en: BAT - For flattening and leaving textures on clay.
es: PALO - Para aplanar y dejar texturas sobre la arcilla.
Pals per amassar són utensilis de fusta plans i rectangulars amb un mànec i poden tenir també una superfície dentada. S’usen per aplanar l’argila copejant- la i texturar-la si es vol.
Nota. Aquesta eina, en ceràmica té diferents noms i significats. A continuació hi ha la llista de les diferents definicions:
Llegir mès sobre: Disc (f) per a tornejar / Maça per textures / Martel / Paddle: beating pots
en: POT LIFT
Feu clic al títol per veure més imatges
Pales d’elevació en forma d’angle, és un senzill mètode per aixecar peces des del torn sense deformar-les. Estan fabricades d’alumini resistent, existeixen en tres mides diferents per adaptar-se a les àmplies formes de les ceràmiques tornejades.
en: PADDLE
es: PALETA
Paleta (enclusa):
a) Una paleta és una peça de fusta massissa i gruixuda.
b) Una enclusa és una peça de forma ovalada d’argila cuita, fusta o pedra.
La paleta és com un pal de pastar, amb o sense mànec i s’utilitza per copejar un costat d’una paret d’argila mentre per l’altre s’usa una enclusa per recolzar-ho, aprima, aplana i comprimeix l’argila, enforteix les parets i mentre es treballa, es pot crear i modelar la forma. S’utilitza per allisar els xurros.
Llegir més sobre: Enclusa
en: SILK SCREEN
es: PANTALLA DE SEDA
Pantalla de seda coneguda amb aquest nom les pantalles de serigrafia, ja que les originals eren de seda. Aquest mètode ara es coneix com a serigrafia i es fa de molts materials, amb petites diferències en els mètodes.
“Serigrafia” té 9 seccions, aquesta és la primera; Serigrafia
en: CARBON PAPER
es: PAPEL CARBÓN
Feu clic al títol per veure més imatges
Paper carbó (paper originalment carbònic) és un paper recobert en un costat per una capa feble de tinta seca o un recobriment pigmentat, en general vinculats amb cera. S’utilitza per a la fabricació d’una o més còpies simultànies. En el passat s’utilitzava amb la màquina d’escriure, papers en blanc i el paper carbó s’ajuntaven i a l’escriure un document original es feien tres o quatre còpies.
En la ceràmica s’utilitza per marcar els contorns d’un disseny en un objecte a decorar. Un dibuix és elaborat en paper, aquest es col•loca sobre el paper carbó, i aquests cobreixen l’objecte, el paper carbó toca la peça. Amb un llapis, ressegueix les línies del disseny ja realitzat, i així es marca aquest a la peça. Això es pot fer sobre argila seca, bescuit i superfícies esmaltades. Al marcar sobre un vernís cuit és millor cobrir primer la superfície amb una prima capa de goma aràbiga, que actua com un adhesiu i ajuda a mantenir la tinta en el dibuix. La goma aràbiga i de carboni són productes naturals que s’eliminen al forn.
en: KITCHEN PAPER
es: PAPEL DE COCINA
El paper de cuina; és molt útil per netejar, fins i tot pinzells, sempre està sec i net, sobretot si es decora usant pinzells amb colors clars que podrien estar contaminats d’altres foscos. També s’usa per netejar pantalles de seda de serigrafia.
en: TRACING PAPER
es: PAPEL VEGETAL
Paper de vegetal, s’utilitza principalment per copiar un disseny, fotos, lletres, etc. sobre objectes que s’estan decorant, fa fàcil la col•locació, ja que el paper és transparent i es pot veure a través d’ell. Amb l’ordinador, pot escanejar i copiar qualsevol cosa, fer-la a la mida que necessiti, treure els trossos no desitjats o pot copiar els esquemes en paper transparent. Els dissenys i les parts de dissenys es poden aplicar de moltes maneres sobre la ceràmica, per decorar amb diferents mètodes.
Hi han diferents formes de marcaR damunt d’un disseny: Paper carbó / Marcador / Punxant
Tots els productes usats són vegetals i es cremen amb la cocció. La millor manera de marcar un disseny és punxant-ho i fregant-ho amb una borsa plena de pols de carbó, embrutarà la part davantera i posterior del paper vegetal, que s’haurà de netejar posteriorment. La millor manera de fer-ho és posar-ho sobre una superfície plana i esborrar-ho amb una goma suau i gran. Si el disseny s’usa molt, no hauria de guardar-se com un dibuix al llapis, doncs es perdria gradualment. Imprimir o fer el dibuix amb un retolador de color fosc que sigui permanent.
Llegir més sobre: Arxiu te 5 seccions, per anar a la següent cliqui sobre Arxiu – Dibuixos i si va a la lletra “A” les podrà veure totes juntes.
Copiat de: Wikipedia/ Tracing_paper
Paper de còpia és un tipus de paper translúcid. Es fa submergint paper no retallat de bona qualitat en àcid sulfúric durant pocs segons. L’àcid transforma una mica de la cel•lulosa en forma amiloide amb característiques impermeables. Quan el paper que s’ha tractat s’hagi netejat escrupolosament i assecat, el producte resultant és molt més fort que el paper original. El paper de còpia és resistent a l’oli i grassa i hermètic a l’aigua.
en: UMBRELLA STAND
es: PARAGÜERO
Feu clic al títol per veure més imatges
Paraigüer: En general és rodó i alt, es col•loca prop de la porta principal i s’utilitza per guardar els paraigües o bastons. La foto de baix mostra un de gran, 46cm d’altura i 22cm de diàmetre, decorat amb el Mètode Majòlica. Llegir més sobre: Majòlica: 5g – Gerros i tapes
en: PARTICLES
es: PARTÍCULAS
Les partícules són grans fins de 50 micres o menys i són peces diminutes que no es poden veure. Un gra defineix mides més grans que 50 micres. L’argila s’asseca més ràpid per l’exterior que en les parts més compactes, si el treball té diferents densitats, s’ha d’anar amb compte que totes les partícules estiguin completament seques, o la peça pot esquerdar-se.
en: EGYPTIAN PASTE
es: PASTA EGIPCIA
Feu clic al títol per veure més imatges
Orígens. La pasta Egípcia es desenvolupa en l’Antic Egipte (2686-2181 aC.)
Època en què els joiers van utilitzar la fosa, per aquest motiu el vidriat (vidrat) ceràmic esta molt lligat a la metal•lúrgia del coure i el bronze. (no hi ha cap lligam ni relació amb la faiança (fr. faïence).
Definició. És una pasta auto – esmaltable amb un interior sorrenc; la seva composició té molt a veure amb el vidre; és una pasta molt silícica barrejada amb sals alcalines amb poca o gens matèria plàstica, i els òxids.
Aquesta pasta té la propietat de vidriar-se a si mateixa i es
caracteritza pel seu color final blau brillant. Algunes vegades és decorada amb òxid de manganès (color negre).
Auto – esmaltat. És l’ acció protagonitzada per totes les sals alcalines i els òxids metàl•lics durant l’assecament. En aquest procés aquests elements son estirats i arrossegats cap a la superfície, creant d’aquesta manera les eflorescències .
Aquestes vitrifiquen gràcies a la presència de la sílice (formadora del vidre)
en tota la superfície, donant brillantor i color, tot en una sola cuita.
Utilitat. A l’antic Egipte es va fer servir bàsicament en joieria, amulets, petites estàtues funeràries i poca cosa més, donada la dificultat en treballar-la
Composició. En l’actualitat les matèries primeres per formar la pasta son adaptades, ja que a l’època original els egipcis tenien els components generadors molt a l’abast (rius, terres, sorra del desert….)
Partim d’una pasta molt alcalina i molt poca plasticitat, d’aquí ve que sigui una pasta molt especial. La seva composició pot variar molt segons l’ús final.
En la composició base hi solen intervenir: Sílice, Feldspats, Creta, Caolí, Carbonat sòdic, Bicarbonat sòdic, sorra fina i l’òxid de coure per donar els famosos blaus egipcis. També s’hi poden afegir altres òxids per a desenvolupar
diferents tonalitats .
Base brillant de pasta egípcia 850ºC
Sílice…………………. 75
Creta ……………….. 3
Feldspat K ……… 2
Ball Clay …………. 5
Carbonat Na …….. 4
Bentonita …………. 3
Colors
Blaus Òxid de Cobalt 0,5 % a 2 %
Turquesa Òxid de Coure 1 % a 3 %
Porpra – Òxid de manganès 1% a 4%
Preparació. Es imprescindible tenir tots els materials i estris preparats abans de començar el procés, ja que és una pasta molt exigent i molt ràpida de treballar.
1) La base pesada
2) Un morter gran
3) Una espàtula de plàstic rígida o semirígida
4) Una lamina de plàstic
5) Aigua destil•lada o de pluja
6) Un biberó o tub per mesurar l’aigua
7) Un sedàs
8) Molt important: Fer servir mascareta per la pols i guants
Manera de preparar
a) Pesar la base i la barrejar molt bé en sec fins que quedi una mescla
homogènia. Després passar-la pel sedàs.
b) Posar l’aigua destil•lada o de pluja dins un biberó per mesurar-la ja que
no en vol gaire i s’ha que tirar poc a poc.
c) Posar la base dins un morter, introduint-hi l’aigua a mesura
que es barreja amb l’ajut de l’espàtula. Tenir cura de no afegir aigua en
excés, perquè s’arriba a l’estat líquid amb molta facilitat.
Un cop aconseguida una massa, es pot manipular i donar-li la forma final
segons el disseny i decidir la tècnica a utilitzar.
d) Atenció: A l’hora de manipular la pasta, s’ha de fer de forma ràpida i
continuada, i no tocar-la excessivament, dons té tendència a humitejar-se i
s’estova amb facilitat. És convenient començar la peça i acabar-la
ininterrompudament, ja que deixant-la en repòs el resultat final no es
satisfactori.
e) Si es vol treballar la pasta amb motlles de premuda, cal que siguin de fang,
ja que el guix es contamina amb les sals i els fa inutilitzables.
f) Una altra manera de tractar-la és en forma d’engalba.
g) En la manipulació d’ aquesta pasta s’han d’extremar les mesures de
protecció: Mascareta per a la pols i guants de làtex per a evitar el contacte
de la pasta amb la pell.
Assecament. Aquesta acció te una durada mínima de dues o tres setmanes segons la peça.
És important que durant aquest període la peça s’oxigeni per un igual, perquè
a l’espai que no l’hi hagi tocat l’aire, quedarà sense esmaltar.
Durant aquest procés convé no tocar la peça per tal de no malmetre les eflorescències forjadores del color.
L’ambient del local on es porta e terme l’assecatge: fred, calor, humitat, etc… influeix directament en el resultat final.
Decoració. Qualsevol tipus de decoració s’ha de practicar abans del procés d’assecament, doncs és impossible actuar sobre la peça un cop iniciada l’aparició de les eflorescències.
Cocció. La temperatura de cocció ideal oscil•la dels 850ºC fins els 1050ºC segons la formulació de la base.
La corba de cocció és la d’una cuita de baixa temperatura, amb un mínim de 8 hores i un refredament lent.
Com en tota cuita, l’enfornada ha de ser molt acurada protegint les plaques del forn, ja que te tendència a desprendre’s petits esquitxos d’esmalt. És molt important enfornar la peça tal i com s’ha assecat per tal de tocar-la el mínim possible.
Autora – Maria Teresa Capeta
en: KNEAD
es: AMASAR
Pastar, preparar argila per tenir la plasticitat adequada. Això es fa pressionant l’argila cap avall i cap a fora en forma rectangular i gruixuda, després es doblega al llarg, es gira i es torna a aplanar.
Llegir més sobre: Argila (1) Pastar
en: WEDGING
es: AMASAR
Pastar; és una manera de preparar argila. Usar un bloc d’argila, posar-ho damunt d’una taula de treball i prémer fins a formar un llarg i gruixut bloc rectangular. Tallar-ho pel centre separant-ho en dues meitats, doblegar cada meitat i girar una a 90º i tornar-la a prémer damunt de l’altra. Repetir la maniobra fins que l’argila estigui completament barrejada i tingui l’elasticitat suficient per poder treballar amb ella. Això es fa per aconseguir una massa uniforme i eliminar a l’aire.
Llegir més sobre: Argila (2) Pastat
en: WEDGING - Board
Fustes per pastar; son grans taulons rectangulars de fusta que s’usen per preparar l’argila. S’han de tenir dos de la mateixa mida per a cada pastat, perquè si l’argila està molt humida, la fusta s’impregna d’aigua, es canvia per la que estigui seca, es posa damunt i es dóna la volta, com un entrepà, per treure la humitejada i accelerar l’assecat. La fusta s’ha de tallar a la mida requerida, d’aproximadament 40 × 40 cm., és raonable.
en: DE-AIRING - To remove air from clay.
es: AMASAR AL VACIO - Eliminar aire de la arcilla.
Treure l’aire; és el procés d’eliminar l’aire de l’argila fent-la passar per una màquina de pastar fang al buit. Això fa que l’argila sigui més densa i plàstica.
en: CONING - Clay.
es: PELLA - Arcilla.
Pastó, és un bloc d’argila, que es col•loca fermament en el plat del torn com a preparació per al primer centrat en gir. Té la forma de con. La base fonamental per realitzar una o diverses peces, es tenir el pastó ben centrat. La força del centrat va en relació als quilos de pastó (argila) que es té per tornejar, a les quilos més força.
Les peces petites com les tapes de les teteres, normalment es fan a partir d’un pastó gran, així el ceramista s’evita el treball de centrar peça per peça.
Llegir més sobre: Tornejar a cap de pastó /Tapa (d) – Feta amb un con
en: GREEN WARE
es: PIEZA CRUDA
Peça crua, es refereix a l’argila que s’ha treballat, se li ha donat forma, està seca però no s’ha cuit.
en: CORNISH STONE
Pedra de Cornish és una roca composta de feldespat i quars, i s’utilitza com a fonent en ceràmica, donant blancor a l’argila i esmalts, i és també coneguda com a Pedra Xina.
Veure: Pedra Xina.
en: CHINA STONE
es: PIEDRA CHINA
Pedra xinesa és un granit de gra mitjà, ric en feldespat parcialment descompost, es caracteritza per l’absència de minerals que incloguin ferro. Conté minerals com a quars, feldespat i mica; minerals accessoris inclouen caolinita i fluorita. Es troba en una zona de Cornwall en el Regne Unit i és l’única font natural del Regne Unit de material feldespàtic, actualment s’extreu comercialment. Els nivells de producció en quatre anys, fins l’any 2003 és una mitjana de 2.800 tones l’any. Enllaç Wikipedia: China Stone
en: HAIR
es: PELO
El pèl creix a partir de la pell dels mamífers i abasta diferents parts del cos. El pèl es compon de centenars de fils molt fins que creixen junts. Es diferencien en la textura, color i gruix amb cada animal.
El pèl dels animals s’utilitza pels caps de pinzells, brotxes o raspalls de pintura, neteja, etc. Pel treball ceràmic, hi ha molta gamma de pinzells fets de diferents pèls, mides i formes, bé per deixar traços de pinzell o per les diferents tècniques i especialitats. A la secció “Pinzells” hi ha fotos dels diferents tipus amb els seus noms.
El pèl sintètic és el més utilitzat avui dia pels pinzells, perquè són més econòmics. Alhora de comprar assegurat molt bé del que compres. Llegir més sobre: Pinzells – decoració
en: LIZARD SKIN
es: PIEL DE LAGARTO
Pell de llangardaix, és el nom donat a aquest efecte en l’esmalt que assembla escates. Es realitza sobreposant dos esmalts diferents i coure’ls junts. L’esmalt superior té més d’argila que fa que es contregui quan s’asseca i aquest el separa en petites seccions. Quan es cou, l’esmalt es fon i aquestes seccions s’enfonsen en ella i formen una superfície semblant a la pell del llangardaix.
en: PIG-SKIN
es: PIEL DE NARANJA
Pell de taronja, es denomina quan una superfície esmaltada, presenta un aspecte defectuós, amb una textura que s’assembla a la pell de taronja, també es coneix com a pell de porc.
es: PEINADO - Arcilla y barbotina.
Pentinar és marcar línies paral•leles a l’argila, barbutines i colors amb qualsevol eina amb dos o més dits, com forquilles i plomes per a colors. Les plomes van ser un dels primers instruments utilitzats per a la decoració.
Pentinat de barbutina sobre argila
Quan es marca l’argila amb una forquilla, queden vores aspres que s’han de polir i després suavitzar amb un raspall suau i humit abans de posar-hi els colors. Les línies marcades formen un patró o textura i quan es cobreix amb un esmalt transparent o barbutina, s’accentuen les ombres que fan aquestes
Pentinat amb barbutina i colors: Cobrir el que s’està decorant amb un color, després pintar-ho amb altres colors, fen canals o degoteig, i pentinar perquè els colors es superposin i integrin. Això es pot fer directament sobre argila o sobre bescuit, però si alguna peça es queda sense pintura s’ha de cobrir amb un esmalt. Això li donarà un efecte agradable degut a la superposició de diferents colors.
en: SLIP TRAILERS
es: PERAS
Les Peres, es fabriquen de diferents mides, són de plàstic o goma i tenen la forma d’una bombeta de boca llarga i prima, d’uns 3 cm de llarg. S’omplen de barbotina i amb la pressió de les mans en la bombeta, la barbotina surt en línia llarga, s’utilitza per decorar i retolar directament en els objectes de ceràmica.
a) Pera amb un joc de cànules de diferents grossors a manera de tap. Serveix per decorar i retolar.
b) És una pera simple de farmàcia, en ceràmica s’utilitza habitualment per treure l’acumulació de líquid d’una peça. També es pot decorar, la introducció del material és per succió.
c) És una pera però de forma cilíndrica, és de rosca i té cànules intercanviables.
en: DRILLING HOLES (a) Into bisque or glazed ware.
es: PERFORACIÓN DE AGUJEROS (a) En bizcocho y cerámica esmaltada.
Feu clic al títol per veure més imatges
Perforació de forats en bescuit i ceràmica esmaltada. S’ha d’utilitzar un instrument fort i punxegut, com un tallador de diamant per ratllar o marcar un petit punt on es necessiti el forat. Si la peça és plana, es posa sobre un tros de fusta. Es necessiten quatre mans, dues per aguantar la rajola cap per avall i dues per trepar. Utilitzar un trepant elèctric comú per fer forats, la marca farà que el trepant no rellisqui. Es comença amb una broca molt fina, després es canvia per una de la mida següent per tal d’engrandir el forat; cal seguir fent això fins que tingui la mesura adequada. La fusta de sota és un suport tou i permet que el trepant vagi dret, la qual cosa disminueix la pressió i la possibilitat de trencar les rajoles. En una superfície dura la vibració del trepant podria trencar les rajoles.
La millor manera de fer forats; Quan es decora amb colors o una base d’esmalt i la decoració s’ha acabat, però no s’ha cuit, agafar un petit instrument com un escuradents i fer una marca a l’esmalt, on es desitgi fer el forat. Després de coure’s, la marca mantindrà el trepant al seu lloc. Això ho fem quan realitzem rellotges de sol, el forat subjecta el braç de metall, el qual reflecteix l’ombra del sol que dóna l’hora.
Els forats en els plats són difícils de fer, perquè la mida del peu normalment és estreta, això fa que la probabilitat de trencar-se sigui més gran. És millor fer-ho quan l’argila encara està humida, utilitzant una eina coneguda com a sal i pebre perforadors.
en: DRILLING HOLES (b) Large holes into pottery.
es: PERFORACIÓN DE AGUJEROS (b) De agujeros grandes en cerámica.
Perforació de forats grans en rajoles és necessari per passar tubs o cables a través de quadres per a les aixetes i/o una taula amb un forat al centre per passar una ombrel•la. Hi ha broques especials pels forats grans i es poden comprar de diferents mides. És una sola peça, una broca que sobresurt de la paret que l’envolta i la mida del forat, el que sigui necessari. Està dissenyat per tallar cercles. S’insereix en un trepant elèctric i quan s’utilitza la broca entra a la rajola mentre perfora, la paret de la broca retalla el cercle.
Veure un video: Drill bits for large holes in tiles
en: WEIGTHS
es: PESAS
Les peses són de metall, son de formes diferents, discs rodons i plans, columnes rodones, verticals, etc. Les planes estan (b) dissenyades per guardar-se unes damunt de les altres i les verticals (a i c) dins de tacs de fusta amb espai per cada peça per separat. Ambdues són escalonades perquè es pugui apreciar si en falta alguna.
Llegir més sobre: Balança / Balança de precisió
en: PINCHING - Making a bowl with the pinching technique.
es: PELLIZCO - Haciendo un bol con la técnica de pellizco
Feu clic al títol per veure més imatges Moledar a pessic, es un dels mètodes més antics per donar forma a l’argila.
1) Fer una bola d’argila.
2) Després, amb el polze pressionar des del centre de la bola amb els dits cap a l’exterior. Pessigar les vores lentament, aprimant les parets uniformement.
3) Al aprimar les parets, començar a crear la forma que es desitgi. .
4) Per obtenir una forma que s’estrenyi el coll per a dalt (per exemple), no s’ha de fer en dues peces o unir-les amb barbotina, les peces de pessic han de sortir d’una sola massa d’argila. Solament s’afegeix si és el cas, nanses o complements addicionals.
.
Fotos cedides per: Javier Fanlo
en: PINCHING - plus coiling clay
es: PELLIZCO - Pellizco y rollos de arcilla en un bol
Feu clic al títol per veure més imatges
Pessigar un bol que s’ha iniciat amb rotllos d’argila.
1) D’una forma contínua, amb xurros d’argila crear la forma de bol invertit.
2) Girar a la posició correcta, aplanar i aprimar les parets pentinant l’argila.
Fotos cedides per: Javier Fanlo
en: GALLERY - A ridge inside the neck of a pot.
es: PESTAÑA.
Pestaña. Es la parte de la pieza que sobresale del interior del cuello y sirve para fijar y encajar la tapa.
Llegir mès sobre: Tapa (c) – Feta a torn / Tapa (d) – Feta amb un con
en: FOOT (a) Pottery: plates, jars and bowls.
es: PIE (a) Alfarería: platós, jarros y tazones.
PEUS
Peu La base o fonament sobre el qual tot és creat – De Webster.
Peu La part inferior externa d’un utensili que està dissenyada per mantenir-se dempeus – Susan.
Els diferents tipus es divideixen en les següents seccions:
Peu realitzat durant el tornejat.
Peu fet durant el tornejat i que té la forma del gerro.
Peu que és modelat per separat i després s’uneix.
Peu elevat que envolta la vora exterior.
Peu que és completament pla.
Peus i les raons per les quals es fan.
Per realitzar una base recta i arrodonida i donar equilibri a la peça.
Per afegir elegància a la forma bàsica i al disseny en general.
Per crear un espai en el centre del peu on es pugui aplicar l’esmalt, signar o estampar un segell.
La següent secció explica i mostra il•lustracions respecte al mètode de formar la base dels bols, es el mateix mètode per a plats, gerros i qualsevol objecte rodó.
Les il•lustracions
a) Mostra com ha d’estar neta la base d’un bol per enfornar una vegada envernissat. Té forats i filferro per poder-los penjar.
b) La primera fotografia mostra la seva posició respecte a la forma del bol i la segona és una visió des de sota amb la signatura de l’obra
c) Eines de tall apropiades per donar forma a la base
en: FOOT (b) Pottery: turned like a bowl.
es: PIE (b) Cerámica: torneado como un cuenco.
Feu clic al títol per veure més imatges
El peu, d’una peça es forma a l’estirà la part principal d’una pella. Una pella és un con d’argila que es converteix en: un bol, un gerro, etc. A la base es deixa suficient argila per formar el peu, quan es retorneja a l’inrevés. A Espanya els pots de farmàcia i calces es fan amb aquesta tècnica. Les primeres fotos en mostren tres de diferents que han estat decorats. Les segones són les peces i la part de sota dels peus; un és de fang només bescuitat, no decorat, la següent és una peça decorada, i l’última, és la part de sota amb la signatura. Veure: tornejar el peu
en: FOOT (c) Pottery: attached separately.
es: PIE (c) Cerámica: Hecho por separado.
Feu clic al títol per veure més imatges
Peu que es fa per separat i s’uneix després: Els bols es fan d’argila en el torn i els peus per separat a mà. Tots dos es deixen fins que estiguin en duresa de cuir. Les parts que han d’unir-se es marquen, humitegen i s’uneixen fermament. Tots els espais al voltant de les vores exteriors del peu s’omplen de fang. Quan es couen, adquireixen la mateixa fermesa. En aquesta foto es pot veure com l’interior del bol està vitrificat, però la part de sota i les potes, tenen l’argila a la vista, perquè està fet per cuinar. Els gots estan fets de la mateixa manera, però no han de tocar la flama, la superfície està totalment vidriada, menys les parts que toquen la placa del forn. Aquestes són les formes típiques que s’utilitzen per beure “El cremat” (aiguardent calent, barrejat amb cafè i altres substàncies). Si es vol aprendre a fer bol cremat
en: FOOT (d) Pottery: classic turning.
es: PIE (d) Cerámica: clásico de torno.
a) Treballar amb una fusta portàtil sobre la roda principal. Ès com una safata que pot acoblar-se a la roda. Utilitzant un disc rodo es col•loca l’argila en el centre i es realitza la forma de l’atuell deixant suficient argila en la part inferior per al peu.
Quan la peça s’ha assecat suficientment i es pot posar cap per avall sense deformar-se, l’argila es separa del disc, passant un fil de tall sobre la superfície de la taula i sota l’argila.
b) Col•locar la peça cap per avall, sobre el disc i posar-ho sobre el torn. Girar la roda lentament i amb les mans es mou lleugerament per centrar-la sense deformar -la. Després, s’uneix a la taula amb un rotllo d’argila, perquè no es mogui mentre es retorneja.
c) Girant lentament la roda i amb un buidador, s’elimina l’argila sobrant
d) Girar el torn i amb una eina de buidar, treure la superfície rugosa que hi ha al voltant del peu, així la corba és correcta en relació a la peça.
e) Al girar la roda, utilitzar un punxó i marcar, molt profundament la circumferència exterior del peu. Això es converteix en una guia per treure l’argila exterior. També es pot marcar correctament amb un cercle de cartró, un compàs, una barra de bandes o un punxó.
f) Girar la roda, amb l’eina de buidar es treu l’argila fins que la paret del peu sigui de 90 º.
g) Amb l’eina de retornejar es repassa la superfície rugosa que hi ha al voltant de la base, així la corba és correcta amb la resta de la peça.
h) De la mateixa manera que es marca la circumferència exterior, es marca l’interior del peu.
i) Retirar suaument l’argila de l’interior de la marca del cercle. S’ha d’anar amb compte per no enfonsar massa o passar de la línia.
j) Seguint la línia marcada, sostenir verticalment l’eina de retornejar i amb cura rebaixar la paret interior, perquè tingui la mateixa profunditat i sigui paral•lela a la paret exterior.
k) Girar el volant, eliminar tota l’argila sobrant i suavitzar el centre.
l) Si es tracta d’un plat decoratiu per penjar, cal fer dos forats en el peu amb un punxó, que no siguin massa petits. Deixar els forats de la mida necessària per passar una corda i prou separats per sostenir el pes del plat quan estigui penjat
en: DRY FOOTING
es: PIE SECO
Peu sec: és la manera que un terrissaire utilitza per treure l’esmalt del peu o base d’un plat, gerra o tapa abans de coure’ls, ja que l’esmalt en el forn es converteix en vidre i es pot adherir a les plaques.
Llegir més sobre: Peu (a) Ceràmica; plats, gerres I bols.
en: BITS - Small pieces of fired clay.
es: PILONES - Pequeñas piezas de arcilla refractaria.
Pilons o columnes; son generalment petits trossos de argila, de diferents formes i mides fets a ma o industrialment, com es mostra en les fotos “a, b y c”. S’usen per suportar, enlairar i equilibrar objectes quan es posen al forn. Quan no s’enfornen poden esta fets de qualsevol material i si s’imprimeix en pantalla de serigrafia, es poden fer servir cartes de joc “e” per equilibrar-les una mica.
Nota: A la foto de dalt són diferents pilons; les fotos “a, b, i c”, estan fets industrialment i la “d” està fet a ma, “e” rajoles industrials trencades i “f” baralla de cartes.
Llegir més sobre: Serigrafia (4) Preparant una pantalla
en: CLAWS -Tool to hold hot pieces of pottery.
es: PINZAS - Para aguantar piezas de arcilla ardiente.
Pinces: són conegudes com a pinces d’esmaltar. N’hi ha de diferents tipus i mides i s’utilitzen per aguantar les peces durant la immersió i per moure objectes, que estan encara calents, després de la cocció. Hi ha pinces especials que es fan amb mànecs llargs i estan preparades per moure treballs molt calents, com de Raku. Les pinces també es coneixen com a tenalles.Llegir mès sobre: Raku pinces
Pinces: són eines de metall utilitzades per agafar peces cuites del forn que encara estan calentes, també s’utilitza per però s’obren molt més per subjectar objectes de gran grandària per submergir en un esmalt base o de color, plats, gerres, tapes i altres objectes d’argila. Les pinces per Raku, estan fetes especialment, són més fortes, més llargues i més resistents a la calor.
Llegir més sobre: Raku pinces
en: HAND PAINTING
es: PINTAR A MANO
Pintar a ma és decorar i pintar sobre un objecte amb la ma sense utilitzar cap altre tipus de procés com transferències, serigrafies etc.
en: PAINTING POTTERY
es: PINTAR CERÁMICA
Pintar o decorar la ceràmica es pot fer en diferents etapes i en els següents mètodes:
Sobre argila crua: amb barbotina i esmalts.Llegir més sobre: Barbotina – Decoració amb engalba
Sobre bescuit: amb òxids o esmalts.
Sobre esmalt base: amb òxids o esmalts.Llegir més sobre: Sobre esmalt – tercera cocció
Sobre esmalts cuits: amb esmalt de colors.En la secció de Secció de Plats trobarà totes les connexions al respecte.
en: CHINA PAINTS
Pintura en porcellana, són colors opacs sobre esmalt que estan decorats en una superfície de base d’esmalt cuita que poden coure’s a baixa temperatura. A causa d’això, els colors com el vermell o taronja no desapareixen. També es coneix com sobre esmaltat i colors de porcellana .
en: BRUSH
es: PINCEL
Pinzell és un utensili amb un mànec de fusta amb pèl de cerra o pèls units a un extrem per una ploma de metall. Es fabriquen en diferents formes, mides i materials, amb diferent tipus de pèl de truges o fibres d’origen sintètic. Tenen centenars d’usos diferents, des de la pintura d’un objecte delicat fins a la neteja d’una xemeneia.
Hi ha pinzells fets de diferents tipus de fibres utilitzades en la decoració de ceràmica. A través dels segles, els pinzells s’han desenvolupat en formes variades. Poden ser fets de varis tipus de pèl per produir diferents cops de brotxa, per deixar diverses textures i pintar utilitzant altres tècniques i productes. La següent llista ens dóna els noms dels tipus de pèls i fibres. Explica els principals estils de decoració en la qual s’utilitzen. Les fotos mostren una mida, però molts estan disponibles en diferents grandàries.
en: BRUSH - Lengthening paintbrush hair.
Pinzells, estirament dels pèls si els pèls d’un pinzell s’escurcen molt, però el vol seguir usant, es poden tibar el pèl de la següent manera. Amb un misto escalfi la fèrula, que ès la banda metàl•lica que subjecta els pèls. En escalfar-se la cola de dintre del mateix, es fondrà transformant-se en un líquid fos, llavors amb unes pinces, extraure suaument el pèl. Llegir més sobre:: Fèrula
en: BRUSH - Cleaning paint brushes.
es: PINCEL - Limpieza de pinceles.
1) Neteja del Pinzell amb aigua: quan acabi de treballar, netegi els seus pinzells. Els colors d’esmalt, es poden netejar solament amb aigua i sabó. No els faci servir per a un altre tipus de pintura i mai deixar el cap del pinzell submergits en qualsevol líquid, els pèls es poden doblegar. Amb el temps es pot corregir, però, per què perdre el temps?
2) Neteja del pinzell amb un dissolvent: quan els pinzells s’han utilitzat amb un determinat producte cal netejar-los amb un dissolvent. Desprès s’han de rentar amb aigua i sabó, perquè quedin completament nets. Es poden fer malbé si es deixen sense netejar.
3) Pinzell, remullant: la millor manera de remullar pinzells, ja sigui en aigua o en un dissolvent, és posar juntes tots els caps dels pinzells, mirant cap avall i lligats a un tros de fusta o a un pinzell en contra direcció, que permet que la fusta sobresurti dels caps dels pinzells. D’aquesta manera els pinzells no toquen el fons de la gerra i les cerres no es deformaran ni faran malbé, es poden deixar en remull el temps necessari.
en: BRUSHES - Practicable for pottery.
es: PINCELES - Aprovechables en cerámica.
a) Pinzell – per netejar bescuit. S’utilitzen per netejar la pols de tots els objectes de bescuitats abans de començar a decorar. Es necessita un pinzell que no sigui ni massa dur ni massa suau. Els més populars són amples, de mànec curt i amb el pèl suau i que es pugui rentar, com els que es fan servir per pintar mobles.
b) Pinzell – per netejar esmalt-base. Molt suaus, pinzells llargs grans, fets a la Xina. Són barats, facils de rentar i no perden els pèls. Quan la ceràmica s’ha preparat amb una barbutina o esmalt de base i ha de netejat de pols o brutícia, aquests pinzells són excel•lents ja que són molt suaus, no ratllen ni perjudiquen la superfície sense coure.
c) Pinzell – per netejar les peces petites. Els dos següents s’utilitzen per netejar l’esmalt sobrant de la base d’un plat o un gerro.Es pot fer servir qualsevol raspall vell i fort, tallant una mica el pèl. Un raspall de dents va be.
d y e) Raspall – per netejar els residus de l’esmalt base de les rajoles. Es pot utilitzar el tipus de raspall que per fregar el terra. Ha de tenir cerres naturals i el cos de fusta. N’hi ha dos tipus, un té cerres que són més primes, més suau i més forta que l’altre.
Quan les rajoles s’han preparat amb un esmalt base, s’ha d’utilitzar aquestss raspalls per netejar les restes d’esmalt de sota i dels costats. Per començar, utilitzi un raspall fort, com més s’usen i més es consumeixen, van millor. Els més desgastats són bons per netejar la part de darrere de les rajoles, en la qual hi ha una gran quantitat d’esmalt base. Totes les rajoles industrials, es fan amb incisions que sobresurten a la part posterior, com més elaborat es el rreleu més difícil de netejar. Llegir mès sobre: Esmalt-Base (f) Neteja de rajoles
f) Escombra feta amb fulles de palma. Aquesta escombra té la forma indicada en els dibuixos i està feta amb fulles de palma. Vénen en diferents mides. Si l’escombra és nova, s’ha de submergir en aigua. Si es més vella i s’ha utilitzat més va millor. Sacsegi-ho una mica per aconseguir una textura irregular. Es pot utilitzar per treure la pols del bescuit i és molt útil per crear textures desiguals amb esmalts i colors.
Llegir mès sobre: Esmalt-Base (m) Textures
g) Pinzell – Per pintar línies amb el mètode de la Majólica es necessiten dos o tres pinzells, mida nº 10. Retalli diferents grossors per formar una punta estreta i plana. La part gruixuda manté la pintura que corre al llarg de la part prima i permet moviments llargs i ininterromputs. El dibuix mostra un pinzell abans i després del tall.
en: BRUSHES - For decorating pottery.
es: PINCELES - Decoración en cerámica.
La següent fotografia mostra quatre pinzells, la denominació de cadascú d’ells es descriu per la forma del pél. 
a) pinzell pla. b) pinzell xinès. c) pinzell vano. d) pinzell de punta.
Els pinzells, al llarg dels segles s’han desenvolupat de diverses formes i es fan de diferents tipus de pèl per produir moviments desiguals, tècniques, textures i per pintar utilitzant diferents productes. El millor pinzell és de pèl d’esquirol, hi ha de diverses formes i mides, però son cars. Existeixen pinzells bons i més econòmics. El pèl no ha de ser molt llarg, però capaç de retenir la pintura per permetre pinzellades llargues, fortes, llises i ha de ser el bastant suau per seguir el moviment o intensitat que un imposa per crear línies, corbes i aplicar la densitat del color.
A continuació es presenta una llista dels noms dels diferents tipus, i els noms dels estils de decoració amb els quals s’utilitzen. Les fotos mostren només un, però els hi ha de diferents mides.
Pinzells per decorar la ceràmica, es fan amb molts tipus de pèls i fibres.
a) Fibra Mexicana és un pèl fort, de color crema i s’utilitza per la barbutina i per crear textures.
b) Pèl de Cabra és generalment de bona qualitat, es sosté en un mànec i se subjecta embolicant-ho amb filferro. El pèl forma un cos gran i suau, la qual cosa fa que pugui contenir grans quantitats de pintura. No deixa marques de pinzell i s’utilitza per pintar en barbutina i esmalts.
c) Pèl de Porc és un pèl fort negro.
d) Fibra Mexicana és un pèl fort, negre i s’utilitza per a barbutina i raspallar la brossa.
e) Pèl de Bou és fort, marró i resistent. Els pinzells són amples, amb corbes marcades. S’utilitzen per pintar sobre grans espais plans o línies d’expressió utilitzant la cantonada del raspall.
f) Pèl de Poni, generalment són fets a Japó, el pèl és fort i ample.
g) Pèl de Marta: hi ha una àmplia gamma d’aquests pinzells, tots acaben en una punta fina. Les mides petites van bé pel dibuix i el treball de detall; els més grans, són per a la decoració general d’esmalt i barbutina, són útils també per a la decoració i cobrir els espais esmaltats.
h) Pinzells de pèl d’ovella en general provenen de Xina. Són uns pinzells de pèl llarg, suau i tou, excel•lents per a l’aplicació dels esmalts de ceràmica.
Esquerra: Pinzell xinès de pèl d’ovella, mànec de bambú i fèrula de banya de bou
Dreta: Xinès, amb pèl d’ovella i fet amb manècs de bambú. Són pinzells separats, de la mateixa mida, que s’uneixen per formar un sol pinzell. El de la de la foto es compon de deu unitats. Les diferents mides depenen de la quantitat de pinzells junts.
i) Pinzells de pèl d’esquirol es fan en diferents formes i mides. Donen una forta i suau línia, són molt convenients per a la decoració en general, en la tècnica del sota i sobre esmalt. És un pinzell de pèl llarg i punta fina pot retenir gran quantitat de pintura, la qual cosa permet llargs traços i línies ininterrompudes
en: BRUSH - Paintbrush stands.
es: PINCEL - Soportes para pinceles.
a) Suport per a pinzells: de bescuit, es fa d’argila i s’enforna. Dissenyat per contenir tots els pinzells necessaris, deixant un espai entre cadascun per tal de poder-los recollir amb facilitat. Necessita una base que sobresurti, on els pinzells es col•loquen per agafar la pintura que degota.
b) Suport de metall per a pinzells. Els antics porta bolígrafs són molt bons para això. Les dues primeres fotos mostren modernes plataformes que sostenen 9 pinzells.
en: PYROMETER
es: PIRÓMETRO
Piròmetre: Es una eina per a mesurar les temperatures a la ceràmica, funciona amb una fulla que es posa a través del forat del forn, transmetin la temperatura al piròmetre, podent-se llegir en dígits. Avui en dia algunes es fabriquen amb controladors de temperatura i depenent de la seva qualitat poden controlar per complert el procés de forneix de principi a fi.
en: FAIENCE - The French name for Majolica method of pottery.
es: FAYENZA
Pisa és el nom francès per al mètode de decoració de ceràmica Majòlica. Es va desenvolupar a França a finals del segle XVI a Quimper, Bretanya i que ara té un Museu que exposa aquesta tècnica. Aquest mètode va arribar a Europa a través dels àrabs durant el regnat a Espanya; inicialment es va fer per a la noblesa al regne de Granada, però aviat es va convertir en un important producte d’exportació i va ser enviat a Itàlia, França, Holanda i Anglaterra.
El què diferencia aquest mètode d’uns altres, és que: sobre peces de bescuit (argila ja cuita), s’aplica un esmalt blanc opac, sobre aquest esmalt es decora i es cou esmalt i decoració junts fins al punt de vitrificació a 980ºC. El vidriat de l’esmalt impedeix que la peça sigui porosa, accentuant els colors i integra, tant forma com color.
Els productes de Pisa, rarament estaven signats, ara els estan identificant pels seus mètodes laborals de treball, la forma, l’esmalt, els colors i l’estil de decoració. Van fer rajoles, noms, escuts heràldics, murals publicitaris, pots de farmàcia, gerros amb noms, plats, etc.
Català – Majòlica. Holanda – Delft. Anglaterra – Majolica. França – Faience. Itàlia – Maiolica. Espanya – Mayólica.
Si vol aprendre a treballar amb el Mètode Majòlica de decoració ho pot fer mitjançant la meva Web o comprant a Internet el meu llibre digital Link de The Majolica Method
Pisa Esmaltada. Són esmalts que es vitrifiquen sota els 1150 º C i en general són llisos i brillants. Es barregen amb productes per fer un esmalt blanc opac. Que es coneix com un esmalt de base i es pot utilitzar en la decoració de diverses maneres, Obtenint colors molt brillants. Llustres, Majòlica, (sota coberta), sobre esmalt i barbutina són alguns dels mètodes amb els quals s’utilitza.
Llustre / Majòlica / Sobre coberta / Sobre esmalt – tercera cocció / Barbotina
en: EARTHENWARE - Clay that has been fired to become bisque.
es: LOZA - Clase de arcilla que ha bizcochada.
Pisa: és un material ceràmic, argila que s’ha convertit en bescuit al coure’s, i s’utilitza per a treball decoratiu i utilitari. La formulació dels cossos d’argila varia en funció de la font i en el passat, els negocis de ceràmica van créixer al voltant de llocs on es podia trobar argila de bona qualitat. En aquests temps, les fàbriques feien de tot, des de l’excavació de l’argila fins a la venda de les peces ja acabades. La composició de l’argila és de 25% argila de bola, 28% de caolí, 32% de quars i 15% de feldspat.
L’argila més comuna és l’argila vermella que pot ser cuita entre 600 ºC i 1100 ºC.
A 600 ºC, es converteix ja en bescuit, bescuit, però s’ha de coure a una temperatura mes alta per aturar la contracció i fer-la més forta. El foc la transforma en un material cuit, es pot trencar, però encara es porós. N’hi ha de color blanc i beix. La Pisa, no és tan forta ni porosa com el gres, però és més barata i més fàcil de treballar. S’utilitza industrialment per a molts productes, rajoles, gerres, etc. Quan s’esmaltat, ja no és porosa i és utilitzada com a article domèstic.
es: PISTOLA DE AIRE - Cerámica, moldes.
Feu clic al títol per veure més imatges
Aquesta pistoles d’aire comprimit, s’han adaptat a la fabricació de les peces de colatge, per accelerar la producció en moments puntuals en peces petites. Funciona a baixa pressió per avançar el moment en què la peça d’argila humida es desenganxa del motlle.
També s’utilitzen per netejar la pols de les peces de ceràmica o dels motlles i per aplicar l’esmalt.
Llegir més sobre: Buidat – Dracs per colada
Pistola d’extrusió treballa de la mateixa manera que una extrusionadora, però es diferencia en què s’ha de sostenir, i no es pot acoblar a una taula. Es tracta d’una eina d’ús manual, utilitzada pels ceramistes per fer tires d’argila de diferents formes i mides, és de metall i en la part inferior del tub es col•loca l’embocadura – disc- el mànec empeny l’argila a pressió a través del tub, per la part inferior surt com un xurro d’argila amb la forma de l’embocadura del disc. Van bé perquè al sostenir la pistola d’extrusió amb les mans es pot moure i col•locar el que s’està pressionant exactament on es desitgi.
Llegir mès sobre: Extrusora / Extrusora (2) Manual / Extrusora (3) Elèctrica (pastadora) / Extrusora(4) Manteniment
en: SLAB
es: PLACA
Placa és una peça o bloc pla que pot ser de d’argila, xocolate, mantega, etc. En ceràmica son d’argila per fer caixes, tubs, rajoles, motlle de premsa, xurros, Llegir més sobre: Plaques – Laminadora / Plaques – Laminades / Plaques – Amb un corró de cuina
en: TEMPLATE
es: PLANTILLA
Plantilla, és un perfil retallat d’un material resistent com el plàstic dur, fusta fina o metall. En la ceràmica s’utilitza generalment per donar forma en l’exterior de plats o bols en formes planes o en el interior de bols o tasses de formes més profundes.
A mà: Fetes per formar i comprovar les formes d’argila, usant una plantilla (anomenada també plantillas – formes per a l’argila ). L’exemple “a” es per fer el perfil d’un bol i la “b” per sanefes i sòcols.
Llegir més sobre: Sanefes (2) En relleu
A plantilla, s’uneix a un braç mecànic o aparell per mantenir la plantilla en el seu lloc en relació amb l’argila en la roda del torn. El motlle es col•loca en el centre del plat del torn i l’argila a dins. Es baixa el braç amb la plantilla que es manté fixa en el interior o exterior i s’adapta contra la paret del motlle, lentament el torn gira i la plantilla frega i elimina l’argila innecessària fins que aconsegueix la forma de la plantilla.
a) Mànec, b) plantilles, c) argiles, d) motlle. Llegir més sobre: Tornejar amb plantilla- interior i exterior
en: STENCIL: (1)
es: PLANTILLA: (1)
Un estergit, es una plantilla de paper encerat o impermeable. També pot ser una fulla de plàstic amb el dibuix imprès, retallant la forma per aconseguir un calat a la fulla. Aquest procediment s’usa per fer moltes rajoles repetides amb el mateix model.
La plantilla s’ha de posar damunt de la rajola amb esmalt cru, aplicant el color aigualit amb un pinzell pla o una esponja. El color travessa solament les parts retallades, aconseguint d’aquesta forma copiar la imatge damunt de la rajola esmaltada.
Cada rajola te un nombre de plantilles en funció del dibuix i dels colors que tingui, que poden ser complicats i de molts colors. Aquest mètode facilita la repetició d’un disseny.
Les formes retallades es poden imprimir l’una damunt l’altra i els talls han de coincidir exactament.
L’aplicació dels colors es fa amb pinzells grans i plans, si son massa gruixuts s’han de retallar per la meitat com es mostra en la primera il•lustració. Un cop pintat s’ha de passar el pinzell al damunt, deixant un color de diferents intensitats degut als seus pels, el que permetrà que els moviments es puguin veure. Aquest mètode es coneix com “estergit”.
El disseny es pot retallar de dues maneres diferents; ambdues estan pintades damunt d’una rajola amb una base blanca de vernís.
El disseny es pot retallar de les dues següents maneres; ambdues estan pintades sobre una rajola amb una base blanca.
a) Retallar un espai.
b) Col•locar la plantilla sobre l’objecte a decorar.
c) En pintar, la superfície original quedarà com a fons.
d) Tallar un disseny en paper.
e) Col•locar la plantilla sobre l’objecte a decorar.
f) Pintar de manera que el color cobreixi la superfície del fons.
g) Els espais pintats.
h) Les dues formes en blanc de la base
Nota: Plantilla te 6 seccions, per anar a la següent cliqui sobre Plantilla: (2) i si va a la lletra “P” les podrà veure totes juntes.
Arxivar les plantilles és important, perquè cada dibuix té moltes fulles diferents. El més adequat és guardar-les numerades, amb un codi del dibuix i amb una mostra de la imatge. Marcar les plantilles en relació amb el disseny, mida de la rajola, color i si és possible una foto de cada plantilla en relació al disseny.
Els quatre dissenys de les rajoles tenen; A1 – 7 plantilles, B1 – 4 plantilles, C1 – 2 plantilles, i D1 té 3 plantilles. Han de mantenir-se planes, una manera de guardar-les és dins de les pàgines d’una vella revista, amb una foto del disseny en la part frontal.
Nota: Plantilla te 6 seccions, per anar a la següent cliqui sobre Plantilla: (3) i si va a la lletra “P” les podrà veure totes juntes.
en: STENCIL: (3) Preparing the paper
es: PLANTILLA: (3) Preparación del papel
Preparació del paper: Si el paper de la plantilla no és de plàstic s’ha de preparar.
Tres maneres de preparar el paper perquè sigui impermeable.
1) Amb cera: El mètode clàssic consisteix a abocar cera líquida en un recipient rectangular, el bastant gran com per estendre una peça sencera de paper en posició horitzontal. Amb dues pinces de roba, agafar el paper des de dues cantonades i col•locar-ho en línia recta dins del recipient fins que quedi cobert amb la cera líquida. Treure-ho i penjar perquè s’assequi. Si això es fa dues o tres vegades, li donarà el paper major resistència. Una vegada secs, els papers es poden apilar un damunt d’un altre, pressionant-los sobre una superfície plana.
a) Introduint el paper en la cera.
b) Paper preparat amb cera.
2) Amb vernís: Compri un paper fort de bona qualitat i amb un pinzell gran pintar tots dos costats amb vernís normal i incolor per a mobles. Penjar-ho després perquè s’assequi. Repetir l’operació dues o tres vegades
3) Fulles de plàstic. Les que estan en les carpetes d’arxiu van bé, però han de ser de color clar, perquè el dibuix transparent.
Encara que el paper hagi estat preparat amb cera o vernís, si s’usa sovint s’humiteja, cal deixar-ho assecar, per seguir treballant precisarà dues o tres còpies de cadascun. Si la plantilla és de plàstic, netejar-la amb un drap i seguir treballant.
Mètode de treball amb equipament modern.
Fotografiar o escanejar la rajola que hagi de fer a la mida exacta. Dibuixar els contorns de la rajola i assegurar-se del nombre de plantilles que va a necessitar, aquest disseny requereix set plantilles diferents, una per a cada color i dos per al blau clar. Copiar-la set vegades, decidir para quin color és cadascuna i assenyalar-les. Imprimir cadascuna sobre paper per encerar o de plàstic, amb un tallador fi o bisturí retallar les parts pel estergit.
g) La rajola estergida i cuita
h) La plantilla del color blau, ha de ser separada en dues plantilles (i – j)
i) la plantilla blava 1
j) la plantilla blava 2
Recordar:
1) El color imprès sobre paper o plàstic no s’asseca, la qual cosa no importa doncs aquesta part s’ha de retallar.
2) Si la part a retallar és gran o té forma de mig cercle és necessari fer un pont per mantenir-la en el seu lloc, és a dir; s’ha de deixar un petit tros de paper perquè connecti els costats oposats. Aquest espai s’haurà de pintar després a mà una vegada acabat d’estergir del color utilitzat, o fer una plantilla amb aquest espai.
3) La pintura sobre paper plàstic s’ha de treure, un drap sec i suau va be i continuar el treball
Nota: Plantilla te 6 seccions, per anar a la següent cliqui sobre Plantilles- trepes: (3a) Preparant el paper i si va a la lletra “P” les podrà veure totes juntes.
en: STENCIL: (4) With one color
es: PLANTILLA: (4) Con un color.
Feu clic al títol per veure més imatges
Les fotos mostren nou etapes d’estergir d’una rajola de 20×20cm amb un sol color.
El disseny s’ha retallat en una fulla de paper de plàstic transparent, s’ha col•locat sobre un paper grisenc perquè es pugui veure. La rajola, està preparada amb una base d’esmalt blanc, es col•loca una rajola bescuitada a cada costat per sostenir el paper transparent a la mateixa altura, si es doblegués distorsionaria el dibuix. El paper es col•loca damunt de la rajola i uns tacs per subjectar-ho. Barrejar el color que vagi a utilitzar en la densitat requerida. Submergir un pinzell en el color, barrejant-ho bé, en retirar-ho pressionar-ho contra la part interior del coll del pot, per eliminar l’excés de pintura i aplanar el pèl del pinzell, pintar els espais retallats, aguantant-ho també amb la mà si cal. Aixecar el paper i ja està la rajola decorada. La pintura que queda sobre el plàstic, es pot netejar ràpidament per fer una altra rajola immediatament.
Nota: Plantilla te 6 seccions, per anar a la següent cliqui sobre Plantilla: (5) i si va a la lletra “P” les podrà veure totes juntes.
en: STENCILING: (5) With many colors
es: PLANTILLA: (5) Con varios colores
Feu clic al títol per veure més imatges
Estergit amb diversos colors. Les següents rajoles es van fer originàriament en 1910, estan col•locats en la meitat inferior de passadís llarg. Per reparar les rajoles vam seguir el mateix mètode antic de decoració. La primera foto mostra l’obra acabada. Hi ha quatre dissenys diferents, el superior i l’inferior, A1 i B1 són els mateixos però invertits C1 i D1 es repeteixen. L’estergit sempre es pot reconèixer perquè els colors no són plans i mostren els traços deixats pel pinzell.
Col•locació correcta de diverses plantilles per a un disseny: Quan es treballa amb un disseny complex que té plantilles diferents, és molt important col•locar correctament les plantilles, una sobre l’altra. No sol haver-hi problemes quan es treballa amb rajoles, que tenen la mateixa mida i es pot utilitzar la cantonada com a guia, però amb plats i gerres que són corbes, és més difícil.
Aquestes rajoles van fer abans que hi hagués escàners, es van fer amb fotografies i fotocòpies
Mètode de treball:
1) Fotocopiar la rajola original i imprimir-los a la mida correcta en aquest cas era de 20 × 20 cm. La rajola A2 que s’explica aquí, consta de set plantilles. Els contorns de cada secció del disseny han d’estar marcats en el paper preparat i els espais dels colors tallats.
2) Definir quantes plantilles es necessiten i preparar un paper per a cada plantilla a la mida adequada. En el paper tallat, fer una marca en dues cantonades en diagonal, per col•locar-los correctament sobre la rajola i assenyalar el color.
3) Calcular el color que es pot aplicar a cada plantilla, copiar els contorns en el paper preparat i tallar els espais. Per al color verd clar es van necessitar dues plantilles © i (d).
4) Si la cera o el vernís enfosqueix el paper i no es veu el dibuix, usar un marc amb vidre amb una llum per sota. Amb la llum es pot veure el disseny i es poden dibuixar els contorns necessaris per retallar la plantilla.
5) La rajola té set colors, es van fer set plantilles, el vermell de les flors es van pintar a mà i per al blau van ser necessàries dues plantilles.
6) En algunes plantilles s’ha de deixar un petit pont en el paper, per pintar el dibuix, per exemple, un mig cercle. Aquest espai s’ha de pintar a mà, després que hagi acabat amb l’estergir.
7) Preparar els colors per a totes les rajoles a decorar i mantenir-los en recipients suficients grans com per utilitzar pinzells plans, suaus i de pèl llis.
8) Les rajoles s’han preparat amb un esmalt base. Tenir diverses rajoles preparades, posar la plantilla sobre una col•locant la cantonada de la plantilla amb la cantonada de la rajola, sostenir-ho i pintar-ho, si és possible amb una sola pinzellada. Les truges del pinzell sempre deixen el color amb línies de diferents intensitats, pintar a la mateixa direcció totes les rajoles.
9) A pesar que el paper s’ha preparat, s’humiteja després d’usar-ho entre 20 o 30 vegades. Deixar-les assecar, col•locant-les entre rajoles bescuitades, cara a cara, o entre paper de diari i pressionar-les. Esperar fins que la plantilla estigui seca o continuar la rajola amb la plantilla següent.
a) Verd, b) Verd fosc, c) Verd clar, d) Verd clar, e) Rojo – marró, f) Groc, g) Marró (El vermell i blau clar de les flors estan pintats a mà) Llegir més sobre: Rajoles repetides
Nota: Plantilla te 6 seccions, aquesta es la darrera. Per anar a la primera vagi Plantilla (1) i si va a la lletra “P” les podrà veure totes juntes.
es: PLANTILLAS - Formas para la arcilla
Plantilles; son trossos de fusta prima, ferro o qualsevol material dur i pla, tallades amb el perfil de fora o de dintre d’una peça. Quan s’usen sobre argila humida ha d’esar ben enquadrada, per evitar que s’arronsi. Es gira, per comprovar que la forma es la mateixa en tot el voltant, que les formes repetides son les mateixes i que dues parts separades s’ajustin.
1 Forma interior del plat.
2 Forma exterior del plat.
3 Alçada del plat.
4 Alçada del peu.
5 Amplada del peu al marge.
La il•lustració mostra dues plantilles amb el perfil d’un plat, per dintre i per fora. Es convenient codificar les plantilles i fitxar-les amb una foto, amb tota la informació, mides, dates, tipus d’argila, etc.
Aquesta mena de planxa es coneix com a plantilla. En la secció següent s’explica més al respecte.
Llegir mès sobre: Tornejar amb Plantilla — Interior i Exterior / Sanefes (2) En relleu / Plantilla
en: STENCIL: (3a) Preparing the paper
es: PLANTILLAS - TREPAS: (3a) Preparación del papel
Feu clic al títol per veure més imatges
Les trepes són uns papers encerats i calats que s’utilitzaven per a la decoració en sèrie de les rajoles. Es col•locaven a manera de plantilla sobre ells per aplicar el color sobre les zones retallades. Normalment s’utilitza paper barba
(a) Analitzar la rajola que s’ha de reproduir i determinar el nombre exacte de plantilles que es necessitessin per repetir el dibuix tantes vegades com sigui necessari.
(b) Ara es pot utilitzar l’ordinador per escanejar un dibuix o rajola, assegurar-se que totes les plantilles tinguin la mateixa mida i que ajustin bé. La rajola representada fa 20 × 20 cm., i s’han fet servir 6 plantilles.
(c, d, e) S’han imprès sis fulles amb paper barba. Posar cada fulla en una taula per retallar i amb un cúter nou anar tallant les parts en relació al color que cal imprimir. És important fer una marca en les cantonades en diagonal i que coincideixin totes les plantilles.
(f, g) Disposar d’un recipient de metall especial per a la cera, escalfar-la a la calor del foc. En aquest cas s’han usat xinxetes de parafina, que es dissolen fàcilment.
(h) Per saber en quin punt de calor esta la cera preparada per aplicar-la sobre el paper barba, pintar amb un pinzell una cantonada del paper, immediatament el paper es torna transparent, la fusió de la cera és la correcta.
Nota si la cera està massa fregeixi el paper no es tornarà transparent, i si està massa calent, es notés amb el pinzell, que es socarrimarà.
(i, j, k, l ) Sobre una fulla de diari, posar una plantilla, amb un pinzell pla i suau pintar-la tota amb la cera inclosos els espais retallats. A la foto es pot observar com el paper barba es torna transparent en contacte amb la cera que s’asseca ràpidament i separar-la de la fulla de diari.
Nota: No deixar que el pinzell s’assequi amb la cera, quedés molt dur. Posar-ho en remull amb un dissolvent especial anomenat Percloroetile si cal deixar-ho en repòs.
(m , n, o , p) els espais que han quedat farcits de cera, cal eliminar-los tallant-los amb un cúter i suavitzats amb un pinzell sec. Els espais calats han de quedar perfectes ja que sobre aquests espais s’aplica el color.
(q, r, s,t) La plantilla de la dreta mostra els calats i el contorn traçat amb un perfil, que coincideix exactament amb la mida de la rajola que està a l’esquerra. Es col•loca la trepa sobre la rajola i es comença a decorar, l’aplicació del color es tracta com una tinta plana.
(o,v) Seqüència de l’aplicació dels colors, per a cada color s’utilitza un determinat nombre de plantilles.
(w,x) Els colors ja s’han aplicat amb les plantilles, per acabar la decoració de la rajola, mancar el perfil, que es amb carbonet amb una plantilla puntejada i es repassa amb un pinzell fi el perfil de color negre.
Nota: Plantilla te 6 seccions, per anar a la següent cliqui sobre Plantilla: (4) i si va a la lletra “P” les podrà veure totes juntes.
en: CUTTING - PAD
Planxa de talls, és un producte utilitzat per tallar-hi diferents tipus de paper, cartró, etc., sempre que utilitzem una fulla de tall. Es tracta d’una peça plana de plàstic prou tova per permetre que s’enfonsi sense fer-la malbé. La fulla de tall passa a través del que s’està tallant, s’enfonsa en el plàstic i pot tallar al llarg, deixant un tall net. Utilitzar tallador de paper amb fulla de tall afilada i punta prima. Molt útil per tallar plantilles.
Planxa de tall, vell mètode; consisteix a col•locar l’objecte que s’ha de tallar a la part superior de diverses pàgines de diari i tallar a través de les línies del dibuix amb la fulla de tall. Aquesta també passa pel diari, per sota, i això evita estripar-lo i deixar una vora aspra al disseny.
Llegir més sobre: Plantilla: (3) Preparació del paper / Línies – Plantilles / Plantilles- trepes: (3a) Preparant el paper
es: PLACA – Estanterías del horno.
Plaques -forns: En refereix a tot tipus de prestatges per a forns. Llegir més sobre: Horno – Accesorios / Forn – Plaques
en: SLAB - Slabbing with a rolling-pin
es: PLACAS - Con un rodillo de cocina
Aplanar l’argila sobre una taula amb un corró de cuina. Posar l’argila ja preparada sobre un tros de lona. Amb un parell de barres de la mateixa mida una a cada costat i un corró que sigui prou llarg per arribar a les barres laterals, aplanar l’argila movent el rotllo cap a endavant i enrere. Donar la volta diverses vegades per assegurar-se que no existeixin fallades en cap costat, seguint fins que el corró arribi a les barres no podent-les aplanar més. La placa ja està feta.
en: SLAB - Building
Les plaques en la ceràmica s’utilitzen per fer motlles, rajoles, construir caixes i relleus plans. Les plaques d’argila es tallen i uneixen utilitzant barbotina. Es poden col.locar sobre o en motlles, enrotllades en cilindres o construccions de formes geomètriques com a caixes.
es: PLACAS - Construcción de cajas
Mètode de treball – Crear una caixa amb plaques.
a) Fer una placa d’argila a l’altura requerida.
b) Esperar fins que hagi perdut part de la humitat.
c) Utilitzant un ganivet afilat i punxegut, tallar l’argila a les mides necessàries.
d) Totes les parts que s’han d’unir, han de ser recobertes amb barbotina.
e) Crear la barbotina amb l’argila que s’utilitza i aigua.
f) Unir les parets a l’angle correcte.
g) Afegir un cordó d’argila molt prim a l’interior de la unió.
h) Amb una eina pressionar la unió al voltant i allisar.
i) Revisar que les unions en l’exterior estiguin ben tancades, afegir una mica d’argila si és necessari, suavitzar i polir-les.
j) Unir els 4 costats i la base.
La part superior pot quedar oberta, pot tenir una tapa o una placa unida amb una obertura per contenir flors i les cantonades exteriors es poden deixar com estan amb l’angle agut, arrodonit o aplanat.
Plaques laminades: Col•locar una fusta de la longitud i l’amplària correcta per passar per sota del corró, es cobreix amb una lona, l’argila es col•loca en la part superior aplanant amb el puny, donant la forma d’un rectangle. A continuació, es col•loca una altra lona damunt. El corró es fixa a l’altura requerida, la manovella es desplaça i mou la fusta amb l’argila cap a davant i sota el corró que l’aplana.
Nota: Les lones entre l’argila, són indispensables perquè, en ser l’argila humida es pegaria entre els corrons caixes, tubs, rajola, motlle de premsa i xurros, etc. Aquestes fotos han estat fetes en l’estudi de Nuria Pié
en: SLAB - Roller
Feu clic al títol per veure més imatges
La Laminadora, és una eina molt útil en un taller per fer plaques amb argila, hi ha de varies mides i és manual. Als costats tenen unes manilles que es giren per variar l’altura de l’argila. Estan compostes de dos corrons giratoris muntats sobre una estructura rígida i metàl•lica. Es poden obtenir fines làmines d’argila de 0,2 mm., fins a plaques de 5 cm., el grossor s’obté mitjançant unes regles mil•limetrades col•locades a banda i banda. La laminadora de la foto està damunt d’una taula per treballar a mà.
Les elèctriques anomenades també gelateres serveixen a la indústria per a fabricació múltiples formes; rajoles, mosaics, teules, maons, etc. Es poden ajustar també a diferents grossors.
es: PLACAS - Láminas para tubos
Lamines d’argila – tubs d’argila.
Es pot fer un cilindre d’argila rodant la placa de fang sobre un cartró, fusta, metall, etc. S’embolica el cilindre amb diverses capes de paper, perquè sigui fàcil separar-los quan el tub estigui acabat.
Seqüència de treball
a) Enrotllar la planxa d’argila sobre el cilindre i fins a donar la volta al complet.
b) Aixecar l’extrem oposat fins que les vores se superposin.
c) Tallar a través les cantonades a 45 ° i eliminar els trossos no desitjats en tots dos extrems. Aplicar barbotina en ambdues parts, unir amb fermesa i anivellar fins que la unió estigui correcta.
Nota: (d – e) El lloc on s’uneixen les dues parts es poden fer perquè sobresurtin o se superposin com a part de la decoració.
f) Tallar la base circular d’argila del mateix diàmetre que la vora exterior del tub d’argila.
g) Fixar la base en el tub.
h) Omplir i anivellar totes les juntes perquè no es puguin veure.
Deixar assecar de costat fins que l’argila perdi una mica la humitat, després retirar el cilindre deixant el paper a l’interior, el cilindre s’ha de retirar perquè l’argila de contreu durant l’assecat i es trencaria si es deixa en el cilindre sòlid. Quan s’hagi assecat prou treure el paper i col•locar-ho dempeus.
Nota: Es pot decorar de moltes maneres, xurros, pentinat, nanses, etc.
en: SLAB - Cutter
Tallador de plaques són instruments per tallar l’argila en rodanxes de diferents altures. Els fets artesanalment són bons per a petites quantitats. Cada costat es construeix amb parells de taules de fusta estretes, amb la mateixa o diferent altura. Cadascuna té un forat en un extrem i es llisca en el tub de metall, la qual cosa permet girar-los i treure’ls per fer plaques que tinguin l’altura necessària. Es col•loca l’argila entre les dues parets, ha de ser més alta que les barres. Per tallar s’utilitza un tallador d’argila, que es posa al fons sobre la fusta i amb fermesa es tira de l’argila. Després, es giren les fustes cap a l’exterior i es retiren una a una. Es talla de nou de la mateixa manera i ja té una altra placa.
El primer dibuix mostra un tallador de placa artesanal i el segon és un acostament de com la barra de metall s’uneix per sota.
Per a grans quantitats, s’han d’utilitzar les de fabricació industrial
en: PLASTICITY
es: PLASTICIDAD
Plasticitat: es refereix a la correcta flexibilitat de l’argila per modelar. És quan es té la combinació correcta d’argila i aigua per treballar i fer un objecte sense que s’enfonsi. En pastar l’argila, pot obtenir la plasticitat necessària per al seu mètode de treball.
en: DISH
es: PLATO
Plat – font. És un plat poc profund, amb les vores lleugerament inclinades cap amunt per evitar que el líquid surti. Pot ser tornejat o modelat a mà. Habitualment es fan amb motlle. Es fabriquen en diferents formes, quadrades, rectangulars, etc., utilitzant un motlle gepa o d’assentament
en: PLATE
es: PLATO
Feu clic al títol per veure més imatges
Plat: Ve de la paraula “argentum”, que significa Plata en Llatí. Originalment descriu peces planes de plata, que els rics utilitzaven per menjar. Quan la ceràmica es fa comercial, canvia i es denomina “plat”. La paraula plat té significats diferents, però quan s’usa en la ceràmica s’aplica als plats elaborats en relació al menjar, plat fons, plat per servir, sopera, etc… i poden ser de ceràmica o porcellana.
en: PLATE - Throwing in pottery.
es: PLATO - Torneado en cerámica.
Feu clic al títol per veure més imatges
Tornejar un plat: Trobarà tot el relatiu als primers passos de treballar l’argila sobre el torn en les sis fitxes: ArgilaArgila és la primera i cada pas de treball està en el diccionari sota el seu nom; Bol- tornejar / Tetera /
Com que que el plat és baix i existeix poc espai entre la roda del torn i la peça, en acabar-ho es fa difícil moure-ho sense deformar-ho. Treballar en el torn sobra un Disc de fusta , que és com una safata, permetrà moure-ho i deixar-ho reposar fins que estigui en la duresa de cuir, etc. Llavors es pot girar, tornant-ho a posar sobre la roda per polir-ho i si ha de penjar, s’han de fer forats al peu en el plat.
Nota: Aquestes son enllaços a totes les seccions de tornejar en ordre alfabètic:
Bol – Tornejar / Cilindre – Tornejats / Gierro – Tornejats / Plats – Tornejats / Tapas (c) Tornejades / Tapas (d) Tornejades amb un con / Tapes (f) Tiradors / Tetera (a) Fent el cos / Tornejant – Mànega / Tornejar de pastó
en: SAUCER
es: PLATO DE CAFÉ
Plat de cafè és el plat que va sota una tassa. Té dos objectius, un per suportar la tassa i un altre per recollir el líquid si es vessa. Pot ser tornejat o fet amb motlle. Les vores exteriors es dobleguen lleugerament cap amunt per mantenir el líquid vessat i el centre ha d’ésser més baix que la paret i prou ample per reposar el peu de la tassa, i evitar que llisqui. Un plat de cafè també té un peu per estabilitzar-se. Llegir més sobre: Tassa
en: SOUP PLATE
es: PLATO SOPERO
Plat fondo de sopa, no sol ser tan gran com el plat pla de la mateixa vaixella però té les vores iguals. Aproximadament mesura 2 cm de profund, per mantenir el líquid de la sopa.
en: OMELET PLATE
Feu clic al títol per veure més imatges
Tomba truites, és un típic plat català, que s’utilitza per voltejar i servir la truita. En general, la truita més comuna és de patates i ceba, que es couen en una paella, fins que estigui tova, després s’agrega els ous batuts. Quan la base de la truita comença a estar sòlida però la part superior encara està líquida, el plat per a truita, sostinguda per la pota, es col•loca sobre la paella, s’aguanten juntes i es giren. La truita està en el plat es pot menjar tal qual o tornar-la a la paella per cuinar-la una mica més
En el plat retolat diu: Tomba Truites que significa, donar la volta a la truita.
en: PLATE Sections
es: PLATO Secciones
Decorant plats les següents seccions segueixen l’ordre de treball.
Llegir més sobre: Bescuit (c) So de plats, gerres i tapes / Bescuit (d) Neteja de plats, gerros i tapes
Llegir més sobre: Sanefes (3) Estructura en plats / Sanefes (4) Disseny de Plats / Sanefes (5) Plats Dissenys per espaiar les vores / Sanefes (6) Pintar de plats
Llegir més sobre: Majòlica: 5e – Plats preparació per pintar-los / Majòlica: 5f – Pintando platos
en: PLATE Stand
es: PLATOS Soporte
Suport de plats: són per aguantar els plats de forma vertical per exposar-los o treballar.
L’estructura ha de ser el bastant forta per contenir plats grans per treballar i perquè no perdi l’equilibri amb el pes del plat.
a) Foto del suport fet a mà.
b) Un dibuix de com fer-ho servir.
c) Una casella i goma escuma utilitzada per a un suport de plat.
d) Suport de plàstic per a l’exhibició dels plats.
Al treballar, col•locar el plat sobre escuma de goma, això evita que llisqui i no danyi l’esmalt base de les vores si ha de girar-ho. Per aquesta raó, la vora és sempre l’última part a pintar. Quan la part principal està acabada, col•locar el plat sobre una torneta de taula per reparar i pintar les vores.
Llegir més sobre: Majòlica: 5e – Plats preparació per pintar-los
en: DUST
es: POLVO
La pols està composada per milers de fines partícules de terra seca o una altra matèria, les mou el vent i els corrents d’aire i es diposita en capes sobre els objectes estàtics. En la ceràmica hi ha molts materials que es subministren en forma de pols i s’ha d’anar amb compte a l’utilitzar aquests productes, perquè estan formats per partícules molt petites que queden suspeses a l’aire. Quan es treballa amb en materials en pols s’han d’utilitzar ulleres i màscares.
en: DUSTING
a) Espolvorejar és l’acció d’escampar un producte en pols, a través d’un tamís, sobre el que s’està decorant. Es realitza generalment sobre l’argila humida, ja que aquesta absorbeix i reté la pols; es pot fer sobre el bescuit amb colors secs i esmalts. És molt delicat, cal tenir molta cura quan s’utilizen colors en pols i mantenir-los allunyats dels corrents d’aire.
b) Desempolsar és netejar fregant amb un drap sec o un raspall suau sobre una superfície seca però coberta per una capa de pols..
en: SPRAYING - Glaze in pottery.
es: PULVERIZAR – esmalte de cerámica
La polarització en la ceràmica s’utilitza per decorar l’argila o bescuit, per aplicar colors, textures forma, engalbes i esmalts transparents o de colors. S’ha d’anar amb compte i utilitzar una cabina d’esmaltar, utilitzar ulleres, mascareta i guants, a causa que molts materials són tòxics i al polvoritzar queden en suspensió en l’aire.
L’esmalt ha de ser colat finament perquè pugui passar a través del filtre de la pistola d’aire. Les peces decorades han d’estar bé dins de la cabina d’esmaltar i sobre una torneta, perquè es puguin girar i pintar per tots els costats.
Nota: És important netejar la aerògraf, polvoritzador d’esmaltar després de cada ús, en cas contrari la boquilla s’obstrueix.
en: CHINA WARE
es: PORCELANA
Porcellana és de color blanc; es va desenvolupar a Europa per competir amb la costosa porcellana importada de la Xina.
en: PORCELAIN
es: PORCELANA
La Porcellana prové de Xina i és una barreja de caolí i feldespat, i les seves principals qualitats són la seva resistència i blancor. La porcellana d’ossos es va inventar a Anglaterra al segle XVIII.
en: BONE CHINA
Porcellana xines és una barreja de porcellana de pasta dura, feldspat més cendra d’os (fosfat tri càlcic). La Porcellana òssia es va inventar a Anglaterra al Segle XVIIII.
Nota: una composició arpoximada por ser 25% caoli, 25 % feldespat y 50 % de cendre d’ossos.
en: PORCELAINS
es: PORCELANAS
Feu clic al títol per veure més imatgesPORCELLANES
Història: La pasta de porcellana és d’origen xinès. Es diu que els ceramistes xinesos preparaven muntanyes de porcellana per als seus nets i que les deixaven a sol i serena durant dues generacions perquè fós més plàstica ara fa uns 1.500 anys.
Va ser Marco Polo, en un dels seus viatges, qui la va introduïr a Europa. Van haver-hi molts intents d’imitació, però no va ser fins el segle XVIII que es va conèixer l’autèntica composició de la porcellana i van aparèixer les primeres fàbriques de porcellana a Europa.
Caracterítiques de la porcellana: Les porcellanes són pastes blanques transllúcides, dures (que no es ratllen amb l’acer), homogènies, molt sonores, completament vitrificades i que tenen un punt de ruptura de grà molt fi i brillant. Són impermeables a l’aigua i resisteixen bé l’acció de les gelades, fins i tot sense estar recobertes per un esmalt. Aquestes característiques de la pasta, sobretot la transllúcidesa i la vitrificació defineixen les porcellanes. Si la pasta manté totes aquestes propietats menys la transllucidesa, llavors es tracta d’un gres.
La porcellana és una pasta ceràmica composada per caolí, feldespat i quarç en diferentes proporcions. Veure diagrama triaxial (a)
Existeixen diferents tipus de porcellana:
Porcellana dental: Aquesta porcellana és bàsicament feldespàtica amb poc quarç i caolí. És una pasta autovidriant i s’utilitza per fer prótesis dentals. Degut al seu alt percentatge en feldespat, només es pot treballar amb motlles.
Porcellana d’ossos: La porcellana d’ossos va ser fabricada per primera vegada a Angleterra el 1794. La principal característica d’aquesta pasta és que és molt blanca i molt transllucida. Té una gran resistencia a l’impacte i s’utilitza per fer vaixelles. La temperatura de cocció està al voltant i a partir de 1200ºC. A més dels tres components bàsics: caolí, quarç i feldespat, conté un percentatge de fosfat tricàlcic el que la fa especialment blanca.
Porcellana dura: La porcellana dura és molt blanca, transllúcida i completament vitrificada. Es composa en gran part per aluminosilicats de potasi. Té qualitats tècniques de resistència, refractarietat i aïllant tèrmic. Les temperatures de cocció oscilen entre el cono 9 (1280ºC i el cono 16 (1460ºC)
Porcellana esteatita: Aquest tipus de porcellana té la característica d’aguantar bé el xoc tèrmic. El seu principal component és el magnesi o el liti. S’utilitza per fer aïllants tèrmics dels cables de les torres elèctriques d’alta tensió, per fer vaixelles per anar a la flama directa o peces de motor de cotxes. És bona per fer Rakú. Són porcellanes baixes en quarç i altes en alúmina. Sovint s’utilitza sillimanita (Al2 Si O5) en lloc de quarç. Les composicions que contenen com a mínim un 50 / 55% de caolí i menys de 25 / 27% de quarç són les més resistents.
Porcellana tendre: Porcellana tendre és el terme utilitzat per designar pastes de porcellana que són vítrees, blanques i transllúcides. Es vitrifiquen per sota del cono 12. És recomanable fer un biscuit a cono 8 amb un contramotlle, ja que es deforma molt, i esmaltar-la a una temperatura menor. S’utilitza per fer vaixelles.
Porcellana Vítrea: Aquesta porcellana s’ha desenvol•lupat amb la finalitat de poder disposar d’un material resistent i relativament impermeable per fer material sanitari. Té una gran resistència mecànica i es deforma molt poc durant la cocció.
Bibliografía:
F. Singer i S.S. Singer.Cerámica industrial. Bilbao: Ed Urmo, 1971. Enciclopedia de la química industrial, vol: 1.
F.H. Norton. Cerámica fina, tecnología y aplicaciones. Barcelona: Ediciones Omega, 1975.
Antoine d’Albis. Traité de la porcelaine de Sèvres. Dijon : Éditions Faton, 2003.
Montserrat Altet Girbau
en: POROSITY
es: POROSIDAD
Porositat: és la quantitat d’aigua que pot absorbir l’argila cuita. L’argila en estat plàstic té diferents partícules plenes d’aigua, a 600 º C pasa per una transformació i es converteix en ceràmica, es coneix com a cocció de bescuit. Els espais deixats, on les partícules s’esvaeixen fan al bescuit molt porós.
A mesura la temperatura augmenta, l’encongiment continua, deixant menys espais i el cos perd porositat. Cada tipus d’argila té una temperatura específica on completa la seva verificació i si l’excedeix es pot deformar i fondre. La porositat es mesura pel pes de la peça, bullir-la en aigua, pesar-la de nou, i calcular l’augment del pes.
en: CANDLE STAND
es: PORTA VELAS
Portaespelmes és un petit plat de vores corbades cap amunt, per recolir la cera fosa, amb una paret circular per mantenir l´espelma al centre. Poden ser amb o sense nanses, fetes de ceràmica o altres materials no inflamables
en: POTS – With water for cleaning paint brushes.
es: BOTE - Con agua para limpiar pinceles
Un pot o gerra per netejar pinzells hauria de ser de vidre, gran i amb una boca àmplia. L’aigua de l’interior s’ha de mantenir neta per poder visualitzar la brutícia i perquè no s’adhereixi assecant-se sobre el vidre, impediria veure si l’aigua està neta o bruta. La brutícia de l’aigua pot afectar els colors que vagi a usar.
———————————————————————————-
a) Un pot net. b) Un pot net amb aigua bruta. c) Un pot brut sense aigua.
Els feldspats es distingeixen per l’estructura i química. El potassi (K) feldspat són polimorfs, és a dir que tenen la mateixa composició química, el seu pes molecular és 197.12
El feldspat potàssic es fon entorn de 1200ºC. També pot produir una fase cristal•lina que contribueix a l’opacitat. Per tant, en la indústria, els feldspats potàssics s’utilitzen sovint més per a esmalts mats, mentre que el feldspat sòdic s’utilitza per a esmalts brillants.
en: LEG - Bowl
es: PATA –PIERNA
Feu clic al títol per veure més imatges
1) Pota, és l’extremitat anterior i superior del cos dels animals, que sosté la resta del cos per permetre el moviment.
2) Potes de mobles, com a cadires, sofàs, etc., són puntals que poden ser de qualsevol mida o una forma que separa un moble del terra. Permet que hi hagi un espai enmig de qualsevol mida. En els mobles les potes, eviten les humitats.
3) Les potes del pots. El pots poden tenir potes, com expliquem a continuació. Les fotos mostren tasses i un pot amb potes. Estan fabricats a Espanya i es fan pels Cremats, el que expliquem a la secció: Llegir més sobre: Bol tornejar / Peu fet per separate.
en: JARS
es: TARROS
Els pots poden ser de vidre, fang o plàstic, generalment són cilíndrics amb una obertura àmplia, amb tapa o sense i s’utilitzen per contenir de tot: pinzells, colors, aigua i pols, flors, etc. Un pot i un gerro són iguals, excepte que un pot te una tapa i s’utilitza per envasar i un gerro és més elegant i decoratiu
Una forma de diferenciar-los, col•locant una cinta aïllant de diferent color per cada persona.
Llegir més sobre: Pinzell – Neteja / Colors- Emmagatzematge / Pot – aigua per netejar pinzells, / Pots para colors ja preparats / Test
en: POTS
es: TARROS
Feu clic al títol per veure més imatges
Pot, també conegut com a gerra, és un producte de ceràmica fet per contenir productes diferents, tals com terra, flors, herbes, aliments, sucre i sal. Pot ser de qualsevol mida, des d’un test gran per a un jardí fins a un pot petit per a la sal de taula. Sempre té una obertura en la part superior i pot ser amb o sense tapa.
en: POTS - For prepared colors
es: POTES - Para colores ya preparados
Els pots per colors son generalment de vidre, petits, fets per a iogurts. S’utilitzen per a guardar colors preparats. Estan marcats amb un cinta aïllant i el de cada pintor es de color diferent, per saber d’aquesta forma quin es el apropiat. Si hi ha colors molt semblants, s’ha de posar el nom de cadascun.
en: CANDLING
es: PRECALENTAMIENTO
Preescalfament, és coure l’argila lentament en la primera etapa de cocció fins que s’aconsegueix la temperatura del punt d’ebullició de l’aigua. Això es fa per prevenir les esquerdes, trencaments i explosions que s´acostumen a produir quan l’argila és gruixuda i la part exterior està seca però l’interior encara està humida. Si l’objecte no es cou lentament la calor i els gasos no poden escapar-se i la pressió contra la paret exterior de l’argila seca ,es força de tal manera que es trenca.
en: STAND
es: ESTANTES
Prestatges són mobles expositors, poden ser verticals o horitzontals. També hi ha prestatges que serveixen per treballar. Existeixen diversos suports utilitzats per mostrar les diferents especialitats. Trobarà Suports en les següents seccions. Llegir més sobre: Suport de plats / Suport rajoles
en: PLATE Setters
Prestatges per a plats: Es fabriquen amb una corba per sostenir plats el que salva espai i funcionen si es treballa amb molts plats que tenen la mateixa forma i mesura, sobreposant-se gràcies als tubs que els subjecten un damunt de l’altre.
Llegir més sobre: Carregar (c) Peces decorades
en: FIRST RED
es: PRIMER ROJO
Primer vermell, és quan durant la cocció del forn s’aprecia el primer resplendor de color vermell. La temperatura està aprop de 600 º C i és el punt on l’argila comença el seu canvi a bescuit.
en: PROCESSING
es: PROCEDIMIENTO
Procediment: La manera d’executar accions que es realitzen de la mateixa forma o funcions per aconseguir com resultat un producte.
en: WARE
es: PRODUCCIÓN
Producció, Producció és la paraula utilitzada per definir peces fetes amb argila en qualsevol estat que es poden comprar o vendre.
en: PROPANE
es: PROPANO
Propà. El gas propà comercial i els forns de fabricació casolana són molt comuns. No obstant això, aquest procés sembla generar més preguntes que qualsevol altre, especialment en el tema dels bombones de propà. Si el tancs de propà son petits, el gas es congelarà i no podrà subministrar la pressió necessària al forn. Sovint les persones subestimen el nombre de bombones necessaris per a la cuita o la pressió a la qual un determinat tanc pot subministrar gas.
en: TEST COLORS
Prova de colors. Mantenir un arxiu de tots els colors que s’utilitzen, classificant-los sota la seva temperatura de cocció, nombre de referència, nom del fabricant, composició de la formula, a més d’una mostra cuita de cada color. Fer les proves de colors, sobre petites plaques d’argila seca o bescuitada, codificar-les a l’inrevés i coure-les. Llegir més sobre: Colors – Prova
en: SOUNDING
es: PRUEBA DE SONIDO
Prova de so, és sostenir una peça amb una mà i tocar-la suaument amb els artells de l’altra. Una nota alta significa que no està trencada i una plana que està esquerdada. Es pot fer amb totes les ceràmiques cuites.
Llegir més sobre: So de Plats / So de Rajoles
en: MELTING POINT
es: PUNTO DE FUSIÓN
Punt de fusió és la temperatura en la qual la calor converteix un producte sòlid en líquid.
en: MATURING RANGE
Punt de maduració: quan l’argila o l’esmalt es cou i aconsegueix la força i fermesa correcta, es coneix com el punt de maduració. Si la cocció és a menor temperatura, la peça és feble i porosa, en tocar-la per comprovar que no estigui trencada, el so és pla. La sobre cocció la fa fràgil, es pot trencar o fondre’s en el forn.
en: DIMPLED GLAZE
es: PUNTO DE AGUJA - en el esmalte
Punts en l’esmalt: en una superfície esmaltada poden aparèixer petits punts que semblen marques d’agulla (punt d’agulla), això es considera una imperfecció de l’esmalt que pot ser causat per una cocció ràpida. Una altra causa pot ser una superfície porosa en el bescuit, l’esmalt s’enfonsa en els espais, deixant un petit sot o marca.
en: SPUR
es: PUNTA
Punta: es una peça de porcellana per enfornar, feta per recolzar plats i altres objectes durant la cuita. Té la punta molt fins, dissenyades per recolzar les peces esmaltades. Si s’ajunten a l’objecte durant la cocció es poden treure amb facilitat i com el punt més alt es molt fi, se separa deixant sempre una petita marca damunt l’esmalt.
Aquesta fotografia mostra dues puntes, la de l’esquerra es va fer amb un motlle i la de la dreta es va fabricar industrialment i es va usar com a model per a fer el motlle. Estan davant d’un pend-drive de 1,5cm. d’amplada i 5,5cm. de llargada, mostrant con son de petites i com s’ha encongit la de l’esquerra després de l’enfornada..
Son molt fàcils de fer usant un motlle, s’explica a la secció; Llegir més sobre: Mottle: 2 Punta
en: STILTS - Ceramic and metal
Puntes; són peces funcionals per sostenir plats o gerros quan es decoren amb esmalt i s’enfornen.
Existeixen diferents tipus fabricats industrialment amb porcellana cuita o metall. Hi ha dues formes; una en “Y” i l’altra en forma de cercle, ambdues tenen tres peus verticals que sobrepassen la part principal per a baix i per a sobre, els extrems d’ambdues són finament punxeguts. Es col•loquen entre la base i la peça que es treballa, de manera que si l’esmalt escorre no pugui enganxar-se a la placa. Si això passa, agafar la peça amb una mà i la punta amb l’altra, girant contra direcció.
en: POUNCING
es: PINCHANDO
Feu clic al títol per veure més imatges
Punxar és fer forats en els contorns d’un disseny, per poder marcar-los sobre un altre objecte. Col•locar un tros de tela sobre una superfície dura. La tela ha de ser prou gruixuda per permetre que un punxó o agulla passi a través del paper. Girar el paper de calc amb el disseny de manera que el revers quedi cap amunt i col•locar-ho sobre la tela. Marcar els forats en els contorns amb llapis per punxar
Recordi, mentre més petits els forats i més junts estiguin, millor estarà marcat el dibuix.
Dibuix sobre paper de calc es millor usar perquè permet veure si està correctament col•locat, Si s’ha d’usar molt el disseny s’hauria d’imprimir o dibuixar amb una ploma de marcatge, per a fer-ho permanent donat que s’haurà de netejar. El paper perforat amb el dibuix s’ha de posar damunt d’un producte preparat i les línies punxades es freguen amb una bosseta de marcatge plena de pols de carbó. Un cop acabat s’han de netejar i la millor forma de fer-ho es posar-les damunt d’una superfície plana i amb una gran goma d’esborrar, treure el pols de carbó dels dos costats.
Dibuix sobre paper col•locar-ho sobre un tros de tela i punxar les línies del dibuix directament a través del paper. En acabar, girar-ho i escatar lleugerament el revers. Això ajuda a eliminar la textura rugosa que pot ratllar la base quan es marca el disseny. Si el paper és dur i difícil de travessar, per estovar-ho, fregar amb una barra de sabó sec. També pot posar paper de calc sobre el dibuix, punxar a través de tots dos, i després suavitzar l’aspre envers. Si es igual el costat on es trobi el disseny, s’ha de marcar per evitar que la part rugosa estigui damunt del producte.
Llegir més sobre: Carbo en borsa: / Marcat de Rajoles – Disseny Gran: / Marcant rajoles – dissenys petits
Llegir mès sobre: Arxiu – Arxivant dibuixos de plats. / Arxiu – Arxivant dibuixos de rajoles / Arxiu – Arxivant dibuixos per tema a gerros / Arxiu – Arxivant dibuixos per tema i mides / Arxiu – Arxivant serigrafia
en: NEEDLE TOOL
Un punxó, és una eina s’utilitza per retallar gerros i fer els forats dels plats, n’hi ha de diferents mides. Els plats tenen dos forats a la base o peu en la part posterior per passar una corda i poder penjar-los. Els forats es fan amb un punxó.
Una pala s’usa per agafar materials, són de plàstic o metall i n’hi han de diferents mides. És llarga i plana per la part davantera i envoltada per una paret i amb mànec per la part posterior