Es posen a diferents parts del forn per poder comprovar si la calor és la mateixa a tot arreu. Si un s’ha doblegat més que els altres, significa que en aquesta part del forn hi ha més calor, o al contrari, si un està més recte, significa que en aquest espai no s’ha arribat a la temperatura final. Això es pot comprovar a l’obrir el forn, o si es col•loquen els cons correctament per veure’ls a través de l’espiell. 
Contenidors d’argila: Es fabriquen de materials plàstics molt forts amb rodes i tapes molt ajustades, de diferents formes i mides i són utilitzats per mantenir l’argila humida. Aquesta es compra en paquets de plàstic; sinó s’obren es poden mantenir humits durant mesos. Quan s’obren els paquets s’ha de posar dins d’un contenidor
Els contenidors per a la barbotina, poden ser de plàstic dur o d’acer, els de les fotos són de plàstic dur. El de l’esquerra és per preparar l’argila de bugada, té acoblada una batedora elèctrica, que agita contínuament l’argila barrejant-la amb aigua i el de la dreta està connectat a un tub conductor de succió per motor elèctric , per on es transporta l’argila liquida fins al motlle. Es col•loquen sobre taulons de fusta amb rodes, per poder-les moure o canviar-les de lloc.
Contenidors per a esmalt brut: Tres contenidors de diferents colors i de la mateixa mida, permet saber on va cada esmalt. Fan aproximadament 30×25 cms. i són per guardar la base bruta de cada tipus, que s’ha eliminat, raspant les peces preparades Aquest sistema evita barrejar un esmalt de base amb un altre, solament cal afegir aigua, colar-los a través d’un tamís i retornar-los al contenidor per poder-los usar de nou.
Eines necessàries 
LA 
Corró, és una eina de cuina usat per pastar productes de pastisseria i en la ceràmica, per estendre l’argila. L’argila es col•loca entre dues parets o llistons quadrats de la mateixa altura. L’alçada dels llistons és l’altura que es desitja per a l’argila. Estendre l’argila fins que el corró s’afirmi en les parets, llavors tindrà l’alçada desitjada. 
Crema és un color blanquinós, lleugerament groc.S’anomena així perquè és del mateix color que la part grassa de la llet, que puja a la superfície quan el líquid es deixa reposar. Les fotos mostren dues rajoles, una és de color blanc, de fabricació industrial, i l’altre és “Segle XVIII” que és l’esmalt de base que utilitzem, com s’explica en la Majólica.
La cristal•lització en un esmalt, ho forma l’alt contingut d’òxids de zenc i tità, en la composició de l’esmalt que fan que els cristalls s’expandeixin. Quan el forn arriba a 1250 ºC, l’esmalt es converteix en líquid i forma la distribució i expansió dels cristalls en la peça de ceràmica. Si s’ha decorat l’interior d’un bol, tots els cristalls es formaran cap al centre, creant una prima i sòlida capa de cristalls de colors de diferents anells de creixement. En un bol no hi ha perill que el color rellisqui, però si s’aplica sobre un gerro, cal prendre precaucions per assegurar les plaques del forn. Generalment són esmalts que s’escorren.
Cullera, és un utensili petit i poc profund còncau en un extrem i amb un mànec. S’utilitza per servir aliments sòlids e ingerir aliments líquids o semi líquids. També s’utilitzen per mesurar i barrejar ingredients.
Culleres de mesurar, s’usen per determinar petites quantitats quan es barrejen colors o altres ingredients en ceràmica. Una balança és molt més exacta
Cullereta, és una cullera petita, dissenyada per posar i barrejar el sucre en una tassa de te i el seu nom en anglès ho obté per aquesta funció. 
Curvatura, és la deformació d’una forma. Es designa a molts productes realitzats amb, fusta, argila, ferro, etc. En la ceràmica pot tenir moltes causes diferents i té lloc durant moltes etapes del procés de fabricació: que la peça estigui mal encunyada, diferents consistències en l’argila, assecat desigual, durant la cocció i moltes altres coses més. 
Transferir, textualment significa passar una alguna cosa d’un lloc a un altre.