EFLORESCÈNCIA – Sals que es dipositen a la superfície de l'argila.
en: ELORESCENCE - Bits of white scum in red clay.
es: EFLORESCENCIA - Sales que se depositan en la superficie de la arcilla.
Eflorescències en ceràmica: són sals solubles com sulfats que es desplacen cap a l’exterior i produeixen taques blanques a l’argila vermella, les quals no es poden veure en estat cru, però sí, en una peça bescuitada, ja que surten a la superfície. Són molt difícils d’eliminar, però si es treuen, queda una marca, i si s’esmalta, l’esmalt no agafa en aquest punt
L’eina per llimar, s’usa manualment per escalabornar materials resistents com la pedra o el metall. És similar a un ganivet, però més dur i llarg, amb una fulla recta de metall amb superfícies aspres als dos costats del metall i una empunyadura anomenada mànec. N’hi ha de dos tipus; una recta pels dos costats i l’altra arrodonida per un costat. Aquesta eina, s’utilitza per tallar, allisar i anivellar superfícies irregulars en l’argila seca, bescuit i esmalts cuits causades pel degoteig o pelat.
Eines Boix són per treballar amb l’argila, estan fetes de fusta en diferents formes i mides.
Hi ha eines amb mànec de fusta i el cap d’acer pla, amb doblegs cap a fora i amb diferents formes, quadrades, triangulars rodones, i en punta. Són principalment truere argila en el tornejat, però es pot utilitzar per a altres finalitats, tals com tallar l’argila o guix. 
Eines de torn d’acer dur, amb vores de tall que poden ser molt afilades, es fan en diverses formes, rodones, quadrades triangulars. Són principalment per treure argila en el torn, però es pot utilitzar de moltes altres maneres, com la talla d’argila o guix.
Hi ha eines per buidar, que són més adequades per al modelatge que per a retornejar, aquestes són unes d’elles. Tenen un mànec de fusta i un fi cap d’acer arrodonit a cada extrem de forma diferent. Serveixen per treure les parts més aspres de l’argila.
Les eines per perforar o foradar l’argila, per a la decoració en general, es fabriquen en diferents mides, amb mànec de fusta i un cap d’acer inoxidable que pot ser: un tub rodó buit, una forma de tall superior a 45 º, 
L’Embut pot ser de plàstic o metàl•lic, n’hi ha de mides diferents i s’utilitza per passar el líquid d’un recipient a un altre, en general d’un gran a un petit. Crec que estan mal dissenyats, perquè el coll acostuma a ser massa estret. Mai es fan amb una sortida apropiada per a grans quantitats de líquid espès o pols. Llegir mès sobre: 
Emmarcat de rajoles: hi ha dues etapes: muntatge i emmarcat. Jo no realitzo emmarcat per a les botigues, però per raons comercials ho faig, sinó es queden apilades i no es poden veure i no es venen. Per una botiga, puc muntar una peça de cada disseny per- què es mostri. 
Emmarcat de rajoles con fusta A continuació, s’explica una forma senzilla i econòmica d’emmarcar rajoles. El primer dibuix mostra un quadre d’una rajola, però també es pot realitzar per a qualsevol quantitat de peces, i el segon dibuix mostra sis quadres emmarcats com un, però per separat. Pel disseny horitzontal de 6 rajoles separades, cadascuna de 15cm x 15cm, la fusta que emmarca els quadres és de 3cm d’amplada. La fusta de darrera que suporta les rajoles, mesurarà: alçada de 3 + 15 + 3 + 15 +3 = 39cm. Longitud 3 + 15 + 3 + 15 + 3 +15 +3 = 51cm, més ⅛ cm. de longitud i amplada, per permetre col•locar i treure les rajoles.
Enciamera: és un plat gran i profund de qualsevol mida que s’utilitza per contenir molts tipus d’aliments com a fruites, amanides, etc. La forma és la mateixa, però el seu ús canvia el nom, enciamera, bol de fruita, bol de sopa, etc. Llegir més sobre: 
Enclusa: pedra, o tros de fusta, corba, com un ou. S’aguanta dins d’un pot contra la paret, per subjectar l’argila i evitar que es trenqui mentre es colpeja per fora amb una pala. Els cops fan més gran el pot, més prima l’argila i enforteixen les parets. 
L’encuny, és un disc pla de metall amb un o diversos forats de formes i calibres diferents. S’adapta a la boca de sortida de l’extrusora o premsa. L’argila surt com un rotllo, per pressió sobre la palanca amb la forma de l’encuny. Es pot tallar a la mida que es vulgui. També s’usa per a la realització de nanses. L’aparell que ho mou, té diversos noms, però el més conegut és extrusionadora. Llegir mès sobre: 
Enfonsar en un bloc, és pressionar un pal rodó o quadrat de fusta contra una massa d’argila. Formant primer el centre i després la part externa, es pot formar per talls, cops, etc.
Escala és una estructura de fusta, metall o corda, que consisteix en dues tires laterals amb una sèrie de barres o graons de connexió en tots dos costats, a les distàncies adequades, per pujar o baixar. 
L’escantell és un defecte, que sol passar en la part exterior d’una peça esmaltada. Es manifesta amb el despreniment superficial en una part de l’esmalt. 
Escombra feta amb fulles de palma. Aquesta escombra té la forma indicada en els dibuixos i està feta amb fulles de palma. Vénen en diferents mides. Si l’escombra és nova, s’ha de submergir en aigua. Si es més vella i s’ha utilitzat més va millor. Sacsegi-ho una mica per aconseguir una textura irregular. Es pot utilitzar per treure la pols del bescuit i és molt útil per crear textures desiguals amb esmalts i colors.
Esponja, és un material porós, generalment fabricat artificialment que té diferents usos, des d’un matalàs per dormir fins a una baieta per fregar el terra, és suau i absorbeix l’aigua.
Escut és una peça d’armadura dissenyada per portar-la en el braç i davant del cos com una defensa contra les espases, llances, fletxes, etc., i realitzats en diverses formes i mides. En general en forma de “U”, ample d’a dalt i la base punxeguda sovint decorats amb aspectes heràldics. 
Eines d’esgrafiar: estan dissenyats per a aquesta especialitat, que consisteix a fer incisions o gratar capes superficials, perquè quedi al descobert el relleu o la capa de color d’esmalt o barbotina que hi ha sota. 
L’Esgrafiat és una tècnica decorativa simple, però pot aconseguir nivells molt elaborats en la ceràmica. Es pot aplicar engalba sobre argila, després gratar amb un burí la barbotina fins que torni a destacar l’argila de la peça. El color de la barbotina, amb el de l’argila, accentua el disseny. La importància de l’engalba és que tingui la mateixa contracció que l’argila. Les partícules d’argila causades pel raspat s’han d’allisar per no deixar una superfície aspra.
Nota: Abans d’aplicar la base, el bescuit ha d’estar net i copejar-ho lleugerament per comprovar el seu so, això s’explica en el seguiment quatre seccions. Llegir més sobre: 
Cal controlar la viscositat, el pes específic i l’espessor de l’esmalt base. La porositat del bescuit determinarà la velocitat d’absorció de l’esmalt i depèn del tipus d’argila i la temperatura de cocció que s’ha d’utilitzar. Mentre es treballa amb els diferents tipus de bescuit i programes de cocció, es té una idea de la porositat i l’espessor que l’esmalt ha de tenir.
Neteja amb els dits 
Neteja amb un raspador. 
Neteja amb raspall
Neteja del revers. 
Finalitzar la neteja.
Plat; Usant els dits índex de les dues mans, sostenir el plat per les puntes i submergir-lo en l’esmalt base amb un angle de 45 º. Tota una mà va dins del contenidor, però només el dit índex de l’altra. Quan el plat està totalment cobert, es mou dues o tres vegades d’esquerra a dreta. Extreure el plat, encara amb un dit de cada mà, i mantenir-lo en un angle de 75 º sobre l’esmalt. La base s’asseca en ràpid i l’excés d’esmalt degota.
Gerra: amb el dit índex d’una mà, sostenir el peu de la gerra i amb el de l’altra la vora del coll de la gerra. A poc a poc submergir la gerra en l’esmalt base, començar pel coll, perquè l’esmalt base entri a l’interior. Quan està coberta, girar la gerra cap a enrere i cap endavant per cobrir tot l’objecte. Anar amb compte al fer això, sovint es bloqueja l’aire, que impedeix banyar l’interior. Al retirar la gerra, inclinar la peça per treure l’excés d’esmalt base.
Tapa: Introduir els dits a l’interior de la tapa i subjectar-la a l’inrevés. Submergir tota la tapa en l’esmalt base i moure-la suaument perquè l’esmalt entri per complet. Retirar la tapa i agafar-la des de la seva posició normal, deixar que es corri l’excés d’esmalt base, sostenir-la fins que hagi perdut la seva lluentor. Després agafar la tapa des del tirador i col•locar-la sobre una barra de fusta fins que s’assequi.
a) Plats; posar una fusta damunt la torneta, una tovallola sobre la fusta, i el plat de cap per avall sobre la tovallola. Això evita que el plat llisqui i es malmeti l’esmalt, mentre està a l’inrevés. Jo sempre deixo el plat lleugerament superposat a la fusta. Això fa que sigui més fàcil agafar-lo.
Degoteig: Es pot usar qualsevol cosa, des d’una bossa per congelar pastissos, una xeringa o un raspall gran i suau. Literalment, és degotar la base o pintura sobre l’objecte que es decora. Els colors diferents no es toquen entre si, tret que estigui previst en el disseny que s’han de barrejar. El degoteig es pot fer en argila seca amb barbutina, amb colors sobre un esmalt base o colors directament sobre bescuit per omplir els espais i fer textures.
Entrepà: Preparar dues rajoles amb un color o esmalt base, i immediatament, quan encara estan humides, ajuntar-les cara a cara. Al separar-les tindran una textura aspra. Com més ràpid es faci i més humit sigui, més aspra serà la textura. Deixar assecar i després netejar el revers i els contorns.
Esquitxat: Per fer una textura desigual utilitzant esmalt base que s’ha convertit en dipòsit i que l’aigua s’ha separat de l’esmalt. Abans d’agitar, omplir un petit recipient amb la base espessa i deixa-la a un costat. Després sacsar l’esmalt que està en el contenidor, afegir-hi aigua per fer una substància lleugera. Preparar les rajoles amb aquest esmalt de base i deixar assecar. Després, ja sigui agafant les rajoles amb la mà o posant-les als taulons sobre una galleda, es submergeix un “pinzell de fulles de palmell”, o alguna cosa similar, en el recipient amb esmalt base espessa i s’aplica sobre les rajoles preparades. 
Textures amb colors. En els següents cinc dissenys s’ha aplicat l’esmalt base sobre ells, com ja s’ha explicat. Les fotos són per mostrar els diferents efectes realitzats per l’aplicació de colors de diferents maneres i les textures.
Espatlla, és la part d’una gerra que es doblega abans del coll.
Espàtula: és una eina amb una làmina plana de metall amb agafador o mànec similar a un ganivet amb punta rodona, no és tallant com un ganivet. Els dibuixos a la dreta mostren les diferents formes i l’única part que es corba és el coll que connecta el mànec a la fulla. Es fabriquen en diferents mides i s’utilitza per barrejar, netejar, moldre colors, tints i altres productes.
Espàtula és una eina utilitzada per gratar, s’utilitza en ceràmica per netejar després de treballar amb materials humits o secs, argiles, pols o barrejar líquids. Són de metall o de plàstic, les de metall tenen cantonades afilades i són una mica flexibles i les de plàstic s’utilitzen en la cuina. Ambdues són molt útils en la ceràmica.
Les espàtules tallants, són eines fabricades en acer, amb diferents formes en tots dos extrems i alguns amb dents de serra. S’utilitza principalment per a l’argila seca, guix i decoració delicada.
Espelma és un cilindre llarg i prim feta de cera i amb una metxa posada recta en el seu interior. Quan la metxa s’encén, la cera controla la seva propagació.S’ utilitzada en el passat per il•luminar les habitacions i ara per a la decoració i les emergències. Una simple espelma domèstica, es pot fondre i utilitzar la cera per decorar la ceràmica.
a) Esponges Naturals. Són lleugeres, toves, suaus, absorbents, existeixen de molts tipus, mides, textures, colors i formes, s’utilitzen per repassar i netejar. 
Esponja de pal, es poden comprar o fer-les un mateix. L’esponja esta encolades o lligada a un extrem d’un pal, es fan de dues o tres formes diferents. En la ceràmica, s’utilitzen per allisar l’argila en llocs difícils d’arribar amb les mans.
a) Polvoritzador; ampolla manual de plàstic, útil per humitejar l’argila i humitejar l’esmalt base, quan està massa sec per decorar. 
Les esquerdes són fruit d’un fracàs en un material sòlid de ceràmica, com l’argila seca, el bescuit i els esmalts cuits. És un espai molt fi, que acostuma a ser tan prim com una línia de llapis. És el principi de la separació d’una peça, i si s’empeny cap al costat oposat, es trencarà en dos o més trossos. En l’argila seca o bescuitada, les fallides es poden atribuir a diferents causes: s’ha assecat massa ràpid, la contracció i expansió, si es barregen diferents argiles, si s’agrega la mateixa argila però de diferents consistències, si s’uneix un tros d’argila prima a una peça més gruixuda, quan s’afegeixen elements com nases o peus, per una cocció molt ràpida durant les primeres hores, quan el material no està prou sec quan es cou. 
Esquitxar és abocar substàncies com engalba, esmalt base o esmalts de color sobre una peça, deixant una textura irregular. S’utilitzen diferents utensilis per crear la textura; aerògraf elèctric, pipeta bucal, raspall de dents, etc. Per preparar superfícies irregulars grans, un pinzell fet de 
Estants per a plats: Es fabriquen amb una corba per aguantar els plats salvant espai, i funcionen si es treballa amb molts de plats que tinguin la forma, sobreposant-se l’un damunt l’altra gracies als tubs que els subjecten. 
Estirar, és sostenir l’argila entre les mans, tirar cap avall amb una mà, lenta i uniformement per convertir-la en un cilindre llarg, després, pressionar i marcar per donar forma. Es pot afegir al cos principal per fer una nansa. Una altra forma és afegir primer l’argila a la gerra i després estirar-la. 
Estriar, és tallar ranures per decorar una peça en una superfície d’argila. Es realitzen quan l’argila aquesta en duresa de cuir. És més fàcil treballar sobre els objectes rectes, ja que les ranures són de la mateixa amplada de dalt abaix. Quan es fan estries, hauria d’usar un llistó o un pont per estabilitzar les mans. 
Mostra de rajoles de dissenys individuals: la foto ensenya una paret amb quadres i ens demostra que és possible exposar una gran quantitat de rajoles sense ocupar molt espai. Aquest mètode permet posar i treure els quadres de forma individual.
Mostra de plats i rajoles: Hi ha diferents tipus de plaques segons les mides i formes. Cobrir les parets amb fusta blanca, d’un costat a un altre i el més alta possible. Un cop fixada, s’ha de calcular on es volen els plats i marcar el lloc; es posa un clau a 45º per penjar la placa. Això és ràpid i pràctic, perquè si s’ha de canviar de lloc, només s’ha de treure el clau i moure-ho, no cal fer forats, ganxos,etc. 
Mostra de les rajoles en els prestatges: La foto mostra els prestatges de rajoles, a la sala d’exposició del nostre estudi, dissenyat per emmagatzemar i exposar quadres. Tots ells són mòbils, per tant, l’espai entre ells pot canviar. Hi ha lloc per 15 rajoles darrere del prestatge de la foto. El dibuix mostra la vista lateral de l’expositor.
Extingir: es produeix quan una substància en un objecte que s’està coent té menor punt de fusió que la ceramica i desapareix. Això pot ser perjudicial o ser utilitzat de manera constructiva.
L’extrusora és una maquina que fa passar l’argila a través d’un tub formant rotllos usats per fer nanses per a gerros, tasses, teteres o com a decoració afegida. Hi ha diferents formes per subjectar-les o afegir-les a una taula o paret. S’usen amb diferents embocadures, que són discos metàl•lics amb espais oberts per extreure rotllos de diferents formes. L’argila utilitzada ha de ser neta i ben pastada.
La extrusora és una màquina per pastar i recuperar l’argila, perquè es pugui tornar a fer servir. Hi ha molts tipus d’extrusores, per a les empreses industrials són grans i per als tallers d’artesans són més petites. Es fan per a la barreja d’argila en un estat utilitzable i expulsant-ho en bobines de diverses mides.
Com mantenir una extrusora petita en bones condicions quan no s’utilitza?